Llongitut - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:19Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 54:		Llínea 54:
	Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.		Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.

	Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt ~~menudes~~ de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann\|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.		Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt chicotetes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann\|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.

	== Unitats de llongitut ==		== Unitats de llongitut ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:01:14Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 28 ago 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades\|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave\|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';		En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades\|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave\|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';
	:<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>		:<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>
	es definix el ~~cridat~~ [[llongitut d'arc\|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />		es definix el nomenat [[llongitut d'arc\|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />
	<br />		<br />
	:<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>		:<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>

Jose2 en 16:20 12 dec 2022

2022-12-12T16:20:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 12 dec 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	La '''llongitut''' és un [[geometria\|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.		La '''llongitut''' és un [[geometria\|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.

	La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental\|#magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>		La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental\|magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>

	La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro\|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat\|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic\|m³]]).		La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro\|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat\|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic\|m³]]).

Valencian: /* Vore també */

2022-06-28T20:08:12Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 28 jun 2022
Llínea 78:		Llínea 78:
	* [[Distància]]		* [[Distància]]
	* [[Espai mètric]]		* [[Espai mètric]]
	* [[~~Mesura~~ de Lebesgue]]		* [[Mida de Lebesgue]]
	{{Nova columna}}		{{Nova columna}}
	* [[Medició]]		* [[Medició]]

Valencian: /* Bibliografia */

2022-06-28T20:07:31Z

Bibliografia

@@ Llínea 72: / Llínea 72: @@
 == Bibliografia ==
 *{{cita libro|apellidos=Resnick|nombre=R.|título=Física vol. 1|año=1993|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc|isbn=968-26-1230-6|apellidos2=Halliday|nombre2=D.|apellidos3=Krane|nombre3=K. S|sined=4.ª edición (3.ª en español)|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}}
 == Enllaços externs ==

Valencian: /* Unitats de llongitut */

2022-06-28T20:07:09Z

Unitats de llongitut

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 28 jun 2022
Llínea 57:		Llínea 57:

	== Unitats de llongitut ==		== Unitats de llongitut ==
	{{@AP\|Unitats de llongitut}}		{{AP\|Unitats de llongitut}}
	Existixen distints tipos de [[unitat de medida\|unitats de mesura]] que són utilisades per a medir la llongitut, i unes atres que ho varen anar en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la llongitut de diferents parts del cos humà, en la distància recorreguda en número de passos, en la distància entre punts de referència o punts coneguts de la Terra, o arbitràriament en la llongitut d'un determinat objecte.<ref name=npl />		Existixen distints tipos de [[unitat de medida\|unitats de mesura]] que són utilisades per a medir la llongitut, i unes atres que ho varen anar en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la llongitut de diferents parts del cos humà, en la distància recorreguda en número de passos, en la distància entre punts de referència o punts coneguts de la Terra, o arbitràriament en la llongitut d'un determinat objecte.<ref name=npl />

Llínea 65:		Llínea 65:

	Per una atra part, les unitats que s'utilisen per a medir distàncies molt menudes, com en el camp de la [[química]] o la [[física atòmica]], inclouen el [[micrómetro (unitat de llongitut)\|micrómetro]], el [[ångström]], el [[radie de Bohr]] i la [[llongitut de Planck]].		Per una atra part, les unitats que s'utilisen per a medir distàncies molt menudes, com en el camp de la [[química]] o la [[física atòmica]], inclouen el [[micrómetro (unitat de llongitut)\|micrómetro]], el [[ångström]], el [[radie de Bohr]] i la [[llongitut de Planck]].



	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Vore també */

2022-06-28T20:06:52Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 28 jun 2022
Llínea 67:		Llínea 67:



	~~== Vore també ==~~
	~~{{Columnes}}~~
	* [[Dimensió]]
	* [[Distància]]
	* [[Espai mètric]]
	* [[Mesura de Lebesgue]]
	~~{{Nova columna}}~~
	* [[Medició]]
	* [[Metrologia]]
	* [[Perspectiva]]
	~~{{Nova columna}}~~
	* [[Tridimensional]]
	* [[Altura (geometria)]]
	* [[Ample]]
	~~{{Final columnes}}~~

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Referències */

2022-06-28T20:06:24Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 28 jun 2022
Llínea 86:		Llínea 86:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Longitud}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*{{cita libro\|apellidos=Resnick\|nombre=R.\|título=Física vol. 1\|año=1993\|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc\|isbn=968-26-1230-6\|apellidos2=Halliday\|nombre2=D.\|apellidos3=Krane\|nombre3=K. S\|sined=4.ª edición (3.ª en español)\|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}}		*{{cita libro\|apellidos=Resnick\|nombre=R.\|título=Física vol. 1\|año=1993\|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc\|isbn=968-26-1230-6\|apellidos2=Halliday\|nombre2=D.\|apellidos3=Krane\|nombre3=K. S\|sined=4.ª edición (3.ª en español)\|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}}

Valencian: /* Referències */

2022-06-28T20:06:03Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 28 jun 2022
Llínea 92:		Llínea 92:
	{{Commonscat\|Length}}		{{Commonscat\|Length}}

	~~== Referències ==~~
	~~{{Traduït de\|es\|Longitud}}~~

	[[Categoria:Geometria]]		[[Categoria:Geometria]]

Valencian: /* Bibliografia */

2022-06-28T20:05:50Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 28 jun 2022
Llínea 86:		Llínea 86:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
	=== Bibliografia ===		== Bibliografia ==
	*{{cita libro\|apellidos=Resnick\|nombre=R.\|título=Física vol. 1\|año=1993\|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc\|isbn=968-26-1230-6\|apellidos2=Halliday\|nombre2=D.\|apellidos3=Krane\|nombre3=K. S\|sined=4.ª edición (3.ª en español)\|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}}		*{{cita libro\|apellidos=Resnick\|nombre=R.\|título=Física vol. 1\|año=1993\|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc\|isbn=968-26-1230-6\|apellidos2=Halliday\|nombre2=D.\|apellidos3=Krane\|nombre3=K. S\|sined=4.ª edición (3.ª en español)\|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}}

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 12 dec 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	La '''llongitut''' és un [[geometria\|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.		La '''llongitut''' és un [[geometria\|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.

	La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental\|#magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>		La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental\|magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>

	La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro\|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat\|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic\|m³]]).		La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro\|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat\|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic\|m³]]).