Maria Beneyto - Historial de revisions

Xavier: /* Notes */

2025-04-24T11:07:33Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 24 abr 2025
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Notes ==		== Notes ==
			{{AP\|Normes de Castelló}}
	Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).		Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).

Xavier: /* Notes */

2025-04-23T17:56:18Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 23 abr 2025
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Notes ==		== Notes ==

	Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'', [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).		Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Notes */

2025-04-23T12:39:15Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 23 abr 2025
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Notes ==		== Notes ==

	Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana.		Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'', [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:50 22 abr 2025

2025-04-22T18:50:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 22 abr 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Maria Beneyto Cuñat
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escritora i poeta.
			\| data_naix = [[14 de maig]] de [[1920]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[14 de març]] de [[2011]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians\|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català.		'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians\|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català.

Xavier en 18:48 22 abr 2025

2025-04-22T18:48:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 22 abr 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes valencians]]
			[[Categoria:Pancatalanistes]]
			[[Categoria:Pancatalanisme]]

Xavier: /* Trayectòria lliterària */

2025-04-22T16:50:48Z

Trayectòria lliterària

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 22 abr 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.		El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.

	En la década dels [[1950\|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el ~~premi~~ Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.		En la década dels [[1950\|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el Premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.

	En la década dels anys [[1960\|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].		En la década dels anys [[1960\|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].

Xavier: /* Trayectòria lliterària */

2025-04-22T16:48:38Z

Trayectòria lliterària

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 22 abr 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Trayectòria lliterària ==		== Trayectòria lliterària ==

	El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).		El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.

	En la década dels [[1950\|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.		En la década dels [[1950\|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.
Llínea 19:		Llínea 19:
	A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).		A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).

	~~Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[2003]] rebé el Premi de la Crítica en català.~~		Ademés, Maria Beneyto ha rebut molts atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi de la Crítica en Català ([[2003]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).

	Ademés, Maria Beneyto ha rebut ~~uns~~ atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).

	Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.		Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.

Xavier: /* Trayectòria lliterària */

2025-04-22T16:46:15Z

Trayectòria lliterària

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 22 abr 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).		El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).

	En la década de [[1950]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', rebé el premi Ciutat de Barcelona. En ~~l'any~~ [[~~1976~~]] ~~també guanyà el premi Ausiàs March~~ de ~~l'Ajuntament de Gandia per l'obra ''Vidre ferit de sang'' (1977)~~.		En la década dels [[1950\|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.

	~~Compaginà~~ la ~~seua creació lliterària tant en castellà com en català~~. En l'any [[~~1992~~]] ~~rebé el Premi~~ de ~~les Lletres Valencianes~~ i en [[~~2003~~]] ~~el Premi de la Crítica en català~~.		En la década dels anys [[1960\|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].

	~~(Secció per completar)~~		En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]].

	Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.		Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, no publicaria cap llibre durant uns tretze anys.

			A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).

			Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[2003]] rebé el Premi de la Crítica en català.

			Ademés, Maria Beneyto ha rebut uns atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).

			Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.

			L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) la nomenà ''Escriptora (sic) de l'any 2025''.

	== Notes ==		== Notes ==

Xavier: /* Trayectòria lliterària */

2025-04-22T10:24:30Z

Trayectòria lliterària

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 22 abr 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Trayectòria lliterària ==		== Trayectòria lliterària ==

	El seu primer poemari fon ''Canción olvidada'' ([[1947]]).		El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).

	En la década de [[1950]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', rebé el premi Ciutat de Barcelona. En l'any [[1976]] guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia per l'obra ''Vidre ferit de sang'' (1977).		En la década de [[1950]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', rebé el premi Ciutat de Barcelona. En l'any [[1976]] també guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia per l'obra ''Vidre ferit de sang'' (1977).

	Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[1992]] rebé el Premi de les Lletres Valencianes i en [[2003]] el Premi de la Crítica en català.		Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[1992]] rebé el Premi de les Lletres Valencianes i en [[2003]] el Premi de la Crítica en català.

Xavier: /* Notes */

2025-04-22T10:03:52Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 22 abr 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Notes ==		== Notes ==

	Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. També se trobaren unes cartes, en el documents de Salvador Guinot, a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la de llengua valenciana.		Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]