Marco Polo - Historial de revisions

Lluísm en 18:18 16 dec 2023

2023-12-16T18:18:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 16 dec 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh		\|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh
	}}		}}
	'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa\|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem\|Íbid.]]'', [[8 de giner\|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia\|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient\|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija\|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>		'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa\|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]] - † ''[[ibídem\|Íbid.]]'', [[8 de giner\|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia\|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient\|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija\|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

	Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.		Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:53:52Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 28 ago 2023
Llínea 93:		Llínea 93:
	== ''Il milione'' ==		== ''Il milione'' ==
	[[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg\|thumb\|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)\|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)\|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]]		[[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg\|thumb\|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)\|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)\|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]]
	A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca ~~cridada~~ Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.		A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca nomenada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.

	No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}		No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:32:37Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 28 ago 2023
Llínea 125:		Llínea 125:
	Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine\|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma\|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.		Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine\|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma\|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

	La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus\|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (~~cridats~~ llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].		La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus\|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (nomenats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].

	El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=223}}		El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=223}}

Valencian: Text reemplaça - 'Génova' a 'Gènova'

2023-08-21T15:19:56Z

Text reemplaça - 'Génova' a 'Gènova'

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 21 ago 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.		A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.

	No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de ~~Génova~~\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a ~~Génova~~, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre ~~Génova~~ i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}		No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}

	Es possible que, com era habitual en ~~Génova~~, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita\|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano\|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol\|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=266}}		Es possible que, com era habitual en Gènova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita\|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano\|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol\|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=266}}

	Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de ~~Génova~~ com una ficcio.{{Harvnp\|Wehr\|1993\|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto\|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades\|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=87-88}}		Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Gènova com una ficcio.{{Harvnp\|Wehr\|1993\|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto\|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades\|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=87-88}}

	Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=228}}		Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=228}}

Lluísm en 15:55 6 ago 2023

2023-08-06T15:55:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:55 6 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh		\|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh
	}}		}}
	'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa\|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]] - † ''[[ibídem\|Íbid.]]'', [[8 de giner\|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia\|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient\|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija\|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>		'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa\|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem\|Íbid.]]'', [[8 de giner\|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia\|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient\|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija\|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

	Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.		Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.
Llínea 50:		Llínea 50:

	== La família Polo ==		== La família Polo ==
	Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].		Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn\|group=lower-alpha\|El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}

	Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo. Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}		Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}

	== El viage de Niccolò i Maffeo ==		== El viage de Niccolò i Maffeo ==
Llínea 58:		Llínea 58:
	En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol\|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan\|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec\|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble\|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti\|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato\|Ilkanato persa]] de [[Hulagu\|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=63}}		En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol\|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan\|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec\|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble\|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti\|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato\|Ilkanato persa]] de [[Hulagu\|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=63}}

	Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals\|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme\|cristianes]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)\|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls\|postes]] [[mogol (etnia)\|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas\|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia\|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)\|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X\|Tedaldo Visconti]],{{refn\|group=lower-alpha\|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=65-66}}		Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals\|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme\|cristianes]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)\|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls\|postes]] [[mogol (etnia)\|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas\|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia\|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)\|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X\|Tedaldo Visconti]],{{refn\|group=lower-alpha\|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=65-66}}

	=== Ruta seguida ===		=== Ruta seguida ===

Lluísm: /* El viage de Niccolò i Maffeo */

2023-08-06T15:54:59Z

El viage de Niccolò i Maffeo

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 6 ago 2023
Llínea 58:		Llínea 58:
	En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol\|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan\|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec\|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble\|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti\|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato\|Ilkanato persa]] de [[Hulagu\|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=63}}		En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol\|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan\|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec\|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble\|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti\|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato\|Ilkanato persa]] de [[Hulagu\|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=63}}

	Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals\|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme\|cristianes]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)\|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls\|postes]] [[mogol (etnia)\|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas\|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia\|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)\|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X\|Tedaldo Visconti]],{{refn\|group=lower-alpha\|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra~~.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=65}}}}~~ i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=65-66}}		Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals\|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme\|cristianes]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)\|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls\|postes]] [[mogol (etnia)\|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas\|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia\|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)\|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X\|Tedaldo Visconti]],{{refn\|group=lower-alpha\|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=65-66}}

	=== Ruta seguida ===		=== Ruta seguida ===

Lluísm: /* La família Polo */

2023-08-06T15:52:46Z

La família Polo

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 6 ago 2023
Llínea 52:		Llínea 52:
	Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].		Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].

	Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo~~,{{refn\|group=lower-alpha\|~~Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}		Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo. Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}

	== El viage de Niccolò i Maffeo ==		== El viage de Niccolò i Maffeo ==

Lluísm: /* La família Polo */

2023-08-06T15:50:34Z

La família Polo

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 6 ago 2023
Llínea 50:		Llínea 50:

	== La família Polo ==		== La família Polo ==
	Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].~~{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}~~		Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].

	Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}		Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}

Lluísm: /* La família Polo */

2023-08-06T15:50:01Z

La família Polo

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 6 ago 2023
Llínea 50:		Llínea 50:

	== La família Polo ==		== La família Polo ==
	Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.~~{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59}}}}~~ Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}		Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}

	Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}		Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}

Lluísm: /* La família Polo */

2023-08-06T15:49:10Z

La família Polo

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 6 ago 2023
Llínea 50:		Llínea 50:

	== La família Polo ==		== La família Polo ==
	Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.~~{{refn\|group=lower-alpha\|~~El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}		Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia\|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques. El [[Orientalisme\|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia\|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo\|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=59-60, 94}}

	Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}		Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn\|group=lower-alpha\|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic\|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)\|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak\|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=62}}

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 28 ago 2023
Llínea 125:		Llínea 125:
	Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine\|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma\|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.		Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine\|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma\|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

	La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus\|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (~~cridats~~ llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].		La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus\|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (nomenats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].

	El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=223}}		El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=223}}

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 21 ago 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.		A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.

	No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de ~~Génova~~\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a ~~Génova~~, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre ~~Génova~~ i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}		No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova\|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa\|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa\|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE\|XIV\|d\|s\|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors\|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas\|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio\|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE\|XVI\|d\|s\|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola\|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn\|group=lower-alpha\|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=229}}}}{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=76-77}}

	Es possible que, com era habitual en ~~Génova~~, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita\|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano\|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol\|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=266}}		Es possible que, com era habitual en Gènova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita\|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano\|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol\|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=266}}

	Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de ~~Génova~~ com una ficcio.{{Harvnp\|Wehr\|1993\|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto\|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades\|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=87-88}}		Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Gènova com una ficcio.{{Harvnp\|Wehr\|1993\|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto\|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades\|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp\|Larner\|2001\|pp=87-88}}

	Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=228}}		Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)\|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp\|Larner\|2001\|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp\|Norwich\|2003\|p=228}}