ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:50:56Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Megatherum DB.jpg|miniatura|''Megatherium (''Megatherium'')]]

'''''Megatherium''''' (en [[Grec antic|grec]], "gran béstia") és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extint]] de [[mamífers]] [[placentarios]] del [[orde (biologia)|orde]] [[Pilosa]], coneguts vulgarmente com '''megaterios'''. Varen ser [[Pereós terrestre|pereosos terrestres]] de gran tamany, parents dels actuals [[Folivora|pereosos]], que varen habitar en [[Amèrica del Sur]] des de començos del [[Pleistoceno]] fins a fa 8000 anys, ya en el [[Holoceno]].<ref name = Zurita2004>A. I. Zurita, A. A. Carlini, G. J. Scillato-Yané and I. P. Tonni. 2004. Mamífers extints del Cuaternario de la Província del Chaco (Argentina) i la seua relació en aquells de l'est de la regió pampeana i de Chile. ''Revista geològica de Chile'' 31(1):65-87</ref>

En térmens de tamany, solament va ser sobrepassat per alguns grups de mamífers terrestres, com els majors [[proboscídeo]]s i [[perissodàctil]]s com ''[[Paraceratherium]]''.

== Descobriment ==

El primer espècimen fòssil de ''Megatherium'', el futur [[holotip]], va ser descobert en 1787 per fra Manuel Torres durant la realisació d'obres en la ribera del [[riu Luján]], en lo que hui és la [[Província de Buenos Aires]]. El fòssil es va enviar a l'any següent al [[Real Gabinet d'Història Natural]] de [[Madrit]], antecessor de l'actual [[Museu Nacional de Ciències Naturals]], en el que es conserva. Posteriorment va ser ensamblado en 1788 per un empleat del gabinet, [[Juan Bautista Bru]], qui ademés va dibuixar l'esquelet i alguns ossos individuals.<ref name = "Piñero1988">{{cita publicació | apellidar = Piñero | nomene = J. M. L. | títul = Juan Bautista Bru (1740–1799) and the description of the genus ''Megatherium''. | publicació = [[Journal of the History of Biology]] | volum = 21 | número = 1 | pàgines = 147–163 | data = Spring 1988 | doi = 10.1007/BF00125797 | fechaacceso = }}</ref> Es tractava del primer montage esquelètic d'un animal prehistòric. Els dibuixos de Bru varen ser gravats per [[Manuel Navarro (gravador)|Manuel Navarro]] i publicats en José Garriga, ''Descripció de l'esquelet d'un quadrúpedo molt corpulento i rar que es conserva en el Real Gabinet d'Història natural de Madrit'', Madrit, Viuda de Joaquín Ibarra, 1796. Basant-se en les ilustracions de Bru, el [[anatomia comparada|anatomista comparatiu]] [[Georges Cuvier]] va determinar les relacions i la possible apariència del ''Megatherium''. Cuvier va publicar en 1796 el seu primer artícul sobre l'animal (una transcripció d'una conferència realisada en la [[Acadèmia Francesa de Ciències]]), i un segon en 1804; este últim seria republicado en el seu llibre ''Recherches sur els ossemens fossiles de quadrupèdes'' ("''Investigacions sobre les osamentas fòssils de cuadrúpedos''", en francés).<ref name="SargisDagosto2008">{{cita llibre|editor-last= Sargis|editor-first= I. J.|editor2-last= Dagosto|editor2-first= M.|apellidar= Argot|nomene = Christine |títul=Mammalian Evolutionary Morphology: A Tribute to Frederick S. Szalay|contribution= Changing Views in Paleontology: The Story of a Giant (''Megatherium'', Xenarthra)| pàgines=37–50|url= http://books.google.com/books?aneu=6_n2Sr7kIO8C&printsec=frontcover|contribution-url= http://books.google.com/books?aneu=6_n2Sr7kIO8C&pg=PA37|data=21 de maig de 2008|editorial=Springer|isbn=978-1-4020-6997-0|oclc= 236490247}}</ref> En el seu artícul de 1796, Cuvier li va assignar al fòssil el nom científic de ''Megatherium americanum''.<ref name="Sopena">{{cita lliure|títul=Enciclopèdia Ilustrada de la Llengua Castellana|atres=tom II|edició=quinta|any=1953|editorial=Editorial Sopena Argentina|ubicació=Buenos Aires, Argentina}}</ref>

Cuvier va determinar que el ''Megatherium'' era un pereós, i encara que en principi va creure que este usava les seues grans garres per a trepar als arbres, tal i com els pereosos moderns, després va canviar de semblar i va recolzar un estil de vida subterràneu, usant les seues garres per a cavar túnels.<ref name="SargisDagosto2008" />

Els fòssils de ''Megatherium'' i d'atres membres de la [[megafauna]] americana varen ser populars durant finals de el {{sigle|XVIII||s}} i principis de el {{sigle|XIX||s}} fins al descobriment dels [[dinosauri]]s algunes décades més vesprada. Des del seu primer descobriment s'han trobat numerosos fòssils adicionals de ''Megatherium'' en diferents zones d'Amèrica del Sur, en [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Brasil]], Chile, [[Paraguay]], Perú i [[Uruguay]].<ref name = Zurita2004/>

== Descripció ==

''Megatherium'' va ser un dels majors mamífers terrestres coneguts, pesava més de 3 [[tonellada]]s<ref name="bargo2001">{{cita publicació|apellidar =Bargo| nom=M. S.|títul=The ground sloth ''Megatherium americanum'': Skull shape, bite forces, and diet|publicació=Acta Palaeontologica Polonica|any=2001|url= http://www.app.pan.pl/archive/published/app46/app46-173.pdf|volum=46| número=2|pàgines=173–192|fechaacceso=22 de juliol de 2012}}</ref> i media més de 6 metros de llongitut del cap a la coa.<ref>{{cita web|títul=Megatherium Wildfacts|url=http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/456.shtml|editorial=BBC|fechaacceso=22 de juliol de 2012|urlarchivo=https://archive.today/20120524093931/http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/456.shtml|fechaarchivo=24 de maig de 2012}}</ref><ref name="haines2007">{{cita lliure|llinage=Haines|nomene=T.|llinage2=Chambers|nomene2=P.|any=2007|títul=[[The Complete Guide to Prehistoric Life]]|editorial=Firefly Books Ltd.|ubicació=Italy|isbn=1-55407-181-X|pàgines=[https://archive.org/details/isbn_9781554071258/page/192 192–193]}}</ref> És el major dels pereosos terrestres coneguts, en un tamany equiparable al dels [[elefant]]s actuals. Este gènero és conegut principalment a partir de la seua espècie més gran, ''M. americanum''. Les espècies de ''Megatherium'' varen ser membres de l'abundant [[megafauna]] del Pleistoceno, grans mamífers que varen viure durant aquella época.

''Megatherium'' tenia un [[esquelet]] robust en una gran cintura pèlvica i una ampla i musculosa coa. El seu enorme tamany li permetia alimentar-se a altures a les que no tenien accés atres [[herbívor]]s contemporàneus. Elevant-se sobre les seues poderoses pates atrasseres i usant la seua coa per a formar un [[trípode]], ''Megatherium'' podia soportar el seu enorme pes corporal mentres usava les seues garres curves dels seus llarcs [[braç]]s per a acostar-se les branques dels arbres. Este pereós, de la mateixa manera que els actuals [[Mymercophaga tridactyla|orsos formiguers]], caminava sobre els costats dels seus peus i mans, degut a que les seues [[garra]]s evitaven que poguera posar les palmes i plantes dels mateixos sobre el sol. Encara que era principalment [[cuadrúpedo]], els seus [[icnita|chafades fosilizadas]] mostren que tenia certa capacitat de realisar una marcha [[bípeda]]. Els anàlisis biomecánicos també sugerixen que tenien adaptacions per al bipedalismo.<ref name="Casinos1996">{{cita publicació | apellidar = Casinos | nomene = A. | doi = 10.1111/j.1502-3931.1996.tb01842.x | títul = Bipedalism and quadrupedalism in ''Megatherium'': An attempt at biomechanical reconstruction | url = https://archive.org/details/sim_lethaia_1996-03_29_1/page/87 | publicació = Lethaia | volum = 29 | pàgines = 87–96 | any = 1996 | pmid = | pmc = }}</ref>

Alguns experts creuen que el seu [[mandíbula]] pugues haver estajat una llarga llengua, la qual haguera usat per a dur-se els fulls a la seua boca, de manera similar als [[pereós]]s arborícolas actuals. No obstant, uns atres han sugerit que alguns dels elements de la cavitat oral de ''Megatherium''' estaven fusionats: un epihial i estilohial rígidamente articulat, l'aparat se situa més anteriorment, la qual cosa junt en l'allargada i molt empinada [[sínfisis]] mandibular, indiquen un múscul geniohiodeo relativament curt i per lo tant una llimitada capacitat d'extensió de la llengua.<ref>Pérez, L.M., Toledo, N., De Lullis, G., Bargo, M.S., Vizcaíno, S.F. (2010). Morphology and Function of the Hyoid Apparatus of Xenarthran Fossils (Mammalia). ''Journal of Morphology''. Vol: 271. Issue: 9, 1119-1133. http://apps.webofknowledge.com/full_record.do?product=WOS&search_mode=GeneralSearch&qid=1&SID=4B21tTNJskyr7ZfZd8T&page=2&doc=15</ref> Les seues mandíbules estaven ben adaptades per al fort moviment de la masticació per a consumir la vegetació dura. ''Megatherium'' posseïa el hocico més estret de tots els pereosos terrestres del Pleistoceno. Açò ha dut als paleobiólogos a creure que era molt selectiu en menjar. Tindria l'habilitat de trobar i triar qué fulls i ramitas podria menjar. ''Megatherium'' tenia un llarc i estret llavi prensil que era capaç d'agarrar i tallar els fulls i branques, aixina com atres tipos de vegetació.<ref name="Muzzle of South American Pleistocene Ground Sloths">{{cita publicació| apellidar=Bargo| nom=M. Susana| coautor=Toledo, N., Vizcaíno, S. F.|títul= Muzzle of South American Pleistocene Ground Sloths (Xenarthra, Tardigrada)| publicació=Journal of Morphology|any=2006|volum=267|pàgines=248–263 (see p. 260)|url= http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jmor.10399/abstract| doi=10.1002/jmor.10399| fechaacceso=24 d'octubre de 2013}}</ref>

== Característiques ==
Un eixemplar adult superava els 6 metros de llongitut des del cap fins a la coa i alcançava casi dos metros des del sol fins al llom. Presentava ossos més robusts que els de un elefant, un cos molt voluminós i un cap relativament menut, carent de dents i claus, salve per quatre [[molar]]és a cada costat d'abdós maxilars. Estes dents, de creiximent continu, carien d'[[Esmalt dental|esmalt]] i tenien una forma [[prisma (geometria)|prismàtica]]. En ells trituraba branques, fulls, fruts i flors; ademés, utilisava les ungles per a escarbar la terra en busca de raïls i tubèrculs.

El seu enorme cos estava cobert per un espés pelaje el color del qual variava segons l'edat i el sexe. Estava proveït de pates curtes, peus molt grans, robustes garres encorvadas i una coa el diàmetro de la qual alcançava els 50 [[Centímetro|cm]] en la seua base. Per lo que es deduïx del seu tamany i dels seus hàbits solitaris, no era [[arborícola]] i s'alimentava mantenint-se sobre les seues pates atrasseres. Encara que solia desplaçar-se de manera [[cuadrúpedo|cuadrúpeda]] recolzant-se en els nuguets.<ref name="Sopena" />

== Descobriment i primeres investigacions ==

En 1787 es realisaven obres a la vora del [[riu Luján]], en lo que hui és la [[Província de Buenos Aires]], quan el dominico fra [[Manuel de Torres]] va descobrir entre els [[Sedimentación|#sediment]] els primers ossos del [[esquelet]] d'un animal desconegut. Este es trobava casi complet i en bon estat de conservació. A finals d'abril Torres va comunicar al virrey [[Nicolás del Camp]] que havia conseguit reunir l'esquelet casi complet, del que prèviament li havia fet aplegar dos molar, i li solicitava l'enviament d'un dibuixant per a que fera el pla dels ossos. Es va ocupar d'això [[José Custodie de Sáa i Faría]]. El virrey, conegut per les seues idees ilustrades, va prendre medides per a que els ossos anaren desecados i convenientment protegits varen ser remesos a Espanya en maig de 1788, embalados en sèt grans caixes que varen aplegar a finals de setembre al Real Gabinet d'Història Natural de Madrit junt en les descripcions de Torres i els dibuixos de Sáa i Faría. Allí, el naturaliste i disecador del Real Gabinet [[Juan Bautista Bru]] es va encarregar de l'estudi i montage de les peces, que tenia llest a finals d'eixe mateix any.<ref>Jerez Moliner (2001) pp. 316-318.</ref> [[William Carmichael]], encarregat de negocis dels Estats Units en Madrit, va enviar el 29 de giner de 1789 una carta a [[Thomas Jefferson]], embaixador en París, en una descripció del que resultava ser aixina el primer fòssil montat d'un mamífer, pel que el futur president s'havia interessat, acompanyant la seua descripció d'un dibuix dels que posteriorment serien gravats per Manuel Navarro.<ref>López Piñero i Glick (1993), pp. 55-56.</ref> No obstant, per rencillas entre Bru i el subdirector del Real Gabinet, l'estudi realisat per Bru en els gravats de Navarro va vore retardada la seua impressió, alvançant-se la publicació de l'informe que el Institut de France havia encarregat a [[Georges Cuvier]], editat en 1796 en el títul ''Notice sur li squelette d'unix tres grand Quadrupède inconnue jusqu'a present, trouvé a Paraguay, et dépoosé au Gabinet d'Histoire Naturelle de Madrit''.<ref>Jerez Moliner (2001) p. 319.</ref>

El lloc de la troballa és cridat actualment Barrancas de Mont Bell, Fanal Monte Bell, o simplement Les Roques.<ref>{{cita web|url=http://www.visitapehuenco.com.ar/megaterio.htm|títul=La gran béstia americana que habitava la terra de Pehuen-Có|fechaacceso=9 de giner de 2010|fechaarchivo=13 de novembre de 2010|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101113034450/http://www.visitapehuenco.com.ar/megaterio.htm|deadurl=yes}}</ref>

Havent tingut contacte en els restants d'un [[Glyptodon|gliptodonte]] enviat a Europa, [[Charles Darwin]] va decidir visitar el jaciment de [[Punta Alta]] en setembre de 1832, passant també per Mont Bell. En una de les seues obres (''Geological Observations on South America'' de 1846), Darwin va realisar una detallada descripció del perfil de la barranca que va trobar en Punta Alta, que en aquell llavors tenia uns 6 metros d'altura i s'estenia una miqueta més d'un quilómetro a lo llarc de la costa del [[Mar Argentina]]. D'ella va extraure un gran número d'ossos [[Fòssil#Fossilisació|fosilizados]] de [[Megafauna|mamífers jagantes]] i moltes conchillas. Entre els restants de mamífers s'incloïen alguns fòssils d'eixemplars ya coneguts pels investigadors de l'época, com els de el "megaterio", el [[Glyptodon|gliptodonte]] i el [[Mammutidae|mastodont]], junt en atres desconeguts fins a eixe moment, com el [[Toxodon|toxodón]] i el [[Mylodon|milodonte]]. En el seu honor, des de 1990 funciona en Punta Alta el [[Museu de Ciències Naturals "Charles Darwin"]].<ref>{{cita web|url=http://www.visitapehuenco.com.ar/yacimientos.htm|títul=Jaciments paleontológicos de Pehuen-Có|fechaacceso=9 de giner de 2010|fechaarchivo=13 de novembre de 2010|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101113034539/http://www.visitapehuenco.com.ar/yacimientos.htm|deadurl=yes}}</ref>

Inspirat per Darwin, el paleontòlec argentí [[Florentino Ameghino]] i el seu germà [[Carlos Ameghino|Carlos]] varen visitar la zona en 1887, publicant després (en 1890), els seus descobriments baix el nom de ''"Exploració geològica en la Patagonia"''. Dels seus viages sorgiria la teoria de que el [[Homo sapiens|home modern]] va sorgir en [[Sudamérica]] (actualment rebujada) i que varen ser els [[Amerindios|indígenes]] els qui [[Extinció|varen extinguir]], en una caça excessiva, l'antiga [[megafauna]].

== Espècies ==

S'han descrit nou [[espècies]] del gènero ''Megatherium'':<ref>[http://www.helsinki.fi/mhaaramo/metazoa/deuterostoma/chordata/synapsida/eutheria/edentata/phyllophaga/megatheriidae.html Mikko's Phylogeny Archive - Megatheriidae]</ref>

* ''[[Megatherium altiplanicum]]'' Saint-André & de Iuliis, 2001
* ''[[Megatherium tarijense]]'' Gervais & Ameghino, 1880
* ''[[Megatherium medinae]]'' Philippi, 1893
* ''[[Megatherium istilarti]]'' Kraglievich, 1925
* ''[[Megatherium parodii]]'' Hoffstetter, 1949
* ''[[Megatherium sundti]]'' Philippi, 1893
* ''[[Megatherium gallardoi]]'' Ameghino & Kraglievich, 1921
* ''[[Megatherium americanum]]'' Cuvier, 1796
* ''[[Megatherium larensis]]'' Nectario, 1929

En tant, i pese a ser freqüentment confosos, [[Richard Owen#Treballs sobre mam.C3.ADferos|segons la classificació de Richard Owen]] existix una clara diferència entre els membres del gènero ''Megatherium'' i aquells del gènero [[Mylodon]], que varen habitar el sur de Chile i Argentina fins a fa aproximadament 10 000 anys.

== Evolució ==
Els pereosos terrestres, com els demés [[Xenarthra|xenartros]], varen evolucionar en aïllament durant el [[Paleógeno]]. En el periodo [[Plioceno]], es va formar el [[istme de Panamà]], #lo que va causar el [[Gran Intercanvi Biòtic Americà]] i la consegüent extinció d'una important proporció de la [[megafauna]] originària de Sudamérica. No obstant, els pereosos terrestres es varen adaptar en èxit a les noves condicions biològiques, conseguint colonisar ademés [[Amèrica del Nort]], a on varen florir fins al final del Pleistoceno.<ref name = "Martin2005">{{cita publicació | apellidar = Martin | nomene = P. S. | enlaceautor = | títul = Twilight of the Mammoths: Isse Age Extinctions and the Rewilding of America | editorial = [[University of Califòrnia Press]] | any = 2005 | ubicació = | url = http://books.google.com/?aneu=eThoCsL1hRAC | aneu = | isbn = 0520231414}}</ref> En el sur, els pereosos jagants varen viure fins a fa uns 10 000 anys.

Este gènero apareix per primera volta en el registre paleontológico en el [[Plioceno]] de Bolívia, en la forma de ''[[Megatherium altiplanicum]],''<ref>*{{cita publicació | apellidar = Saint-André | nomene = P-A. | enlaceautor = | coautores = De Iuliis, G. | títul = The smallest and most ancient representative of the genus ''Megatherium'' Cuvier, 1796 (Xenarthra, Tardigrada, Megatheriidae), from the Pliocene of the Bolivian Altiplano | publicació = Geodiversitas | volum = 23 | número = 4 | pàgines = 625–645 | data = 2001 | url = http://www.mnhn.fr/publication/geodiv/g01n4a4.pdf | doi = | aneu = | fechaacceso = 5 de juliol de 2010 | urlarchivo = https://web.archive.org/web/20131029195857/http://www.mnhn.fr/publication/geodiv/g01n4a4.pdf | fechaarchivo = 29 d'octubre de 2013 }}</ref> sent molt similar al pereós terrestre del [[Mioceno]] ''[[Promegatherium]]'', el tamany del qual era similar al d'un rinoceront, i que provablement és un antecessor directe d'este gènero. Les espècies de megaterios es varen tornar majors en el temps, sent ''[[Megatherium americanum]]'' la de major tamany, alcançant les dimensions d'un [[elefant africà]]. El [[subgénero]] i espècie ''Megatherium (Pseudomegatherium) tarijense'' va ser una espècie de tamany mig, la qual va ser considerada com a sinònim de ''M. americanum'', encara que ha segut revalidada en atres anàlisis. Va habitar en Bolívia en la conca de [[Tarija]] i en Perú en la zona de Yantac.<ref>{{cita publicació | apellidar = De Iuliis | nomene = G. | llinage2 = Pujos | nomene2 = F. O. | llinage3 = Tito | nomene3 = G. | doi = 10.1671/039.029.0426 | títul = Systematic and taxonomic revision of the Pleistocene ground sloth ''Megatherium (Pseudomegatherium) tarijense'' (Xenarthra: Megatheriidae) | publicació = Journal of Vertebrate Paleontology | volum = 29 | número = 4 | pàgines = 1244 | any = 2009 | pmid = | pmc = }}</ref>

== Hàbitat ==

''Megatherium'' va habitar en ambients de [[bosc]]s i [[praderia]]s de les àrees lleument boscoses de [[Sudamérica]]<ref>{{cita lliure|llinage =McKenna| nom=M. C.|títul=Classification of Mammals Above the Species Level'|any=1997|editorial=[[Columbia University Press]]|ubicació=Nova York|isbn=023111012X|pàgines=631|coautores=Bell S. K.|fechaacceso=22 de juliol de 2012}}</ref> d'a on era una espècie [[Endemisme|endèmica]]. ''Megatherium'' estava adaptat a hàbitats de clima templat, àrit o semiárido.<ref>[http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=18820 C. Michael Hogan (2008) ''Cova del Milodon'', Megalithic Portal]</ref> El gènero cercanamente relacionat ''[[Eremotherium]]'' (que ha segut classificat en el passat com a part del gènero ''Megatherium'') va viure en ambients de tipo tropical més al nort, i va invadir les zones càlides i templades de [[Norteamérica]] com a part del [[Gran Intercanvi Biòtic Americà]].

== Paleobiología ==

Este gran pereós terrestre va poder haver vixcut en grups, pero també va poder haver vixcut de manera solitària en [[caverna]]s. Provablement seria un ramoneador en les zones obertes, encara que alternaria en una atra vegetació més dura. Ya que no tindria enemics naturals, provablement este pereós seria un animal diürn.

La dieta d'estos animals consistiria de fulls de plantes tals com les [[yucca]]s, [[agave]]s i [[Pastura (ganaderia)|pastura]]s. Mentres s'alimentava de la vegetació terrestre podria sostindre's en les seues pates atrasseres, i aixina alcançar la vegetació més alta. També podria tractar de desenterrar raïls usant les grans garres de les seues pates. ''Megatherium'' usava les seues dents simples per a triturar la vegetació abans d'engolir-la, un procés al que ajudarien els seus sumament desenrollats músculs [[masseter]]s. L'estòmec del pereós era capaç de digerir el menjar fibrosa i asprosa. És provable que passara un bon temps descansant, per a ajudar a la seua digestió.

Un anàlisis morfo-funcional<ref name="bargo2001"/> indica que ''M. americanum'' estava adaptat per a una forta mossegada vertical. Les dents són [[hipsodoncia|hipsodontos]] i [[bilofodonto]]s, i la secció sagital de cada cresta dental o lofo és triangular en una vora esmolada. Açò sugerix que les dents eren usades per a tallar, més que per a moldre, i que el menjar dur i fibrosa no seria el component principal de la seua dieta.

Per una atra part, s'ha sugerit que este pereós jagant pugues haver segut parcialment [[carnívor]], si ben esta és una afirmació controvertida. Richard Fariña i Ernesto Blanco de la [[Universitat de la República]] en [[Montevideo]] han analisat un esquelet fosilizado de ''M. americanum'' i varen descobrir que el seu [[olecranon]] —la part del colze en l'os cúbito a la qual se subjecta el múscul [[tríceps]]— era molt curt. Esta adaptació és trobada en mamífers carnívors i optimisa la velocitat sobre la força del braç. Estos investigadors diuen que açò li haguera permés a ''M. americanum'' usar les seues garres com dagas. Ells sugerixen que per a afegir nutrients a la seua dieta, ''Megatherium'' pot haver furtat els assuts de depredadors contemporàneus com ''[[Smilodon]]''. Basant-se en la força i la [[ventaja mecànica]] estimades de la seua [[bíceps]], s'ha propost que ''Megatherium'' també va poder donar-li el regrés als [[gliptodóntido]]s adults (grans xenartros acorazar, emparentats en els armadillos) ya fòra per a devorar els seus cadàvers o inclús caçar-los activament.<ref>{{cita publicació| apellidar=Fariña| nomene=R. A.| coautores =R. I. Blanc|títul=''Megatherium'', the stabber|publicació=Proceedings of the Royal Society of London| any=1996| volum=263| número=1377| pàgines=1725–1729| doi=10.1098/rspb.1996.0252|pmid=9025315| url=http://books.google.com/?aneu=eThoCsL1hRAC|jstor=50663}}</ref> No obstant, atres zoólogos han descrit esta proposta com "fantasia".<ref name="Martin2005"/> Els anàlisis d'[[isòtop]]s de [[carbono]] han determinat que els valors isotòpics de ''Megatherium'' són similars als d'atres membres de la megafauna herbívora com els [[Mammuthus|mamuts]], [[glyptodontinae|gliptodontes]] i ''[[Macrauchenia]]'', i notòriament diferents dels mamífers [[omnívoro]]s i [[carnívor]]s, #lo que sugerix que ''Megatherium'' era exclusivament herbívor.<ref name= "Bocherens2017">{{cite journal|last1= Bocherens|first1= H.|last2= Cotte|first2= M.|last3= Bonini|first3= R.A.|last4= Straccia|first4= P.|last5= Scian|first5= D.|last6= Soibelzon|first6= L.|last7= Prevosti|first7= F.J.|title= Isotopic insight on paleodiet of extinct Pleistocene megafaunal Xenarthrans from Argentina |journal= Gondwana Research |volume= 48|dona't= August 2017|pages= 7–14|doi= 10.1016/j.gr.2017.04.003|bibcode= 2017GondR..48....7B}}</ref>

== Extinció ==

En el sur, estos pereosos terrestres varen florir fins a fa 10 500 anys [[datació per radiocarbono|datats per radiocarbono]]. Varis autors han citat l'aparició de la població en expansió dels caçadors humans com una de les causes de la seua extinció.<ref name="Steadman">{{cita publicació |apellidar= Steadman |nom= D. W. |enlaceautor= David Steadman |autor2= [[Paul S. Martin|Martin, P. S.]] |autor3= MacPhee, R.D.I. |autor4= Jull, A.J.T. |autor5= McDonald, H.G. |autor6= Woods, C.A. |autor7= Iturralde-Vinent, M. |autor8 = Hodgins, G.W.L. |títul= Asynchronous extinction of clapix Quaternary sloths on continents and islands |publicació= [[Proceedings of the National Academy of Sciences|Proc. Natl. Acad. Sci. USA]] |volum= 102 |número= 33 |pàgines= 11763–11768 |editorial= [[United States National Academy of Sciences|National Academy of Sciences]] |data= 16 d'agost de 2005 |url= http://www.pnas.org/content/102/33/11763.abstract |doi= 10.1073/pnas.0502777102 |fechaacceso= 24 de giner de 2009 |pmid= 16085711 |pmc= 1187974}}</ref> Hi ha algunes datacions més tardanes de prop de 8000 i una de 7000 anys abans del present per a restants de ''Megatherium'', pero la data més recent considerada com a creible és de prop de 10 000 anys abans del present.<ref name="Fiedal">{{cita lliure |llinage= Stuart |nomene= Fiedal |editor-last= Haynes |editor-first= Gary |contribution= Sudden Deaths: The Chronology of Terminal Pleistocene Megafaunal Extinction |contribution-url= http://www.springerlink.com/content/l225628681672725/?p=5af1eb7387d443a2b514b284c646efa7&pi=1 |títul= American Megafaunal Extinctions at the End of the Pleistocene |any= 2009 |pàgines= 21–37 |editorial= [[Springer Science+Business Mija|Springer]] |url= http://www.springerlink.com/content/978-1-4020-8792-9 |doi= 10.1007/978-1-4020-8793-6_2 |isbn= 978-1-4020-8792-9 |fechaacceso= 4 de juliol de 2014 | urlarchivo = https://archive.today/20121205074031/http://www.springerlink.com/content/978-1-4020-8792-9 |fechaarchivo= 5 de decembre de 2012 }}</ref> L'us de models bioclimàtics indica que les àrees dels hàbitats adequats per a ''Megatherium'' es varen encollir i es varen tornar més fragmentats a mitan del Holoceno. Encara que açò per sí solament no haguera causat la seua extinció, ha segut citat com un possible factor que va contribuir a la seua desaparició.<ref>{{cita publicació |autor=Llima-Ribeiro, Matheus Souza, et al. |títul=Potential Suitable Areas of Giant Ground Sloths Dropped Before its Extinction in South America: the Evidences from Bioclimatic Envelope Modeling. |publicació= Natureza & Conservação |volum=10|data= decembre de 2012 |pàgines= 145–151 |url=http://dx.doi.org/10.4322/natcon.2012.022}}</ref>

== En la cultura popular ==
* En el documental ''[[Walking with Beasts]]'' (''Caminant entre les bésties'') es mostra a un megaterio colpejant a un [[Smilodon|Tigre dents de sabre]].
* També és un dels animals en els que Chic Béstia es transforma en la série ''[[Els jóvens titanes (série animada)|Els jóvens titanes]]''.
* És també un dels [[Xenarthra|xenartros]] extints més coneguts popularment, en el sobrenom de «pereós jagant» o «megaterio».
* En la popular série de películes ''[[Isse Age (franquícia)|Isse Age]]'', el personage Sid, és un xenartro terrestre, com esta espècie,<ref>Locos per la geologia: [http://www.locosporlageologia.com.ar/sid-megaterio-animal-pereós-era-del-gèl/ ¿Quin animal és Sid, el pereós de l'Era de Gèl?]</ref> a pesar de que les dimensions de Sid varen ser disminuïdes per a les películes.
* En la franquícia japonesa de mònstruos digitals, [[Digimon]], existix una criatura anomenada Ancient Megatheriumon<ref>{{Cita web|url=https://digimon.net/reference/detail.php?directory_name=ancientmegatheriumon|títul=エンシェントメガテリウモン {{!}} デジモン図鑑|fechaacceso=2024-02-12|sitioweb=デジモンウェブ {{!}} デジモン公式総合サイト|idioma=ja}}</ref>que està basat en este gènero d'animals extints.{{--}}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* Jerez Moliner, Felipe. ''Els artistes valencians de l'Ilustració i el gravat biològic i mege'', Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2001, ISBN 84-8484-018-2
*
* McKenna, M. C, i S. K. Bell. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level''. Columbia University Press, New York, 631 pp.
== Vejau també ==
* ''[[Mylodon]]''
* ''[[Eremotherium laurillardi]]''
* ''[[Thalassocnus]]''
* ''[[Scelidotherium]]''
* ''[[Mixotoxodon]]''
* ''[[Megafauna]]''

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}
* [https://web.archive.org/web/20081208195836/http://www.redanimal.org/editorial/2004/02/040225megaterios/040225megaterios.htm Els megaterios haurien convixcut en els aborigen pampeanos]
* [https://web.archive.org/web/20081207051718/http://www.cienciahoy.org.ar/hoy02/megaterio.htm ¿Quí va matar al megaterio?, per Gustavo Politis]

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Megatherium - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 96:		Llínea 96:
	*		*
	* McKenna, M. C, i S. K. Bell. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level''. Columbia University Press, New York, 631 pp.		* McKenna, M. C, i S. K. Bell. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level''. Columbia University Press, New York, 631 pp.
	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* ''[[Mylodon]]''		* ''[[Mylodon]]''
	* ''[[Eremotherium laurillardi]]''		* ''[[Eremotherium laurillardi]]''