Lliteratura renaixentista - Historial de revisions

Reval en 17:38 17 jul 2024

2024-07-17T17:38:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 17 jul 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

	Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el [[sigle XVI]]. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.		Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el [[sigle XVI]]. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 08:18 29 ago 2018

2018-08-29T08:18:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:18 29 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].		La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a l'any [[1450]].

	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

Jose2 en 11:51 21 set 2016

2016-09-21T11:51:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 21 set 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

	Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.		Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el [[sigle XVI]]. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 11:		Llínea 11:
	* R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668		* R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668

			[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]]		[[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]]

Chabi en 09:00 21 set 2016

2016-09-21T09:00:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 21 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].		La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].

	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]]'~~' de~~ [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

	Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.		Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme\|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

Chabi en 08:58 21 set 2016

2016-09-21T08:58:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:58 21 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[~~Renaixença~~]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].		La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].

	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]]'' de [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]]'' de [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del Renaixença que experimenta la cultura occidental en els sigle XV|sigles...»

2016-09-21T08:54:09Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del Renaixença que experimenta la cultura occidental en els sigle XV|sigles...»

Pàgina nova

La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaixença]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].

La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)|Poètica]]'' de [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

== Bibliografia ==
* Antonio Domínguez Ortíz, ''Historia Universal: Edad Moderna'', Barcelona, Vicens Vives, 1983, vol. III. Cfr. esp. cap. VII «El Renacimiento», págs. 102 y ss. ISBN 84-316-2167-2
* David Fernández, ''Literatura Universal'', Barcelona, Almadraba, 2008. ISBN 978-84-8308-703-9
* [http://web.archive.org/web/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1877.htm ''Literatura renacentista''], en www.artehistoria.jcyl.es
* R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668

[[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]]