Llínea C-1 (Rodalies Múrcia/Alacant) - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-17T11:22:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 17 ago 2025
Llínea 60:		Llínea 60:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [~~http~~://www.renfe.es/cercanias/murcia/index.html Web oficial de Rodalies Múrcia/Alacant]		* [https://www.renfe.es/cercanias/murcia/index.html Web oficial de Rodalies Múrcia/Alacant]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Recorregut actual */

2025-08-17T11:20:47Z

Recorregut actual

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 17 ago 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	Seguint cap al nort, la llínea s'adinsa en el casc urbà d'[[Elig]] a través d'un túnel que arranca passat el creuament en la [[N-340]] baix les avingudes de la Llibertat, del Ferrocarril i de l'Universitat de [[Elig]] (noms de la [[N-340]] al seu pas per la ciutat). En este municipi té dos parades, una a cada costat del riu que travessa la ciutat.		Seguint cap al nort, la llínea s'adinsa en el casc urbà d'[[Elig]] a través d'un túnel que arranca passat el creuament en la [[N-340]] baix les avingudes de la Llibertat, del Ferrocarril i de l'Universitat de [[Elig]] (noms de la [[N-340]] al seu pas per la ciutat). En este municipi té dos parades, una a cada costat del riu que travessa la ciutat.

	A l'acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, a on té atra estació.		A l'acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], a on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, a on té atra estació.

	Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], a on acaba esta llínea.		Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], a on acaba esta llínea.

Valencian: /* Recorregut actual */

2025-08-17T11:20:24Z

Recorregut actual

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 17 ago 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	Seguint cap al nort, la llínea s'adinsa en el casc urbà d'[[Elig]] a través d'un túnel que arranca passat el creuament en la [[N-340]] baix les avingudes de la Llibertat, del Ferrocarril i de l'Universitat de [[Elig]] (noms de la [[N-340]] al seu pas per la ciutat). En este municipi té dos parades, una a cada costat del riu que travessa la ciutat.		Seguint cap al nort, la llínea s'adinsa en el casc urbà d'[[Elig]] a través d'un túnel que arranca passat el creuament en la [[N-340]] baix les avingudes de la Llibertat, del Ferrocarril i de l'Universitat de [[Elig]] (noms de la [[N-340]] al seu pas per la ciutat). En este municipi té dos parades, una a cada costat del riu que travessa la ciutat.

	Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.		A l'acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, a on té atra estació.

	Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea.		Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], a on acaba esta llínea.

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - 'Callosa de Segura' a 'Callosa del Segura'

2025-08-17T11:02:57Z

Text reemplaça - 'Callosa de Segura' a 'Callosa del Segura'

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 17 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''llínea C-1''' de [[Rodalies Múrcia/Alacant]] recorre 76 quilómetros a lo llarc de la [[província d'Alacant]] i la [[Regió de Múrcia]], entre les estacions de [[Estació de Múrcia del Carmen\|Múrcia del Carmen]] i [[Estació Terminal d'Alacant\|Alacant]]. Dona servici als municipis de [[Múrcia]], [[Beniel]], [[Oriola]], [[Callosa de Segura]], [[Albatera]], [[Catral]], [[Crevillent]], [[Elig]] i [[Alacant]].		La '''llínea C-1''' de [[Rodalies Múrcia/Alacant]] recorre 76 quilómetros a lo llarc de la [[província d'Alacant]] i la [[Regió de Múrcia]], entre les estacions de [[Estació de Múrcia del Carmen\|Múrcia del Carmen]] i [[Estació Terminal d'Alacant\|Alacant]]. Dona servici als municipis de [[Múrcia]], [[Beniel]], [[Oriola]], [[Callosa del Segura]], [[Albatera]], [[Catral]], [[Crevillent]], [[Elig]] i [[Alacant]].

	== Recorregut actual ==		== Recorregut actual ==
Llínea 6:		Llínea 6:
	Abans d'abandonar la [[Regió de Múrcia]], té una estació en la localitat de [[Beniel]] junt al casc urbà.		Abans d'abandonar la [[Regió de Múrcia]], té una estació en la localitat de [[Beniel]] junt al casc urbà.

	Al entrar en la [[província d'Alacant]] té la seua primera estació en [[Oriola]], junt al casc urbà, seguida d'atra en [[Callosa de Segura]] igualment dins del casc urbà.		Al entrar en la [[província d'Alacant]] té la seua primera estació en [[Oriola]], junt al casc urbà, seguida d'atra en [[Callosa del Segura]] igualment dins del casc urbà.

	La següent estació, [[Albatera]]-[[Catral]], se troba en el municipi de [[Sant Isidre]], antiga pedania d'[[Albatera]], equidistant dels centres d'[[Albatera]] i [[Catral]]. Seguix a esta estació la de [[Crevillent]], situada en el barri de l'Estació de dit municipi, a 3 quilómetros del casc urbà.		La següent estació, [[Albatera]]-[[Catral]], se troba en el municipi de [[Sant Isidre]], antiga pedania d'[[Albatera]], equidistant dels centres d'[[Albatera]] i [[Catral]]. Seguix a esta estació la de [[Crevillent]], situada en el barri de l'Estació de dit municipi, a 3 quilómetros del casc urbà.
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Història ==		== Història ==
	La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.		La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa del Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa del Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
Llínea 42:		Llínea 42:
	* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.		* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
	* '''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.		* '''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
	* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.		* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa del Segura i Oriola.
	* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.		* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa del Segura i Oriola.

	=== CIVIS ===		=== CIVIS ===
Llínea 50:		Llínea 50:
	{{cita\|* [[Estació de Múrcia del Carmen\|Múrcia del Carmen]]		{{cita\|* [[Estació de Múrcia del Carmen\|Múrcia del Carmen]]
	* [[Estació d'Oriola\|Oriola]]		* [[Estació d'Oriola\|Oriola]]
	* [[Estació de Callosa de Segura\|Callosa de Segura]]		* [[Estació de Callosa del Segura\|Callosa del Segura]]
	* [[Estació d'Elig-Carrús\|Elig-Carrús]]		* [[Estació d'Elig-Carrús\|Elig-Carrús]]
	* [[Estació d'Elig-Parc\|Elig-Parc]]		* [[Estació d'Elig-Parc\|Elig-Parc]]

Lluísm en 16:10 18 ago 2024

2024-08-18T16:10:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 18 ago 2024
Llínea 39:		Llínea 39:

	Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben:		Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben:
	*'''[[Talgo]] ''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.		* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
	*'''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.		* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
	*'''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.		* '''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
	*'''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.		* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.
	*'''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.		* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.

	=== CIVIS ===		=== CIVIS ===

Jose2: Text reemplaça - 'r on ' a 'r a on '

2021-05-24T19:49:46Z

Text reemplaça - 'r on ' a 'r a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 24 maig 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.		Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.

	Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea.		Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea.

	== Història ==		== Història ==

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-24T19:37:15Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 24 maig 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

	Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].		Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:28:52Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 24 maig 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

	~~Després~~ de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].		Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

	El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]].		El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]].

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:24:29Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 24 gin 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.		La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en ~~varies~~ de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

Valencian: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2013-06-10T21:11:50Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 21:11 10 jun 2013
Llínea 19:		Llínea 19:
	La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.		La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí ~~així~~ en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 24 maig 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

	Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].		Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 24 maig 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

	~~Després~~ de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].		Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

	El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]].		El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)\|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 24 gin 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.		La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en ~~varies~~ de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

← Revisió anterior		Revisió de 21:11 10 jun 2013
Llínea 19:		Llínea 19:
	La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.		La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web \|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html \|título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes \|fechaacceso=3 d'agost de 2009 \|autor= La Verdad (laverdad.es) \|fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón\|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)\|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

	El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí ~~així~~ en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.		El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940\|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

	En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.		En els [[anys 1960\|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.