Monasteri de La Murta - Historial de revisions

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-07-18T17:34:21Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 18 jul 2023
Llínea 63:		Llínea 63:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999.		*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999
	*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5.		*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5
	*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106.		*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 17:33 18 jul 2023

2023-07-18T17:33:52Z

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.
 == Bibliografia ==
@@ Llínea 57: / Llínea 66: @@
 *Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5.
 *Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106.
 == Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T14:00:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:00 27 jul 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Monestir de la Murta}}		{{Commonscat\|Monestir de la Murta}}
	* [~~http~~://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]		* [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Art i tesors del Monasteri de La Murta */

2022-07-27T14:00:14Z

Art i tesors del Monasteri de La Murta

← Revisió anterior		Revisió de 14:00 27 jul 2022
Llínea 46:		Llínea 46:
	Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims\|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer\|Vicent Ferrer]].		Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims\|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer\|Vicent Ferrer]].

	== Art i tesors del ~~Monasteri~~ de La Murta ==		== Art i tesors del monasteri de La Murta ==
	A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana\|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.		A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana\|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

Valencian: /* Decadència i Desamortisació. Sigle XIX */

2022-07-27T13:59:59Z

Decadència i Desamortisació. Sigle XIX

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 27 jul 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa\|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola\|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].		Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa\|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola\|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].

	== Decadència i ~~Desamortisació~~. Sigle XIX ==		== Decadència i desamortisació. Sigle XIX ==

	El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.		El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T13:59:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 27 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Monestir de la Murta}}		{{Commonscat\|Monestir de la Murta}}
	* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]
	* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]		* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T13:59:17Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 27 jul 2022
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Monestir de la Murta}}
	* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]		* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]
	* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]		* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

Jose2: /* Construcció i periodo d'esplendor */

2022-04-08T10:08:23Z

Construcció i periodo d'esplendor

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 8 abr 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[Image:Ferrer.jpg\|200px\|thumb\|left\|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]		[[Image:Ferrer.jpg\|200px\|thumb\|left\|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]

	El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.		El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en l'any [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.

	L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].		L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T13:59:17Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 26 maig 2021
Llínea 68:		Llínea 68:
	* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]		* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:19:12Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 24 maig 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.		En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.

	No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. ~~Després~~ de professar en [[Xàbia]] com a monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni\|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en l'any [[1376]].		No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Despuix de professar en [[Xàbia]] com a monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni\|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en l'any [[1376]].

	== Construcció i periodo d'esplendor ==		== Construcció i periodo d'esplendor ==