ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:52:13Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Macrauchenia patachonica skull.jpg|miniatura|litopternos (''Litopterna'')]]

Els '''litopternos''' ('''Litopterna''') són un [[orde (biologia)|orde]] [[extint]] de [[mamífer]]s [[placentarios]] [[meridiungulata|meridiungulados]] que varen viure exclusivament en el [[Cenozoico]] de [[Sudamérica]] i després, fa uns 55 millons d'anys, algunes famílies de dit orde varen aplegar a poblar la [[Antàrtida]].<ref>[http://www.laplata-conicet.gov.ar/troben-els-restants-mes-antics-de-mamiferos-en-la-antartida/ Troben els restants més antics de mamífers en l'Antàrtida.]</ref> Estos animals varen desenrollar marcades [[analogia (biologia)|#analogia]] en atres grups de mamífers herbívors en un notable eixemple de [[convergència evolutiva]]. Algunes espècies varen donar formes semblants als [[équidos]]. El seu nom, Litopterna, fa referència a la constitució de les seues pates; significa "turmells simples", ya que al seu descobridor li varen semblar més senzills que els de els cavalls, en els antepassats dels quals varen ser confoses les primeres espècies descobertes.

Moltes famílies varen desaparéixer en el [[Plioceno]], despuix d'haver-se restablit la [[Gran Intercanvi Americà|conexió en Norteamérica]], ya que varen estar exposts a la competència en les seues [[alopatría|equivalents ecològics]] i predadores més alvançats del nort. Les últimes espècies varen desaparéixer fa 8500 anys en el [[Event d'extinció del Cuaternario|event d'extinció de megafauna del Cuaternario]], despuix d'establir-se el [[homo sapiens|home]].

== Generalitats ==
[[Sudamérica]] era una illa-continent aïllada, en [[clima]]s molt diversos i condicions canviants propícies per a la [[radiació evolutiva]]. Els litopternos varen ocupar els [[casetes ecològiques]] dels [[herbívor]]s ramoneadores de [[Laurasia]]. ''[[Macrauchenia]]'' va evolucionar a formes similars als [[camélidos]], mentres que atres gèneros, com ''[[Thoatherium]]'', varen desenrollar formes sorprenentment similars als [[cavall]]s, en els que, en abdós casos, no estan emparentats; primer es varen convertir en [[digitígrat]]s i després en [[ungulígrado]]s en allargament del [[dit]] central i reducció dels laterals, en un gènero, ''[[Thoatherium]]'' en els [[os]]s [[vestigial]]és dels dits reduïts més menuts inclús que els de els cavalls actuals.<ref name="you">Young, J. Z. 1977. ''La vida dels vertebrats''. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0.</ref> En canvi, la [[dentició]] va quedar casi completa i els [[molar]]és varen continuar sent de corona baixa, encara que proveïts de crestes.

Els litopternos varen evolucionar en eixes direccions com a conseqüència de la seua adaptació a la vida en les grans planures [[Sudamérica|suramericanes]] del [[Mioceno]].

L'orde dels litopternos va alcançar renom en els principis de la paleontologia per proporcionar els casos més famosos i més estudiats de [[convergència evolutiva]] entre animals dels continents-illa, [[Austràlia]] i [[Sudamérica]], aïllats durant molt temps en la [[Cenozoico|Era Terciaria]] del Continent Mundial ([[Àfrica]]-[[Eurasia]]-[[Norteamérica]]).

En Sudamérica, ''[[Thoatherium]]'', ''[[Diadiaphorus]]'' i ''Macrauchenia'' tenien un atre [[Depredación|predador]] eixemple de convergència evolutiva, el "llop" marsupial del Mioceno ''[[Borhyaena]]''. Atres mamífers de l'orde dels [[notoungulado]]s evolucionats en Sudamérica completaven la fauna: [[toxodonto]]s, que eren semblats a [[hipopótam]]s, [[homalodoterio]]s que s'assemblava als [[calicoterio]]s, [[tipoterio]]s que semblaven [[conill]]s i en els primers temps, [[piroterios]] que eren similars a [[mastodont]]s i [[tapir]]és.

Els litopternos, junt en els piroterios i els [[Notoungulata|notungulados]] varen emergir en el [[Eoceno]] pero, mentres que els piroterios sembla que no varen sobreviure més allà del principi del [[Oligoceno]], els atres dos grups varen viure en Sudamérica durant tot el [[Era Terciaria|Terciario]]. Els litopternos, junt en algunes espècies d'[[astrapoterios]] i de [[marsupial]]és [[didélfidos]] han segut trobats en estrats del Eoceno mig de la [[illa Seymour]], en James Ross Land, a l'est de la península [[Antàrtida|antàrtica]].

Anàlisis de seqüències de [[colágeno]] obtingudes del notoungulado ''[[Toxodon]]'' i del litopterno ''[[Macrauchenia]]'' varen donar com a resultat que els ungulats natius de Suramérica conformen el [[grup germà]] dels [[perissodàctil]]s, #lo que els convertix en [[ungulat]]s verdaders i membres dels [[laurasiaterios]].<ref name="WelkerCollins2015">{{cita publicació|last1=Welker|first1=F.|last2=Collins|first2=M. J.|last3=Thomas|first3=J. A.|last4=Wadsley|first4= M.|last5=Brace|first5 =S.|last6=Cappellini|first6=I.|last7=Turvey|first7=S. T.|last8=Reguero|first8= M.|last9=Gelfo|first9=J. N.|last10=Kramarz|first10= A.|last11=Burger|first11=J.|last12=Thomas-Oates|first12= J.|last13= Ashford|first13=D. A.|last14=Ashton|first14=P. D.|last15= Rowsell|first15= K.|last16=Porter|first16=D. M.|last17= Kessler|first17=B.|last18= Fischer|first18=R.|last19=Baessmann|first19= C.|last20=Kaspar|first20=S.|last21=Olsen|first21=J. V.|last22= Kiley|first22=P.|last23=Elliott|first23=J. A.|last24= Kelstrup|first24=C. D.|last25=Mullin|first25= V.|last26= Hofreiter|first26=M.|last27= Willerslev|first27=I.|last28=Hublin|first28=J.-J.|last29=Orlando|first29= L.|last30= Barnes|first30=I.|last31= MacPhee|first31=R. D. I.|títul=Ancient proteins resolve the evolutionary history of Darwin’s South American ungulates|publicació= Nature|data=18 de març de 2015|issn=0028-0836|doi= 10.1038/nature14249|}}</ref>

== Característiques ==

La [[radiació adaptativa]] dels ungulats paleocenos d'[[Amèrica del Sur]] va ser precoç i ràpida, #lo que dificulta trobar un model filogenético suficientment explicatiu. Procedents de menuts i primitius animals herbívors sense competidors, varen evolucionar independentment i aïllats del restant dels [[ungulats]] durant casi tot l'extens periodo del [[Cenozoico]]. Els litopternos varen evolucionar cap a formes típiques d'herbívors actuals i encara fòssils, en els que no estan emparentats, #lo que ha creat numeroses confusions. De formes molt variades, constituïts especialment per animals en [[piteu]] o caixcos, alguns varen donar formes semblants als [[cavall]]s. ''[[Macrauchenia]]'' va evolucionar a formes [[analogia (biologia)|anàlogues]] als [[camélidos]].

Moltes espècies de [[perissodàctil]]s arcaics fòssils, tenen la seua rèplica litopterna cronològicament anterior. Els litopternos [[Notonychopidae]] i [[Proterotheriidae]] primer es varen convertir en [[digitígrat]]s i després en [[ungulígrado]]s en allargament del [[dit]] central i reducció dels laterals, primer a tres com en els [[calicoterio]]s (perissodàctils [[ceratomorfos]]) i més vesprada a un solament (''[[Thoatherium]]'').

El gènero ''[[Deuterotherium]]'' va ser contemporàneu dels piroterios i ''[[Prolicaphrium]]'' dels litopternos macroquénidos. El que va alcançar majors dimensions va ser ''[[Diadiaphorus]]'', de la formació Santacruceña, en [[Argentina]], que tenia la talla d'un [[guanac]].

Els litopternos són, en la seua major part, animals semblants als cavalls, als [[jiráfidos]] o als camellos. Les seues dents són, per lo general, més senzills que els de els ungulats d'atres llocs; la dentadura seguia sent completa i el intersticio o [[diastema]] entre les dents anteriors i les molgues no va estar mai tan desenrollat.

Les pates i els peus guarden a voltes un impressionant semblat en els de els perissodàctils. Els litopternos presenten la mateixa tendència a reduir la llongitut del membre anterior i a allargar el membre posterior. Els dits ungulats també es reduïxen a tres o a un, i és el tercer dígit el que soporta el pes del cos.

No obstant, existixen algunes diferències. El [[Ràdio (os)|ràdio]] i el [[cúbito]], i la [[tébea]] i el [[peroné]] de les extremitats davanteres i atrasseres, no estaven fosos com en els cavalls, i els ossos del [[turmell]] eren menys complexos, el nom litopterna fa referència a este fet, significa "turmells senzills".

== Classificació ==
L'orde dels litopternos es classifica, segons McKenna & Bell:<ref>McKenna, M. C., & Bell, S. K. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level.'' Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8.</ref>

=== Orde Litopterna† ===
==== Família Protolipternidae† ====
:*''[[Protolipterna ellipsodontoides]]''[[extinció|†]]
:*''[[Miguelsoria parayirhunor]]''[[extinció|†]]
:*''[[Asmithwoodwaria]]''[[extinció|†]]

=== Superfamilia Macrauchenioidea† ===
==== Família Macraucheniidae† ====

:* Subfamília [[Sparnotheriodontinae]][[extinció|†]]
::* ''[[Victorlemoinea]]''[[extinció|†]]
:* Subfamília [[Cramaucheniinae]][[extinció|†]]
:* Subfamília [[Macraucheniidae]][[extinció|†]]
::* ''[[Macrauchenia]]''[[extinció|†]]

==== Família Notonychopidae† ====
==== Família Adianthidae† ====
:* Subfamília [[Indaleciinae]][[extinció|†]]
:* Subfamília [[Adianthinae]][[extinció|†]]

=== Superfamilia Proterotheroidea† ===
=== Família Proterotheriidae† ===
:* Subfamília [[Anisolambdinae]][[extinció|†]]
:* Subfamília [[Proterotheriinae]][[extinció|†]]

== Diversitat ==

* '''Família [[Protolipternidae]]''' - ''[[incertae sedis]]''
* '''Família [[Adianthidae]]'''
:Està constituïda per formes menudes d'estructures generalisades o primitives sense especialisar, característiques del [[Oligoceno]]. Les quatre espècies més antigues descobertes fins ara són: ''[[Picturotherium migueli]]'' , ''[[Lambdaconus lacerum]]'', ''[[Tetramerorhinus prosistens]]'' i ''[[Tetramerorhinus fleaglei]]'' del [[Oligoceno]].
* '''Família [[Notonychopidae]]'''
:''[[Notonychops]]'' en dentició selenodonta i en caràcters més primitius, com la dentició preselenodonta: ''[[Wainka]]'' que presenta evidències del desenroll de caràcters selenodontos i ''[[Requisia vidmari]]'', que es considera el més primitiu representant de l'orde Litopterna.
* '''Família [[Proterotheriidae]]'''
:Animals molt menuts que pel seu aspecte i les seues proporcions eren caballitos en miniatura, com va ocórrer despuix paralelament entre els [[équido]]s arcaics. Els proteroterios tenien un dit molt gran en cada peu, i dos laterals molt menuts que no tocaven al sol, alguna cosa similar a lo que ocorre en les pates atrasseres dels [[javalí]]és actuals. En ''[[Thoatherium]]'' la sobrecaña òssea dels seus dits era inclús més menuda que la dels ''[[Equus]]'' actuals. Atres canvis, com l'estructura de les articulacions, en tamanys menors i tipologia de la dentadura seguien atres pautes. ''Thoatherium'', per eixemple en atres aspectes, com l'alçada i la dentadura és un dels més menuts i la [[dentició]] es va mantindre casi completa i els [[molar]]és varen continuar sent de corona baixa, encara que proveïts de crestes. Proterotéridos en dentadura més evolucionada i adaptada a pastar, són ''[[Tetramerorhinus cingulatum]]'' i ''[[Diadiaphorus caniadensis]]''.
* '''Família [[Macraucheniidae]]'''
:''[[Macrauchenia]]'' va ser un gènero recent de litopterno (del [[Pleistoceno]]); era un animal més robust i corpulento que un cavall, de membres llarcs, en tres dits en cada peu, com els tapires, un coll llarc com el d'una [[girafa]], la caseta ecològica de la qual anava a ocupar en formes intermiges que recorden al [[okapi]] i un cràneu menut i proveït, en vida, en una llarga [[#Probòscide|trompa]] semblada a la de l'elefant. ''Macrauchenia'' té la fossa nassal anterior en la forma d'una obertura elíptica colocada dalt, cap a la mitat del cràneu, el qual, alvance de la mencionada fossa, s'estén formant sostre convexo continu fins a la vora alveolar dels [[incisiu]]s, #lo que constituïx una conformació única en els mamífers. ''[[Protheosodon]]'', té la fossa nassal de forma normal. El gènero ''[[Theosodon]]'' del [[Mioceno]] santacruceño, ''[[Scalabrinitherium]]'' entrerriano i ''[[Promacrauchenia]]'' de la formació Araucana, representen estadis intermijos de ''Protheosodon'' fins a ''Macrauchenia'' del Pleistoceno. ''Macrauchenia'', va anar l'únic grup que va sobreviure al [[gran intercanvi americà]]. Va desaparéixer en el [[Cuaternario]] despuix que l'home poblara Sudamérica.

== Filogenia ==

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Litopterna - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer