Llum - Historial de revisions

Reval en 10:50 11 abr 2026

2026-04-11T10:50:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 11 abr 2026
Llínea 28:		Llínea 28:

	El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.		El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Reval en 11:14 1 ago 2025

2025-08-01T11:14:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 1 ago 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.		El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2: /* Propietats de la llum */

2024-01-23T19:03:37Z

Propietats de la llum

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 23 gin 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Propietats de la llum ==		== Propietats de la llum ==
	[[File:Refracao.png\|thumb\|right\|~~200px~~\|Fenomen de la [[refracció]]]]		[[File:Refracao.png\|thumb\|right\|190px\|Fenomen de la refracció]]

	[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|~~200px~~\|Refracció]]		[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|190px\|Refracció]]

	=== Refracció ===		=== Refracció ===
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Reflexió i dispersió ===		=== Reflexió i dispersió ===
	[[File:Black triggerfish.jpg\|thumb\|~~200px~~\|Reflexió]]		[[File:Black triggerfish.jpg\|thumb\|190px\|Reflexió]]
	En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).		En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

Jose2: /* Propietats de la llum */

2024-01-23T19:02:59Z

Propietats de la llum

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 23 gin 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Propietats de la llum ==		== Propietats de la llum ==
	[[File:Refracao.png\|thumb\|right\|200px\|Fenomen de la [[refracció]]		[[File:Refracao.png\|thumb\|right\|200px\|Fenomen de la [[refracció]]]]

	[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|200px\|Refracció]]		[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|200px\|Refracció]]

Jose2 en 19:02 23 gin 2024

2024-01-23T19:02:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 23 gin 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:~~Refracao~~.~~png~~\|thumb\|~~right~~\|~~190px\|Fenomen de la [[refracció]]~~ ]]		[[File:Catedral de Jaén - Sacristía.jpg\|thumb\|250pc\|Llum solar]]


	La '''llum''' és el conjunt de la [[radiació electromagnètica]] que pot percebre l'[[ull]] humà i no pot percebre. Este terme també pot ser utilisat per a fer referència a la [[llum visible]]. Esta radiació es propaga per ones. La llum viaja en llínea recta, es reflecta en una superfície reflectant i canvia de direcció quan es refracta. Allà a on és obstaculisada apareix l'[[ombra]]. <ref>http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema5/</ref>		La '''llum''' és el conjunt de la [[radiació electromagnètica]] que pot percebre l'[[ull]] humà i no pot percebre. Este terme també pot ser utilisat per a fer referència a la [[llum visible]]. Esta radiació es propaga per ones. La llum viaja en llínea recta, es reflecta en una superfície reflectant i canvia de direcció quan es refracta. Allà a on és obstaculisada apareix l'[[ombra]]. <ref>http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema5/</ref>

Llínea 5:		Llínea 7:

	== Propietats de la llum ==		== Propietats de la llum ==
			[[File:Refracao.png\|thumb\|right\|200px\|Fenomen de la [[refracció]]

	[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|200px\|Refracció]]		[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|200px\|Refracció]]

Jose2: /* Reflexió i dispersió */

2024-01-23T19:00:38Z

Reflexió i dispersió

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 23 gin 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	=== Reflexió i dispersió ===		=== Reflexió i dispersió ===
			[[File:Black triggerfish.jpg\|thumb\|200px\|Reflexió]]
	En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).		En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

Jose2: /* Propietats de la llum */

2024-01-23T18:58:26Z

Propietats de la llum

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 23 gin 2024
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Propietats de la llum ==		== Propietats de la llum ==
			[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg\|thumb\|200px\|Refracció]]

	=== Refracció ===		=== Refracció ===
	La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.		La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.

Jose2 en 18:57 23 gin 2024

2024-01-23T18:57:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 23 gin 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'òptica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum, les seues característiques i les seues diferents manifestacions.		L'òptica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum, les seues característiques i les seues diferents manifestacions.

	== Refracció ==		== Propietats de la llum ==
			=== Refracció ===
	La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.		La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.

	== Propagació i difracció ==		=== Propagació i difracció ===
	Una de les propietats de la llum més evidents a simple vista és que es propaga en llínea recta. Ho podem vore, per eixemple, en la propagació d'un raig de llum a través d'ambients polvorents o d'atmòsfera saturades. L'òptica geomètrica part d'esta premissa per a predir la posició de la llum, en un determinat moment, a lo llarc de la seua transmissió.		Una de les propietats de la llum més evidents a simple vista és que es propaga en llínea recta. Ho podem vore, per eixemple, en la propagació d'un raig de llum a través d'ambients polvorents o d'atmòsfera saturades. L'òptica geomètrica part d'esta premissa per a predir la posició de la llum, en un determinat moment, a lo llarc de la seua transmissió.

	== Interferència ==		=== Interferència ===

	La forma més senzilla d'estudiar el fenomen de l'interferència és en el denominat experiment de Young que consistix en fer incidir llum monocromàtica que significa d'un sol color en una pantalla que té una rendija molt estreta. La llum difractada que ix de dita rendija es torna a fer incidir en una atra pantalla en una doble rendija. La llum procedent de les dos rendiges es combina en una tercera pantalla produint bandes alternatives clares i obscures.		La forma més senzilla d'estudiar el fenomen de l'interferència és en el denominat experiment de Young que consistix en fer incidir llum monocromàtica que significa d'un sol color en una pantalla que té una rendija molt estreta. La llum difractada que ix de dita rendija es torna a fer incidir en una atra pantalla en una doble rendija. La llum procedent de les dos rendiges es combina en una tercera pantalla produint bandes alternatives clares i obscures.

	== Reflexió i dispersió ==		=== Reflexió i dispersió ===

	En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).		En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

	== Polarisació ==		=== Polarisació ===

	El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.		El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

Jose2 en 18:56 23 gin 2024

2024-01-23T18:56:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 23 gin 2024
Llínea 3:		Llínea 3:

	L'òptica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum, les seues característiques i les seues diferents manifestacions.		L'òptica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum, les seues característiques i les seues diferents manifestacions.

			== Refracció ==
			La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.

			== Propagació i difracció ==
			Una de les propietats de la llum més evidents a simple vista és que es propaga en llínea recta. Ho podem vore, per eixemple, en la propagació d'un raig de llum a través d'ambients polvorents o d'atmòsfera saturades. L'òptica geomètrica part d'esta premissa per a predir la posició de la llum, en un determinat moment, a lo llarc de la seua transmissió.

			== Interferència ==

			La forma més senzilla d'estudiar el fenomen de l'interferència és en el denominat experiment de Young que consistix en fer incidir llum monocromàtica que significa d'un sol color en una pantalla que té una rendija molt estreta. La llum difractada que ix de dita rendija es torna a fer incidir en una atra pantalla en una doble rendija. La llum procedent de les dos rendiges es combina en una tercera pantalla produint bandes alternatives clares i obscures.

			== Reflexió i dispersió ==

			En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill\|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

			== Polarisació ==

			El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:50 23 gin 2024

2024-01-23T18:50:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 23 gin 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Skoog, Douglas A.; Holler, F. James; Nieman, Timothy A. (2001). «Introducción a los métodos espectrométricos». Principios de Análisis instrumental. 5ª Edición. Madrid: McGraw-Hill. 84-481-2775-7		* Skoog, Douglas A.; Holler, F. James; Nieman, Timothy A. (2001). «Introducción a los métodos espectrométricos». Principios de Análisis instrumental. 5ª Edición. Madrid: McGraw-Hill. 84-481-2775-7
	* Tipler, Paul Allen (1994). Física. 3ª Edición. Barcelona: Reverté. 84-291-4366-1		* Tipler, Paul Allen (1994). Física. 3ª Edición. Barcelona: Reverté. 84-291-4366-1

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Dispersion in prisms}}

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Radiació electromagnètica\| ]]		[[Categoria:Radiació electromagnètica\| ]]
	[[Categoria:Llum]]		[[Categoria:Llum]]