<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Lletra</id>
	<title>Lletra - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Lletra"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lletra&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-08T04:00:24Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lletra&amp;diff=492429&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lletra&amp;diff=492429&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-07T22:08:47Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 22:08 7 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l14&quot;&gt;Llínea 14:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 14:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Les lletres, ademés, poden tindre un [[número|valor numèric]]. Est és el cas dels [[número romà|números romans]] i les lletres d&amp;#039;atres sistemes d&amp;#039;escritura. En [[Idioma espanyol|espanyol]] i en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]], s&amp;#039;ampren els numerals aràbics en lloc dels romans. Els signes de cert sistemes d&amp;#039;escritura no són pròpiament &amp;#039;&amp;#039;lletres&amp;#039;&amp;#039; sino que són cridats [[silabograma]]s (si descriuen una [[sílaba]]) o [[logograma]]s (si reflectixen una [[paraula]]).&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Les lletres, ademés, poden tindre un [[número|valor numèric]]. Est és el cas dels [[número romà|números romans]] i les lletres d&amp;#039;atres sistemes d&amp;#039;escritura. En [[Idioma espanyol|espanyol]] i en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]], s&amp;#039;ampren els numerals aràbics en lloc dels romans. Els signes de cert sistemes d&amp;#039;escritura no són pròpiament &amp;#039;&amp;#039;lletres&amp;#039;&amp;#039; sino que són cridats [[silabograma]]s (si descriuen una [[sílaba]]) o [[logograma]]s (si reflectixen una [[paraula]]).&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Tipografia&lt;/ins&gt;]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-side-added&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Categories per revisar&lt;/del&gt;]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-side-added&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-491889:rev-492429:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lletra&amp;diff=491889&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lletra&amp;diff=491889&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-07T21:47:05Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul solicitat&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;{{atres usos}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lletra&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és cada [[grafema]] principal d&amp;#039;un [[alfabet]]; també pot referir-se a voltes als grafema d&amp;#039;uns atres [[sistema d&amp;#039;escritura|sistemes d&amp;#039;escritura]] de tipo [[Fonograma (llingüística)|fonémico]], tals com els [[Silabario (sistema d&amp;#039;escritura)|silabario]]s. Com [[símbol]] que denota un segment d&amp;#039;un text, les lletres es vinculen en la [[fonologia]]. En un alfabet fonémico pur, un [[#fonema]] simple és denotat per una lletra simple, pero tant en l&amp;#039;història com en la pràctica, les lletres, per lo general, representen més d&amp;#039;un #fonema. Els sistemes d&amp;#039;escritura, ademés de les lletres, poden incloure atres signes, tals com [[diacrític]]s o [[signes de puntuació]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un parell de lletres que representen un #fonema simple reben el nom de [[dígraf]]. Alguns eixemples de dígrafs en [[Idioma anglés|anglés]] són ch, sh i th; mentres que en [[Idioma espanyol|espanyol]] trobem [[ch]], [[ll]], [[rr]], [[gu]] i [[qu]]. Un #fonema també pot ser representat per tres lletres, que reben el nom de [[trígrafo]]. Un eixemple d&amp;#039;açò últim és la combinació &amp;#039;&amp;#039;sch&amp;#039;&amp;#039; en [[Idioma alemà|alemà]] (este trígrafo alemà sona d&amp;#039;un modo casi equivalent als dígrafs &amp;#039;&amp;#039;sh&amp;#039;&amp;#039; de l&amp;#039;anglés o al &amp;#039;&amp;#039;ch&amp;#039;&amp;#039; del francés i certes formes del portugués, o a les [[Alfabet romànic|lletres romàniques]] [[š]] o &amp;#039;&amp;#039;ʂ&amp;#039;&amp;#039; transcripció de la cirilíca [[ш]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les lletres també tenen noms específics associats a elles. Estos noms poden diferir en la llengua, el [[dialecte]] i l&amp;#039;història. Per eixemple, la lletra [[z]], en [[Idioma anglés|anglés]], se li coneix com &amp;#039;&amp;#039;zed&amp;#039;&amp;#039;, menys en els [[Estats Units]], a on se li crida &amp;#039;&amp;#039;zee&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les lletres, com a elements dels alfabets, tenen un orde prescrit. Açò, generalment, es coneix com a «orde alfabètic», encara que la classificació alfabètica pot diferir en els diferents idiomes. En [[Idioma espanyol|espanyol]], per eixemple, la [[ñ]] és una lletra separada en lloc d&amp;#039;una «n» que necessita d&amp;#039;una atra «n» per a precedir a la ñ en la classificació alfabètica. En [[Idioma anglés|anglés]], tant n com ñ són classificades com la mateixa lletra mentres que tant en el [[Idioma italià|italià normatiu]] i en l&amp;#039;idioma francés el [[#fonema]] que en [[Idioma castellà]] es representa en la lletra ñ es representa en els [[dígraf]]s &amp;#039;&amp;#039;[gn]&amp;#039;&amp;#039; i en [[idioma català]] en el dígraf [ny] i en [[Idioma portugués|portugués]] en el dígraf [nh], es deu recordar que la lletra [[ñ]] típica de l&amp;#039;espanyol i del [[Idioma chamorro]] entre uns atres, es va deure a la pragmàtica contracció gràfica de dos n: un inferior en la forma original de la &amp;#039;&amp;#039;n&amp;#039;&amp;#039; manuscrita i una atra &amp;#039;&amp;#039;n&amp;#039;&amp;#039; superior gràficament &amp;#039;&amp;#039;allargada i esclafada&amp;#039;&amp;#039; en funció de tilde per a indicar una [[nasalización]] és dir: per a aforrar esforç en les tasques de copiat i colocació de caràcters. Aixina, la seqüència procedent de la [[Geminació (fonologia)|geminada]] llatina «nn» s&amp;#039;escrivia en una menuda tilde damunt de la ene: «ñ»; tal tilde o [[virgulilla]]  representava a una n menuda i &amp;quot;achatada&amp;quot; cursivamente.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les lletres, ademés, poden tindre un [[número|valor numèric]]. Est és el cas dels [[número romà|números romans]] i les lletres d&amp;#039;atres sistemes d&amp;#039;escritura. En [[Idioma espanyol|espanyol]] i en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]], s&amp;#039;ampren els numerals aràbics en lloc dels romans. Els signes de cert sistemes d&amp;#039;escritura no són pròpiament &amp;#039;&amp;#039;lletres&amp;#039;&amp;#039; sino que són cridats [[silabograma]]s (si descriuen una [[sílaba]]) o [[logograma]]s (si reflectixen una [[paraula]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Categories per revisar]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>