https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=MacraucheniaMacrauchenia - Historial de revisions2026-07-09T03:46:11ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Macrauchenia&diff=499264&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T12:49:59Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Macrauchenia patachonica NT.jpg|miniatura|macrauquenias (''Macrauchenia'')]]<br />
<br />
<br />
Els '''macrauquenias''' ('''''Macrauchenia''''') són un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extint]] de [[mamífers]] [[placentarios]] de la [[família (biologia)|família]] [[Macraucheniidae]], pertanyent al [[orde (biologia)|orde]] [[Litopterna]]. L'espècie millor coneguda és ''[[Macrauchenia patachonica]]''. A pesar del seu aspecte, producte de la [[evolució convergent]], no és una [[Camelidae|camélido]] ni està relacionat en estos.<br />
<br />
== Toponímia ==<br />
[[Charles Darwin]] va descobrir en 1834 els restants d'este animal en [[Argentina]]. Eixos restants varen ser transportats a [[Anglaterra]], a on posteriorment varen ser estudiats per [[Richard Owen]], fundador del [[Museu d'Història Natural (Londres)|Museu d'Història Natural de Londres]] i creador del concepte “dinosauri”. Ell va ser qui va denominar a este estrany animal suramericà com ''Macrauchenia'' -nom compost del [[Grec antic|grec]] que significa “gran coll”.<ref>{{Cita web|url=https://uchile.cl/notícies/208881/chilé-corrig-error-sobre-enigmatico-mamifero-descobert-per-darwin|títul=Investigador O. de Chile corrig error de més de 150 anys sobre enigmàtic mamífer descobert per Darwin - Universitat de Chile|fechaacceso=2024-08-20|data=2023-09-04|sitioweb=uchile.cl|idioma=és}}</ref><br />
<br />
== Generalitats ==<br />
<br />
El gènero, que conta en numeroses espècies (''[[Macrauchenia boliviensis]]'', ''[[Macrauchenia ullomensis]]'', etc.); eren animals herbívors, que s'alimentaven en la zona de pasturages, de selva i planures aluvials, de la vegetació arbustiva i arbòrea abundants en la regió i varen estar en contacte en els hòmens que varen començar a habitar eixa part d'[[Amèrica del Sur]] fa uns 14&nbsp;000 anys.<br />
<br />
La causa d'extinció més provable va ser, com en el restant de la megafauna del continent, l'arribada de l'home, puix els caçadors haurien aprofitat el fet de que estes espècies no havien coevolucionado en la nostra i no la temien.<ref>{{Cita web|url=http://thegiantunicorn.com/index.php/2016/09/12/the-pleistocene-megafauna/|títul=The Pleistocene Megafauna {{!}}|fechaacceso=20 de febrer de 2017|idioma=en-US|sitioweb=thegiantunicorn.com}}</ref> Ve a confirmar esta hipòtesis que restants de ''Macrauchenia'' varen ser trobats en un assentament humà del [[Holoceno]], fa uns 8&nbsp;500 anys, a on ossos cremats demostren que la seua carn va ser usada com a aliment. És rar la troballa dels seus ossos a l'aire lliure, perque en quedar al ras es desfan o són consumits per carroñeros. <br />
<br />
És un gènero autòcton d'Amèrica del Sur que va ocupar la zona de la planura pampeana prehistòrica, que hui correspon a les províncies de [[Província de Buenos Aires|Buenos Aires]], sur de [[Província de Santa Fe|Santa Fe]], part de [[Província de la Pampa|La Pampa]], centre i sur de [[Província de Còrdova (Argentina)|Còrdova]], centre i sur d'[[Província d'Entre Rius|Entre Rius]] i est de [[Província de Sant Luis|San Luis]] en [[Argentina]]. Fòra d'[[Argentina]] s'han trobat restants seus en la zona andina i preandina de Bolívia, [[Colòmbia]] i [[Veneçola]], Baia en [[Brasil]], [[Chile]], [[Paraguay]], [[Uruguay]], [[Mèxic]] i fins a [[Texas]] en Norteamérica. ''Macrauchenia'' va anar ademés el gènero més recent de litopternos del [[Pleistoceno]]. Va ser l'únic grup que va sobreviure al [[gran intercanvi americà]]. Va desaparéixer en el [[Cuaternario]] despuix que l'home poblara Sudamérica. ''[[Macrauchenia patachonica]]'', un mamífer de dos metros d'altura, tres de llarc i 1400 quilos de pes, va viure fins a fa 8500 anys.<br />
<br />
==Característiques==<br />
<br />
[[File:Macrauquenia.jpg|thumb|Rèplica de ''[[Macrauchenia patachonica]]'' ubicada en el [[Museu Nacional d'Història Natural de Chile]].|alt=|esquerra|325x325px]]<br />
<br />
L'espècie més coneguda era un gran animal més robust i corpulento que un cavall, de membres llarcs, en tres dits en cada peu, com els [[tapir]]és, un coll llarc com el d'una [[girafa]], que el seu [[caseta ecològica]] ocupava en formes intermiges que recorden al [[okapi]] i un cràneu menut i proveït, en vida, en una curta [[#Probòscide|trompa]] pareguda la que hui tenen els tapires.<ref name=BBCWildfacts>{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/455.shtml|títul=BBC - Science & Nature - Wildfacts - Macrauchenia|fechaacceso=15 de juny de 2009|urlarchivo=https://archive.today/20130114070909/http://www.bbc.co.uk/nature/life/macrauchenia|fechaarchivo=14 de giner de 2013}}</ref> Alcançava els dos metros d'altura i tres de llarc en casi una tonellada i mija de pes. Tenia les fosses nassals de forma poc comuna, el seu cràneu recorda en este aspecte el dels [[proboscídeo]]s, en els que no estan relacionats. L'obertura de les fosses nassals es presenta entre els ulls, en posició frontal. Té la fossa nassal anterior en la forma d'una obertura elíptica colocada dalt, cap a la mitat del cràneu, el qual, alvance de la mencionada fossa, s'estén formant sostre convexo continu fins a la vora alveolar dels [[incisiu]]s, #lo que constituïx una conformació única en els mamífers.<br />
<br />
El seu pes va ser estimat en 1500 kilógramos per mig d'un fòssil d'un eixemplar complet d'entre 20.000 i 40.000 anys. Ademés, va ser descripto en semblança a un camello i en característiques d'un tapir perque té una fossa nassal en la part superior del cràneu, en la qual cosa podria haver tingut una trompa i aplega a uns 3 metros d'alt en el coll ya que té les vèrtebres del coll molt llargues.<ref>{{Cita web|url=https://www.santafe.gov.ar/noticias/noticia/264163/|títul=Es va realisar una troballa paleontológico de Macrauchenia en Riera Seca|fechaacceso=2024-08-20|sitioweb=www.santafe.gov.ar}}</ref><br />
<br />
La seua trompa li serviria de llavi prensil, per a permanéixer sumergit, acondicionar l'aire i com a ferramenta d'us general, #lo que unit a la seua habilitat per a eludir als seus enemics, segons els estudis realisats de l'estructura de les articulacions de les pates. La seua dentadura presenta la dotació dels mamífers primigenis (44 [[dent]]s).<br />
<br />
Les seues pates eren fines i els seus dos piteus eren molt allargades, Tenia una coa curta provablement acabada en un mechón de pèl similar al del [[cavall]] que servia per a espantar als insectes.<br />
<br />
== En la cultura popular ==<br />
<br />
Varis ''Macrauchenias'' varen aparéixer en la película [[Isse Age|L'era de gèl]]. <br />
Una manada de ''Macrauchenia'' varen eixir en el documental [[Walking with Beasts|Passejant en bésties]] en a on era depredadas per un [[Smilodon]].<br />
<br />
== Galeria ==<br />
<gallery mode="packed"><br />
Archiu:Macrauchenia.jpg|''Macrauchenia''<br />
Archive:Macrauchenia (reconstruction).jpg|''Macrauchenia patachonica'' i la seua crío<br />
Archive:Phenacodus primaevus and Macrauchenia patachonica.jpg|Esquelet del ''[[Phenacodus]] primaevus'' i despuix d'ell, l'esquelet de ''Macrauchenia patachonica''<br />
Archiu:Macrauchenia patachonica hand.JPG|Peu de ''Macrauchenia patachonica''<br />
Archiu:Macrauchenia patachonica skull.jpg|Cràneu de ''Macrauchenia patachonica''<br />
Archiu:Macrauchenia patachonica 2.jpg|''Macrauchenia patachonica''</gallery><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
{{Wikispecies}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT