Mare - Historial de revisions

Lluísm en 11:26 24 oct 2024

2024-10-24T11:26:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 24 oct 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Mothers}}

	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]

Jose2 en 18:59 18 jul 2022

2022-07-18T18:59:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 18 jul 2022
Llínea 23:		Llínea 23:

	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
			[[Categoria:Família]]
	[[Categoria:Maternitat]]		[[Categoria:Maternitat]]
	[[Categoria:Parentiu]]		[[Categoria:Parentiu]]

Valencian: Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

2022-06-30T17:53:35Z

Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en els països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer [[dumenge]] de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].		El model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en els països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer [[dumenge]] de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].

	Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en el ~~desenrollament~~.		Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en el desenroll.

	Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix els fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en els nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.		Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix els fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en els nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

Valencian: Text reemplaça - ' ús' a ' us'

2022-06-03T18:45:40Z

Text reemplaça - ' ús' a ' us'

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 3 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o inclús d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o inclús d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un us específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

	== Les mares humanes ==		== Les mares humanes ==

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:58:35Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o ~~fins i tot~~ d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o inclús d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

	== Les mares humanes ==		== Les mares humanes ==

Jose2: /* La mare a la lliteratura */

2019-01-16T22:47:51Z

La mare a la lliteratura

← Revisió anterior		Revisió de 22:47 16 gin 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].		Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

	==La mare a la lliteratura==		==La mare en la lliteratura==
	El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>		El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>

Jose2: Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2018-06-12T20:07:59Z

Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 12 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

	== Les mares humanes ==		== Les mares humanes ==
	Lo model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en ~~los~~ països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer ~~domenge~~ de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].		El model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en els països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer [[dumenge]] de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].

	Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament.		Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en el desenrollament.

	Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix ~~los~~ fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en ~~los~~ nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.		Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix els fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en els nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

	Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].		Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

	==La mare a la lliteratura==		==La mare a la lliteratura==
	Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>		El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{referències}}		{{referències}}

			[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Maternitat]]		[[Categoria:Maternitat]]
	[[Categoria:Parentiu]]		[[Categoria:Parentiu]]

Teniente: Desfeta la revisió 136038 de Jose2 (disc.)

2018-06-12T20:04:44Z

Desfeta la revisió 136038 de Jose2 (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 12 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

	== Les mares humanes ==		== Les mares humanes ==
	El model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en ~~els~~ països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer ~~[[dumenge]]~~ de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].		Lo model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en los països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].

	Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en el desenrollament.		Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament.

	Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix ~~els~~ fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en ~~els~~ nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.		Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

	Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].		Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

	==La mare a la lliteratura==		==La mare a la lliteratura==
	El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>		Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{referències}}		{{referències}}

	~~[[Categoria:Societat]]~~
	[[Categoria:Maternitat]]		[[Categoria:Maternitat]]
	[[Categoria:Parentiu]]		[[Categoria:Parentiu]]

Jose2 en 20:02 12 jun 2018

2018-06-12T20:02:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 12 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

	== Les mares humanes ==		== Les mares humanes ==
	Lo model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en ~~los~~ països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer ~~domenge~~ de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].		El model [[arquetip\|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en els països [[cristianisme\|cristians]] (sol celebrar-se el primer [[dumenge]] de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona\|femení]].

	Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament.		Una excessiva [[identitat\|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia\|sicopaties]] [[violència\|violentes]], inseguritat o retarts en el desenrollament.

	Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix ~~los~~ fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en ~~los~~ nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.		Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix els fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en els nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

	Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].		Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna\|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)\|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció\|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

	==La mare a la lliteratura==		==La mare a la lliteratura==
	Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>		El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki\|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació\|llinage=Alkhalifa\|nom=Waleed Saleh\|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica\|publicació=Anaquel de Estudios Árabes\|data=2010\|pàgines=221-234\|eixemplar=21}}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{referències}}		{{referències}}

			[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Maternitat]]		[[Categoria:Maternitat]]
	[[Categoria:Parentiu]]		[[Categoria:Parentiu]]

Teniente en 14:37 12 jun 2018

2018-06-12T14:37:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 12 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Ficher~~:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|~~thumb~~\|~~right\|200px\|''~~Admiració maternal~~'', obra de [[William-Adolphe Bouguereau\|William Bouguereau]], s. XIX~~]]		[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg\|miniaturadeimagen\|Admiració maternal]]
	Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].		Una '''mare''' és la femella que [[part\|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)\|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].