Maria del Mar Bonet - Historial de revisions

Reval en 16:54 10 jul 2025

2025-07-10T16:54:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 10 jul 2025
Llínea 89:		Llínea 89:

	* [[Nova Cançó]]		* [[Nova Cançó]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 18:44 17 set 2024

2024-09-17T18:44:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 17 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer		\| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer
	\| image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG\|~~thumb\|240px~~]]		\| image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Reval en 18:44 17 set 2024

2024-09-17T18:44:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 17 set 2024
Llínea 89:		Llínea 89:

	* [[Nova Cançó]]		* [[Nova Cançó]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

2020-06-24T11:12:13Z

Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 24 jun 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en ~~només~~ vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.		Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en a soles vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

	Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].		Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

Teniente: /* Cites */

2020-02-14T15:56:55Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 14 feb 2020
Llínea 81:		Llínea 81:

	{{Cita\|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''\|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}}		{{Cita\|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''\|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}}

			Que en valencià vol dir:

			{{Cita\|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucraren en el procés cap a l'independència"''}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Teniente en 15:55 14 feb 2020

2020-02-14T15:55:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:55 14 feb 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.		Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

	Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].		Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

	Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.		Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

	Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), ~~recollides~~ en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.		Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.

	En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.		En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

Jose2 en 12:03 6 gin 2020

2020-01-06T12:03:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 6 gin 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Cantant i compositora		\| ocupació = Cantant i compositora
	\| data_naix = 27 d'abril de [[1947]]		\| data_naix = [[27 d'abril]] de [[1947]]
	\| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Illes Balears]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Illes Balears]], [[Espanya]]
	\| data_mort =		\| data_mort =

Jose2 en 12:03 6 gin 2020

2020-01-06T12:03:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 6 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer		\| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer
	\| image =		\| image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG\|thumb\|240px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], 27 d'abril de [[1947]]) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear\|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].		'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya\|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear\|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.		Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

	Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].		Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].
Llínea 20:		Llínea 20:
	Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.		Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

	Des de [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.		Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.

	En [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.		En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

	En [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.		En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.

	Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.		Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.

Xavier: /* Cites */

2020-01-05T18:02:35Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 5 gin 2020
Llínea 80:		Llínea 80:
	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''\|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 17:57 5 gin 2020

2020-01-05T17:57:50Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], 27 d'abril de [[1947]]) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].
@@ Llínea 66: / Llínea 77: @@
 * [[2011]]: Miquelet d'Honor per la [[Societat Coral el Micalet]] de Valéncia.
 * [[2017]]: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares.
 == Vore també ==