Maria de Castella - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

2025-08-08T15:35:43Z

Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 8 ago 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat\|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.		Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat\|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.

	L'historiografia ha tendit a considerar-la una persona caritativa i devota, la reina sentia predilecció pels ~~menuts~~ artistes i les obres humils, i per això va jugar un destacable paper en la promoció artística i cultural de l'época.		L'historiografia ha tendit a considerar-la una persona caritativa i devota, la reina sentia predilecció pels chicotets artistes i les obres humils, i per això va jugar un destacable paper en la promoció artística i cultural de l'época.

	== Real Monasteri de la Trinitat ==		== Real Monasteri de la Trinitat ==

Jose2 en 19:16 15 maig 2024

2024-05-15T19:16:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 15 maig 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	* [[Alfons el Magnànim]]		* [[Alfons el Magnànim]]
	* [[Monasteri de la Trinitat]]		* [[Monasteri de la Trinitat]]

			== Referències ==
			* Vidal Franquet, Jacobo (2014). «La cámara real de María de Castilla. Sus joyas y otras delicias suntuarias». Anales de Historia del Arte, 24, 2014, p. 593-610

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 19:15 15 maig 2024

2024-05-15T19:15:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 15 maig 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	* [[Alfons el Magnànim]]		* [[Alfons el Magnànim]]
	* [[Monasteri de la Trinitat]]		* [[Monasteri de la Trinitat]]

			== Bibliografia ==
			* Earenfight, Theresa (2010). The king's other body: María of Castile and the crown of Aragon. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. ISBN 0-8122-4185-1
			* Más, Javier (2018). María de Castilla. La reina que luchó por el sueño templario. Madrid: Áltera. ISBN 978-84-948886-4-9
			* Vidal Franquet (2014). "La cámara real de María de Castilla. Sus joyas y otras delicias suntuarias", Anales de Historia del Arte, 24, pp. 593-610

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:14 15 maig 2024

2024-05-15T19:14:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 15 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Marie Kastilie.jpg\|thumb\|250px\|Maria de Castella]]

	'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - † [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].		'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - † [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].

Llínea 41:		Llínea 43:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Maria of Castile}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Castilla_%28reina_de_Arag%C3%B3n%29 Maria de Castella en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Castilla_%28reina_de_Arag%C3%B3n%29 Maria de Castella en Wikipedia]

Jose2 en 18:31 12 dec 2022

2022-12-12T18:31:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 12 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].		'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - † [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 19:		Llínea 19:
	Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.		Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

	En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].		En l'any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].

	Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat\|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.		Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat\|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.

Jose2 en 21:38 4 jul 2021

2021-07-04T21:38:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:38 4 jul 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu ~~primer~~-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.		Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu cosí-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.

	La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.		La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.

Jose2: Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

2020-06-26T11:36:39Z

Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 26 jun 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Matrimoni ==		== Matrimoni ==

	El compromís entre Maria i ~~Alfons~~ no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i ~~Alfons~~ es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que ~~Alfons~~ era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim\|Alfons V]].		El compromís entre Maria i Anfós no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Anfós es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Anfós era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim\|Alfons V]].

	Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.		Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.
Llínea 17:		Llínea 17:
	Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.		Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.

	Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que ~~Alfons~~ V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.		Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

	En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].		En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].

Jose2: /* Real Monasteri de la Trinitat */

2020-02-27T16:45:02Z

Real Monasteri de la Trinitat

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 27 feb 2020
Llínea 29:		Llínea 29:
	La reina Maria de Castella, dòna d'Alfons V el Magnànim, tenia gran predilecció per les monges clarises i des de la seua joventut solia retirar-se entre les clares de [[Tordesillas]], atreta per la senzillea i dolçor de l'espiritualitat franciscana, desijava poder fer-ho també en Valéncia.		La reina Maria de Castella, dòna d'Alfons V el Magnànim, tenia gran predilecció per les monges clarises i des de la seua joventut solia retirar-se entre les clares de [[Tordesillas]], atreta per la senzillea i dolçor de l'espiritualitat franciscana, desijava poder fer-ho també en Valéncia.

	Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].		Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en els anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].

	Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.		Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.

Jose2: /* Biografia */

2020-02-27T16:42:54Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 27 feb 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en 1405 la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.		Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.

	La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.		La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.

	== Matrimoni ==		== Matrimoni ==

Jose2 en 12:29 18 oct 2019

2019-10-18T12:29:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 18 oct 2019
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [http://monasteriotrinidad.es/reina-maria-de-castilla/ Maria de Castella - Monasteri de la Trinitat]		* [http://monasteriotrinidad.es/reina-maria-de-castilla/ Maria de Castella - Monasteri de la Trinitat]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:~~Biografies~~]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[Categoria:Casa d'Aragó]]		[[Categoria:Casa d'Aragó]]