Lituània - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:09Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 100:		Llínea 100:
	En [[2005]], més del 84% de lituans s'autodefinia com [[cristianisme\|cristià]] i el 79% pertanyia a la [[Iglésia catòlica]]. El catolicisme és la denominació majoritària, per la [[@cristianización de Lituània]] cap al final del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV]]. Alguns sacerdots varen liderar la resistència activa contra el règim comuniste (simbolisat per la [[Tossal de les Creus]]).		En [[2005]], més del 84% de lituans s'autodefinia com [[cristianisme\|cristià]] i el 79% pertanyia a la [[Iglésia catòlica]]. El catolicisme és la denominació majoritària, per la [[@cristianización de Lituània]] cap al final del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV]]. Alguns sacerdots varen liderar la resistència activa contra el règim comuniste (simbolisat per la [[Tossal de les Creus]]).

	En la primera mitat del [[sigle XX]] l'Iglésia cristiana luterana (una Iglésia protestant) tenia al voltant de 200 000 membres, el 9% de la població total, encara que el [[luteranisme]] s'ha reduït des de [[1945]]. Les ~~menudes~~ comunitats protestants estan disperses per tot el nort i l'oest del país. Els creents i el clero varen sofrir molt durant l'ocupació soviètica, en molts morts, torturats o deportats a [[Sibèria]]. Vàries iglésies protestants han establit missions en Lituània des de [[1990]]. 4,9% són [[cristians ortodoxos \|cristians ortodoxos orientals]] (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% diu no tindre religió.		En la primera mitat del [[sigle XX]] l'Iglésia cristiana luterana (una Iglésia protestant) tenia al voltant de 200 000 membres, el 9% de la població total, encara que el [[luteranisme]] s'ha reduït des de [[1945]]. Les chicotetes comunitats protestants estan disperses per tot el nort i l'oest del país. Els creents i el clero varen sofrir molt durant l'ocupació soviètica, en molts morts, torturats o deportats a [[Sibèria]]. Vàries iglésies protestants han establit missions en Lituània des de [[1990]]. 4,9% són [[cristians ortodoxos \|cristians ortodoxos orientals]] (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% diu no tindre religió.

	La primera presència notable del [[islam]] en Lituània va començar en el sigle XIV. A partir d'este moment se li associa principalment en els tàrtars Lipka (també coneguts com els [[tàrtars de Lituània]]), molts dels quals es varen establir en el [[Gran Ducat de Lituània]], mentres continuen les seues tradicions i creències religioses.		La primera presència notable del [[islam]] en Lituània va començar en el sigle XIV. A partir d'este moment se li associa principalment en els tàrtars Lipka (també coneguts com els [[tàrtars de Lituània]]), molts dels quals es varen establir en el [[Gran Ducat de Lituània]], mentres continuen les seues tradicions i creències religioses.

Valencian: Text reemplaça - 'ha' a 'ha'

2023-09-03T14:45:41Z

Text reemplaça - 'ha' a 'ha'

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 3 set 2023
Llínea 90:		Llínea 90:
	La República de Lituània és un dels països que va ingressar en [[2004]] en l'[[Unió Europea]] i a la [[OTAN]] avalat per una excelent conjuntura econòmica, sent des de llavors un dels països en major creiximent de l'Unió Europea, i que supera la mija europea. En [[2003]] va registrar el creiximent més alt de tota la seua història en un increment en el [[PIB]] del 10.3%. L'economia lituana es basa fonamentalment en les activitats agropecuàries i l'explotació forestal (explotació forestal sostenible com en Canadà), encara que el turisme residencial està creixent ràpidament i s'està convertint en part important del desenroll econòmic. Despuix del seu ingrés en l'Unió Europea el país bàltic també ha aumentat la seua industrialisació. Un dels forts de Lituània en matèria d'alta tecnologia, són la [[biotecnologia]] i el desenroll de les tecnologies [[làser]]. També podem mencionar que Lituània junt a França, són els països de l'UE que més depenen de l'energia nuclear, per lo que Lituània té previst tancar la seua actual planta nuclear (model soviètic similar al de Chernobil) i construir una planta nuclear d'alta tecnologia que abastixca a tot el país bàltic, i que el seu superàvit permeta exportar energia als seus països veïns: [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Suècia]] i [[Finlàndia]].		La República de Lituània és un dels països que va ingressar en [[2004]] en l'[[Unió Europea]] i a la [[OTAN]] avalat per una excelent conjuntura econòmica, sent des de llavors un dels països en major creiximent de l'Unió Europea, i que supera la mija europea. En [[2003]] va registrar el creiximent més alt de tota la seua història en un increment en el [[PIB]] del 10.3%. L'economia lituana es basa fonamentalment en les activitats agropecuàries i l'explotació forestal (explotació forestal sostenible com en Canadà), encara que el turisme residencial està creixent ràpidament i s'està convertint en part important del desenroll econòmic. Despuix del seu ingrés en l'Unió Europea el país bàltic també ha aumentat la seua industrialisació. Un dels forts de Lituània en matèria d'alta tecnologia, són la [[biotecnologia]] i el desenroll de les tecnologies [[làser]]. També podem mencionar que Lituània junt a França, són els països de l'UE que més depenen de l'energia nuclear, per lo que Lituània té previst tancar la seua actual planta nuclear (model soviètic similar al de Chernobil) i construir una planta nuclear d'alta tecnologia que abastixca a tot el país bàltic, i que el seu superàvit permeta exportar energia als seus països veïns: [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Suècia]] i [[Finlàndia]].

	Té al voltant de 2 400 nbsp;[[ha]] de terreny cultivat, i és el primer productor de [[Lli textil\|lli]] a nivell mundial. Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el chicotet país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El [[Banc Central Europeu]] preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà a la par en els seus veïns del [[Nort d'Europa]], superant inclús alguns països de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan [[2004]], es va adherir al [[Sistema Monetari Europeu]] II, lo que li assegura estabilitat canviaria.		Té al voltant de 2 400 nbsp;[[hectàrea\|ha]] de terreny cultivat, i és el primer productor de [[Lli textil\|lli]] a nivell mundial. Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el chicotet país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El [[Banc Central Europeu]] preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà a la par en els seus veïns del [[Nort d'Europa]], superant inclús alguns països de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan [[2004]], es va adherir al [[Sistema Monetari Europeu]] II, lo que li assegura estabilitat canviaria.

	cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el [[turisme]], el creiximent accelerat de la [[indústria]], l'alta [[inversió]] estrangera, la [[privatisació]] d'empreses estatals, la seua baixa [[deute públic]] (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un [[índex de desenroll humà]] elevat. En el seu accés a la [[OTAN]], [[OMC]], [[Banc Mundial]] i [[Unió Europea]], Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els països més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un [[país desenrollat]], encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una [[recessió]] molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels països de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (inclús més baix que abans de la [[Crisis econòmica de 2008-2012\|crisis mundial]]).		cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el [[turisme]], el creiximent accelerat de la [[indústria]], l'alta [[inversió]] estrangera, la [[privatisació]] d'empreses estatals, la seua baixa [[deute públic]] (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un [[índex de desenroll humà]] elevat. En el seu accés a la [[OTAN]], [[OMC]], [[Banc Mundial]] i [[Unió Europea]], Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els països més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un [[país desenrollat]], encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una [[recessió]] molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels països de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (inclús més baix que abans de la [[Crisis econòmica de 2008-2012\|crisis mundial]]).

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:54:32Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 28 ago 2023
Llínea 81:		Llínea 81:

	=== Final de la URSS ===		=== Final de la URSS ===
	En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània\|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la ~~cridada~~ [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en [[maig]] de 1990. No obstant, en l'any [[2000]], el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'[[agost]] de [[1991]] en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.		En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània\|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la nomenada [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en [[maig]] de 1990. No obstant, en l'any [[2000]], el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'[[agost]] de [[1991]] en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.

	Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]].		Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]].

Valencian: Text reemplaça - 'Bielorrúsia' a 'Bielorrússia'

2023-08-20T17:48:47Z

Text reemplaça - 'Bielorrúsia' a 'Bielorrússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 20 ago 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió= LY		\| matrícula_avió= LY
	}}		}}
	La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà\|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[~~Bielorrúsia~~]] i al Suroest en [[Polònia]] i el enclavament rus de [[Kaliningrat]].		La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà\|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[Bielorrússia]] i al Suroest en [[Polònia]] i el enclavament rus de [[Kaliningrat]].

	== Historia ==		== Historia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:12:02Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 23 jun 2022
Llínea 74:		Llínea 74:

	=== Primera independència i anexió soviètica ===		=== Primera independència i anexió soviètica ===
	Durant la Primera Guerra Mundial, entre [[1914]] i [[1918]], Lituània va estar ocupada per ~~Alemània~~, declarant una atra volta la seua independència el [[16 de febrer]] de 1918. Entre 1918 i [[1921]] es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada [[República de Polònia]], que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.		Durant la Primera Guerra Mundial, entre [[1914]] i [[1918]], Lituània va estar ocupada per Alemanya, declarant una atra volta la seua independència el [[16 de febrer]] de 1918. Entre 1918 i [[1921]] es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada [[República de Polònia]], que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.

	Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de [[1940]] les tropes de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la [[República Socialista Soviètica de Lituània]]; pero des de [[1941]] i fins a [[1944]] l'[[Alemanyaa Nazi]] va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en [[Vilna]]. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de la URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de [[1945]].		Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de [[1940]] les tropes de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la [[República Socialista Soviètica de Lituània]]; pero des de [[1941]] i fins a [[1944]] l'[[Alemanyaa Nazi]] va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en [[Vilna]]. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de la URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de [[1945]].

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-17T17:17:52Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 17 jun 2022
Llínea 117:		Llínea 117:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Lithuania}}		{{commonscat\|Lithuania}}


	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
	{{UE}}		{{UE}}
			{{Països URSS}}

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Europa]]		[[Categoria:Països d'Europa]]
	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-13T19:09:15Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 13 jun 2022
Llínea 117:		Llínea 117:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Lithuania}}		{{commonscat\|Lithuania}}


	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Valencian: /* Lliteratura */

2022-06-13T19:09:07Z

Lliteratura

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 13 jun 2022
Llínea 114:		Llínea 114:
	=== Lliteratura ===		=== Lliteratura ===
	Durant la [[Edat Mija]] es va escriure lliteratura en [[llatí]]. Els edictes del rei [[Mindaugas]] són eixemple d'això. Un atre eixemple són les Cartes de [[Gediminas]]. En el [[sigle XVI]] s'editen les primeres obres en idioma lituà. En [[1547]] [[Martynas Mažvydas]] va publicar el primer llibre en idioma lituà, ''Les Simples paraules del Catecisme''.		Durant la [[Edat Mija]] es va escriure lliteratura en [[llatí]]. Els edictes del rei [[Mindaugas]] són eixemple d'això. Un atre eixemple són les Cartes de [[Gediminas]]. En el [[sigle XVI]] s'editen les primeres obres en idioma lituà. En [[1547]] [[Martynas Mažvydas]] va publicar el primer llibre en idioma lituà, ''Les Simples paraules del Catecisme''.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Lithuania}}

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Valencian: Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

2022-06-07T18:16:43Z

Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 7 jun 2022
Llínea 92:		Llínea 92:
	Té al voltant de 2 400 nbsp;[[ha]] de terreny cultivat, i és el primer productor de [[Lli textil\|lli]] a nivell mundial. Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el chicotet país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El [[Banc Central Europeu]] preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà a la par en els seus veïns del [[Nort d'Europa]], superant inclús alguns països de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan [[2004]], es va adherir al [[Sistema Monetari Europeu]] II, lo que li assegura estabilitat canviaria.		Té al voltant de 2 400 nbsp;[[ha]] de terreny cultivat, i és el primer productor de [[Lli textil\|lli]] a nivell mundial. Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el chicotet país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El [[Banc Central Europeu]] preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà a la par en els seus veïns del [[Nort d'Europa]], superant inclús alguns països de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan [[2004]], es va adherir al [[Sistema Monetari Europeu]] II, lo que li assegura estabilitat canviaria.

	cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el [[turisme]], el creiximent accelerat de la [[indústria]], l'alta [[inversió]] estrangera, la [[privatisació]] d'empreses estatals, la seua baixa [[deute públic]] (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un [[índex de desenroll humà]] elevat. En el seu accés a la [[OTAN]], [[OMC]], [[Banc Mundial]] i [[Unió Europea]], Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els països més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un [[país desenrollat]], encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una [[recessió]] molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels països de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (~~fins i tot~~ més baix que abans de la [[Crisis econòmica de 2008-2012\|crisis mundial]]).		cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el [[turisme]], el creiximent accelerat de la [[indústria]], l'alta [[inversió]] estrangera, la [[privatisació]] d'empreses estatals, la seua baixa [[deute públic]] (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un [[índex de desenroll humà]] elevat. En el seu accés a la [[OTAN]], [[OMC]], [[Banc Mundial]] i [[Unió Europea]], Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els països més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un [[país desenrollat]], encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una [[recessió]] molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels països de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (inclús més baix que abans de la [[Crisis econòmica de 2008-2012\|crisis mundial]]).

	== Demografia ==		== Demografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament'

2021-11-25T16:11:04Z

Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament'

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 25 nov 2021
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió= LY		\| matrícula_avió= LY
	}}		}}
	La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà\|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[Bielorrúsia]] i al Suroest en [[Polònia]] i el ~~enclau~~ rus de [[Kaliningrat]].		La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà\|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[Bielorrúsia]] i al Suroest en [[Polònia]] i el enclavament rus de [[Kaliningrat]].

	== Historia ==		== Historia ==