ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:11:19Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:11 7 jul 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	Una volta que el [[Tercera República francesa\|Govern francés]] va obrir pas a civils i militars per la frontera, en giner i febrer de 1939, Azaña, la seua família i els seus colaboradors es varen dirigir cap a ella. El dia 4 de febrer, [[Juan Negrín\|Negrín]] li va comunicar personalment que era decisió del Govern que es refugiara en l'embaixada d'Espanya en París fins a poder organisar la seua tornada a Madrit. Azaña, no obstant, va deixar clar que, despuix de la guerra, no hi havia regrés possible a Espanya. El dia 12 va presentar la seua renúncia el general [[Vicente Rojo Lluch\|Rojo]] i el 18 Negrín li va enviar un telegrama instant-li a que, com a president, devia tornar a Espanya. Azaña, no obstant, tenia clar que no anava a tornar i que presentaria la seua dimissió en quant França i el Regne Unit reconegueren al govern de [[Francisco Franco\|Franco]], cosa que va ocórrer el 27 de febrer. Des de França, Azaña va enviar la carta de dimissió al president de les Corts el 28 de febrer. El 31 de març, en una reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats en París, Negrín va criticar durament la decisió de Azaña de no tornar a Espanya.		Una volta que el [[Tercera República francesa\|Govern francés]] va obrir pas a civils i militars per la frontera, en giner i febrer de 1939, Azaña, la seua família i els seus colaboradors es varen dirigir cap a ella. El dia 4 de febrer, [[Juan Negrín\|Negrín]] li va comunicar personalment que era decisió del Govern que es refugiara en l'embaixada d'Espanya en París fins a poder organisar la seua tornada a Madrit. Azaña, no obstant, va deixar clar que, despuix de la guerra, no hi havia regrés possible a Espanya. El dia 12 va presentar la seua renúncia el general [[Vicente Rojo Lluch\|Rojo]] i el 18 Negrín li va enviar un telegrama instant-li a que, com a president, devia tornar a Espanya. Azaña, no obstant, tenia clar que no anava a tornar i que presentaria la seua dimissió en quant França i el Regne Unit reconegueren al govern de [[Francisco Franco\|Franco]], cosa que va ocórrer el 27 de febrer. Des de França, Azaña va enviar la carta de dimissió al president de les Corts el 28 de febrer. El 31 de març, en una reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats en París, Negrín va criticar durament la decisió de Azaña de no tornar a Espanya.

			[[Categoria:Advocats de la Comunitat de Madrid]]
			[[Categoria:Agnòstics d'Espanya]]
	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Alumnat de la Universitat Central de Madrid]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:41:04Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{atres usos|Azaña}}

'''Manuel Azaña Díaz-Gall''' ([[Alcalà d'Henares]], 10 de giner de 1880-[[Montauban]], 3 de novembre de 1940) va ser un polític, escritor i periodiste espanyol, president del [[Consell de Ministres (Espanya)|Consell de Ministres]] (1931-1933) i president de la [[Segona República espanyola|Segona República]] (1936-1939). Va destacar per les reformes que va implementar durant el seu govern, el cridat [[Primer bienio de la Segona República espanyola|bienio social-azañista]], i pel seu paper com a president de la República durant la [[guerra civil espanyola]].

Pertanyent a la classe mija alcalaína, procedia d'una família [[Lliberalisme espanyol|lliberal]] i va tindre una educació religiosa, factors que formarien el seu pensament [[Republicanisme|republicà]], [[Esquerra política|izquierdista]] i [[Anticlericalismo|anticlerical]]. Despuix de llicenciar-se en [[Llicenciatura en Dret|Dret]], Azaña comença a involucrar-se en la vida cultural i política de la [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració borbònica]], advocant per majors llibertats econòmiques i drets per als treballadors, ademés de colaborar en el [[Ateneu de Madrit]], del que seria president. Ferm opositor a la [[generació del 98]], és emmarcat com a autor dins de la [[generació de 1914|generació del 14]]. Colabora en intelectuals com [[José Ortega i Gasset]] en proyectes per a reformar la vida política espanyola i s'unix al [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]]. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Azaña fa gala d'un [[Espanya en la Primera Guerra Mundial#Aliadófilos i germanófilos|sentiment aliadófilo]], i treballa com a corresponsal de guerra en [[França]] i [[Itàlia]]. Despuix de varis proyectes lliteraris i electorals d'escàs èxit, crea [[Acció Republicana]] en 1926, en plena [[dictadura de Cosí de Rivera]]. Eixe mateix any és guardonat en el [[Premi Nacional de Lliteratura (Espanya)|Premi Nacional de Lliteratura]] per la seua biografia ''[[Vida de Don Juan Valera]]''. Azaña va ser un dels firmants del [[pacte de Sant Sebastià]] en 1930, fet que va terminar per solidificar el republicanisme com a alternativa política. Els conflictes de la Restauració culminen [[Eleccions municipals d'Espanya de 1931|despuix de les eleccions municipals d'abril de 1931]] en la [[abdicació]] d'[[Alfonso XIII d'Espanya|Alfonso XIII]] i la [[Proclamació de la Segona República espanyola|proclamació de la Segona República]], el govern de la qual presidirà Azaña durant uns mesos de forma provisional.

Sent elegit president del Govern en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1931|eleccions generals de 1931]], portarà a terme reformes educatives, econòmiques, militars, socials i estructurals, entre les que destaquen la [[Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932|reforma agrària]], la [[reforma militar de Manuel Azaña|reforma militar]], la creació d'un [[Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932|estatut d'autonomia]] para [[Catalunya]], i la [[qüestió religiosa en la Segona República Espanyola|laicización de l'Estat]]. El controvertit caràcter de les seues reformes, en conjunció en [[la Sanjurjada]] i els [[successos de Cases Velles]], varen dur a la seua dimissió en setembre de 1933. Pese a ser arrestat despuix de la [[revolució de 1934]], sense que poguera ser acusat de cap delicte, Azaña torna a la vida política refundant el seu partit en [[Esquerra Republicana]], el qual formarà part del [[Front popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions de 1936]]. Estes tornen a Azaña a la presidència del Govern, per a despuix ser investit com a president de la República, substituint a [[Niceto Alcalà-Zamora]], en [[Santiago Casares Quiroga]] en la jefatura de Govern. A la veta d'uns mesos, [[colp d'Estat en Espanya de juliol de 1936|es produïx una sublevació militar]] que desencadena la [[guerra civil espanyola]]. En este periodo, el paper de Azaña és reduït davant l'autoritat que el context bèlic conferix a les milícies anarquistes i al [[Partit Comuniste d'Espanya|Partit Comuniste]]. Va procurar l'intervenció franc-britànica en el conflicte i una reconciliació nacional, demandada en el seu discurs ''[[Pau, pietat i perdó]]'' de 1938.

Una volta que el [[Tercera República francesa|Govern francés]] va obrir pas a civils i militars per la frontera, en giner i febrer de 1939, Azaña, la seua família i els seus colaboradors es varen dirigir cap a ella. El dia 4 de febrer, [[Juan Negrín|Negrín]] li va comunicar personalment que era decisió del Govern que es refugiara en l'embaixada d'Espanya en París fins a poder organisar la seua tornada a Madrit. Azaña, no obstant, va deixar clar que, despuix de la guerra, no hi havia regrés possible a Espanya. El dia 12 va presentar la seua renúncia el general [[Vicente Rojo Lluch|Rojo]] i el 18 Negrín li va enviar un telegrama instant-li a que, com a president, devia tornar a Espanya. Azaña, no obstant, tenia clar que no anava a tornar i que presentaria la seua dimissió en quant França i el Regne Unit reconegueren al govern de [[Francisco Franco|Franco]], cosa que va ocórrer el 27 de febrer. Des de França, Azaña va enviar la carta de dimissió al president de les Corts el 28 de febrer. El 31 de març, en una reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats en París, Negrín va criticar durament la decisió de Azaña de no tornar a Espanya.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Manuel Azaña - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat