Mas - Historial de revisions

Jose2 en 13:02 16 nov 2025

2025-11-16T13:02:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 16 nov 2025
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Migeria]]		* [[Migeria]]
	* [[Parceria]]		* [[Parceria]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 18:40 7 jul 2024

2024-07-07T18:40:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 7 jul 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Migeria]]		* [[Migeria]]
	* [[Parceria]]		* [[Parceria]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Reval en 18:27 9 jun 2024

2024-06-09T18:27:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 9 jun 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	* [[Real Academia Española]]. «masía : Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón.». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)		* [[Real Academia Española]]. «masía : Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón.». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)

Lluísm en 18:32 21 abr 2024

2024-04-21T18:32:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 21 abr 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	* [[Real Academia Española]]. «masía : Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón.». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)		* [[Real Academia Española]]. «masía : Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón.». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Buildings in Xàbia}}

	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Cultura popular]]		[[Categoria:Cultura popular]]

Lluísm en 18:24 21 abr 2024

2024-04-21T18:24:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 21 abr 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			* [[Real Academia Española]]. «masía : Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón.». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)

	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Cultura popular]]		[[Categoria:Cultura popular]]

Lluísm en 18:23 21 abr 2024

2024-04-21T18:23:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 21 abr 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner o de porche; en la principal es localisava la vivenda dels propietaris; mentres que en la planta baixa es trobava la vivenda dels masers i també el rebost, el forn i la bodega, etc. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou d'aigua que servia per a proporcionar aigua per a us domèstic i per a tota l’explotació agrícola. En ella també es regava l'horta que generalment es cultivava en una zona plana i pròxima a la casa. Generalment també s'almagasenava aigua per a rec en una bassa pròxima al mas.		Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner o de porche; en la principal es localisava la vivenda dels propietaris; mentres que en la planta baixa es trobava la vivenda dels masers i també el rebost, el forn i la bodega, etc. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou d'aigua que servia per a proporcionar aigua per a us domèstic i per a tota l’explotació agrícola. En ella també es regava l'horta que generalment es cultivava en una zona plana i pròxima a la casa. Generalment també s'almagasenava aigua per a rec en una bassa pròxima al mas.

	==Arquitectura==		== Arquitectura ==

	Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.		Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.
Llínea 25:		Llínea 25:
	Solien ser de dos pisos i la seua distribució interior variava segons les necessitats de la família que l'ocupava. La distribució més usual reservava el primer pis per a les tasques pròpies del camp mentres que el segon pis era el destinat a vivenda. Els animals podien estar en el primer pis o tindre un estable independent. Si la masia disponia d'un tercer pis, este es destinava a graner.		Solien ser de dos pisos i la seua distribució interior variava segons les necessitats de la família que l'ocupava. La distribució més usual reservava el primer pis per a les tasques pròpies del camp mentres que el segon pis era el destinat a vivenda. Els animals podien estar en el primer pis o tindre un estable independent. Si la masia disponia d'un tercer pis, este es destinava a graner.

	==Atres aspectes==		== Atres aspectes ==
	En molts cassos, especialment en les masies més pròximes a la costa i no tant en les de les comarques valencianes de l'interior, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc, protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres.		En molts cassos, especialment en les masies més pròximes a la costa i no tant en les de les comarques valencianes de l'interior, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc, protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres.

Llínea 33:		Llínea 33:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Alqueria]]		* [[Alqueria]]
	*[[Barraca]]		* [[Barraca]]
	*[[Miramar (arquitectura)]]		* [[Miramar (arquitectura)]]
	*[[Riurau]]		* [[Riurau]]
	*[[Migeria]]		* [[Migeria]]
	*[[Parceria]]		* [[Parceria]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	~~{{Traduït de\|es\|Masia}}~~

	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Cultura popular]]		[[Categoria:Cultura popular]]

Reval en 17:59 27 dec 2023

2023-12-27T17:59:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 27 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Masia de xàbia.jpg\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia en Xàbia</center>]]		[[File:Masia de xàbia.jpg\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia en [[Xàbia]]</center>]]

	Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.		Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.

Jose2 en 23:07 21 maig 2021

2021-05-21T23:07:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:07 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Masia de xàbia.jpg\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia en Xàbia]]</center>]]		[[File:Masia de xàbia.jpg\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia en Xàbia</center>]]

	Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.		Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.

Jose2 en 23:07 21 maig 2021

2021-05-21T23:07:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:07 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:Masia~~-en miramar~~.~~JPG~~\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia ~~prop de Burjassot,~~ en ~~[[Miramar (arquitectura)\|miramar~~]]</center>]]		[[File:Masia de xàbia.jpg\|right\|250px\|thumb\|<center>Masia en Xàbia]]</center>]]

	Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.		Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. És un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana\|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:16:33Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 25 ago 2018
Llínea 19:		Llínea 19:
	Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.		Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.

	La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es ~~van~~ construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga\|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]].		La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es varen construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga\|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]].

	La teulada solia ser en dos vertents, horisontals a la frontera, encara que també es construïen, de forma menys freqüent, trespols perpendiculars. Al sobreeixir de l'edifici, la teulada protegia els murs de la masia que, fora qual fora el material utilisat en la construcció, eren de pedra fins una altura d'un metro. El grossor de les parets era d'entre 30 i 50 centímetros. En algunes masies importants construïdes en els sigles [[Sigle XVI\|XVI]] i [[Sigle XVII\|XVII]], els trespols interiors tenien una [[volta]] de creueria, pero en la majoria els sostres interiors són llisos.		La teulada solia ser en dos vertents, horisontals a la frontera, encara que també es construïen, de forma menys freqüent, trespols perpendiculars. Al sobreeixir de l'edifici, la teulada protegia els murs de la masia que, fora qual fora el material utilisat en la construcció, eren de pedra fins una altura d'un metro. El grossor de les parets era d'entre 30 i 50 centímetros. En algunes masies importants construïdes en els sigles [[Sigle XVI\|XVI]] i [[Sigle XVII\|XVII]], els trespols interiors tenien una [[volta]] de creueria, pero en la majoria els sostres interiors són llisos.