Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:54Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	Les martes de gola groga són martes relativament grans i es destaquen per la seua apariència flexible i musculosa. La llarga coa medix aproximadament dos terços de la llongitut del seu cos. Els machos adults oscilen entre 50 i 71,9 cm de llongitut (61,2 cm de mija) i entre 2,5 i 5,7 kg de massa (3,3 kg de mija). Les femelles són alguna cosa més menudes i medixen de 50 a 62 cm de llongitut (57,5 cm de mija) i d'1,2 a 3,8 kg de massa (2,8 kg de mija). La subespecie de [[República de China\|Taiwan]], [[Java (illa)\|Java]], [[Malàsia]], [[Borneo]] i [[Sumatra]] són les més menudes, els machos a penes superen els 2 kg, mentres que les hembran pesen 1 kg.<ref name=":0">{{Cita web\|url=https://www.ysnp.gov.tw/achievementreport/c004610?ANEU=08682a31-1cd5-4ebd-9c26-0d34c9de6a22&PageIndex=2&PageType=1\|títul=Pla d'estudi ecològic espacial i ètnic de la marta de gola groga en l'àrea de Tataga del Parc Nacional Yushan}}</ref>		Les martes de gola groga són martes relativament grans i es destaquen per la seua apariència flexible i musculosa. La llarga coa medix aproximadament dos terços de la llongitut del seu cos. Els machos adults oscilen entre 50 i 71,9 cm de llongitut (61,2 cm de mija) i entre 2,5 i 5,7 kg de massa (3,3 kg de mija). Les femelles són alguna cosa més menudes i medixen de 50 a 62 cm de llongitut (57,5 cm de mija) i d'1,2 a 3,8 kg de massa (2,8 kg de mija). La subespecie de [[República de China\|Taiwan]], [[Java (illa)\|Java]], [[Malàsia]], [[Borneo]] i [[Sumatra]] són les més menudes, els machos a penes superen els 2 kg, mentres que les hembran pesen 1 kg.<ref name=":0">{{Cita web\|url=https://www.ysnp.gov.tw/achievementreport/c004610?ANEU=08682a31-1cd5-4ebd-9c26-0d34c9de6a22&PageIndex=2&PageType=1\|títul=Pla d'estudi ecològic espacial i ètnic de la marta de gola groga en l'àrea de Tataga del Parc Nacional Yushan}}</ref>

	Les martes de gola groga tenen una coloració única, encara que pot variar considerablement entre individus i subespecies. El cap és de color negre o marró obscur, l'esquena i la part inferior són de color marró clar o groc, el pit i la gola són de color groc lluent o dorat, i la coa és en la seua majoria negra o marró obscur. La coloració d'estiu és més obscura i apagada que en hivern. Este patró de color, particularment la gola groga per la que rep el seu nom, distinguix a Dimarts flavigula d'atres espècies del gènero. En 2005, es varen reconéixer 9{{esd}}subespecies de M. flavigula, que es distinguixen per una llaugera variació en la coloració i el ~~pelaje~~. En general, estes subespecies es distinguixen per la presència o absència d'una zona nueta de pell en la pata atrassera i per la llongitut i el color del ~~pelaje~~ hivernal de l'animal.		Les martes de gola groga tenen una coloració única, encara que pot variar considerablement entre individus i subespecies. El cap és de color negre o marró obscur, l'esquena i la part inferior són de color marró clar o groc, el pit i la gola són de color groc lluent o dorat, i la coa és en la seua majoria negra o marró obscur. La coloració d'estiu és més obscura i apagada que en hivern. Este patró de color, particularment la gola groga per la que rep el seu nom, distinguix a Dimarts flavigula d'atres espècies del gènero. En 2005, es varen reconéixer 9{{esd}}subespecies de M. flavigula, que es distinguixen per una llaugera variació en la coloració i el pelage. En general, estes subespecies es distinguixen per la presència o absència d'una zona nueta de pell en la pata atrassera i per la llongitut i el color del pelage hivernal de l'animal.

	== Comportament ==		== Comportament ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:04:55Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Martes flavigula, yellow-throated marten.jpg|miniatura|marta de gola groga (''Martes flavigula'')]]

La '''marta de gola groga''' ('''''Dimarts flavigula''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] [[Mustelidae]] que habita en [[Àsia]]. Se li troba en els boscs montanyosos templats del [[Himalaya]], [[Surest Asiàtic]] i del [[Est d'Àsia]], incloent [[Rússia oriental]] i la [[península de Corea]].

== Descripció ==
Les martes de gola groga són martes relativament grans i es destaquen per la seua apariència flexible i musculosa. La llarga coa medix aproximadament dos terços de la llongitut del seu cos. Els machos adults oscilen entre 50 i 71,9 cm de llongitut (61,2 cm de mija) i entre 2,5 i 5,7 kg de massa (3,3 kg de mija). Les femelles són alguna cosa més menudes i medixen de 50 a 62 cm de llongitut (57,5 cm de mija) i d'1,2 a 3,8 kg de massa (2,8 kg de mija). La subespecie de [[República de China|Taiwan]], [[Java (illa)|Java]], [[Malàsia]], [[Borneo]] i [[Sumatra]] són les més menudes, els machos a penes superen els 2 kg, mentres que les hembran pesen 1 kg.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.ysnp.gov.tw/achievementreport/c004610?ANEU=08682a31-1cd5-4ebd-9c26-0d34c9de6a22&PageIndex=2&PageType=1|títul=Pla d'estudi ecològic espacial i ètnic de la marta de gola groga en l'àrea de Tataga del Parc Nacional Yushan}}</ref>

Les martes de gola groga tenen una coloració única, encara que pot variar considerablement entre individus i subespecies. El cap és de color negre o marró obscur, l'esquena i la part inferior són de color marró clar o groc, el pit i la gola són de color groc lluent o dorat, i la coa és en la seua majoria negra o marró obscur. La coloració d'estiu és més obscura i apagada que en hivern. Este patró de color, particularment la gola groga per la que rep el seu nom, distinguix a Dimarts flavigula d'atres espècies del gènero. En 2005, es varen reconéixer 9{{esd}}subespecies de M. flavigula, que es distinguixen per una llaugera variació en la coloració i el pelaje. En general, estes subespecies es distinguixen per la presència o absència d'una zona nueta de pell en la pata atrassera i per la llongitut i el color del pelaje hivernal de l'animal.

== Comportament ==
Les martes de gola groga són principalment diürnes, encara que li les ha observat actives de nit. A diferència de molts mustélidos, les martes de gola groga no són solitàries i en el seu lloc s'han observat movent-se en grups de 2 o ocasionalment 3. Se sap que estos menuts grups cacen preses junts, aumentant les possibilitats d'una cacera exitosa. En general, les martes de gola groga viagen pel sol, pero poden trepar hábilmente als arbres i viajar d'arbre en arbre botant fins a 8 o 9 m. En [[Rússia]], despuix de les nevades de març, quan la profunditat de la neu alcança els 50–60 cm, la marta s'afona en la neu i preferix moure's en les copes dels arbres, descendint gradualment a les estribaciones montanyoses cap a boscs de full ample en llocs en poca neu.<ref name=":1" />

== Hàbits alimentaris ==

S'alimenta de [[rosegador]]és, [[Ochotonidae|piques]], [[Sciuridae|fardes]], [[granota]]s, [[insecte]]s, [[mel]] i [[fruta]]s. Inclús poden aplegar a caçar jóvens [[cérvol almizclero|cérvols almizcleros]], [[cabirol]]s, [[chital]]és i uns atres [[artiodàctils]]. Els lechones de [[javalí]] a voltes són presos. També es pot aprofitar de beus de [[Ailuropoda melanoleuca|colla]] i a voltes d'atres menuts carnívors com la [[marta cibelina]] i el [[gos mapache]]. En [[República Popular China|China]], despuix de l'anàlisis de 238{{esd}}heces es va determinar que la dieta de la marta de gola groga va ser diversa, en 53{{esd}}tipos d'aliments i 603{{esd}}aliments identificats. En general, els mamífers (predominantment [[Rodentia|rosegadors]]) varen ser el principal component de la dieta (44.6 %), seguits de [[fruta]]s (43.5 %) i [[invertebrat]]s, predominantment [[Insecta|insectes]] (51.8 %). Les [[aus]] es varen trobar en el 6,2 % de les mostres. [[Serpentes|Serps]], [[Anura|granotes]], [[full]]s, flors, corfes i ulls es varen registrar en el 8,7 % de les heces.<ref>{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1644/10-MAMM-A-296.1|títul=Diet of an opportunistically frugivorous carnivore, Dimarts flavigula, in subtropical forest|llinages=Zhou|nom=You-Bing|llinages2=Newman|nomene2=Chris|data=2011-06-09|publicació=Journal of Mammalogy|volum=92|número=3|pàgines=611–619|fechaacceso=2022-05-22|issn=0022-2372|doi=10.1644/10-MAMM-A-296.1|llinages3=Buesching|nomene3=Christina D.|llinages4=Zalewski|nomene4=Andrzej|llinages5=Kaneko|nomene5=Yayoi|llinages6=Macdonald|nomene6=David W.|llinages7=Xie|nomene7=Zong-Qiang}}</ref> En [[Sikkim]], l'anàlisis de 105{{esd}}excrements de marta de gola groga va revelar que el seu espectre dietètic constava de 10{{esd}}preses diferents. La freqüència d'ocurrència i ocurrència relativa de [[Rodentia|rosegadors]] va ser major (56,2 %, 35,5 %) en les heces seguides de [[Ochotona|piques]], [[Aus|pardals]] ([[galliformes]]) i [[llavor]]s (restants de fruts). La contribució de la biomassa a la biomassa total d'assut consumit per la marta de gola groga també va ser màxima para [[Rodentia|rosegadors]] (39,3 %), seguits de [[Ochotona|piques]] (22,3 %), [[galliformes]] (17,5 %) i el [[Naemorhedus goral|goral]] (6,7 %), respectivament. La selecció d'assuts per part de la marta de gola groga basada en l'índex de Jacob va indicar que els [[Rodentia|rosegadors]], les aus ([[galliformes]]) i les [[Ochotona|piques]] varen ser utilisats més de lo que estaven disponibles; el [[dzo]], el [[Hemitragus jemlahicus|tar del Himalaya]], el [[Muntiacus|muntiaco]] i el [[Capricornis thar|serau del Himalaya]] es varen utilisar menys, mentres que [[Naemorhedus goral|goral del Himalaya]] es va utilisar d'acort en la seua disponibilitat en l'àrea.<ref>{{Cita web|url=http://14.139.206.50:8080/jspui/handle/1/4189|títul=An Assessment of Abundance, Habitat Use and Prey Selection by Carnivores In Khangchendzonga Biosphere Reserve, Sikkim}}</ref>

En l'est d'[[Sijoté-Alín|Amur]], les martes tenen una dieta exclusivament carnívora, s'alimenten principalment d'[[Ungulata|ungulats]] mamífers menuts i mijans ([[Ochotona|piques]], [[Rodentia|rosegadors]], [[Pteromys volans|fardes voladoras siberianas]], [[Sciurus vulgaris|fardes roges]], [[Eutamias sibiricus|fardes coreanes]], [[Lepus mandshuricus|llebres de Manchuria]] i [[Lepus timidus|llebres de montanya]]). Els Ungulats varen ser un item molt important, sent el [[Moschus|cérvol almizclero siberiano]] el més caçat (57.3 %), uns atres varen ser, en menor proporció, cervatillos d'[[Alces alces|alce]] (0.5 %), cervatillos d'[[Cervus canadensis xanthopygus|uapiti de Manchuria]] (1.1 %), cervatillos de [[Cervus nippon|cérvol sica]] (2.2 %), cervatillos de [[Capreolus pygargus|cabirol siberiano]] (1.6 %), crío [[Naemorhedus caudatus|gorales de coa llarga]] (2.2 %) i els lechones de [[Els seus scrofa|javalí]] (1.1 %). En menor proporció es hayaron aus, peixos (salmones), invertebrats, mel i frutes.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://archive.org/details/mammalsofsov212001gept/page/916/mode/2up|títul=Mammals of the Soviet Union}}</ref> El número de martes depén de l'abundància de [[Moschus|cérvols almizcleros]]. La marta és un perill particular per al [[Moschus|cérvol almizclero]] en hivern, quan no els és possible prendre crío d'atres animals ungulats, estos estan disponibles per a ells solament fins a un pes de 10–12 kg. En autumne, no és menys perillós per al [[Moschus|cérvol almizclero]] quan grups de ventrades casi adultes de martes, pero encara no disperses, cacen [[Moschus|cérvol almizcleros]]. En hivern, la marta de gola groga intenta aüixar al [[Moschus|cérvol almizclero]] al gèl. En 1936, en els rius Armu i Nantsa, en una distància de 200 km, es varen trobar els cadàvers de 26{{esd}}[[Moschus|cérvols almizcleros]] morts per martes (1 per 7,7 km); en 1952, a lo llarc del riu Sitsa — 4 per 30 km. Dos o tres martes poden menjar un [[Moschus|cérvol almizclero]] en 2-3{{esd}}dies.<ref name=":1" /> G. F. Bromley estudie l'alimentació de la marta en [[Krai de Primorie]], seguint rastres de l'espècie i analisant coves abandonades per estes mateixes; durant el seu monitoreo despuix de les martes, va trobar restants de [[Moschus|cérvols almizcleros]], [[farda]]s, [[Tetrastes bonasia|grevól comuna]], [[Picidae|pardals carpinteros]], [[Lepus timidus|llebre de montanya]] i [[Dimarts zibellina|martes de cibellinas]] assessinats, mentres que els refugis analisados contenien restants de [[Lepus mandshuricus|llebres de Manchuria]] i [[Tetrastes bonasia|grevól comuna]].

En [[Coreja]], despuix de l'extinció dels grans depredadors, les martes de gola groga es varen convertir en els depredadors àpiços; Despuix de l'anàlisis de 414 heces en el [[Jirisan|Monte Jirisan]] i [[Parc nacional Songnisan|Songnisan]], va demostrar que els grans mamífers, com [[Els seus scrofa|javalins]], [[Capreolus pygargus|cabirols siberianos]] i els [[Hydropotes inermis|cérvols aquàtics chinencs]], molt més grans que ells mateixos, varen representar el 29 % del total d'assuts. El 50,6 % de productes alimenticis d'orige animal restants eren [[Sciurus vulgaris|fardes roges]], [[Eutamias sibiricus|fardes coreanes]], [[Pteromys volans|fardes voladoras siberianas]], [[Lepus coreanus|llebres coreanes]], [[Apodemus agrarius|rates llistades]], [[Microtus|talps]], [[aus]] (com les [[Columbiformes|tórtolas]]) i [[avespa]]s, i el 20 % d'aliments vegetals com [[Actinidia]], [[cirera]]s, [[Calendula suffruticosa|caléndulas]] i [[caqui]]s, a les martes els agradava la mel i representaven el 6,2 % del total de la dieta.<ref>{{Cita web|url=https://m.blog.naver.com/PostView.naver?isHttpsRedirect=true&blogId=pj2ansan&logNo=110156599018|títul=Història de la montanya Jirisan i la cultura igual}}</ref> En particular, el [[Hydropotes inermis|venado aquàtic chinenc]], el [[Els seus scrofa|javalí]], la [[Sciurus vulgaris|farda roja]] i la [[avespa]], que les martes cacen principalment, són animals representatius que danyen l'agricultura i provoquen conflictes en els agricultors. Un atre método que es va utilisar per a estudiar la dieta de les martes de gola groga en la [[Península de Corea]] va ser per seguiment de ràdio collar, analisant restants d'assuts deixats pel camí i heces trobades. L'aliment d'orige animal varen ser inclouen la [[Streptopelia orientalis|tórtola (Streptopelia orientalis)]], el [[Garrulus glandarius|gayo (Garrulus glandarius)]], la [[Pteromys volans|farda voladora (Pteromys volans)]], la [[Sciurus vulgaris|farda roja (Sciurus vulgaris)]], la [[Lepus coreanus|llebre coreana (Lepus coreanus)]], el [[Hydropotes inermis|venado aquàtic chinenc (Hydropotes inermis)]], el [[Nyctereutes procyonoides|gos mapache (Nyctereutes)]], rosegadors de la família [[Muridae]] i la [[Vespa simillima xanthoptera|avespa peluda (Vespa simillima)]]. Mentres que l'orige vegetal solament va ser identificat per heces, sent [[Actinidia]], [[Diospyros]], [[Phellodendron]] i [[Ilex|Ilex macropoda]].<ref>{{Cita web|url=http://koreascience.or.kr/article/jako201533678767637.page|títul=The Food Habits and Habitat Use of Yellow-Throated Martens(Dimarts flavigula) by Snow Tracking in Korean Temperate Forest During the Winter}}</ref> Woo Dong analiso més de 900 heces de martes de gola groga en la [[Península de Corea]], La freqüència d'aparició dels aliments en la dieta de les martes va ser 49,4 % de materials vegetals, 29,1 % de mamífers, 11,7 % d'aus, 6,2 % de mel, 2,4 % d'insectes i 1,1 % d'amfibis i reptils. Actinidia i el Diospyros varen ser especialment importants durant l'autumne i l'hivern. Les martes menjaven mamífers en totes les estacions, en un pico en hivern, i els seus assuts incloïen el [[Hydropotes inermis|venado aquàtic chinenc]] (Hydropotes inermis), els [[Capreolus pygargus|cabirols siberianos]] (Capreolus pygargus) i el [[Els seus scrofa|javalins]] (Els seus scrofa), que caçaven en grups. Atres assuts de mamífers varen incloure carnívors (el [[Nyctereutes procyonoides|gos mapache]], la [[Mustela sibirica|comadreja siberiana]] i el [[Meles leucurus|teixó asiàtic]]), [[farda]]s, [[Rodentia|rosegadors]], [[Insectivora|insectívors]] i [[llebre]]s; les [[aus]] es varen dividir en 9{{esd}}famílies diferents.<ref>{{Cita web|url=https://s-space.snu.ac.kr/handle/10371/124971#::text=%EB%8B%B4%EB%B9%84%20%EC%84%9C%EC%8B%9D%EC%A7%80%20%EB%B3%B4%EC%A0%84%EC%9D%84%20%EC%9C%84%ED%95%B4%EC%84%9C%EB%8A%94,%EC%A0%80%EA%B0%90%20%EB%B0%A9%EC%95%88%EC%9D%B4%20%ED%95%84%EC%9A%94%ED%95%98%EB%8B%A4.|títul=A Study on ecological characteristics and conservation of yellow-throated marten}}</ref>

== Ranc de llar ==

El ranc de les martes de gola groga pot ser prou extens. Regularment viagen de 10 a 20 km en un sol dia en la partix nort del seu ranc, pero els individus en atres àrees viagen menys. En [[Tailàndia]], les martes de gola groga viagen aproximadament 1 km per dia i tenen un ranc anual de 7.2 km². En [[República de China|Taiwan]], el ranc de llar promig de les femelles de martes és de 6,5 ± 5,53 km 2 (n=4), i les martes macho tenia 33,6 ± 38,97 km 2 (n=9), les femelles tenien un ranc de llar menys superposta que els machos.<ref name=":0" />

== Reproducció ==
Les martes de gola groga es reproduïxen anualment entre febrer i març o entre juny i agost. La gestació típicament dura entre 220 i 290{{esd}}dies. Les ventrades típicament contenen 2 o 3{{esd}}crío, encara que s'han observat ventrades de 4 o 5.

Atres espècies del gènero Dimarts exhibixen una implantació tardana, i és provable que les martes de gola groga també ampren esta estratègia reproductiva considerant el seu periodo de gestació inusualment llarc en relació en la majoria dels mamífers. No s'ha documentat més informació sobre el creiximent i desenroll d'estos animals.

== Amenaces ==
A diferència d'atres tipos de martes, la marta de gola groga mai va ser caçada en grans cantitats per la seua pell. Per la seua afició a la mel, per la que a voltes destruïx [[colmena]]s, i perque en algunes regions es menja la seua carn, és caçada per l'home, pero la major amenaça és la destrucció del seu hàbitat natural, els boscs. Per la seua gran dispersió territorial, la marta de gola groga no està en perill d'extinció.

== Subespecies ==
* ''[[Dimarts flavigula aterrima]]''
* ''[[Dimarts flavigula borealis]]''
* ''[[Dimarts flavigula chrysospila]]''
* ''[[Dimarts flavigula flavigula]]''
* ''[[Dimarts flavigula hainana]]''
* ''[[Dimarts flavigula henrici]]''
* ''[[Dimarts flavigula indochinensis]]''
* ''[[Dimarts flavigula peninsularis]]''
* ''[[Dimarts flavigula robinsoni]]''
* ''[[Dimarts flavigula saba]]''

== Referències ==
{{listaref}}
* Ronald M. Nowak: ''Walker's Mammals of the World''. [[Johns Hopkins University Press]], 1999 ISBN 0-8018-5789-9

== Enllaços externs ==
* [http://www.archive.org/stream/mammalsofsov212001gept#page/904/mode/2up ''M. flavigula''] en <small>HEPTNER, V. G.; SLUDSKII, A. A.:</small> ''"[[Mammalia|Mammals]] of the [[Unió Soviètica|Soviet Union]]"''. Vol. II, partix 1b:''"[[Carnivora|Carnivores]] ([[Mustelidae]] and [[Procyonidae]])"''. Vysshaya Shkola. [[Moscou]]. 1967. Ed. nortamericà de Robert S. Hoffmann; 2001. [[Smithsonian Institution]] Libraries i [[National Science Foundation]]. [[Washington D.C.]]. [[Facsímil]] electrònic. En '''anglés'''.

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Martes flavigula - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer