Llac - Historial de revisions

Reval en 17:33 7 abr 2026

2026-04-07T17:33:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 7 abr 2026
Llínea 217:		Llínea 217:
	\| 1.112		\| 1.112
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}

Reval en 15:02 30 jul 2024

2024-07-30T15:02:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 30 jul 2024
Llínea 217:		Llínea 217:
	\| 1.112		\| 1.112
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'Hawái' a 'Hawai'

2023-09-09T08:53:22Z

Text reemplaça - 'Hawái' a 'Hawai'

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 9 set 2023
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Llac de cràter]], format en un [[cràter volcànic]] en zones plujoses i està influenciat química i tèrmicament pel [[volcà]]. Eixemplets són el [[llac del Cràter]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].		* [[Llac de cràter]], format en un [[cràter volcànic]] en zones plujoses i està influenciat química i tèrmicament pel [[volcà]]. Eixemplets són el [[llac del Cràter]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].
	* [[Llac de cràter\|Llac de perola]], format en una [[perola volcànica]] com per ej. el [[llac Tova]] d'[[Indonèsia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].		* [[Llac de cràter\|Llac de perola]], format en una [[perola volcànica]] com per ej. el [[llac Tova]] d'[[Indonèsia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].
	* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcànic o en depressions circumdants, com el de la perola del volcà [[Kilauea]] en [[~~Hawái~~]].		* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcànic o en depressions circumdants, com el de la perola del volcà [[Kilauea]] en [[Hawai]].
	* Embassament volcànic. Les emanacions de material volcànic poden obstruir les valls dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Àfrica]].		* Embassament volcànic. Les emanacions de material volcànic poden obstruir les valls dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Àfrica]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:01:03Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

Valencian: Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

2023-08-27T00:04:17Z

Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

← Revisió anterior		Revisió de 00:04 27 ago 2023
Llínea 98:		Llínea 98:
	Alguns eixemplets notables:		Alguns eixemplets notables:
	* Els [[Grans llacs]] d'Amèrica del Nort s'originen sobre [[fossa tectònica\|fosses tectòniques]] a on les forts glaciacions impediren la seua erosio i copamiento per solages.		* Els [[Grans llacs]] d'Amèrica del Nort s'originen sobre [[fossa tectònica\|fosses tectòniques]] a on les forts glaciacions impediren la seua erosio i copamiento per solages.
	* El [[llac Titicaca]] en [[Perú]] i [[Bolívia]], s'originà per les mateixes forces tectòniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressió entre elles que constituïx la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiàrit i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa\|conca endorreica Perú-~~Boliviana~~]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.		* El [[llac Titicaca]] en [[Perú]] i [[Bolívia]], s'originà per les mateixes forces tectòniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressió entre elles que constituïx la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiàrit i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa\|conca endorreica Perú-Bolíviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.
	* La [[Mar Morta]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectònica responsable d'esta depressió.		* La [[Mar Morta]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectònica responsable d'esta depressió.

Llínea 211:		Llínea 211:
	\| 2.590 (24.605 durant l'estació de pluges)		\| 2.590 (24.605 durant l'estació de pluges)
	\|- bgcolor="#f0f0f0"		\|- bgcolor="#f0f0f0"
	\|[[Poopo]] (~~Bolivia~~)		\|[[Poopo]] (Bolívia)
	\| 2.337		\| 2.337
	\|- bgcolor="#f0f0f0"		\|- bgcolor="#f0f0f0"

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay ' a 'Uruguai '

2022-12-16T16:28:48Z

Text reemplaça - 'Uruguay ' a 'Uruguai '

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 16 dec 2022
Llínea 205:		Llínea 205:
	\| 6.000		\| 6.000
	\|- bgcolor="#f0f0f0"		\|- bgcolor="#f0f0f0"
	\|[[Merin]] (~~Uruguay~~ - Brasil)		\|[[Merin]] (Uruguai - Brasil)
	\| 3.750		\| 3.750
	\|-		\|-

Alacanti: Text reemplaça - 'Kenia' a 'Kènia'

2022-11-15T16:42:37Z

Text reemplaça - 'Kenia' a 'Kènia'

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 15 nov 2022
Llínea 142:		Llínea 142:
	\| 82.000		\| 82.000
	\|- bgcolor="#f0f0f0"		\|- bgcolor="#f0f0f0"
	\|[[Llac Victoria]] (Uganda, Tanzània i ~~Kenia~~)		\|[[Llac Victoria]] (Uganda, Tanzània i Kènia)
	\| 69.482		\| 69.482
	\|- bgcolor="#f0f0f0"		\|- bgcolor="#f0f0f0"

Valencian: Text reemplaça - 'Nigeria' a 'Nigèria'

2022-10-19T14:53:46Z

Text reemplaça - 'Nigeria' a 'Nigèria'

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 19 oct 2022
Llínea 175:		Llínea 175:
	\| 19.010		\| 19.010
	\|-		\|-
	\|[[Llac Chad\|Chad]] (Camerunn-Chad-Níger-~~Nigeria~~)		\|[[Llac Chad\|Chad]] (Camerunn-Chad-Níger-Nigèria)
	\| 17.800		\| 17.800
	\|-bgcolor="#f0f0f0"		\|-bgcolor="#f0f0f0"

Valencian: Text reemplaça - 'Camerú' a 'Camerun'

2022-10-18T21:06:46Z

Text reemplaça - 'Camerú' a 'Camerun'

← Revisió anterior		Revisió de 21:06 18 oct 2022
Llínea 175:		Llínea 175:
	\| 19.010		\| 19.010
	\|-		\|-
	\|[[Llac Chad\|Chad]] (~~Camerún~~-Chad-Níger-Nigeria)		\|[[Llac Chad\|Chad]] (Camerunn-Chad-Níger-Nigeria)
	\| 17.800		\| 17.800
	\|-bgcolor="#f0f0f0"		\|-bgcolor="#f0f0f0"

Valencian: Text reemplaça - 'Malawi' a 'Malaui'

2022-10-18T20:59:55Z

Text reemplaça - 'Malawi' a 'Malaui'

← Revisió anterior		Revisió de 20:59 18 oct 2022
Llínea 160:		Llínea 160:
	\| 31.153		\| 31.153
	\|-bgcolor="#f0f0f0"		\|-bgcolor="#f0f0f0"
	\|[[Nyasa]] (~~Malawi~~-Moçambic-Tanzània)		\|[[Nyasa]] (Malaui-Moçambic-Tanzània)
	\| 29.604		\| 29.604
	\|-		\|-

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 28 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra\|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)\|barres]], acció de glaciars e inclús impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)\|presa]].		Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra\|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)\|barres]], acció de glaciars e inclús impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)\|presa]].

	Els grans llacs que no tenen eixida al mar són ~~cridats~~ també «[[mar tancat\|mars tancats]]», com el [[mar Caspi]], pero la regla no és clara, puix se parla del [[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs.		Els grans llacs que no tenen eixida al mar són nomenats també «[[mar tancat\|mars tancats]]», com el [[mar Caspi]], pero la regla no és clara, puix se parla del [[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs.
	Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar és el [[Llac de Valéncia]] en [[Veneçuela]]		Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar és el [[Llac de Valéncia]] en [[Veneçuela]]
	[[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg\|thumb\|300px\|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]]		[[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg\|thumb\|300px\|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]]
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Equilibri hídric ==		== Equilibri hídric ==
	Els llacs són alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencies]], o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu ~~cridat~~ emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)\|evaporació]].		Els llacs són alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencies]], o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu nomenat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)\|evaporació]].

	Els llacs són una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat\|energia elèctrica]].		Els llacs són una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat\|energia elèctrica]].
Llínea 49:		Llínea 49:
	=== Per forces tectòniques ===		=== Per forces tectòniques ===
	[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac Victòria]].]]		[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac Victòria]].]]
	Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressió, lo que provoca alçaments redonejats ~~cridats~~ «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressió, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que sol contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el més profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon més profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectònics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.		Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressió, lo que provoca alçaments redonejats nomenats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressió, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que sol contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el més profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon més profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectònics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.
	* Llac tectònic format en la depressió d'una [[falla]] o [[fossa tectònica]] que deformen la corfa, per lo que són allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te més de 1.600 m de fondaria.		* Llac tectònic format en la depressió d'una [[falla]] o [[fossa tectònica]] que deformen la corfa, per lo que són allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te més de 1.600 m de fondaria.
	[[Archiu:Toba zoom.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]		[[Archiu:Toba zoom.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]
Llínea 62:		Llínea 62:
	=== Per represament ===		=== Per represament ===
	* [[Embassament\|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es.		* [[Embassament\|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es.
	* [[Llac artificial]], també ~~cridat~~ represa, presa, reservori, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construït per a diversos fins com reservori agrícola, font d'aigua potable, [[presa hidroelèctrica]], prevenció de creixcudes, per a facilitar la navegació, enramada, deports aquàtics i generalment pot ser un [[embassament d'usos múltiples]]. Eixemplets més coneguts són la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca.		* [[Llac artificial]], també nomenat represa, presa, reservori, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construït per a diversos fins com reservori agrícola, font d'aigua potable, [[presa hidroelèctrica]], prevenció de creixcudes, per a facilitar la navegació, enramada, deports aquàtics i generalment pot ser un [[embassament d'usos múltiples]]. Eixemplets més coneguts són la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca.
	[[Archiu:Lispach3.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)\|Vosgos]] en [[França]].]]		[[Archiu:Lispach3.jpg\|thumb\|300px\|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)\|Vosgos]] en [[França]].]]

Llínea 75:		Llínea 75:
	=== Per endorreisme ===		=== Per endorreisme ===
	El predomini del clima arit en una regio, reduïx o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismes de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporació, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalins o secs.		El predomini del clima arit en una regio, reduïx o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismes de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporació, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalins o secs.
	* [[Llac salat]] o [[llac endorreic]] a voltes ~~cridat~~ mar interior, produït en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat també en la major conca endorreica.		* [[Llac salat]] o [[llac endorreic]] a voltes nomenat mar interior, produït en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat també en la major conca endorreica.
	* [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o també interiors. Molt amprats per a l'extracció de [[sales minerals\|sales]].		* [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o també interiors. Molt amprats per a l'extracció de [[sales minerals\|sales]].
	* [[Salar]], llac superficial endorreic normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolívia]], que es el més gran del mon.		* [[Salar]], llac superficial endorreic normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolívia]], que es el més gran del mon.
Llínea 88:		Llínea 88:
	=== Per erosió fluvial ===		=== Per erosió fluvial ===
	La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.		La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.
	* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica\|amazonics]] en Suramèrica, ~~cridats~~ ''cochas'' en [[Perú]].		* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica\|amazonics]] en Suramèrica, nomenats ''cochas'' en [[Perú]].
	* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial\|depòsits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.		* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial\|depòsits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.

Llínea 116:		Llínea 116:
	** Permanent.		** Permanent.
	** Llac efímer, de curta duració, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura\|Piura]], Perú.		** Llac efímer, de curta duració, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura\|Piura]], Perú.
	** Llac intermitent, produït estacionalment, com els llacs de [[Suràfrica]] ~~cridats~~ ''Vlei''.		** Llac intermitent, produït estacionalment, com els llacs de [[Suràfrica]] nomenats ''Vlei''.
	** Llac residual o shrunken, que es remanent d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà, el [[mar d'Aral]] en [[Àsia]] Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].		** Llac residual o shrunken, que es remanent d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà, el [[mar d'Aral]] en [[Àsia]] Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].
	** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farcí de solage, fon drenat o erosionat.		** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farcí de solage, fon drenat o erosionat.