Mar del Nort - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Edimburg' a 'Edimburc'

2023-08-31T14:19:51Z

Text reemplaça - 'Edimburg' a 'Edimburc'

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 31 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]]		* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]]
	* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]]		* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]]
	* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[~~Edimburg~~]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)		* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburc]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)
	* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)		* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)

Valencian: Text reemplaça - 'Anvers' a 'Amberes'

2023-08-30T21:48:51Z

Text reemplaça - 'Anvers' a 'Amberes'

← Revisió anterior		Revisió de 21:48 30 ago 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Tràfic marítim ==		== Tràfic marítim ==
	La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[~~Anvers~~]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.		La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Amberes]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.

	=== Ports costers principals ===		=== Ports costers principals ===

Valencian: /* Referències */

2022-09-23T22:22:32Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 23 set 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
			{{Traduït de\|es\|Mar del Norte}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-23T22:22:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 23 set 2022
Llínea 42:		Llínea 42:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{Commonscat~~\| }}North_Sea commons~~\|North Sea~~\|Mar del Norte]~~		{{Commonscat\|North Sea}}

	~~{{Traduït de\|es\|Mar del Norte~~}}

	[[Categoria:Geografia d'Europa]]		[[Categoria:Geografia d'Europa]]
	[[Categoria:Mars]]		[[Categoria:Mars]]

Valencian: Text reemplaça - '[http://commons.wikimedia.org/wiki/' a '{{Commonscat| }}'

2022-09-23T21:49:32Z

Text reemplaça - '[http://commons.wikimedia.org/wiki/' a '{{Commonscat| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 23 set 2022
Llínea 42:		Llínea 42:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*~~[http://commons.wikimedia.org/wiki/~~North_Sea commons\|North Sea\|Mar del Norte]		*{{Commonscat\| }}North_Sea commons\|North Sea\|Mar del Norte]

	{{Traduït de\|es\|Mar del Norte}}		{{Traduït de\|es\|Mar del Norte}}

Coca antoñina en 15:03 3 jul 2022

2022-07-03T15:03:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 3 jul 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic\|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].		La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic\|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].

	Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del ~~nort-oest~~ arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.		Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del noroest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.

	Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.		Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.

Coca antoñina en 15:01 3 jul 2022

2022-07-03T15:01:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:01 3 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:NASA NorthSea1.jpg\|thumb\|Vista de satèlit del mar del Nort]]		[[Image:NASA NorthSea1.jpg\|thumb\|Vista de satèlit del mar del Nort]]
	La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic\|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través ~~del~~ [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].		La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic\|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].

	Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.		Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.
Llínea 6:		Llínea 6:
	Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.		Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.

	Durant la [[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició al mar del Sur (el [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].		Durant l'[[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició a la mar del Sur (la [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].

	Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés\|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés\|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà\|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés\|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec\|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés\|anglés]]. En [[idioma frisó\|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.		Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés\|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés\|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà\|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés\|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec\|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés\|anglés]]. En [[idioma frisó\|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Tràfic marítim ==		== Tràfic marítim ==
	El mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Anvers]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.		La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Anvers]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.

	=== Ports costers principals ===		=== Ports costers principals ===
Llínea 34:		Llínea 34:
	* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburg]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)		* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburg]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)
	* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)		* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)

	~~== Referències ==~~
	~~{{Reflist}}~~

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mar del Sur]]		* [[Mar del Sur]]

			== Referències ==
			<references/>

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:35:47Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 26 maig 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)		* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:39:51Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 29 jun 2020
Llínea 10:		Llínea 10:
	Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés\|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés\|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà\|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés\|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec\|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés\|anglés]]. En [[idioma frisó\|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.		Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés\|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés\|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà\|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés\|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec\|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés\|anglés]]. En [[idioma frisó\|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.

	Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es varen ~~començar~~ a explotar en els [[anys 1970]].		Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es varen escomençar a explotar en els [[anys 1970]].

	== Rius principals que desemboquen en ell ==		== Rius principals que desemboquen en ell ==

Jose2: Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

2018-08-04T22:29:28Z

Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 4 ago 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.		Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.

	Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de ~~gel~~ o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.		Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.

	Durant la [[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició al mar del Sur (el [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].		Durant la [[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició al mar del Sur (el [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].