Maggie Smith - Historial de revisions

Reval en 10:51 28 març 2025

2025-03-28T10:51:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 28 març 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Entre els anys [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.		Entre els anys [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.

	Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.		Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:33 4 nov 2024

2024-11-04T17:33:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 4 nov 2024
Llínea 21:		Llínea 21:

	Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.		Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:24 28 set 2024

2024-09-28T17:24:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 28 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Margaret Natalie Smith
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Regne Unit\|Britànica]]
			\| ocupació = Actriu.
			\| data_naix = [[28 de decembre]] de [[1934]]
			\| lloc_naix = [[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
			\| data_mort = [[27 de setembre]] de [[2024]]
			\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
			}}
	'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una [[actriu]] britànica.		'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una [[actriu]] britànica.

Xavier en 17:21 28 set 2024

2024-09-28T17:21:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 28 set 2024
Llínea 14:		Llínea 14:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maggie_Smith Maggie Smith en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maggie_Smith Maggie Smith en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Actors]]
			[[Categoria:Actors britànics]]
			[[Categoria:Britànics]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
			[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier en 17:18 28 set 2024

2024-09-28T17:18:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 28 set 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.		Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maggie_Smith Maggie Smith en Wikipedia]

Jose2 en 12:09 28 set 2024

2024-09-28T12:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 28 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una actriu britànica.		'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una [[actriu]] britànica.

	La seua extensa carrera, que va comprendre més de setanta anys, la va convertir en una de les actrius europees de major reconeiximent en el món. És considerada una figura destacada dins de la cultura britànica, fon nomenada «dama» (''Dame'', en anglés) per la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] en l'any [[1990]] per la seua contribució a les arts interpretatives i rebé l'Orde dels Companyers d'Honor en [[2014]].		La seua extensa carrera, que va comprendre més de setanta anys, la va convertir en una de les actrius europees de major reconeiximent en el món. És considerada una figura destacada dins de la cultura britànica, fon nomenada «dama» (''Dame'', en anglés) per la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] en l'any [[1990]] per la seua contribució a les arts interpretatives i rebé l'Orde dels Companyers d'Honor en l'any [[2014]].

	Començà la seua carrera com a actriu en les taules del teatre [[Oxford]] Playhouse i debutà en [[Broadway]] en [[1952]]. Pel seu destacat treball en el teatre londinenc, va rebre cinc premis ''Evening Standard'' per les obres ''L'ull públic'' en [[1962]], ''Hedda Gabler'' en [[1970]], ''Virginia'' en [[1981]], ''The Way of the World'' en [[1984]] i ''Tres dònes altes'' en [[1994]]. Fon candidata al [[Premis Tony\|premi Tony]] per ''Vides privades'' en [[1975]] i ''Nit i dia'' de [[1979]], obtenint-ho en [[1990]] en ''Lettice and Lovage''. Atres obres teatrals notables inclouen les produccions del Festival de [[Stratford]] ''Antonio i Cleopatra'' de [[1976]] i ''Macbeth'' de [[1978]], i les produccions de ''West End Un delicat equilibri'' de [[1997]] i ''Un respir de vida'' de [[2002]].		Començà la seua carrera com a actriu en les taules del teatre [[Oxford]] Playhouse i debutà en [[Broadway]] en [[1952]]. Pel seu destacat treball en el teatre londinenc, va rebre cinc premis ''Evening Standard'' per les obres ''L'ull públic'' en l'any [[1962]], ''Hedda Gabler'' en [[1970]], ''Virginia'' en l'any [[1981]], ''The Way of the World'' en [[1984]] i ''Tres dònes altes'' en l'any [[1994]]. Fon candidata al [[Premis Tony\|premi Tony]] per ''Vides privades'' en [[1975]] i ''Nit i dia'' de [[1979]], obtenint-ho en [[1990]] en ''Lettice and Lovage''. Atres obres teatrals notables inclouen les produccions del Festival de [[Stratford]] ''Antonio i Cleopatra'' de [[1976]] i ''Macbeth'' de [[1978]], i les produccions de ''West End Un delicat equilibri'' de l'any [[1997]] i ''Un respir de vida'' de [[2002]].

	En la gran pantalla, conseguí reconeiximent inicial per la película ''Nowhere to Go'' de [[1958]], la qual li va brindar una nominació al [[Premis BAFTA\|Premi BAFTA]]. Ha guanyat dos [[Premis Óscar]] per les películes ''Els millors anys de Miss Brodie'' en [[1969]], com a actriu principal, i ''California Suite'' en [[1978]], com a actriu de repartiment, sent una de les sis actrius que han guanyat l'Óscar en abdós categories. Ademés, ha obtingut atres quatre nominacions per les películes ''Otelo'' de [[1965]]; ''Viages en la meua tia'' de [[1972]]; ''Una habitació en vistes'' de [[1986]] i ''Gosford Park'' de [[2001]]. D'igual manera, ha guanyat cinc BAFTA, quatre com a millor actriu i un com a millor actriu de repartiment, quatre [[Premis Emmy\|Emmy]], tres [[Premis Globo d'Or\|Globos d'Or]] i dos SAG.		En la gran pantalla, conseguí reconeiximent inicial per la película ''Nowhere to Go'' de l'any [[1958]], la qual li va brindar una nominació al [[Premis BAFTA\|Premi BAFTA]]. Ha guanyat dos [[Premis Óscar]] per les películes ''Els millors anys de Miss Brodie'' en [[1969]], com a actriu principal, i ''California Suite'' en [[1978]], com a actriu de repartiment, sent una de les sis actrius que han guanyat l'Óscar en abdós categories. Ademés, ha obtingut atres quatre nominacions per les películes ''Otelo'' de [[1965]]; ''Viages en la meua tia'' de [[1972]]; ''Una habitació en vistes'' de [[1986]] i ''Gosford Park'' de l'any [[2001]]. D'igual manera, ha guanyat cinc BAFTA, quatre com a millor actriu i un com a millor actriu de repartiment, quatre [[Premis Emmy\|Emmy]], tres [[Premis Globo d'Or\|Globos d'Or]] i dos SAG.

	Entre [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.		Entre els anys [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.

	Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.		Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' (Ilford, Londres, Anglaterra, Regne Unit, 28 de decembre de 1934…»

2024-09-28T11:04:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' (Ilford, Londres, Anglaterra, Regne Unit, 28 de decembre de 1934…»

Pàgina nova

'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una actriu britànica.

La seua extensa carrera, que va comprendre més de setanta anys, la va convertir en una de les actrius europees de major reconeiximent en el món. És considerada una figura destacada dins de la cultura britànica, fon nomenada «dama» (''Dame'', en anglés) per la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] en l'any [[1990]] per la seua contribució a les arts interpretatives i rebé l'Orde dels Companyers d'Honor en [[2014]].

Començà la seua carrera com a actriu en les taules del teatre [[Oxford]] Playhouse i debutà en [[Broadway]] en [[1952]]. Pel seu destacat treball en el teatre londinenc, va rebre cinc premis ''Evening Standard'' per les obres ''L'ull públic'' en [[1962]], ''Hedda Gabler'' en [[1970]], ''Virginia'' en [[1981]], ''The Way of the World'' en [[1984]] i ''Tres dònes altes'' en [[1994]]. Fon candidata al [[Premis Tony|premi Tony]] per ''Vides privades'' en [[1975]] i ''Nit i dia'' de [[1979]], obtenint-ho en [[1990]] en ''Lettice and Lovage''. Atres obres teatrals notables inclouen les produccions del Festival de [[Stratford]] ''Antonio i Cleopatra'' de [[1976]] i ''Macbeth'' de [[1978]], i les produccions de ''West End Un delicat equilibri'' de [[1997]] i ''Un respir de vida'' de [[2002]].

En la gran pantalla, conseguí reconeiximent inicial per la película ''Nowhere to Go'' de [[1958]], la qual li va brindar una nominació al [[Premis BAFTA|Premi BAFTA]]. Ha guanyat dos [[Premis Óscar]] per les películes ''Els millors anys de Miss Brodie'' en [[1969]], com a actriu principal, i ''California Suite'' en [[1978]], com a actriu de repartiment, sent una de les sis actrius que han guanyat l'Óscar en abdós categories. Ademés, ha obtingut atres quatre nominacions per les películes ''Otelo'' de [[1965]]; ''Viages en la meua tia'' de [[1972]]; ''Una habitació en vistes'' de [[1986]] i ''Gosford Park'' de [[2001]]. D'igual manera, ha guanyat cinc BAFTA, quatre com a millor actriu i un com a millor actriu de repartiment, quatre [[Premis Emmy|Emmy]], tres [[Premis Globo d'Or|Globos d'Or]] i dos SAG.

Entre [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.

Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.