Maahes - Historial de revisions

Lluísm en 18:29 6 nov 2025

2025-11-06T18:29:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 6 nov 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Cult ==		== Cult ==
	[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.		[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:02 25 jun 2024

2024-06-25T18:02:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 25 jun 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Cult ==		== Cult ==
	[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.		[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 14:53 15 maig 2024

2024-05-15T14:53:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 15 maig 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Lluísm en 14:53 15 maig 2024

2024-05-15T14:53:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 15 maig 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Cult ==		== Cult ==
	[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.		[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:21 13 març 2024

2024-03-13T18:21:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 13 març 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Cult ==		== Cult ==
	[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.		[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:00:03Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Thronender Gott mit Löwenhaupt, Mahes.JPG\|thumb\|250px\|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]]]]		[[File:Thronender Gott mit Löwenhaupt, Mahes.JPG\|thumb\|250px\|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]]]]

	'''Maahes''', també ~~cridat~~ '''Mahes''', '''Mihos''', '''Miysis''', '''Mios''' i '''Maihes''' era un [[deu]] de l'[[Antic Egipte]], representat en [[cap]] de [[lleó]], que va sorgir en Leontópolis, capital del nomo XI del Baix Egipte en l'Imperi Antic, encara que el seu orige és un misteri, puix no es consagra com a divinitat fins a l'Imperi Mig i el seu nom no s'estén per tot [[Egipte]] fins a l'Imperi Nou.		'''Maahes''', també nomenat '''Mahes''', '''Mihos''', '''Miysis''', '''Mios''' i '''Maihes''' era un [[deu]] de l'[[Antic Egipte]], representat en [[cap]] de [[lleó]], que va sorgir en Leontópolis, capital del nomo XI del Baix Egipte en l'Imperi Antic, encara que el seu orige és un misteri, puix no es consagra com a divinitat fins a l'Imperi Mig i el seu nom no s'estén per tot [[Egipte]] fins a l'Imperi Nou.

	Maahes podria haver segut una assimilació del deu de [[Nubia]] [[Apedemak]], representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia.		Maahes podria haver segut una assimilació del deu de [[Nubia]] [[Apedemak]], representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]] '''Maahes…»

2023-05-07T16:27:43Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]] '''Maahes…»

Pàgina nova

[[File:Thronender Gott mit Löwenhaupt, Mahes.JPG|thumb|250px|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]]]]

'''Maahes''', també cridat '''Mahes''', '''Mihos''', '''Miysis''', '''Mios''' i '''Maihes''' era un [[deu]] de l'[[Antic Egipte]], representat en [[cap]] de [[lleó]], que va sorgir en Leontópolis, capital del nomo XI del Baix Egipte en l'Imperi Antic, encara que el seu orige és un misteri, puix no es consagra com a divinitat fins a l'Imperi Mig i el seu nom no s'estén per tot [[Egipte]] fins a l'Imperi Nou.

Maahes podria haver segut una assimilació del deu de [[Nubia]] [[Apedemak]], representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia.

== Iconografia ==

Se li sol representar com un [[home]] en cap de [[lleó]] portant la corona Atef de l'Alt Egipte o tocat en el disc solar i un [[uraeus]].

== Mitologia ==
Com a fill de [[Ra]] i deu de la guerra, acompanya en la barca solar al deu Sol i lluita contra la [[serp]] [[Apofis]] cada nit. També es considera protector de tots els llocs sagrats pel seu impressionant aspecte.

== Epítomes==
Se li va denominar durant l'Imperi Nou, en que és adorat com un senyor de la guerra, en els títuls de «Senyor de la carniceria» (nom que se li donava en l'Imperi Antic al lleó del desert), «Lleó de feroç mirada» i «[[Ànima]] de [[Bastet]]». En els Texts de les Piràmides apareix com a sinònim de lleó.

Maahes va ser representat en el temple de Debod, traslladat i reconstruït en [[Madrit]], [[Espanya]].

== Cult ==
[[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah.

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 156. ISBN 1-57607-242-8
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Diccionario de los dioses del Antiguo Egipto. Océano Ámbar, 2003
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Maahes}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]