Llet - Historial de revisions

Reval: /* Enllaços externs */

2025-09-07T16:08:55Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 7 set 2025
Llínea 45:		Llínea 45:

	== Enllaços externs==		== Enllaços externs==
			{{Commonscat\|Milk}}

	{{DGLV\|Llet}}		{{DGLV\|Llet}}

Reval: /* Connotació cultural */

2025-09-07T16:07:26Z

Connotació cultural

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 7 set 2025
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Connotació cultural ==		== Connotació cultural ==
			[[File:Jan Vermeer van Delft 021.jpg\|thumb\|250px\|La lletera (Jan Vermeer)]]

	La llet no solament ha segut valorada com a aliment pels humans, sino que és la base d'interpretacions simbòliques. Eixemple d'açò és la denominació de la [[Via Làctea]], ([[galàxia]] en la que es troba el nostre [[sistema solar]]). Els grans cinturons d'[[Estrela\|estreles]] que es poden vore entre les constelacions de Perseo, Casiopea i Cefeo, varen ser batejats com la via làctea per a recordar l'història en la que Hera volia alletar a Heracles (Hércules, en la [[mitologia romana]]), i est la va mossegar tan fort que una chorrada de llet va eixir disparada cap al cosmos.		La llet no solament ha segut valorada com a aliment pels humans, sino que és la base d'interpretacions simbòliques. Eixemple d'açò és la denominació de la [[Via Làctea]], ([[galàxia]] en la que es troba el nostre [[sistema solar]]). Els grans cinturons d'[[Estrela\|estreles]] que es poden vore entre les constelacions de Perseo, Casiopea i Cefeo, varen ser batejats com la via làctea per a recordar l'història en la que Hera volia alletar a Heracles (Hércules, en la [[mitologia romana]]), i est la va mossegar tan fort que una chorrada de llet va eixir disparada cap al cosmos.

Reval en 16:05 7 set 2025

2025-09-07T16:05:28Z

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 === Composició ===
 Immediatament despuix del part, la femella del mamífer comença a produir secrecions mamàries; durant els dos o tres primers dies produïx el calostre. Passat este periodo, l'animal sintetisa pròpiament la llet durant tot el periodo d'alletament, que varia de 180 a 300 dies (depenent de molts factors), en una producció mija diària molt fluctuant que va des de 3 fins a 25 litros. La llet se sintetisa fonamentalment en la glándula mamària, pero una gran part dels seus constituents provenen del sèrum de la sanc. La seua composició química és molt complexa i completa, lo que reflectix la seua gran importància en l'alimentació de les cries. La composició de la llet depén de les necessitats de l'espècie durant el periodo de criança.
 == Referències ==

Reval: /* Característiques generals */

2025-09-07T16:00:25Z

Característiques generals

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 7 set 2025
Llínea 12:		Llínea 12:

	Sobre les seues propietats, la llet diferix d'unes espècies a atres de mamífers. Per regla general pot dir-se que la llet és un líquit de color [[blanc]] mat i llaugerament viscós, la composició del qual i característiques físic-químiques varien sensiblement segons les espècies animals, i inclús segons les diferents races. Estes característiques també varien en el curs del periodo de lactació, aixina com en el curs del seu tractament.		Sobre les seues propietats, la llet diferix d'unes espècies a atres de mamífers. Per regla general pot dir-se que la llet és un líquit de color [[blanc]] mat i llaugerament viscós, la composició del qual i característiques físic-químiques varien sensiblement segons les espècies animals, i inclús segons les diferents races. Estes característiques també varien en el curs del periodo de lactació, aixina com en el curs del seu tractament.

			=== Composició ===
			Immediatament despuix del part, la femella del mamífer comença a produir secrecions mamàries; durant els dos o tres primers dies produïx el calostre. Passat este periodo, l'animal sintetisa pròpiament la llet durant tot el periodo d'alletament, que varia de 180 a 300 dies (depenent de molts factors), en una producció mija diària molt fluctuant que va des de 3 fins a 25 litros. La llet se sintetisa fonamentalment en la glándula mamària, pero una gran part dels seus constituents provenen del sèrum de la sanc. La seua composició química és molt complexa i completa, lo que reflectix la seua gran importància en l'alimentació de les cries. La composició de la llet depén de les necessitats de l'espècie durant el periodo de criança.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 15:58 7 set 2025

2025-09-07T15:58:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 7 set 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].		La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].

			== Funció de la llet ==
	La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.		La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.

Reval en 15:58 7 set 2025

2025-09-07T15:58:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 7 set 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.		La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.

			== Tipòs de llet ==
	Actualment, la llet que més s'utilisa en la producció de derivats làcteus és la de [[vaca]] (per les propietats que posseïx, a la cantitat que s'obté, agradable sabor, fàcil digestió, aixina com la gran cantitat de derivats obtinguts). No obstant, no és l'única que s'explota. També estan la llet de [[cabra]], [[Ruc\|ruca]], [[egua]], [[gamell\|gamella]], entre unes atres.		Actualment, la llet que més s'utilisa en la producció de derivats làcteus és la de [[vaca]] (per les propietats que posseïx, a la cantitat que s'obté, agradable sabor, fàcil digestió, aixina com la gran cantitat de derivats obtinguts). No obstant, no és l'única que s'explota. També estan la llet de [[cabra]], [[Ruc\|ruca]], [[egua]], [[gamell\|gamella]], entre unes atres.

			== Característiques generals ==

			Sobre les seues propietats, la llet diferix d'unes espècies a atres de mamífers. Per regla general pot dir-se que la llet és un líquit de color [[blanc]] mat i llaugerament viscós, la composició del qual i característiques físic-químiques varien sensiblement segons les espècies animals, i inclús segons les diferents races. Estes característiques també varien en el curs del periodo de lactació, aixina com en el curs del seu tractament.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 15:56 7 set 2025

2025-09-07T15:56:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 7 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]		[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]

	La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].		La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].

			La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.

			Actualment, la llet que més s'utilisa en la producció de derivats làcteus és la de [[vaca]] (per les propietats que posseïx, a la cantitat que s'obté, agradable sabor, fàcil digestió, aixina com la gran cantitat de derivats obtinguts). No obstant, no és l'única que s'explota. També estan la llet de [[cabra]], [[Ruc\|ruca]], [[egua]], [[gamell\|gamella]], entre unes atres.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: /* Referències */

2025-09-07T15:50:56Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 7 set 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Bushill, J. H. y Wright, W. B. 1964. «Some physical methods of assessing the effects of processing on the structure and properties of milk». J. Soc. Dayry Technol., 17:3
			* Grande Covián, Francisco. Alimentación y nutrición. Barcelona: Ediciones Salvat, 1985. Obra de divulgación sobre la alimentación y nutrición humana
	* [https://dle.rae.es/leche Leche. Real Academia Española. «leche». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]		* [https://dle.rae.es/leche Leche. Real Academia Española. «leche». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]
			* Varnam y Sutherland (1994). «Milk and Milk Products Technology». Chemistry and Microbiology (Chapman and Hall, NY)

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 15:48 7 set 2025

2025-09-07T15:48:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 7 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]		[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]

	La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].		La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].

			== Referències ==
			* [https://dle.rae.es/leche Leche. Real Academia Española. «leche». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]

			== Bibliografia ==
			* Alaís, C. (1971). ''Ciencia de la Leche''. México, D.F., Compañía Editorial Continental
			* Badui Dargal, Salvador (2006). ''Química de los Alimentos''. México, Pearson Educación. ISBN 970-26-0670-5
			* Fawcet, D. W. y Jensh, R. P. (1999). ''Compendio de histología''. McGraw Hill
			* Fox, P. F. y P. L. H. McSweeney (2003). «Volumen 1: Proteínas». ([[anglés]]). Diario Avanzado de Química. Londres, Reino Unido, P. F. Fox Elsevier Applied Science. ISBN 0-306-47271-6
			McGee, Harold (2004). On Food and Cooking (Revised Edition). Scribner. ISBN 0-684-80001-2.

	== Enllaços externs==		== Enllaços externs==

Reval en 15:45 7 set 2025

2025-09-07T15:45:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 7 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]		[[File:Milk 001.JPG\|thumb\|200px\|<center>[[Got]] de Llet</center>]]

	La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].		La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer\|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]].

	== Enllaços externs==		== Enllaços externs==