Marmota olympus - Historial de revisions

https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Marmota_olympus Marmota olympus - Historial de revisions 2026-07-09T04:30:56Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marmota_olympus&diff=504373&oldid=prev Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. 2026-07-08T23:06:47Z

<p>"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 23:06 8 jul 2026</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l3">Llínea 3:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 3:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''marmota olímpica''' ('''''Marmota olympus''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Rodentia|rosegador]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sciuridae]]. Es troba només en l'estat de [[Washington (estat)|Washington]] d'Estats Units, en les #elevació miges de la [[península Olímpica]]. Els parents més propencs d'esta espècie són la [[Marmota caligata|marmota canosa]] (''M.&nbsp;caligata'') i la [[Marmota vancouverensis|marmota de Vancouver]] (''M.&nbsp;vancouverensis''). En 2009 va ser declarat el mamífer endèmic oficial de Washington.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''marmota olímpica''' ('''''Marmota olympus''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Rodentia|rosegador]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sciuridae]]. Es troba només en l'estat de [[Washington (estat)|Washington]] d'Estats Units, en les #elevació miges de la [[península Olímpica]]. Els parents més propencs d'esta espècie són la [[Marmota caligata|marmota canosa]] (''M.&nbsp;caligata'') i la [[Marmota vancouverensis|marmota de Vancouver]] (''M.&nbsp;vancouverensis''). En 2009 va ser declarat el mamífer endèmic oficial de Washington.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelaje </del>canvia en l'estació i en l'edat, pero el <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelaje </del>d'una marmota adulta és marró en tots els llocs en menudes àrees més blanques la major part de l'any.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelage </ins>canvia en l'estació i en l'edat, pero el <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelage </ins>d'una marmota adulta és marró en tots els llocs en menudes àrees més blanques la major part de l'any.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie baix preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie baix preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat.</div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l20">Llínea 20:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 20:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}}</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}}</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa amarronat en pegats més clars. El <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelaje </del>dels adults és marró en el cos en algunes zones blanques més menut parts marrons pàlides per a la majoria de l'any, devenint més obscur en general, en el progrés de l'any. La primera [[Muda (biologia)|muda]] de l'any ocorre en juny, començant en dos remiendos negres de pell formant-se darrere dels muscles.{{harvnp|Barash|1989|p=7}} Esta coloració negra s'estén al restant del cos, i per al <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelaje </del>és casi totalment negre. Una segona muda es du a cano durant la hibernación, i en acabar la [[hibernación]] en primavera les marmotas olímpiques poden ser bronceadas o groguenques.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref><ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El morro de la marmota olímpica és casi sempre blanc, en una banda blanca davant dels ulls.<ref name="WorldSquirrels"><cite class="citation book">Thorington, Richard W., Jr.; Koprowski, John L.; Steele, Michael A.; Whatton, James F. (2012). </cite></ref><ref><cite class="citation book">Kays, R. W.; Wilson, Dò I. (2009). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa amarronat en pegats més clars. El <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelage </ins>dels adults és marró en el cos en algunes zones blanques més menut parts marrons pàlides per a la majoria de l'any, devenint més obscur en general, en el progrés de l'any. La primera [[Muda (biologia)|muda]] de l'any ocorre en juny, començant en dos remiendos negres de pell formant-se darrere dels muscles.{{harvnp|Barash|1989|p=7}} Esta coloració negra s'estén al restant del cos, i per al <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelage </ins>és casi totalment negre. Una segona muda es du a cano durant la hibernación, i en acabar la [[hibernación]] en primavera les marmotas olímpiques poden ser bronceadas o groguenques.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref><ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El morro de la marmota olímpica és casi sempre blanc, en una banda blanca davant dels ulls.<ref name="WorldSquirrels"><cite class="citation book">Thorington, Richard W., Jr.; Koprowski, John L.; Steele, Michael A.; Whatton, James F. (2012). </cite></ref><ref><cite class="citation book">Kays, R. W.; Wilson, Dò I. (2009). </cite></ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l82">Llínea 82:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 82:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Aproximadament quatre semanes despuix de aparearse, la femella dona a llum a les seues crío en un cau subterràneu forrat en herba.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Els cadells no poden vore, carixen de <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelaje </del>i són de color rosat. Al principi, la crío no presenta cap dimorfisme sexual.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation book">Feldhamer, George A.; Thompason, Bruce C.; Chapman, Joseph A., eds. (2003). </cite></ref> Un més ans que deixen el cau; al voltant del mateix temps, les crío escomencen a ser [[Desmame|desmamades]].<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Inclús en acabant de que estiga llista per a emergir d'ella, les crío viuen a una estreta proximitat del cau, a on poden ser trobades perseguint-se entre sí i jugant a barallar-se. Unes semanes en acabant de que haja eixit del cau, la crío és desmamada i pot alimentar-se per sí sola.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref><ref name="Barash1973"><cite class="citation journal">Barash, D. P. (1973). </cite></ref> Les marmotas olímpiques no són completament independents de les seues mares fins que complixen els dos anys d'edat.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Les crío de marmota femella són extremadament importants per a la població de marmotas. Si una femella que estiga criant mor pot tardar anys en ser reemplaçada: les marmotas normalment es llimiten a 6 cadells en cada ventrada, la maduració i el periodo tarden prou en aplegar, i les marmotas necessiten molt temps per a alcançar la madurea.<ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Aproximadament quatre semanes despuix de aparearse, la femella dona a llum a les seues crío en un cau subterràneu forrat en herba.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Els cadells no poden vore, carixen de <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">pelage </ins>i són de color rosat. Al principi, la crío no presenta cap dimorfisme sexual.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation book">Feldhamer, George A.; Thompason, Bruce C.; Chapman, Joseph A., eds. (2003). </cite></ref> Un més ans que deixen el cau; al voltant del mateix temps, les crío escomencen a ser [[Desmame|desmamades]].<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Inclús en acabant de que estiga llista per a emergir d'ella, les crío viuen a una estreta proximitat del cau, a on poden ser trobades perseguint-se entre sí i jugant a barallar-se. Unes semanes en acabant de que haja eixit del cau, la crío és desmamada i pot alimentar-se per sí sola.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref><ref name="Barash1973"><cite class="citation journal">Barash, D. P. (1973). </cite></ref> Les marmotas olímpiques no són completament independents de les seues mares fins que complixen els dos anys d'edat.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Les crío de marmota femella són extremadament importants per a la població de marmotas. Si una femella que estiga criant mor pot tardar anys en ser reemplaçada: les marmotas normalment es llimiten a 6 cadells en cada ventrada, la maduració i el periodo tarden prou en aplegar, i les marmotas necessiten molt temps per a alcançar la madurea.<ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Interacció en humans ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Interacció en humans ==</div></td></tr>  </table>

Valencian https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marmota_olympus&diff=501498&oldid=prev Jose2: Text reemplaça - ' amarronado ' a ' amarronat ' 2026-07-08T16:53:56Z

<p>Text reemplaça - ' amarronado ' a ' amarronat '</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:53 8 jul 2026</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l20">Llínea 20:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 20:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}}</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}}</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">amarronado </del>en pegats més clars. El pelaje dels adults és marró en el cos en algunes zones blanques més menut parts marrons pàlides per a la majoria de l'any, devenint més obscur en general, en el progrés de l'any. La primera [[Muda (biologia)|muda]] de l'any ocorre en juny, començant en dos remiendos negres de pell formant-se darrere dels muscles.{{harvnp|Barash|1989|p=7}} Esta coloració negra s'estén al restant del cos, i per al pelaje és casi totalment negre. Una segona muda es du a cano durant la hibernación, i en acabar la [[hibernación]] en primavera les marmotas olímpiques poden ser bronceadas o groguenques.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref><ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El morro de la marmota olímpica és casi sempre blanc, en una banda blanca davant dels ulls.<ref name="WorldSquirrels"><cite class="citation book">Thorington, Richard W., Jr.; Koprowski, John L.; Steele, Michael A.; Whatton, James F. (2012). </cite></ref><ref><cite class="citation book">Kays, R. W.; Wilson, Dò I. (2009). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">amarronat </ins>en pegats més clars. El pelaje dels adults és marró en el cos en algunes zones blanques més menut parts marrons pàlides per a la majoria de l'any, devenint més obscur en general, en el progrés de l'any. La primera [[Muda (biologia)|muda]] de l'any ocorre en juny, començant en dos remiendos negres de pell formant-se darrere dels muscles.{{harvnp|Barash|1989|p=7}} Esta coloració negra s'estén al restant del cos, i per al pelaje és casi totalment negre. Una segona muda es du a cano durant la hibernación, i en acabar la [[hibernación]] en primavera les marmotas olímpiques poden ser bronceadas o groguenques.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref><ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El morro de la marmota olímpica és casi sempre blanc, en una banda blanca davant dels ulls.<ref name="WorldSquirrels"><cite class="citation book">Thorington, Richard W., Jr.; Koprowski, John L.; Steele, Michael A.; Whatton, James F. (2012). </cite></ref><ref><cite class="citation book">Kays, R. W.; Wilson, Dò I. (2009). </cite></ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marmota_olympus&diff=501329&oldid=prev Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' 2026-07-08T16:40:40Z

<p>Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:40 8 jul 2026</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu pelaje canvia en l'estació i en l'edat, pero el pelaje d'una marmota adulta és marró en tots els llocs en menudes àrees més blanques la major part de l'any.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu pelaje canvia en l'estació i en l'edat, pero el pelaje d'una marmota adulta és marró en tots els llocs en menudes àrees més blanques la major part de l'any.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les [[cau]]s d'esta marmota estan fetes en [[Colónia (biologia)|colónies]], que es troben en distintes ubicacions de montanya i diferixen en tamany. Una colónia pot contindre poques marmotas, una família d'elles o famílies múltiples en fins a 40 marmotas. Les marmotas olímpiques són animals molt sociables que solen jugar i barallar entre ells, i conten en quatre chiulits diferents per a comunicar-se. Durant el principi del seu [[hibernación]], en setembre, cauen en un somi profunt i no mengen, #lo que fa que perguen fins a la mitat de la seua massa corporal. Els adults emergixen en maig i els jóvens en juny. Les marmotas femella alcancen la madurea sexual als tres anys, i tenen una [[ventrada]] d'entre 1 i 6 crío per cada estació de apareamiento.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les [[cau]]s d'esta marmota estan fetes en [[Colónia (biologia)|colónies]], que es troben en distintes ubicacions de montanya i diferixen en tamany. Una colónia pot contindre poques marmotas, una família d'elles o famílies múltiples en fins a 40 marmotas. Les marmotas olímpiques són animals molt sociables que solen jugar i barallar entre ells, i conten en quatre chiulits diferents per a comunicar-se. Durant el principi del seu [[hibernación]], en setembre, cauen en un somi profunt i no mengen, #lo que fa que perguen fins a la mitat de la seua massa corporal. Els adults emergixen en maig i els jóvens en juny. Les marmotas femella alcancen la madurea sexual als tres anys, i tenen una [[ventrada]] d'entre 1 i 6 crío per cada estació de apareamiento.</div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l47">Llínea 47:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 47:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>De la mateixa manera que les atres marmotas, les marmotas olímpiques utilisen el trinat com una cridada d'alarma per a alertar atres marmotas de la presència de [[depredadors]]. Quan les cridades d'alarma continuen significa que el depredador està prop, i això aumenta la guàrdia en les marmotas; una sola cridada d'alarma ocasiona que les marmotas miren curiosament miren curiosament entorn en busca d'un depredador. Els albiraments de depredadors terrestres, coyots en particular, generen més cridades d'alarma que els aéreus.<ref name="Blumstein"><cite class="citation web">Blumstein, Daniel T. [http://www.marmotburrow.ucla.edu/omac.html "Olympic Marmot Alarm Calling Factsheet"]. </cite></ref> La [[Pekania pennanti|marta peixcadora]] és vista com a depredador per les marmotas olímpiques, provocant cridades d'alarma quan passen a lo llarc d'una colónia. Lo que també ha segut observat és que estos trinats poden ser utilisats com a mecanisme per a burlar i frustrar depredadors.{{harvnp|Barash|1989|p=48}} Un comportament adicional que ocorre quan una marmota és molestada o posada nerviosa per un depredador és aquell en que retrau el llavi superior per a mostrar el seu [[Dent incisiva|incisius]] superiors, #lo que supon casi com una salutació per a vos depredadors.{{harvnp|Barash|1989|p=80}}</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>De la mateixa manera que les atres marmotas, les marmotas olímpiques utilisen el trinat com una cridada d'alarma per a alertar atres marmotas de la presència de [[depredadors]]. Quan les cridades d'alarma continuen significa que el depredador està prop, i això aumenta la guàrdia en les marmotas; una sola cridada d'alarma ocasiona que les marmotas miren curiosament miren curiosament entorn en busca d'un depredador. Els albiraments de depredadors terrestres, coyots en particular, generen més cridades d'alarma que els aéreus.<ref name="Blumstein"><cite class="citation web">Blumstein, Daniel T. [http://www.marmotburrow.ucla.edu/omac.html "Olympic Marmot Alarm Calling Factsheet"]. </cite></ref> La [[Pekania pennanti|marta peixcadora]] és vista com a depredador per les marmotas olímpiques, provocant cridades d'alarma quan passen a lo llarc d'una colónia. Lo que també ha segut observat és que estos trinats poden ser utilisats com a mecanisme per a burlar i frustrar depredadors.{{harvnp|Barash|1989|p=48}} Un comportament adicional que ocorre quan una marmota és molestada o posada nerviosa per un depredador és aquell en que retrau el llavi superior per a mostrar el seu [[Dent incisiva|incisius]] superiors, #lo que supon casi com una salutació per a vos depredadors.{{harvnp|Barash|1989|p=80}}</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Durant un estudi de David P. Barash es va informar que quan cacen marmotas olímpiques com a presa, els coyots i els pumes s'acosten a la marmota a un distància d'aproximadament 15 m (49 ft), alvancen fins a un [[Abies|avet]] alpí propenc a la víctima, i perseguixen llavors a la marmota costera avall feya la seua colónia. Si la marmota és capaç de fugir a un cau i produir una cridada d'alarma, atres marmotas s'aforen als seus caus per la seua seguritat. Pero el depredador no es deté ací: normalment és persistent i permaneixerà prop de l'entrada per a intentar caçar al seu assut cavant des de l'exterior. Minuts més vesprada, quan una marmota d'un cau propenc ix fòra per a vore si el depredador s'ha anat ya, a voltes sona una atra cridada d'alarma que convoca al depredador al seu cau. Es zambulle cap a arrere<span style="line-height: 1.5em;"> <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>terra i el depredador normalment queda frustrat per la continuació d'estes cridades d'alarma que ho obliguen a córrer de cau en cau, agotant-ho fins que finalment decidix donar-se per vençut.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Durant un estudi de David P. Barash es va informar que quan cacen marmotas olímpiques com a presa, els coyots i els pumes s'acosten a la marmota a un distància d'aproximadament 15 m (49 ft), alvancen fins a un [[Abies|avet]] alpí propenc a la víctima, i perseguixen llavors a la marmota costera avall feya la seua colónia. Si la marmota és capaç de fugir a un cau i produir una cridada d'alarma, atres marmotas s'aforen als seus caus per la seua seguritat. Pero el depredador no es deté ací: normalment és persistent i permaneixerà prop de l'entrada per a intentar caçar al seu assut cavant des de l'exterior. Minuts més vesprada, quan una marmota d'un cau propenc ix fòra per a vore si el depredador s'ha anat ya, a voltes sona una atra cridada d'alarma que convoca al depredador al seu cau. Es zambulle cap a arrere<span style="line-height: 1.5em;"> <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>terra i el depredador normalment queda frustrat per la continuació d'estes cridades d'alarma que ho obliguen a córrer de cau en cau, agotant-ho fins que finalment decidix donar-se per vençut.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les persones del Parc Nacional Olímpic no cacen marmotas, sino senzillament les observen, que no constituïx una amenaça. Quàn els investigadors s'adinsen en les colónies per a observar el seu comportament, les famílies que viuen en caus d'eixa zona, inicialment articulen cridades, mostrant sorpresa, pero més vesprada s'ajusten a la presència d'humans, permetent que els estudis preocedan.<ref name="IUCN"><cite class="citation web" aneu="CITEREFLinzeyHammerson2008">Linzey, A.V.; Hammerson, G. (2008). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les persones del Parc Nacional Olímpic no cacen marmotas, sino senzillament les observen, que no constituïx una amenaça. Quàn els investigadors s'adinsen en les colónies per a observar el seu comportament, les famílies que viuen en caus d'eixa zona, inicialment articulen cridades, mostrant sorpresa, pero més vesprada s'ajusten a la presència d'humans, permetent que els estudis preocedan.<ref name="IUCN"><cite class="citation web" aneu="CITEREFLinzeyHammerson2008">Linzey, A.V.; Hammerson, G. (2008). </cite></ref></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l89">Llínea 89:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 89:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els [[guardabosques]] i els visitants freqüents del Parc Nacional Olímpic havien notat que algunes poblacions de marmotas olímpiques havien desaparegut dels seus hàbitats habituals. En resposta a açò, la [[Universitat de Míchigan]] va iniciar un estudi de població en 2002, en el que la població de marmotas va continuar declinant aproximadament un 10% cada any fins a 2006. La depredación per part dels coyots, que no havien estat presents en l'àrea abans de el {{sigle|XX||s}}, va ser descoberta com la causa principal de mort de les femelles, impedint aixina el repoblament. Cap a 2006, les sifres havien caigut a 1000 individus; no obstant, els números varen aumentar fins a al voltant de 4.000 de 2007 a 2010, quan les colónies es varen estabilisar i els índexs de supervivència varen aumentar.<ref name="Griffin"><cite class="citation journal">Griffin, Suzanne C.; Taper, Mark L.; Hoffman, Roger; Mills, L. Scott (9 May 2008). </cite></ref><ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref> En 2010, alguns voluntaris varen escomençar a arreplegar i guardar sobre les poblacions de marmota en el parc a través d'un programa de control.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref><ref><cite class="citation journal">Witczuk, Julia; Pagacz, Stanislaw; Mills, L. Scott (2008). </cite></ref> La marmota olímpica ha segut considerada una espècie de [[Espècie <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>preocupació menor|menys preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|IUCN Llista Roja]], des de la seua inclusió en 1996.<ref name="IUCN"><cite class="citation web" aneu="CITEREFLinzeyHammerson2008">Linzey, A.V.; Hammerson, G. (2008). </cite></ref> La seua àrea de distribució és menuda, pero el 90% del seu hàbitat total està protegit per estar en el Parc Nacional Olímpic.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El parc, el qual conté múltiples espècies, ha segut designat una [[Programa sobre l'Home i la Biosfera|Reserva de Biosfera de l'UNESCO]] i un [[Patrimoni de la Humanitat|Sitie de Patrimoni Mundial.]]<ref><cite class="citation web">Farnor, Shane. </cite></ref> La llei estatal declara que la Marmota Olímpica és una espècie de fauna protegida i no pot ser caçada.<ref><cite class="citation web">[http://apps.leg.wa.gov/wac/default.aspx?cite=232-12-011 "WAC 232-12-011"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els [[guardabosques]] i els visitants freqüents del Parc Nacional Olímpic havien notat que algunes poblacions de marmotas olímpiques havien desaparegut dels seus hàbitats habituals. En resposta a açò, la [[Universitat de Míchigan]] va iniciar un estudi de població en 2002, en el que la població de marmotas va continuar declinant aproximadament un 10% cada any fins a 2006. La depredación per part dels coyots, que no havien estat presents en l'àrea abans de el {{sigle|XX||s}}, va ser descoberta com la causa principal de mort de les femelles, impedint aixina el repoblament. Cap a 2006, les sifres havien caigut a 1000 individus; no obstant, els números varen aumentar fins a al voltant de 4.000 de 2007 a 2010, quan les colónies es varen estabilisar i els índexs de supervivència varen aumentar.<ref name="Griffin"><cite class="citation journal">Griffin, Suzanne C.; Taper, Mark L.; Hoffman, Roger; Mills, L. Scott (9 May 2008). </cite></ref><ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref> En 2010, alguns voluntaris varen escomençar a arreplegar i guardar sobre les poblacions de marmota en el parc a través d'un programa de control.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref><ref><cite class="citation journal">Witczuk, Julia; Pagacz, Stanislaw; Mills, L. Scott (2008). </cite></ref> La marmota olímpica ha segut considerada una espècie de [[Espècie <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>preocupació menor|menys preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|IUCN Llista Roja]], des de la seua inclusió en 1996.<ref name="IUCN"><cite class="citation web" aneu="CITEREFLinzeyHammerson2008">Linzey, A.V.; Hammerson, G. (2008). </cite></ref> La seua àrea de distribució és menuda, pero el 90% del seu hàbitat total està protegit per estar en el Parc Nacional Olímpic.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El parc, el qual conté múltiples espècies, ha segut designat una [[Programa sobre l'Home i la Biosfera|Reserva de Biosfera de l'UNESCO]] i un [[Patrimoni de la Humanitat|Sitie de Patrimoni Mundial.]]<ref><cite class="citation web">Farnor, Shane. </cite></ref> La llei estatal declara que la Marmota Olímpica és una espècie de fauna protegida i no pot ser caçada.<ref><cite class="citation web">[http://apps.leg.wa.gov/wac/default.aspx?cite=232-12-011 "WAC 232-12-011"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les marmotas olímpiques són fàcilment afectades pels canvis de clima per la seua sensibilitat a les variacions en l'hàbitat. Quan els prats del Parc Nacional Olímpic es varen secar, les marmotas que residien allí varen morir o es varen traslladar.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> A llarc determini, els prats poden ser substituïts per boscs. El canvi de clima alterarà la cantitat, la composició i la calitat de l'aliment de les marmotas. Les marmotas olímpiques poden tornar-se més vulnerables a depredadors quan les temperatures diürnes aumenten lo massa alt com per a buscar menjar, fent-los eixir en els vespres més frescs, quàn els depredadors són més difícils de notar. En hiverns menys frets, hi ha més depredación per coyots. Les marmotas es tornen més accessibles als coyots ya que la menor altura dels bancs de neu permet als coyots moure's més dalt en les montanyes a on les marmotas moren, àrees que no podrien alcançar normalment durant un [[hivern]] fret mijà. El canvi climàtic també podria tindre efectes positius: un clima més tébeu acceleraria la maduració sexual de les marmotas, en lo que criarien més a sovint.<ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Les marmotas olímpiques són fàcilment afectades pels canvis de clima per la seua sensibilitat a les variacions en l'hàbitat. Quan els prats del Parc Nacional Olímpic es varen secar, les marmotas que residien allí varen morir o es varen traslladar.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> A llarc determini, els prats poden ser substituïts per boscs. El canvi de clima alterarà la cantitat, la composició i la calitat de l'aliment de les marmotas. Les marmotas olímpiques poden tornar-se més vulnerables a depredadors quan les temperatures diürnes aumenten lo massa alt com per a buscar menjar, fent-los eixir en els vespres més frescs, quàn els depredadors són més difícils de notar. En hiverns menys frets, hi ha més depredación per coyots. Les marmotas es tornen més accessibles als coyots ya que la menor altura dels bancs de neu permet als coyots moure's més dalt en les montanyes a on les marmotas moren, àrees que no podrien alcançar normalment durant un [[hivern]] fret mijà. El canvi climàtic també podria tindre efectes positius: un clima més tébeu acceleraria la maduració sexual de les marmotas, en lo que criarien més a sovint.<ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref></div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marmota_olympus&diff=499645&oldid=prev ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer 2026-07-08T13:47:01Z

<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p> <a href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marmota_olympus&diff=499645">Mostrar els canvis</a>

ValBOT