Lluís Bertran - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2026-03-28T21:49:44Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 28 març 2026
Llínea 72:		Llínea 72:
	* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana]		* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana]

	~~[[Categoria:Religió]]~~
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Religiosos]]
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]
	[[Categoria:Sants]]		[[Categoria:Sants]]
Llínea 82:		Llínea 82:
	[[Categoria:Dominics valencians]]		[[Categoria:Dominics valencians]]
	[[Categoria:Sants missioners]]		[[Categoria:Sants missioners]]
			[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Cristianisme]]
			[[Categoria:Catolicisme]]

Xavier: /* Bibliografia */

2026-03-28T21:47:54Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 28 març 2026
Llínea 62:		Llínea 62:

	* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' (1961)		* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' (1961)
	* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' (1982)		* Llop Catala, Miguel. ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' (1982)
	* Sanz, Francisco/Loarte, Lucas. ''Historia de la vida, milagros y virtudes del glorioso San Luis Bertran, del orden de predicadores'' (1672)		* Sanz, Francisco/Loarte, Lucas. ''Historia de la vida, milagros y virtudes del glorioso San Luis Bertran, del orden de predicadores'' (1672)
	* Sempere, Lorenzo ''Vida y milagros de San Luis Beltrán'' (1914)		* Sempere, Lorenzo ''Vida y milagros de San Luis Beltrán'' (1914)

Xavier: /* Bibliografia */

2026-03-28T21:47:32Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 28 març 2026
Llínea 60:		Llínea 60:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''
	* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''		* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' (1961)
	* Sempere, Lorenzo.''Vida y milagros de San Luis Beltrán''		* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' (1982)
			* Sanz, Francisco/Loarte, Lucas. ''Historia de la vida, milagros y virtudes del glorioso San Luis Bertran, del orden de predicadores'' (1672)
			* Sempere, Lorenzo ''Vida y milagros de San Luis Beltrán'' (1914)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2026-03-28T21:38:51Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:38 28 març 2026
Llínea 40:		Llínea 40:
	Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència.		Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència.

	El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de ~~Colombia~~ en l'any [[1690]]. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].		El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de Colòmbia en l'any [[1690]]. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].

	El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil\|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia.		El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil\|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia.

Xavier: /* Milacres */

2026-03-28T21:35:39Z

Milacres

← Revisió anterior		Revisió de 21:35 28 març 2026
Llínea 48:		Llínea 48:
	== Milacres ==		== Milacres ==

	Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta\|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la sacre salvadora).		Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta\|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la [[sacre]] salvadora).

	En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.		En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.

	Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.		Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.

	== Referències ==		== Referències ==
	* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009		* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Xavier: /* Biografia */

2026-03-28T21:33:39Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:33 28 març 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]].		En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]].

	En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[~~Colombia~~]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.		En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colòmbia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.

	En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.		En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.

Xavier en 11:50 4 gin 2026

2026-01-04T11:50:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 4 gin 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
	}}		}}
	'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', és un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]].		'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', fon un religiós i missioner [[Valencians\|valencià]]. És un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2026-01-04T11:48:50Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 4 gin 2026
Llínea 16:		Llínea 16:
	Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.		Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.

	Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.		Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. Desenrollant una gran llabor evangelisadora, tant en Espanya com en Hispanoamèrica, a on ademés es va mostrar com un clar defensor dels pobles indígenes, integrant la defensa heròica de la dignitat indígena en una vida espiritual marcada pel misticisme i la conversió de mils de persones. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.

	Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].		Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].

Jose2 en 07:31 10 set 2025

2025-09-10T07:31:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 10 set 2025
Llínea 53:		Llínea 53:

	Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.		Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.

	== Referències ==		== Referències ==
	* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009		* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Lluísm en 16:47 18 feb 2025

2025-02-18T16:47:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 18 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Lluís Bertran Eixarch		\| nom = Lluís Bertran Eixarch
	\| image = [[File:Louis Bertrand.jpg~~\|thumb~~\|250px\|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]]		\| image = [[File:Louis Bertrand.jpg\|250px\|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]		\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]