ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:52:39Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

La '''mecànica quàntica''' és la branca de la [[física]] que estudia la [[naturalea]] a escales espacials menudes, els [[sistemes atòmics]], [[partícula subatòmica|subatòmics]], les seues interaccions en la radiació electromagnètica i atres forces, en térmens de cantitats [[observables]]. Es basa en l'observació de que totes les formes d'[[energia]] es lliberen en unitats discretes o paquets cridats [[quants]]. Les partícules en esta propietat poden pertànyer a dos tipos distints: [[fermiones]] o [[bosones]]. Alguns d'estos últims estan lligats a una [[interacció fonamental|-interacció fonamental]] (per eixemple, el fotó pertany a l'electromagnètica). Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] solament permet normalment càlculs [[provabilístics]] o [[estadístics]] de les característiques observades de les [[partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercita, en la mecànica quàntica, el paper que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] eixerciten en la mecànica clàssica. És dir, la predicció del comportament futur d'un [[sistema dinàmic]] i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que prediu analíticamente la provabilitat precisa dels events o resultats.

En teories anteriors de la física clàssica, l'energia era tractada únicament com un fenomen continu, mentres que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[Espai (física)|espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[Partícula subatòmica|partícula]] de matèria. Per un atre costat, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatorias quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada, sino més be esteses en certa mida. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] solament té certes [[Freqüència|freqüències]] (o [[Llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[Llínea espectral|llínea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[Fotó|fotons]], i és el resultat del fet de que els electrons de l'àtom solament poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] pansa d'un nivell permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida, la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.

La mecànica quàntica sorgix tímidament en els inicis de el {{sigle|XX||s}} dins de les tradicions més profundes de la física per a donar una solució a problemes per als que les teories conegudes fins al moment havien agotat la seua capacitat d'explicar, com la cridada [[catàstrofe ultravioleta]] en la [[Cos negre|radiació de cos negre]] predita per la [[física estadística]] clàssica i l'inestabilitat dels àtoms en el [[model atòmic de Rutherford]]. La primera proposta d'un principi pròpiament quàntic es deu a [[Max Planck]] en 1900, per a resoldre el problema de la radiació de cos negre, que va anar durament qüestionat, fins que [[Albert Einstein]] ho convertix en el principi que exitosamente puga explicar el [[efecte fotoeléctrico]]. Les primeres #formulació matemàtiques completes de la mecànica quàntica no s'alcancen fins a mediats de la década de 1920, sense que fins al dia de hui es tinga una interpretació coherent de la teoria, en particular del [[Interpretacions de la mecànica quàntica#El problema de la medida|problema de la medició]].

El formalisme de la mecànica quàntica es va desenrollar durant la década de 1920. En 1924, [[Louis de Broglie]] va propondre que, de la mateixa manera que les ones de llum presenten propietats de partícules, com ocorre en el [[efecte fotoeléctrico]], les partícules, també presenten propietats [[Ona (física)|ondulatorias]]. Dos #formulació diferents de la mecànica quàntica es varen presentar despuix de la sugerència de Broglie. En 1926, la [[mecànica ondulatoria]] d'[[Erwin Schrödinger]] implica l'utilisació d'una entitat matemàtica, la [[funció d'ona]], que està relacionada en la provabilitat de trobar una partícula en un punt donat en l'espai. En 1925, la [[mecànica matricial]] de [[Werner Heisenberg]] no fa menció alguna de les funcions d'ona o conceptes similars, pero ha demostrat ser matemàticament equivalent a la teoria de Schrödinger. Un descobriment important de la teoria quàntica és el [[principi d'incertitut]], enunciat per Heisenberg en 1927, que posa un llímit teòric absolut en la precisió de certes medicions. Com a resultat d'això, l'assunció clàssica dels científics de que l'estat físic d'un sistema podria medir-se exactament i utilisar-se per a predir els estats futurs va tindre que ser abandonada. Açò va supondre una revolució filosòfica i va donar peu a numeroses discussions entre els més grans físics de l'época.

La mecànica quàntica pròpiament dita no incorpora a la [[Teoria de la relativitat especial|relativitat]] en la seua formulació matemàtica. La part de la mecànica quàntica que incorpora elements relativistes de manera formal per a abordar diversos problemes es coneix com [[mecànica quàntica relativista]] o ya, en forma més correcta i acabada, [[teoria quàntica de camps]] (que inclou a la seua volta a la [[electrodinàmica quàntica]], [[cromodinámica quàntica]] i [[Model electrodébil|teoria electrodébil]] dins del [[Model estàndar de la física de partícules|modele estàndar]])<ref name="halzen">{{cita llibre|apellidar1=Halzen|nomene1=Francis|nomene2=Alan Douglas|apellidar2=Martin|editorial=Wiley|editor=[[Universitat de Wisconsin]]|uns atres=[[Universitat de Durham]]|títul=Quarks and Lepons: <small>An Introducory Course in Modern Particle Physics</small>|edició=|any=1984|ubicació=Canadà|isbn=9780471887416|pàgines=[https://archive.org/details/quarksleptonsint0000halz/page/396 396]|url=https://archive.org/details/quarksleptonsint0000halz/page/396}}</ref> i més generalment, la [[teoria quàntica de camps en espai-temps curve]]. L'única interacció elemental que no s'ha pogut cuantizar fins al moment ha segut la [[Gravetat|interacció gravitatoria]]. Este problema constituïx llavors un dels majors desafius de la física de el {{sigle|XXI||s}}. La mecànica quàntica es va combinar en la teoria de la relativitat en la formulació de [[Paul Dirac]] de 1928, #lo que, ademés, va predir l'existència d'[[Antipartícula|antipartículas]]. Atres desenrolls de la teoria inclouen l'estadística quàntica, presentada en una forma per Einstein i Bose (la [[estadística de Bose-Einstein]]) i en una atra forma per Dirac i [[Enrico Fermi]] (la [[estadística de Fermi-Dirac]]); la [[electrodinàmica quàntica]], interessada en l'interacció entre partícules carregades i els camps electromagnètics, la seua generalisació, la [[teoria quàntica de camps]] i la [[electrònica quàntica]].

La mecànica quàntica proporciona el fonament de la fenomenologia del [[àtom]], del seu [[núcleu atòmic|núcleu]] i de les [[Partícula elemental|partícules elementals]] (la qual cosa requerix necessàriament l'enfocament relativiste). També el seu impacte en [[teoria de l'informació]], [[criptografia quàntica|criptografia]] i [[química]] ha segut decisiu entre esta mateixa.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Mecànica quàntica - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat