Lliteratura victoriana - Historial de revisions

Jose2 en 18:24 5 abr 2024

2024-04-05T18:24:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 5 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	En [[lliteratura]], el llarc regnat de Victoria és un dels més gloriosos de la [[Lliteratura en llengua anglesa\|història anglesa]]. L'era victoriana cobrix pràcticament des del [[Romanticisme]] fins a finals de [[Sigle XIX\|sigle]], i representa lliteràriament un canvi d'estil en un sentit realiste. La data fronterera entre el Romanticisme i l'era victoriana és l'any [[1832]]. En realitat, Victoria no va ascendir al tro fins a l'any [[1837]], pero en 1832 moria [[Walter Scott]]; [[John Keats\|Keats]], [[Percy Bysshe Shelley\|Shelley]], Byron i [[William Hazlitt\|Hazlitt]] ya no existien; [[Samuel Taylor Coleridge\|Coleridge]] i [[William Lamb\|Lamb]] estaven aplegant @al fin dels seus dies, i [[William Wordsworth\|Wordsworth]], encara que viuria encara prou anys, havia escrit ya lo millor de la seua producció. Al mateix temps, apareixien els primers volums de [[Alfred Tennyson\|Tennyson]], el futur [[poeta laureat]] representant de la [[poesia]] victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seua energia creadora estava agotada, i la lliteratura buscava atres fonts d'inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen lliterari, la reacció sicològica contra els excessos del Romanticisme inclinava el gust cap a la concreció i l'orde. Despuix del regnat de l'emoció i dels somis i les tempestats de l'ànima romàntica, començava a manifestar-se una época raonadora i realista, que emparentava millor en l'actitut mental del [[sigle XVIII]] (el sigle de les llums). La nota predominant era la racionalisació de l'impuls lliterari. Davant els postulats del Romanticisme, els escritors victorians varen considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació lliterària. En conseqüència, el seu to d'expressió general va ser el [[Realisme lliterari\|realisme]]; i, en conjunt, es varen preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l'organisació formal de l'obra d'art.		En [[lliteratura]], el llarc regnat de Victoria és un dels més gloriosos de la [[Lliteratura en llengua anglesa\|història anglesa]]. L'era victoriana cobrix pràcticament des del [[Romanticisme]] fins a finals de [[Sigle XIX\|sigle]], i representa lliteràriament un canvi d'estil en un sentit realiste. La data fronterera entre el Romanticisme i l'era victoriana és l'any [[1832]]. En realitat, Victoria no va ascendir al tro fins a l'any [[1837]], pero en 1832 moria [[Walter Scott]]; [[John Keats\|Keats]], [[Percy Bysshe Shelley\|Shelley]], Byron i [[William Hazlitt\|Hazlitt]] ya no existien; [[Samuel Taylor Coleridge\|Coleridge]] i [[William Lamb\|Lamb]] estaven aplegant @al fin dels seus dies, i [[William Wordsworth\|Wordsworth]], encara que viuria encara prou anys, havia escrit ya lo millor de la seua producció. Al mateix temps, apareixien els primers volums de [[Alfred Tennyson\|Tennyson]], el futur [[poeta laureat]] representant de la [[poesia]] victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seua energia creadora estava agotada, i la lliteratura buscava atres fonts d'inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen lliterari, la reacció sicològica contra els excessos del Romanticisme inclinava el gust cap a la concreció i l'orde. Despuix del regnat de l'emoció i dels somis i les tempestats de l'ànima romàntica, començava a manifestar-se una época raonadora i realista, que emparentava millor en l'actitut mental del [[sigle XVIII]] (el sigle de les llums). La nota predominant era la racionalisació de l'impuls lliterari. Davant els postulats del Romanticisme, els escritors victorians varen considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació lliterària. En conseqüència, el seu to d'expressió general va ser el [[Realisme lliterari\|realisme]]; i, en conjunt, es varen preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l'organisació formal de l'obra d'art.

	Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].		Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]		[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
	[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]		[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]

Jose2 en 15:26 29 gin 2020

2020-01-29T15:26:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 29 gin 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].		Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].

			[[Categoria:Lliteratura]]
			[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
	[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]		[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]
	~~[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]~~

Jose2 en 12:09 1 set 2018

2018-09-01T12:09:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 1 set 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	En llínees generals, la [[lliteratura britànica]], a diferència de la [[Lliteratura francesa\|francesa]], consta, abans de res, d'individus i no d'escoles.		En llínees generals, la [[lliteratura britànica]], a diferència de la [[Lliteratura francesa\|francesa]], consta, abans de res, d'individus i no d'escoles.

	En [[lliteratura]], el llarc regnat de Victoria és un dels més gloriosos de la [[Lliteratura en llengua anglesa\|història anglesa]]. L'era victoriana cobrix pràcticament des del [[Romanticisme]] fins a finals de [[Sigle XIX\|sigle]], i representa lliteràriament un canvi d'estil en un sentit realiste. La data fronterera entre el Romanticisme i l'era victoriana és l'any [[1832]]. En realitat, Victoria no va ascendir al tro fins a [[1837]], pero en 1832 moria [[Walter Scott]]; [[John Keats\|Keats]], [[Percy Bysshe Shelley\|Shelley]], Byron i [[William Hazlitt\|Hazlitt]] ya no existien; [[Samuel Taylor Coleridge\|Coleridge]] i [[William Lamb\|Lamb]] estaven aplegant @al fin dels seus dies, i [[William Wordsworth\|Wordsworth]], encara que viuria encara prou anys, havia escrit ya lo millor de la seua producció. Al mateix temps, apareixien els primers volums de [[Alfred Tennyson\|Tennyson]], el futur [[poeta laureat]] representant de la [[poesia]] victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seua energia creadora estava agotada, i la lliteratura buscava atres fonts d'inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen lliterari, la reacció sicològica contra els excessos del Romanticisme inclinava el gust cap a la concreció i l'orde. Despuix del regnat de l'emoció i dels somis i les tempestats de l'ànima romàntica, començava a manifestar-se una época raonadora i realista, que emparentava millor en l'actitut mental del [[sigle XVIII]] (el sigle de les llums). La nota predominant era la racionalisació de l'impuls lliterari. Davant els postulats del Romanticisme, els escritors victorians varen considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació lliterària. En conseqüència, el seu to d'expressió general va ser el [[Realisme lliterari\|realisme]]; i, en conjunt, es varen preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l'organisació formal de l'obra d'art.		En [[lliteratura]], el llarc regnat de Victoria és un dels més gloriosos de la [[Lliteratura en llengua anglesa\|història anglesa]]. L'era victoriana cobrix pràcticament des del [[Romanticisme]] fins a finals de [[Sigle XIX\|sigle]], i representa lliteràriament un canvi d'estil en un sentit realiste. La data fronterera entre el Romanticisme i l'era victoriana és l'any [[1832]]. En realitat, Victoria no va ascendir al tro fins a l'any [[1837]], pero en 1832 moria [[Walter Scott]]; [[John Keats\|Keats]], [[Percy Bysshe Shelley\|Shelley]], Byron i [[William Hazlitt\|Hazlitt]] ya no existien; [[Samuel Taylor Coleridge\|Coleridge]] i [[William Lamb\|Lamb]] estaven aplegant @al fin dels seus dies, i [[William Wordsworth\|Wordsworth]], encara que viuria encara prou anys, havia escrit ya lo millor de la seua producció. Al mateix temps, apareixien els primers volums de [[Alfred Tennyson\|Tennyson]], el futur [[poeta laureat]] representant de la [[poesia]] victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seua energia creadora estava agotada, i la lliteratura buscava atres fonts d'inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen lliterari, la reacció sicològica contra els excessos del Romanticisme inclinava el gust cap a la concreció i l'orde. Despuix del regnat de l'emoció i dels somis i les tempestats de l'ànima romàntica, començava a manifestar-se una época raonadora i realista, que emparentava millor en l'actitut mental del [[sigle XVIII]] (el sigle de les llums). La nota predominant era la racionalisació de l'impuls lliterari. Davant els postulats del Romanticisme, els escritors victorians varen considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació lliterària. En conseqüència, el seu to d'expressió general va ser el [[Realisme lliterari\|realisme]]; i, en conjunt, es varen preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l'organisació formal de l'obra d'art.

	Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].		Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)\|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures\|aventures]], [[Novela policíaca\|policíac]] i de [[Novela de terror\|terror]].

	[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]		[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]
	[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]		[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]

Jose2 en 08:49 24 maig 2017

2017-05-24T08:49:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:49 24 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''lliteratura victoriana''' a aquella produïda en el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda\|Regne Unit]] durant el regnat de [[Victoria del Regne Unit\|Victoria]] (~~1837–1901~~). La denominada [[Época victoriana\|era victoriana]] constituïx en l'història de [[Anglaterra]] i en la de [[Europa]] una etapa cultural importantíssima. És el gran moment d'Anglaterra, si ben no alcança el lluent esplendor del [[Época isabelina\|periodo isabelí i jacobí]] ―la mort de [[Lord Byron]] senyala l'ocàs d'una edat heròica―.		Es denomina '''lliteratura victoriana''' a aquella produïda en el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda\|Regne Unit]] durant el regnat de [[Victoria del Regne Unit\|Victoria]] ([[1837]]–[[1901]]). La denominada [[Época victoriana\|era victoriana]] constituïx en l'història de [[Anglaterra]] i en la de [[Europa]] una etapa cultural importantíssima. És el gran moment d'Anglaterra, si ben no alcança el lluent esplendor del [[Época isabelina\|periodo isabelí i jacobí]] ―la mort de [[Lord Byron]] senyala l'ocàs d'una edat heròica―.

	Les característiques essencials d'aquella época són: una indiscutible preocupació per la decència, en la consegüent elevació del nivell moral; un creixent interés per les millores socials i el despertar d'un fort esperit humanitari; certa satisfacció derivada de l'increment de riquees, de la prosperitat nacional i de l'immens desenroll [[indústria]]l i [[Progrés científic\|científic]]; consciència de la rectitut, i un sentit extraordinari del deure; indiscutible acceptació de l'autoritat i de l'ortodòxia; notable carència d'humor. L'era victoriana és época de transformacions polítiques i socials, inquietuts religioses, ferma travada moral, expansió ràpidíssima del [[comerç]] anglés i culminació de la [[Revolució Industrial]].		Les característiques essencials d'aquella época són: una indiscutible preocupació per la decència, en la consegüent elevació del nivell moral; un creixent interés per les millores socials i el despertar d'un fort esperit humanitari; certa satisfacció derivada de l'increment de riquees, de la prosperitat nacional i de l'immens desenroll [[indústria]]l i [[Progrés científic\|científic]]; consciència de la rectitut, i un sentit extraordinari del deure; indiscutible acceptació de l'autoritat i de l'ortodòxia; notable carència d'humor. L'era victoriana és época de transformacions polítiques i socials, inquietuts religioses, ferma travada moral, expansió ràpidíssima del [[comerç]] anglés i culminació de la [[Revolució Industrial]].

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Es denomina '''lliteratura victoriana''' a aquella produïda en el Regne Unit durant el regnat de Victoria del Regne...»

2016-10-07T20:09:11Z

Pàgina nova, en el contingut: «Es denomina '''lliteratura victoriana''' a aquella produïda en el Regne Unit durant el regnat de Victoria del Regne...»

Pàgina nova

Es denomina '''lliteratura victoriana''' a aquella produïda en el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] durant el regnat de [[Victoria del Regne Unit|Victoria]] (1837–1901). La denominada [[Época victoriana|era victoriana]] constituïx en l'història de [[Anglaterra]] i en la de [[Europa]] una etapa cultural importantíssima. És el gran moment d'Anglaterra, si ben no alcança el lluent esplendor del [[Época isabelina|periodo isabelí i jacobí]] ―la mort de [[Lord Byron]] senyala l'ocàs d'una edat heròica―.

Les característiques essencials d'aquella época són: una indiscutible preocupació per la decència, en la consegüent elevació del nivell moral; un creixent interés per les millores socials i el despertar d'un fort esperit humanitari; certa satisfacció derivada de l'increment de riquees, de la prosperitat nacional i de l'immens desenroll [[indústria]]l i [[Progrés científic|científic]]; consciència de la rectitut, i un sentit extraordinari del deure; indiscutible acceptació de l'autoritat i de l'ortodòxia; notable carència d'humor. L'era victoriana és época de transformacions polítiques i socials, inquietuts religioses, ferma travada moral, expansió ràpidíssima del [[comerç]] anglés i culminació de la [[Revolució Industrial]].

En llínees generals, la [[lliteratura britànica]], a diferència de la [[Lliteratura francesa|francesa]], consta, abans de res, d'individus i no d'escoles.

En [[lliteratura]], el llarc regnat de Victoria és un dels més gloriosos de la [[Lliteratura en llengua anglesa|història anglesa]]. L'era victoriana cobrix pràcticament des del [[Romanticisme]] fins a finals de [[Sigle XIX|sigle]], i representa lliteràriament un canvi d'estil en un sentit realiste. La data fronterera entre el Romanticisme i l'era victoriana és l'any [[1832]]. En realitat, Victoria no va ascendir al tro fins a [[1837]], pero en 1832 moria [[Walter Scott]]; [[John Keats|Keats]], [[Percy Bysshe Shelley|Shelley]], Byron i [[William Hazlitt|Hazlitt]] ya no existien; [[Samuel Taylor Coleridge|Coleridge]] i [[William Lamb|Lamb]] estaven aplegant @al fin dels seus dies, i [[William Wordsworth|Wordsworth]], encara que viuria encara prou anys, havia escrit ya lo millor de la seua producció. Al mateix temps, apareixien els primers volums de [[Alfred Tennyson|Tennyson]], el futur [[poeta laureat]] representant de la [[poesia]] victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seua energia creadora estava agotada, i la lliteratura buscava atres fonts d'inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen lliterari, la reacció sicològica contra els excessos del Romanticisme inclinava el gust cap a la concreció i l'orde. Despuix del regnat de l'emoció i dels somis i les tempestats de l'ànima romàntica, començava a manifestar-se una época raonadora i realista, que emparentava millor en l'actitut mental del [[sigle XVIII]] (el sigle de les llums). La nota predominant era la racionalisació de l'impuls lliterari. Davant els postulats del Romanticisme, els escritors victorians varen considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació lliterària. En conseqüència, el seu to d'expressió general va ser el [[Realisme lliterari|realisme]]; i, en conjunt, es varen preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l'organisació formal de l'obra d'art.

Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures|aventures]], [[Novela policíaca|policíac]] i de [[Novela de terror|terror]].

[[Categoria:Lliteratura del Regne Unit del sigle XIX]]
[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]