Lleopolt Trénor Palavicino - Historial de revisions

Caro de Segeda en 11:24 30 jul 2025

2025-07-30T11:24:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 30 jul 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	[[Categoria:Bioigrafies]]		[[Categoria:Bioigrafies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]		[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:42Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:LeopoldoTrenor.jpg\|thumb\|250px\|Lleopolt Trénor Palavicino]]		[[File:LeopoldoTrenor.jpg\|thumb\|250px\|Lleopolt Trénor Palavicino]]

	'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de ~~l’entitat~~. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de ~~l’arquitecte~~ Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).		'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l'entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l'arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).

	En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, ~~l’aygua~~ del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconéixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l'aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconéixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni ~~l’horta~~ en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l'horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc.

	Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d'un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx ~~l’unitat~~, com a germanes d'una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.		Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d'un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l'unitat, com a germanes d'una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.

	Portant hui a ~~l’espai~~ a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles d'una bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y ~~l’anima~~ lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor des de [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.		Portant hui a l'espai a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles d'una bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y l'anima lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor des de [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.

	¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.		¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.

Jose2 en 16:56 13 jun 2021

2021-06-13T16:56:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 13 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:LeopoldoTrenor.jpg\|thumb\|250px\|Lleopolt Trénor Palavicino]]

	'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).		'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).

Llínea 16:		Llínea 18:
	''Artícul publicat en el diari [[Valéncia Hui]] el 18-Decembre-[[2007]].''		''Artícul publicat en el diari [[Valéncia Hui]] el 18-Decembre-[[2007]].''

			[[Categoria:Bioigrafies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Valencianisme]]		[[Categoria:Valencianisme]]
			[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]		[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]

Jose2: Text reemplaça - ' reconeixer ' a ' reconéixer '

2020-01-19T10:53:40Z

Text reemplaça - ' reconeixer ' a ' reconéixer '

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 19 gin 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà ~~reconeixer~~ en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconéixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc.

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2019-04-03T11:56:51Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 3 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix ~~d’estudiar~~ Ingenieria Industrial fòra d’[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).		'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).

	En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys ~~d’eixa~~ esperanza y ~~d’eixe~~ amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit ~~d’albaes~~]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc.

	Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant ~~d’un~~ verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes ~~d’una~~ mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.		Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d'un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d'una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.

	Portant hui a l’espai a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles ~~d’una~~ bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y l’anima lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor des de [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.		Portant hui a l’espai a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles d'una bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y l’anima lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor des de [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.

	¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.		¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.

Jose2 en 11:52 29 gin 2019

2019-01-29T11:52:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 29 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d’estudiar Ingenieria Industrial fòra d’[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).		'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d’estudiar Ingenieria Industrial fòra d’[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]).

	En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	~~‘…mes~~ allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.

	Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.		Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.

Jose2: Text reemplaça - ' desde ' a ' des de '

2018-08-26T09:33:39Z

Text reemplaça - ' desde ' a ' des de '

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 26 ago 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.		Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.

	Portant hui a l’espai a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles d’una bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y l’anima lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor ~~desde~~ [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.		Portant hui a l’espai a '''Leopoldo Trenor y Palavicino''', queda demostrat, sense cap dubte, que en el [[sigle XIX]], els escritors valencians, ademés de sa llengua, no catalana, tenien amor a sa pàtria, i que no se’ls passava pel cap, cap dependència ‘versus’ [[Barcelona]] o [[Catalunya]]. Trenor escrivia de la ‘mare’ valenciana, ‘donant nova vida a les runes, savia a la vella soca que no ha corcat lo temps ni desarraïllat la tempesta, esclatant en les tendres fulles d’una bona brotada… el llenguage dels avis viu encara en los llavis, y l’anima lleal y honrada, sofrida y corajosa de nostra (sí nostra) raça, no morirà jamay mentres bategue un cor des de [[Penyagolosa]] al [[Mongó]]…’.

	¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.		¿Anem a consentir que ara corquen la nostra vella soca i nos desarraïlen? Erren els qui aixina ho volen. ¡Els valencians no volem corcar-se, ni perdre les arraïls ‘nostres’, allà els qui ho vullguen. ¡Estan aviats!.

Jose2: Text reemplaça - ' ab ' a ' en '

2018-07-23T08:47:36Z

Text reemplaça - ' ab ' a ' en '

← Revisió anterior		Revisió de 08:47 23 jul 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:49:51Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia ~~només~~ 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.

	Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.		Ell es confessa: ‘yo deprenía a amar a [[Valéncia]], com deprenen els llavis del fillet a besar a sa mare ans de balbucitar son tendre nom’. Està més que clar, que estem davant d’un verdader ‘amador de les glòries valencianes’. I tots els qui pensen enredrar en lo de ‘llengua llemosina’ fan un flac favor a la llengua catalana ‘unitària’, en tant que tindre mare llemosina, el català i el [[valencià]], a lo manco destruïx l’unitat, com a germanes d’una mateixa mare occitana, que en tot cas seria filla del llatí, i que més dona per a ser germanes, i no la valenciana filla de la catalana, tindre la mateixa mare, i la mateixa yaya.

Jose2: Text reemplaça - 'nena' a 'chiqueta'

2018-02-18T11:01:09Z

Text reemplaça - 'nena' a 'chiqueta'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 18 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.		En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

	‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la ~~nena~~ ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.		‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

	Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia només 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.		Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia només 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.