Llengua filosòfica - Historial de revisions

Lluísm en 10:02 30 gin 2026

2026-01-30T10:02:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 30 gin 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

	El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.		El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.

	[[Categoria:Llengües artificials]]		[[Categoria:Llengües artificials]]

Reval en 16:25 18 abr 2024

2024-04-18T16:25:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 18 abr 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

	El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.		El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.

	[[Categoria:Llengües artificials]]		[[Categoria:Llengües artificials]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:56:07Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.		Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

	Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina ~~cridades~~ llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro (llengua)\|Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).		Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina nomenades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro (llengua)\|Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).

	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

Caro de Segeda en 11:15 21 jul 2022

2022-07-21T11:15:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 21 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.		Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

	Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).		Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro (llengua)\|Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).

	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

Caro de Segeda en 11:14 21 jul 2022

2022-07-21T11:14:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 21 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.		Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

	Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "Ro" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).		Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).

	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

	El Toki Pona de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.		El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.

	[[Categoria:Llengües artificials]]		[[Categoria:Llengües artificials]]

Jose2 en 09:21 17 maig 2021

2021-05-17T09:21:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 17 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.		Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

	Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llengua Universal" de Sotos Ochando (1845) i "Ro" d'Edward Powell Foster (1904).		Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "Ro" d'Edward Powell Foster ([[1904]]).

	Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.		Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

	El Toki Pona de Sonja Elen Kisa (2001), està basat en el taoisme i minimalisme.		El Toki Pona de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme.

	[[Categoria:Llengües artificials]]		[[Categoria:Llengües artificials]]

Caro de Segeda en 08:14 17 maig 2021

2021-05-17T08:14:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:14 17 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una llengua filosòfica és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.		Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

	Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llengua Universal" de Sotos Ochando (1845) i "Ro" d'Edward Powell Foster (1904).		Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llengua Universal" de Sotos Ochando (1845) i "Ro" d'Edward Powell Foster (1904).

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Una llengua filosòfica és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea…»

2021-05-17T08:14:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «Una llengua filosòfica és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea…»

Pàgina nova

Una llengua filosòfica és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.

Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llengua Universal" de Sotos Ochando (1845) i "Ro" d'Edward Powell Foster (1904).

Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.

El Toki Pona de Sonja Elen Kisa (2001), està basat en el taoisme i minimalisme.

[[Categoria:Llengües artificials]]