Llibèria - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:00:04Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:00 8 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:


	'''Llibèria''', oficialment la '''República de Llibèria''' ({{Lang-en\|Republic of Llibèria}}), és un [[país]] ubicat en la [[Àfrica occidental\|costa oest]] d'[[Àfrica]] i que llimita en [[Sierra Leona]] al noroest, [[Costa d'Ivori]] a l'est i [[Guinea]] al nort. Pel sur i l'oest llimita en el [[golf de Guinea]], part del [[oceà Atlàntic]], en el punt més propenc del continent africà en [[Sudamérica]], de la qual dista uns 2{{esd}}840 km.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/liberia_ficha%20PAIS.pdf\|títul=República de Llibèria\|fechaacceso=27/03/2021\|sitioweb=Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació\|editor=Direcció general de Comunicació i Informació Diplomàtica. Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Regne d'Espanya\|format=PDF}}</ref> Comprén 111 369 km² de superfície~~<ref name=superfície />~~ i conta en una població de {{esd\|4 294 000}} habitants. La seua llengua oficial és l'anglés encara que també es parlen al voltant de trenta llengües indígenes, de les que destaquen el kpelle, bassa, vai, grebo, craví, guisí, gola i el criollo «anglés liberiano».{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|p=357}}~~<ref name=":0" />~~{{refn\|group=nota\| L'anglés és l'idioma oficial de l'Estat. Pero a 2005 només ho parlava el 15{{esd}}% de la població.<ref>{{Cita Harvard\|Hamed et a el\|2005\|p=357}}</ref>}}		'''Llibèria''', oficialment la '''República de Llibèria''' ({{Lang-en\|Republic of Llibèria}}), és un [[país]] ubicat en la [[Àfrica occidental\|costa oest]] d'[[Àfrica]] i que llimita en [[Sierra Leona]] al noroest, [[Costa d'Ivori]] a l'est i [[Guinea]] al nort. Pel sur i l'oest llimita en el [[golf de Guinea]], part del [[oceà Atlàntic]], en el punt més propenc del continent africà en [[Sudamérica]], de la qual dista uns 2{{esd}}840 km.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/liberia_ficha%20PAIS.pdf\|títul=República de Llibèria\|fechaacceso=27/03/2021\|sitioweb=Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació\|editor=Direcció general de Comunicació i Informació Diplomàtica. Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Regne d'Espanya\|format=PDF}}</ref> Comprén 111 369 km² de superfície i conta en una població de {{esd\|4 294 000}} habitants. La seua llengua oficial és l'anglés encara que també es parlen al voltant de trenta llengües indígenes, de les que destaquen el kpelle, bassa, vai, grebo, craví, guisí, gola i el criollo «anglés liberiano».{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|p=357}}{{refn\|group=nota\| L'anglés és l'idioma oficial de l'Estat. Pero a 2005 només ho parlava el 15{{esd}}% de la població.<ref>{{Cita Harvard\|Hamed et a el\|2005\|p=357}}</ref>}}

	El clima és càlit, tropical i humit ([[Clima isotèrmic\|equatorial]]). Conta en una estació de pluges provocada pel [[Monsó\|monsó africà]] (maig a octubre) encara que les precipitacions són freqüents a lo llarc de l'any. El periodo més sec es produïx entre els mesos de decembre a febrer, en major predominancia en el nort.<ref>{{Cita web\|url=https://www.climasyviajes.com/clima/liberia\|títul=Clima Llibèria\|fechaacceso=27/03/2021\|editor=Climes i viages}}</ref>		El clima és càlit, tropical i humit ([[Clima isotèrmic\|equatorial]]). Conta en una estació de pluges provocada pel [[Monsó\|monsó africà]] (maig a octubre) encara que les precipitacions són freqüents a lo llarc de l'any. El periodo més sec es produïx entre els mesos de decembre a febrer, en major predominancia en el nort.<ref>{{Cita web\|url=https://www.climasyviajes.com/clima/liberia\|títul=Clima Llibèria\|fechaacceso=27/03/2021\|editor=Climes i viages}}</ref>
Llínea 18:		Llínea 18:

	Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals [[Ellen Johnson Sirleaf]] va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà.{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|pp=357-358}} El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La [[estabilitat econòmica]] i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la [[epidèmia d'ébola de 2014]] junt a [[Sierra Leona]] i [[Guinea]], en el transcurs de la qual varen morir més de {{unitat\|4500\|persones}}, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.<ref>{{Cita web \|editor=[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) \|títul=Situation report update - 17 October 2014 \|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaacceso=18 d'octubre de 2014 \|obra=Situation reports: Ebola response roadmap \|data=17 d'octubre de 2014 \|idioma=anglés \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141020031629/https://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17Oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaarchivo=20 d'octubre de 2014 \|urlmuerta=no}}</ref>		Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals [[Ellen Johnson Sirleaf]] va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà.{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|pp=357-358}} El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La [[estabilitat econòmica]] i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la [[epidèmia d'ébola de 2014]] junt a [[Sierra Leona]] i [[Guinea]], en el transcurs de la qual varen morir més de {{unitat\|4500\|persones}}, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.<ref>{{Cita web \|editor=[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) \|títul=Situation report update - 17 October 2014 \|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaacceso=18 d'octubre de 2014 \|obra=Situation reports: Ebola response roadmap \|data=17 d'octubre de 2014 \|idioma=anglés \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141020031629/https://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17Oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaarchivo=20 d'octubre de 2014 \|urlmuerta=no}}</ref>


			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Libèria]]		[[Categoria:Libèria]]

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:08:58Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:08 7 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:
	Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals [[Ellen Johnson Sirleaf]] va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà.{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|pp=357-358}} El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La [[estabilitat econòmica]] i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la [[epidèmia d'ébola de 2014]] junt a [[Sierra Leona]] i [[Guinea]], en el transcurs de la qual varen morir més de {{unitat\|4500\|persones}}, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.<ref>{{Cita web \|editor=[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) \|títul=Situation report update - 17 October 2014 \|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaacceso=18 d'octubre de 2014 \|obra=Situation reports: Ebola response roadmap \|data=17 d'octubre de 2014 \|idioma=anglés \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141020031629/https://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17Oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaarchivo=20 d'octubre de 2014 \|urlmuerta=no}}</ref>		Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals [[Ellen Johnson Sirleaf]] va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà.{{Harvnp\|Hamed et a el\|2005\|pp=357-358}} El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La [[estabilitat econòmica]] i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la [[epidèmia d'ébola de 2014]] junt a [[Sierra Leona]] i [[Guinea]], en el transcurs de la qual varen morir més de {{unitat\|4500\|persones}}, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.<ref>{{Cita web \|editor=[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) \|títul=Situation report update - 17 October 2014 \|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaacceso=18 d'octubre de 2014 \|obra=Situation reports: Ebola response roadmap \|data=17 d'octubre de 2014 \|idioma=anglés \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141020031629/https://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17Oct14_eng.pdf?ua=1 \|fechaarchivo=20 d'octubre de 2014 \|urlmuerta=no}}</ref>

			[[Categoria:Libèria]]

	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:42:36Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{Portal associat|Llibèria}}
{{atres usos|Llibèria (desambiguación)}}

'''Llibèria''', oficialment la '''República de Llibèria''' ({{Lang-en|Republic of Llibèria}}), és un [[país]] ubicat en la [[Àfrica occidental|costa oest]] d'[[Àfrica]] i que llimita en [[Sierra Leona]] al noroest, [[Costa d'Ivori]] a l'est i [[Guinea]] al nort. Pel sur i l'oest llimita en el [[golf de Guinea]], part del [[oceà Atlàntic]], en el punt més propenc del continent africà en [[Sudamérica]], de la qual dista uns 2{{esd}}840 km.<ref name=":0">{{Cita web|url=http://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/liberia_ficha%20PAIS.pdf|títul=República de Llibèria|fechaacceso=27/03/2021|sitioweb=Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació|editor=Direcció general de Comunicació i Informació Diplomàtica. Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Regne d'Espanya|format=PDF}}</ref> Comprén 111 369 km² de superfície<ref name=superfície /> i conta en una població de {{esd|4 294 000}} habitants. La seua llengua oficial és l'anglés encara que també es parlen al voltant de trenta llengües indígenes, de les que destaquen el kpelle, bassa, vai, grebo, craví, guisí, gola i el criollo «anglés liberiano».{{Harvnp|Hamed et a el|2005|p=357}}<ref name=":0" />{{refn|group=nota| L'anglés és l'idioma oficial de l'Estat. Pero a 2005 només ho parlava el 15{{esd}}% de la població.<ref>{{Cita Harvard|Hamed et a el|2005|p=357}}</ref>}}

El clima és càlit, tropical i humit ([[Clima isotèrmic|equatorial]]). Conta en una estació de pluges provocada pel [[Monsó|monsó africà]] (maig a octubre) encara que les precipitacions són freqüents a lo llarc de l'any. El periodo més sec es produïx entre els mesos de decembre a febrer, en major predominancia en el nort.<ref>{{Cita web|url=https://www.climasyviajes.com/clima/liberia|títul=Clima Llibèria|fechaacceso=27/03/2021|editor=Climes i viages}}</ref>

Llibèria va començar a principis de el {{sigle|XIX||s}} com un proyecte de la [[Societat Americana de Colonisació]] (ACS), que creïa que les persones negres tindrien millors oportunitats de llibertat en Àfrica que en els [[Estats Units]].<ref>{{cita web |url=http://www.fcnl.org/issues/item.php?item_aneu=731&issue_aneu=75 |títul=Background on conflict in Llibèria |fechaacceso=14 de febrer de 2007 |data=1 de juny de 2004 |editor=Friends Committee on National Legislation ([[Societat Religiosa dels Amics|cuáqueros]]) |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070214051143/https://www.fcnl.org/issues/item.php?item_aneu=731&issue_aneu=75 |fechaarchivo=14 de febrer de 2007 |urlmuerta=sí}}</ref> Entre 1822 i l'esclat de la [[Guerra de Secessió|guerra civil nortamericana]] en 1861, més de 15{{esd}}000 afroamericanos lliberats i naixcuts lliures, junt en 3198 [[afrocaribeños]], es varen traslladar a Llibèria.<ref>{{cita web |url=http://www.history.com/this-day-in-history/liberian-independence-proclaimed |títul=This day in history. July 26, 1847. Liberian independence proclaimed |fechaacceso=19 de giner de 2025 |data=23 de juliol de 2024 |editor=[[A&I Television Networks]] |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210614180150/https://www.history.com/this-day-in-history/liberian-independence-proclaimed |fechaarchivo=14 de juny de 2021 |urlmuerta=no}}</ref> Desenrollant gradualment una identitat [[Américo-liberianos|americo-liberiana]],<ref>{{cita lliure |autor=Cooper, Helene |títul=The House at Sugar Beach: In Search of a Lost African Childhood |idioma=anglés |any=2008 |editorial=Simon and Schuster |ubicació=Nova York|oclc=258334550 |pàgina=6 }}</ref><ref>[http://www.infoplease.com/ipa/a0107718.html Llibèria: History, Geography, Government, and Culture] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130515002753/http://www.infoplease.com/ipa/a0107718.html |dona't=15 de maig de 2013 }}, Infoplease.com</ref> els #colon varen dur la seua cultura i tradició en ells mentres colonisaven a la població indígena. Liderats pels americo-liberianos, Llibèria va declarar l'independència el 26 de juliol de 1847, que Estats Units no va reconéixer fins al 5 de febrer de 1862.

Llibèria va ser la primera república africana en proclamar la seua independència i és la primera i més antiga república moderna d'Àfrica. Junt en [[Imperi etíope|Etiopia]], va ser un dels dos països africans que va mantindre la seua sobirania i independència durant el «[[Repartiment d'Àfrica]]» fet per potències colonials europees. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Llibèria va recolzar l'esforç bèlic dels EE. UU. contra la [[Alemània nazi]] i, a canvi, va rebre una considerable inversió nortamericana en infraestructura, #lo que va ajudar a la riquea i el desenroll del país.<ref>{{Cita web |títul=Global Connections . Llibèria . Timeline |url=https://www.pbs.org/wgbh/globalconnections/liberia/timeline/time3.html#::text=May%208,%201917:%20Pressured%20by,loses%20its%20great%20economic%20ally. |fechaacceso=2023-07-12 |sitioweb=PBS |fechaarchivo=2022-11-29 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20221129122955/https://www.pbs.org/wgbh/globalconnections/liberia/timeline/time3.html#::text=May%208,%201917:%20Pressured%20by,loses%20its%20great%20economic%20ally.}}</ref> El president [[William Tubman]] va encorajar canvis econòmics i polítics que varen aumentar la prosperitat i el perfil internacional del país. Llibèria va ser membre fundador de la [[Lliga de les Nacions]], les [[Nacions Unides]] i la [[Organisació de l'Unitat Africana]].

Els #colon americoliberianos no es duyen be en els pobles indígenes en els que es topaven. Els assentaments colonials varen ser saquejats pels [[kru]] i els [[Poble grebo|grebo]] des dels seus cacicazgos de l'interior. Els americoliberianos varen formar una menuda èlit que tenia un poder polític desproporcionado, mentres que els africans indígenes varen ser exclosos de la ciutadania per dret de naiximent en la seua pròpia terra fins a 1904.<ref name="auto1">{{Cita web|url=http://archive.org/details/liberiacountryst00nels|títul=Llibèria, a country study|nomene1=Harold D.|llinage1=Nelson|nomene2=D. C. ) Foreign Area Studies|apellidar2=American University (Washington|data=1984-01-24|sitioweb=Washington, D.C. : The Studies : For ix by the Supt. of Docs., O.S. G.P.O.|via=Internet Archive}}</ref><ref name="Constitutional History">{{Cita notícia |títul=Constitutional history of Llibèria |url=http://constitutionnet.org/country/liberia |fechaacceso=2020-07-01 |sitioweb=Constitutionnet.org |fechaarchivo=2021-04-28 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210428153518/https://constitutionnet.org/country/liberia}}</ref>

En 1980, les tensions polítiques del govern de [[William R. Tolbert]] varen donar lloc a un colp militar, que va marcar el fi del govern americà-liberiano i la pren del poder del primer líder indígena de Llibèria, [[Samuel Doe]]. Establint un règim dictatorial, Doe va ser assessinat en 1990 en el context de la [[Primera guerra civil liberiana]] que va durar des de 1989 fins a 1997 en l'elecció del líder rebel [[Charles Ghankay Taylor|Charles Taylor]] com a president. En 1998, va esclatar la [[Segona guerra civil liberiana]] contra la seua pròpia dictadura, i Taylor va ser derrocat al final de la guerra en 2003. Les dos guerres varen resultar en la mort de 250.000 persones (al voltant del 8% de la població) i el desplaçament de moltes més, fent que la [[economia de Llibèria]] disminuïra en un 90%.<ref name="veconomist" >{{Cita notícia|títul=Praise for the woman who put Llibèria back on its feet|url=https://www.economist.com/news/leaders/21730015-ellen-johnson-sirleaf-has-not-been-perfect-president-she-has-been-good-enough-praise|periòdic=[[The Economist]]|data=2017-10-05|fechaacceso=2017-10-06|fechaarchivo=2018-05-15|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180515065549/https://www.economist.com/news/leaders/21730015-ellen-johnson-sirleaf-has-not-been-perfect-president-she-has-been-good-enough-praise}}</ref>

Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals [[Ellen Johnson Sirleaf]] va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà.{{Harvnp|Hamed et a el|2005|pp=357-358}} El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La [[estabilitat econòmica]] i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la [[epidèmia d'ébola de 2014]] junt a [[Sierra Leona]] i [[Guinea]], en el transcurs de la qual varen morir més de {{unitat|4500|persones}}, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.<ref>{{Cita web |editor=[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) |títul=Situation report update - 17 October 2014 |url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17oct14_eng.pdf?ua=1 |fechaacceso=18 d'octubre de 2014 |obra=Situation reports: Ebola response roadmap |data=17 d'octubre de 2014 |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141020031629/https://apps.who.int/iris/bitstream/10665/136645/1/roadmapupdate17Oct14_eng.pdf?ua=1 |fechaarchivo=20 d'octubre de 2014 |urlmuerta=no}}</ref>

[[Categoria:Categories per revisar]]