Marbre - Historial de revisions

Lluísm en 11:28 16 gin 2026

2026-01-16T11:28:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 16 gin 2026
Llínea 22:		Llínea 22:

	El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.		El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855		* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855

Reval en 19:33 1 feb 2025

2025-02-01T19:33:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 1 feb 2025
Llínea 22:		Llínea 22:

	El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.		El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855		* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855

Lluísm en 15:51 14 ago 2023

2023-08-14T15:51:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 14 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	[[File:Taj Mahal in March 2004.jpg\|thumb\|250px\|Taj Mahal fet principalment de marbre]]		[[File:Taj Mahal in March 2004.jpg\|thumb\|250px\|Taj Mahal fet principalment de marbre]]

			[[File:Vénus de Milo, 14 December 2013.jpg\|thumb\|250px\|Venus de Milo, esculpida en marbre. [[Museu del Louvre]]]]

	El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric.		El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric.

Lluísm en 15:48 14 ago 2023

2023-08-14T15:48:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 14 ago 2023
Llínea 15:		Llínea 15:

	El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme.		El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme.

			== En l'arqueologia i l'art ==
			Des del punt de vista de les arts, el concepte de marbre s'establix segons la seua apariència, sent les pedres calcàrees que són susceptibles d'una polida fina, conseguit gràcies a la compacitat de la formació dels seus materials aglomerats. Inclús s'accepta i estén el concepte de marbre a roques que presenten un aspecte d'acabament semblant en apariència al marbre, a pesar de que en la seua composició, la presència de carbonat càlcic siga escassa o nula. És per açò que, de tant en tant, com el marbre era un material predilecte en l'[[Antiga Grècia]], se li denominava generalment «pedra» (en [[grec]], λίθος, lý*thos), en algunes inscripcions, en l'expressió λευκός λίθος (pedra blanca).

			El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:44 14 ago 2023

2023-08-14T15:44:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 14 ago 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	* Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0		* Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0
	* La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1		* La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Marble samples}}

	[[Categoria:Minerals]]		[[Categoria:Minerals]]

Lluísm en 15:43 14 ago 2023

2023-08-14T15:43:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 14 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.		El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

			== Geologia ==
			El marbre és una roca resultant del metamorfisme de roca sedimentaria carbonatada, més comunament calcàrea o dolomita. El metamorfisme provoca la recristalisació variable dels grans minerals del carbonat original. La roca de marbre resultant sol estar composta per un mosaic entrellaçat de cristals de carbonat. Les textures i estructures sedimentaries primàries de la roca carbonatada original (protolit) solen haver segut modificades o destruïdes.

			El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:40 14 ago 2023

2023-08-14T15:40:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 14 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.		El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

			== Referències ==
			* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855
			* Cappitelli F; Principi P; Pedrazzani R; Toniolo L; Sorlini C (2007). «Bacterial and fungal deterioration of the Milan Cathedral marble treated with protective synthetic resins». Science of the Total Environment 385 (1–3): 172-81. Bibcode:2007ScTEn.385..172C. PMID 17658586. doi:10.1016/j.scitotenv.2007.06.022
			* Cappitelli F; Nosanchuk JD; Casadevall A; Toniolo L; Brusetti L; Florio S; Principi P; Borin S et al. (Jan 2007). «Synthetic consolidants attacked by melanin-producing fungi: case study of the biodeterioration of Milan (Italy) cathedral marble treated with acrylics». Applied and Environmental Microbiology 73 (1): 271-7. Bibcode:2007ApEnM..73..271C. PMC 1797126. PMID 17071788. doi:10.1128/AEM.02220-06
			* González Mozo, Ana; et al. (2018). IN LAPIDE DEPICTUM. Pintura italiana sobre piedra, 1530-1555. Museo Nacional del Prado. pp. 56-57. ISBN 9788484804819.
			* Luciana y Tiziano Mannoni: Mármol, pag. 208, véase Lit.
			* Granit-Marmorwerk Stächelin GmbH team (23 de marzo de 2023). «Stächelin \| Exklusive Naturstein Manufaktur».
			* Günther Mehling (Hrsg.): Naturstein-Lexikon. Callwey Verlag, 4. Aufl. München 1993, pag. 424–425
			* Franco Cucchi, Santo Gerdol: Der Naturstein aus dem Triester Karst. Trieste 1989, pag. 103
			* Raymond Perrier: Les roches ornementales. Edition Pro Roc, Ternay 2004, pag. 547–557

			== Bibliografia ==
			* Jaques Dubarry de Lassale: Marmor. Vorkommen, Bestimmung, Verarbeitung. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart, München 2002, pag. 43
			* Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0
			* La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1

	[[Categoria:Minerals]]		[[Categoria:Minerals]]

Jose2 en 13:08 26 març 2022

2022-03-26T13:08:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 26 març 2022
Llínea 10:		Llínea 10:

	El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.		El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

			[[Categoria:Minerals]]

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Roca de marbre Taj Mahal fet principalment de marbre El '''marbre''' és…»

2022-03-26T13:07:28Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Roca de marbre thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre El '''marbre''' és…»

Pàgina nova

[[File:MarbleUSGOV.jpg|thumb|250px|Roca de marbre]]

[[File:Taj Mahal in March 2004.jpg|thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre]]

El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric.

En la naturalea, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristalina primitiva, a on forma jaciments irregulars que en freqüència resulten ser filons, i menys a sovint formant estrats (en capes). En freqüència apareixen atres minerals formant el marbre juntament en la calcita, com el [[grafit]], la clorita, el talc, diferents tipos de [[mica]], el [[quars]], la pirita i algunes pedres precioses com el [[corindó]], el granat o la [[zirconita]].

És famós el marbre blanc de Carrara d'[[Itàlia]]. L'escultor del renaiximent italià [[Miquel Àngel]] visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seues escultures. Un atre marbre blanc de gran qualitat i en denominació d'orige és el de [[Macael]] ([[Almeria]]), població coneguda com la "Ciutat de l'Or Blanc" perque les seues places i voreres estan cobertes d'este material. Este marbre es pot trobar, per eixemple, en el Pati dels Lleons de l'[[Alhambra]] de [[Granada]].

El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.