Maximilien Robespierre - Historial de revisions

Lluísm en 11:35 11 ago 2025

2025-08-11T11:35:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 11 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Maximilien François Marie Isidore de Robespierre		\| nom = Maximilien François Marie Isidore de Robespierre
	\| image = [[Image:Robespierre.jpg~~\|thumb~~\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]		\| image = [[Image:Robespierre.jpg\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[França\|Francesa]]		\| nacionalitat = [[França\|Francesa]]

Xavier en 10:21 11 ago 2025

2025-08-11T10:21:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 11 ago 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
	'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' conegut com '''Maximilien Robespierre''' o simplement '''Robespierre''' ([[Arras]], [[França]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[França]], [[28 de juliol]] de [[1794]]), fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periodo revolucionari conegut com "El Terror".		'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''', conegut com '''Maximilien Robespierre''' o simplement '''Robespierre''' ([[Arras]], [[França]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[França]], [[28 de juliol]] de [[1794]]), fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periodo revolucionari conegut com "El Terror".

	Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].		Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

Xavier en 10:21 11 ago 2025

2025-08-11T10:21:17Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Robespierre.jpg|thumb|250px|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]
+{{Biografia|
-'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periodo revolucionari conegut com "el terror".
+| nom = Maximilien François Marie Isidore de Robespierre
 Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].
@@ Llínea 17: / Llínea 27: @@
 [[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Història de França]]

Jose2 en 10:06 25 oct 2024

2024-10-25T10:06:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:06 25 oct 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentres que el secret de la tirania està en mantindre-les ignorants.\|Maximilien Robespierre}}		{{Cita\|El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentres que el secret de la tirania està en mantindre-les ignorants.\|Maximilien Robespierre}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]

Xavier en 20:45 11 ago 2024

2024-08-11T20:45:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:45 11 ago 2024
Llínea 9:		Llínea 9:

	Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.		Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.

			== Cites ==

			{{Cita\|El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentres que el secret de la tirania està en mantindre-les ignorants.\|Maximilien Robespierre}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]

Valencian: Text reemplaça - 'periode' a 'periodo'

2023-08-27T19:34:27Z

Text reemplaça - 'periode' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 27 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Robespierre.jpg\|thumb\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]		[[Image:Robespierre.jpg\|thumb\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]
	'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el ~~periode~~ revolucionari conegut com "el terror".		'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periodo revolucionari conegut com "el terror".

	Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].		Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

Jose2 en 10:43 16 dec 2022

2022-12-16T10:43:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Robespierre.jpg\|thumb\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]		[[Image:Robespierre.jpg\|thumb\|250px\|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]
	'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periode revolucionari conegut com "el terror".		'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periode revolucionari conegut com "el terror".

	Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].		Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

Jose2 en 15:42 6 jun 2022

2022-06-06T15:42:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 6 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].		Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

	Entre [[1793]] i [[1794]], liderà el denominat «[[Regne del terror]]», durant el qual governà [[França]] de forma autocràtica, sumint al país en un periodo de perseguiments polítics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a [[França]] de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.		Entre els anys [[1793]] i [[1794]], liderà el denominat «[[Regne del terror]]», durant el qual governà [[França]] de forma autocràtica, sumint al país en un periodo de perseguiments polítics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a [[França]] de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.

	Finalment, posteriorment a la mort de [[Danton]], se desencadenaren una série de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta més poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara més la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.		Finalment, posteriorment a la mort de [[Danton]], se desencadenaren una série de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta més poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara més la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.

Jose2 en 15:41 6 jun 2022

2022-06-06T15:41:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 6 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.		Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]

Jose2: Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

2022-05-03T17:02:50Z

Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 3 maig 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	Finalment, posteriorment a la mort de [[Danton]], se desencadenaren una série de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta més poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara més la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.		Finalment, posteriorment a la mort de [[Danton]], se desencadenaren una série de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta més poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara més la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.

	Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter ~~mes~~ conservador.		Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.


	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]