Milesians - Historial de revisions

Lluísm en 10:52 29 set 2025

2025-09-29T10:52:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 29 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.		En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.

	Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].		Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:06 30 dec 2024

2024-12-30T18:06:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 30 dec 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].		Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 09:27 5 maig 2024

2024-05-05T09:27:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 5 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.		En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.

	Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].		Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:55 8 feb 2024

2024-02-08T16:55:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 8 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.		En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.

	Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].		Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d…»

2023-02-10T20:11:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d…»

Pàgina nova

En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.

Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]].

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]