Lley de Gauss - Historial de revisions

Jose2 en 19:00 20 dec 2025

2025-12-20T19:00:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 20 dec 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 20:07 15 dec 2024

2024-12-15T20:07:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 15 dec 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

			== Referències ==
			{{listaref}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 14:		Llínea 16:
	[[Categoria:Ciència de 1867]]		[[Categoria:Ciència de 1867]]
	[[Categoria:Alemanya en 1867]]		[[Categoria:Alemanya en 1867]]
	~~{{Traduït de\|es\|Ley de Gauss}}~~

Jose2 en 20:04 15 dec 2024

2024-12-15T20:04:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 15 dec 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

Jose2 en 18:21 7 jul 2024

2024-07-07T18:21:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 7 jul 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

Lluísm en 16:50 3 abr 2024

2024-04-03T16:50:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 3 abr 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:14:40Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 23 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	[[Categoria:Electrostàtica]]		[[Categoria:Electrostàtica]]
	[[Categoria:Lleis epònimes de la física\|Gauss]]		[[Categoria:Lleis epònimes de la física\|Gauss]]
	[[Categoria:Ciència i tecnologia d'~~Alemània~~ del sigle XIX]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]]
	[[Categoria:Ciència de 1867]]		[[Categoria:Ciència de 1867]]
	[[Categoria:~~Alemània~~ en 1867]]		[[Categoria:Alemanya en 1867]]
	{{Traduït de\|es\|Ley de Gauss}}		{{Traduït de\|es\|Ley de Gauss}}

Jose2 en 14:44 12 abr 2020

2020-04-12T14:44:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 12 abr 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

Jose2 en 14:44 12 abr 2020

2020-04-12T14:44:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 12 abr 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~
	En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial\|fluix]] de certs [[camp (física)\|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.		En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial\|fluix]] de certs [[camp (física)\|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.

	S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.		S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori\|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

	La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.		La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro \| autor=Bellone, Enrico \| título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution \| año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)\|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday\|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère\|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro\|last1=Halliday\|first1=David\|last2=Resnick\|first2=Robert\|título=Fundamentals of Physics\|editorial=John Wiley & Sons, Inc\|año=1970\|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]		[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
	[[Categoria:Electrostàtica]]		[[Categoria:Electrostàtica]]

188.244.80.133: Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} En física la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el fluix de cer...»

2016-12-01T18:55:02Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} En física la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el fluix de cer...»

Pàgina nova

{{En desenroll}}
En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial|fluix]] de certs [[camp (física)|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.

S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.

La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.

== Enllaços externs ==
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
[[Categoria:Electrostàtica]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1867]]
[[Categoria:Alemània en 1867]]
{{Traduït de|es|Ley de Gauss}}