Manacus manacus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:01:01Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:01 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Manacus manacus.jpg\|miniatura\|saltarín barbiblanco (''Manacus manacus'')]]		[[Archiu:Manacus manacus.jpg\|miniatura\|saltarín barbiblanco (''Manacus manacus'')]]

	El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 \|fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''',~~<ref name=AB/>~~ és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)\|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].		El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 \|fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''', és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)\|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].

	==Distribució i hàbitat==		==Distribució i hàbitat==
	S'estenen per Amèrica del Sur, en poblacions [[Distribució disjunta\|disjuntas]]: per la [[conca de l'Amazones]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]], inclusivament [[Illa Trinitat\|Trinitat]], i el drenage del [[riu Orinoco]] en [[Veneçola]], també l'orient de [[Colòmbia]], este d'[[Equador]], nort del [[Perú]], nort de [[Bolívia]] i nort i centre oest de [[Brasil]]; a l'oest dels [[cordillera dels Vages\|Vages]], en la costa del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] d'Equador, en el suroest de Colòmbia; per la costa i interior occidental de Veneçola en el noroest de Colòmbia; i al surest de Brasil, en les regions interiors limítrofes de l'est de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]]. Està absent en un àrea al suroest de la conca de l'Amazones, a uns 2200 quilómetros de la regió del [[riu Purús]], en el suroest de l'estat d'[[Amazones (Brasil)\|Amazones]].<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=whbman1 \|títul=White-bearded Manakin (''Manacus manacus'') \|autor=El teu, L., McCabe, C. & Tori, W.\|editor=Schulenberg, T.S.\|any=2020 \|consultat=2024-03-01 \|doi=10.2173/bow.whbman1.01}}</ref>		S'estenen per Amèrica del Sur, en poblacions [[Distribució disjunta\|disjuntas]]: per la [[conca de l'Amazones]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]], inclusivament [[Illa Trinitat\|Trinitat]], i el drenage del [[riu Orinoco]] en [[Veneçola]], també l'orient de [[Colòmbia]], este d'[[Equador]], nort del [[Perú]], nort de [[Bolívia]] i nort i centre oest de [[Brasil]]; a l'oest dels [[cordillera dels Vages\|Vages]], en la costa del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] d'Equador, en el suroest de Colòmbia; per la costa i interior occidental de Veneçola en el noroest de Colòmbia; i al surest de Brasil, en les regions interiors limítrofes de l'est de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]]. Està absent en un àrea al suroest de la conca de l'Amazones, a uns 2200 quilómetros de la regió del [[riu Purús]], en el suroest de l'estat d'[[Amazones (Brasil)\|Amazones]].<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=whbman1 \|títul=White-bearded Manakin (''Manacus manacus'') \|autor=El teu, L., McCabe, C. & Tori, W.\|editor=Schulenberg, T.S.\|any=2020 \|consultat=2024-03-01 \|doi=10.2173/bow.whbman1.01}}</ref>

	Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva\|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000 {{esd\|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre\|apellidar1={{versalita\|Ridgely}}\|nom1={{versalita\|Robert}}\|apellidar2= {{versalita\| Tudor}}\|nom2={{versalita\|Guy}}\|any=2009\|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)\|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines\|idioma=en\|edició=1<sup>a.</sup>\|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology\|editorial=University of Texas Press\|ubicació=Austin\|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900 m en Colòmbia.~~<ref name=BOW/>~~		Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva\|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000 {{esd\|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre\|apellidar1={{versalita\|Ridgely}}\|nom1={{versalita\|Robert}}\|apellidar2= {{versalita\| Tudor}}\|nom2={{versalita\|Guy}}\|any=2009\|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)\|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines\|idioma=en\|edició=1<sup>a.</sup>\|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology\|editorial=University of Texas Press\|ubicació=Austin\|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900 m en Colòmbia.

	==Descripció==		==Descripció==
	De la mateixa manera que atres saltarines, el saltarín barbiblanco és un au menuda, de coa curta, per lo general medix 11 [[cm]] de llongitut i el seu pes és de 17 [[gram\|g]]. El iris és pardo; el pico, en maxilar negre i mandíbula grisa azulada, grisa o parda; el tarso i dits són anaranjados o groc anaranjado; el macho adult té la corona, la part superior de les ales, esquena i coa negres, rabadilla grisa, les plomes de la gola, que els machos en exhibició expandixen com una “barba”, i el collar nucal són blancs, més grisáceo cap a avall. L'ample del collar nucal i el color del ábdomen varien geogràficament entre gris i blanc.		De la mateixa manera que atres saltarines, el saltarín barbiblanco és un au menuda, de coa curta, per lo general medix 11 [[cm]] de llongitut i el seu pes és de 17 [[gram\|g]]. El iris és pardo; el pico, en maxilar negre i mandíbula grisa azulada, grisa o parda; el tarso i dits són anaranjados o groc anaranjado; el macho adult té la corona, la part superior de les ales, esquena i coa negres, rabadilla grisa, les plomes de la gola, que els machos en exhibició expandixen com una “barba”, i el collar nucal són blancs, més grisáceo cap a avall. L'ample del collar nucal i el color del ábdomen varien geogràficament entre gris i blanc.

	Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.~~<ref name=BOW/><ref name=RR/>~~		Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.

	==Comportament==		==Comportament==
	Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.~~<ref name=RR/>~~		Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.

	=== Alimentació ===		=== Alimentació ===
Llínea 20:		Llínea 20:


	El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera\|formigues #legionari]].~~<ref name=BOW/>~~		El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera\|formigues #legionari]].

	=== Reproducció ===		=== Reproducció ===

	La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)\|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.~~<ref name=BOW/>~~		La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)\|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.

	El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)\|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”.~~<ref name=RR/>~~ Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.		El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)\|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”. Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.

	===Vocalisació===		===Vocalisació===

	Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».~~<ref name=RR/>~~		Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».

	==Sistemàtica==		==Sistemàtica==

	===Descripció original===		===Descripció original===
	L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia\|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».~~<ref name=AB/>~~		L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia\|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».

	===Etimologia===		===Etimologia===
Llínea 41:		Llínea 41:

	===Taxonomia===		===Taxonomia===
	Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)\|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular\|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)\|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca\|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline\|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia\|taxonómica]].~~<ref name=BOW/>~~		Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)\|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular\|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)\|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca\|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline\|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia\|taxonómica]].

	=== Subespecies ===		=== Subespecies ===
	Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas\|fechaacceso = 9 de maig de 2016.\|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements\|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:~~<ref name=BOW/>~~		Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas\|fechaacceso = 9 de maig de 2016.\|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements\|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:

	* ''Manacus manacus abditivus'' {{versalita\|[[Outram Bangs\|Bangs]]}}, 1899 - nort de [[Colòmbia]] (regió de [[Santa Marta (Colòmbia)\|Santa Marta]], baix [[vall del riu Cauca\|vall del Cauca]], baix i mig [[vall del riu Magdalena\|entanque del Magdalena]]).		* ''Manacus manacus abditivus'' {{versalita\|[[Outram Bangs\|Bangs]]}}, 1899 - nort de [[Colòmbia]] (regió de [[Santa Marta (Colòmbia)\|Santa Marta]], baix [[vall del riu Cauca\|vall del Cauca]], baix i mig [[vall del riu Magdalena\|entanque del Magdalena]]).

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T22:31:36Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Manacus manacus.jpg|miniatura|saltarín barbiblanco (''Manacus manacus'')]]

El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''',<ref name=AB/> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].

==Distribució i hàbitat==
S'estenen per Amèrica del Sur, en poblacions [[Distribució disjunta|disjuntas]]: per la [[conca de l'Amazones]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]], inclusivament [[Illa Trinitat|Trinitat]], i el drenage del [[riu Orinoco]] en [[Veneçola]], també l'orient de [[Colòmbia]], este d'[[Equador]], nort del [[Perú]], nort de [[Bolívia]] i nort i centre oest de [[Brasil]]; a l'oest dels [[cordillera dels Vages|Vages]], en la costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] d'Equador, en el suroest de Colòmbia; per la costa i interior occidental de Veneçola en el noroest de Colòmbia; i al surest de Brasil, en les regions interiors limítrofes de l'est de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]]. Està absent en un àrea al suroest de la conca de l'Amazones, a uns 2200 quilómetros de la regió del [[riu Purús]], en el suroest de l'estat d'[[Amazones (Brasil)|Amazones]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whbman1 |títul=White-bearded Manakin (''Manacus manacus'') |autor=El teu, L., McCabe, C. & Tori, W.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.whbman1.01}}</ref>

Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900 m en Colòmbia.<ref name=BOW/>

==Descripció==
De la mateixa manera que atres saltarines, el saltarín barbiblanco és un au menuda, de coa curta, per lo general medix 11 [[cm]] de llongitut i el seu pes és de 17 [[gram|g]]. El iris és pardo; el pico, en maxilar negre i mandíbula grisa azulada, grisa o parda; el tarso i dits són anaranjados o groc anaranjado; el macho adult té la corona, la part superior de les ales, esquena i coa negres, rabadilla grisa, les plomes de la gola, que els machos en exhibició expandixen com una “barba”, i el collar nucal són blancs, més grisáceo cap a avall. L'ample del collar nucal i el color del ábdomen varien geogràficament entre gris i blanc.

Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.<ref name=BOW/><ref name=RR/>

==Comportament==
Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.<ref name=RR/>

=== Alimentació ===
El saltarín barbiblanco vola en busca de frutes i [[insecte]]s. La seua dieta és poc coneguda, llevat en Trinitat i en la Guayana francesa, en estes regions varen ser reportades més de cent espècies de frutes en la seua dieta, principalment [[Melastomataceae]] (47 -65 % de totes les frutes), pero també [[Euphorbiaceae]], [[Moraceae]], i [[Rubiaceae]]. En el surest de Brasil atres frutes en la seua dieta inclouen espècies d'[[Ulmaceae]], [[Meliaceae]], [[Burseraceae]], [[Araliaceae]], i [[Amaranthaceae]].

El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera|formigues #legionari]].<ref name=BOW/>

=== Reproducció ===

La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.<ref name=BOW/>

El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”.<ref name=RR/> Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.

===Vocalisació===

Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».<ref name=RR/>

==Sistemàtica==

===Descripció original===
L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».<ref name=AB/>

===Etimologia===
El nom genèric masculí «''Manacus''» i el mateix nom de l'espècie, és una [[idioma llatí|latinización]] del nom [[idioma holandés|holandés]] «''manekken, manakin''» que significa ‘menuda cosa bonica’, i el nom utilisat en [[Surinam]] per a designar les aus d'esta família.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Manacus'', p. 240|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

===Taxonomia===
Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia|taxonómica]].<ref name=BOW/>

=== Subespecies ===
Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 9 de maig de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/>

* ''Manacus manacus abditivus'' {{versalita|[[Outram Bangs|Bangs]]}}, 1899 - nort de [[Colòmbia]] (regió de [[Santa Marta (Colòmbia)|Santa Marta]], baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]], baix i mig [[vall del riu Magdalena|entanque del Magdalena]]).
* ''Manacus manacus flaveolus'' {{versalita|[[John Cassin|Cassin]]}}, 1851 - alta vall del Magdalena (centre de Colòmbia).
* ''Manacus manacus bangsi'' {{versalita|[[Frank Michler Chapman|Chapman]]}}, 1914 - suroest de Colòmbia (al sur des del suroest de [[Cauca (Colòmbia)|Cauca]]) i extrem noroest d'[[Equador]] (nort d'[[província d'Esmeraldes|Esmeraldes]], [[província de Imbabura|Imbabura]]).
* ''Manacus manacus leucochlamys'' {{versalita|Chapman}}, 1914 - noroest i oest d'Equador (oest d'Esmeraldes i [[província de Pichincha|Pichincha]] al sur fins al nort de [[província de Guayas|Guayas]]).

* ''Manacus manacus maximus'' {{versalita|Chapman}}, 1924 - suroest d'Equador (est de Guayas i extrem oest de [[província de Chimborazo|Chimborazo]] al sur fins a l'oest de [[província de Loja|Loja]]) i extrem noroest del [[Perú]] ([[departament de Tombes|Tombes]]).
* ''Manacus manacus interior'' {{versalita|Chapman}}, 1914 - noroest i centre sur de [[Veneçola]], Colòmbia a l'est dels Vages, este d'Equador, noreste del Perú, i noroest de [[Brasil]] (en l'alt [[Rio Negre (Amazones)|riu Negre]]).
* ''Manacus manacus trinitatis'' ({{versalita|[[Ernst Hartert|Hartert]]}}, 1912) - [[illa Trinitat|Trinitat]].
* ''Manacus manacus umbrosus'' {{versalita|[[Herbert Friedmann|Friedmann]]}}, 1944 - àrea llimitada en el sur de Veneçola en el centre d'[[Estat Amazones (Veneçola)|Amazones]].
* ''Manacus manacus manacus'' ({{versalita|Linnaeus}}, 1766) - [[les Guayanas]], sur de Veneçola (regió del [[riu Casiquiare]], en el sur d'Amazones), i noreste de Brasil al nort del baix [[ric Amazones]].
* ''Manacus manacus expectatus'' {{versalita|[[Nils Carl Gustaf Fersen Gyldenstolpe|Gyldenstolpe]]}}, 1941 - oest de Brasil ([[riu Juruá]]), possiblement en l'adjacent noreste del Perú (est de [[departament de Loreto|Loreto]]).
* ''Manacus manacus subpurus'' {{versalita|[[George Kruck Cherrie|Cherrie]] & [[Elsie Naumburg|Reichenberger]]}}, 1923 - centre sur de Brasil.
* ''Manacus manacus purus'' {{versalita|Bangs}}, 1899 - marge sur del baix Amazones en Brasil ([[riu Madeira]] provablement fins a la vora esquerra del [[Rio Xingu|Xingu]]).
* ''Manacus manacus longibarbatus'' {{versalita|[[John Todd Zimmer|J.T. Zimmer]]}}, 1936 - marge sur del baix Amazones en Brasil (marge dreta del Xingu cap a l'est fins a la marge dreta del [[Rio Tocantins|Tocantins]]).
* ''Manacus manacus purissimus'' {{versalita|[[Walter Edmond Clyde Todd|Todd]]}}, 1928 - est de Brasil des de la marge dreta del Tocantins a l'est fins a [[Maranhão]].
* ''Manacus manacus gutturosus'' ({{versalita|[[Anselme Gaëtan Desmarest|Desmarest]]}}, 1806) - est i surest de Brasil ([[Alagoas]], [[Estat de Baïa|Baïa]] i [[Mines Gerais]] cap al sur fins a l'extrem surest de [[Mate Grosso]], [[Santa Catarina]] i extrem nort de [[Riu Gran del Sur]]), surest de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]] ([[província de Missions|Missions]]).

==Referències==
{{listaref}}
===Bibliografia===
*
*

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]