Mitologia grega - Historial de revisions

Reval en 18:56 4 març 2025

2025-03-04T18:56:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 4 març 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Referències==		== Referències==
	<references/>		<references/>

			== Bibliografia ==
			* Gantz, T. (1993). Early Greek myth: a guide to literary and artistic sources. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 9780801844102
			* Kerényi, Károly (2009/2021). La mitología de los griegos. Obra completa, dos volúmenes. Vilaür: Ediciones Atalanta
			* Hamilton, Edith (2021). Mitología. Barcelona: Editorial Ariel. ISBN 978-84-344-3319-9.
			* Morford, M. P. O.; Lenardon, R. J. (2002). Classical Mythology (7.ª edición). Nueva York: Oxford University Press. ISBN 9780195153446


	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia grega\| ]]		[[Categoria:Mitologia grega\| ]]

Reval en 18:54 4 març 2025

2025-03-04T18:54:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 4 març 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>		La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>

	== Referències==		== Referències==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 17:59 8 ago 2021

2021-08-08T17:59:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 8 ago 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia grega\| ]]		[[Categoria:Mitologia grega\| ]]

Posmo en 19:12 13 abr 2017

2017-04-13T19:12:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 13 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]]		[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]]
	La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia\|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec\|héroes]], la naturalea del [[Terra\|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{~~citar ref~~ \|~~capítol~~=Greek Mythology \|~~títol~~=Encyclopaedic Dictionary The Helios \|volum=vol. Hellas \|data=1952}}</ref>		La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia\|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec\|héroes]], la naturalea del [[Terra\|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{cita llibre \|capítul=Greek Mythology \|títul=Encyclopaedic Dictionary The Helios \|volum=vol. Hellas \|data=1952}}</ref>

	La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].		La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].

	Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].		Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V a. C.]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].

	Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{~~citar ref~~ \|~~capítol~~=Greek Mythology \|~~títol~~=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>		Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{cita llibre \|capítul=Greek Mythology \|títul=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>

	La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>		La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:40Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].		La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].

	Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[~~segle~~ V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].		Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].

	Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[~~segle~~ VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>		Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>

	La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>		La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>

Jose2 en 09:09 1 set 2014

2014-09-01T09:09:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 1 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]]		[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]]
	La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia\|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec\|héroes]], la naturalea del món i els orígens i significat dels seus propis ~~cultes~~ i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió a l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, ~~així~~ com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=Encyclopaedic Dictionary The Helios \|volum=vol. Hellas \|data=1952}}</ref>		La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia\|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec\|héroes]], la naturalea del [[Terra\|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=Encyclopaedic Dictionary The Helios \|volum=vol. Hellas \|data=1952}}</ref>

	La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats ~~van~~ ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].		La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].

	Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i ~~els~~ costums sacrificials. També es ~~van~~ conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].		Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].

	Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, ~~així~~ com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>		Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>

	La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>		La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre \|cognom=Foley \|nom=J. M. \|títol=Homer's traditional art \|editorial=Pennsylvania State University Press \|data=1999 \|isbn=9780271018706 \|pàgina=43}}</ref>

Chabi en 08:40 31 ago 2014

2014-08-31T08:40:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 31 ago 2014
Llínea 5:		Llínea 5:

	Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].		Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica\|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)\|Pausànies]].


	Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>		Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic\|arcaic]], [[Antiguetat clàssica\|clàssic]] i [[Periodo helenístic\|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref \|capítol=Greek Mythology \|títol=[[Encyclopædia Britannica]] \|data=2002}}</ref>

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Bust de [[Zeus trobat en Otricoli (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà).]] La '''...».

2014-08-31T08:37:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Bust de [[Zeus trobat en Otricoli (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà).]] La '''...».

Pàgina nova

[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|200px|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]]
La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec|héroes]], la naturalea del món i els orígens i significat dels seus propis cultes i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió a l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, així com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=Encyclopaedic Dictionary The Helios |volum=vol. Hellas |data=1952}}</ref>

La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats van ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]].

Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]].

Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref>

La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre |cognom=Foley |nom=J. M. |títol=Homer's traditional art |editorial=Pennsylvania State University Press |data=1999 |isbn=9780271018706 |pàgina=43}}</ref>

== Referències==
<references/>

[[Categoria:Mitologia grega| ]]