Les donzelles de Lleida - Historial de revisions

Lluísm en 15:10 21 maig 2025

2025-05-21T15:10:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 21 maig 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:12donce.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Les donzelles de Lleida]]		[[Archiu:12donce.jpg\|thumb\|300px\|Les donzelles de Lleida]]

	'''Les donzelles de Lleida''', '''Llegenda de les donzelles de Lleida''' o la '''Llegenda de les 300 donzelles de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.		'''Les donzelles de Lleida''', '''Llegenda de les donzelles de Lleida''' o la '''Llegenda de les 300 donzelles de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.

Lluísm en 15:10 21 maig 2025

2025-05-21T15:10:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 21 maig 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:12donce.jpg\|thumb\|250px\|Les donzelles de Lleida]]

	'''Les donzelles de Lleida''', '''Llegenda de les donzelles de Lleida''' o la '''Llegenda de les 300 donzelles de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.		'''Les donzelles de Lleida''', '''Llegenda de les donzelles de Lleida''' o la '''Llegenda de les 300 donzelles de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.

Lluísm: /* Enllaços externs */

2025-05-21T15:07:55Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 21 maig 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/1793/238/chorographia-de-alguns-lugares-que-stam-em-hum-caminho-quefez-gaspar-barreiros-o-anno-mdxxxxv-j-de-badajoz-a-milam/vista_amplia/]		* [http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/1793/238/chorographia-de-alguns-lugares-que-stam-em-hum-caminho-quefez-gaspar-barreiros-o-anno-mdxxxxv-j-de-badajoz-a-milam/vista_amplia/ Fondos digitales]

	[[Categoria:Llegendes]]		[[Categoria:Llegendes]]
	[[Categoria:Lliteratura catalana]]		[[Categoria:Lliteratura catalana]]
	[[Categoria:Catalanisme]]		[[Categoria:Catalanisme]]

Lluísm en 15:06 21 maig 2025

2025-05-21T15:06:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 21 maig 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Orige ==		== Orige ==

	Els cronistes de l'época de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna\|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un bou (en castellà "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'única forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el ~~Regne~~ de Castella no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret la seua capital Valéncia.		Els cronistes de l'época de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna\|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un [[bou]] (en [[castellà]] "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'única forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el R[[egne de Castella]] no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret la seua capital Valéncia.

	Per esta raò, dos sigles despuix de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:		Per esta raò, dos sigles despuix de la conquista de [[Valéncia]], Tomich escrigué sobre ella:

	<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la més part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot açò lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>		<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la més part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot açò lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>
Llínea 17:		Llínea 17:
	Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéixars batejats per la força i criptomusulmans).		Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéixars batejats per la força i criptomusulmans).

	En [[1561]], el croniste portugués [[Gaspar Barreiros]] narrava al respecte: <ref>~~BARREIROS~~, ~~GASPAR~~, ''Chorographia'', Coimbra, 1561.</ref>		En l'any [[1561]], el croniste portugués [[Gaspar Barreiros]] narrava al respecte: <ref>Barreiros, Gaspar, ''Chorographia'', Coimbra, 1561.</ref>

	<blockquote>''"No dejaré de escribir una fábula que anda en la voz del pueblo acerca de la etimología del nombre de Lérida. Y para mejor conocimiento de ella es necesario saber que los catalanes llamaban a Lérida por corrupción Leyda. Y de la siguiente historia que aconteció tomaron ocasión para hacer esta derivación que ahora diremos. La cual es que el rey don Jaime de Aragón, octavo de este nombre y conde de Barcelona, queriendo tomar la ciudad de Valencia a los moros, mandó llamar a todos los capitanes del ejército que tenía reunido para aquella expedición, y les hizo una charla, diciendo que les prometía y era contento de conceder este privilegio a cualquier ciudad cuya gente y capitán primero que los otros entrasen en la dicha ciudad de Valencia, que diese nuevos moradores con pesos y medidas y cuños de sus armas con que corriese la moneda de Valencia. Parece que a Lérida, en la toma de esta ciudad, le cupo en suerte la honra de los que primero entraron, por lo que, queriendo gozar del privilegio prometido por el rey don Jaime, dio moradores, pesos y medidas a Valencia, y, por consiguiente, leyes y regimiento cómo se había de gobernar. De donde ellos derivan el nombre de Leyda de dar leyes, no atendiendo a la corrupción tan clara de Ilerda, cuyo obispado aún retiene el mismo nombre, porque se llama Ilerdensis diocesis''" </blockquote>		<blockquote>''"No dejaré de escribir una fábula que anda en la voz del pueblo acerca de la etimología del nombre de Lérida. Y para mejor conocimiento de ella es necesario saber que los catalanes llamaban a Lérida por corrupción Leyda. Y de la siguiente historia que aconteció tomaron ocasión para hacer esta derivación que ahora diremos. La cual es que el rey don Jaime de Aragón, octavo de este nombre y conde de Barcelona, queriendo tomar la ciudad de Valencia a los moros, mandó llamar a todos los capitanes del ejército que tenía reunido para aquella expedición, y les hizo una charla, diciendo que les prometía y era contento de conceder este privilegio a cualquier ciudad cuya gente y capitán primero que los otros entrasen en la dicha ciudad de Valencia, que diese nuevos moradores con pesos y medidas y cuños de sus armas con que corriese la moneda de Valencia. Parece que a Lérida, en la toma de esta ciudad, le cupo en suerte la honra de los que primero entraron, por lo que, queriendo gozar del privilegio prometido por el rey don Jaime, dio moradores, pesos y medidas a Valencia, y, por consiguiente, leyes y regimiento cómo se había de gobernar. De donde ellos derivan el nombre de Leyda de dar leyes, no atendiendo a la corrupción tan clara de Ilerda, cuyo obispado aún retiene el mismo nombre, porque se llama Ilerdensis diocesis''" </blockquote>
Llínea 24:		Llínea 24:

	A partir del [[sigle XIX]], alguns autors [[pancatalanisme\|pancatalanistes]], fomentaren i manipularen encara més la llegenda; puix "demostrava" que els valencians eren descendents de catalans. Aixina i tot, atres pancatalanistes reconegueren que ''“Este cuento es rigurosamente falso, hasta en su posibilidad simbólica: según los eruditos, hubo más		A partir del [[sigle XIX]], alguns autors [[pancatalanisme\|pancatalanistes]], fomentaren i manipularen encara més la llegenda; puix "demostrava" que els valencians eren descendents de catalans. Aixina i tot, atres pancatalanistes reconegueren que ''“Este cuento es rigurosamente falso, hasta en su posibilidad simbólica: según los eruditos, hubo más
	barceloneses que leridanos en el asentamiento de los conquistadores”''. <ref>~~FUSTER~~, ~~JOAN~~, ''El País valenciano'', Ed. Destino, Barcelona, 1962, (pág. 42).</ref>		barceloneses que leridanos en el asentamiento de los conquistadores”''. <ref>Fuster, Joan, ''El País valenciano'', Ed. Destino, Barcelona, 1962, (pág. 42).</ref>

	== Aspectes que invaliden la llegenda ==		== Aspectes que invaliden la llegenda ==
Llínea 34:		Llínea 34:
	*Per tant, totes les versions posteriors a Tomich, tampoc tenen la menor validea històrica.		*Per tant, totes les versions posteriors a Tomich, tampoc tenen la menor validea històrica.

	*[[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], popularisà l'història en [[1538]], sifrant a les donzelles en 300. Escolano tornà a parlar del tema en [[1610]], donant una atra volta diferents sifres, usant anacronismes (com l'us d'armes de fòc per les tropes de Jaume I), i dient que Alcarraz i Prades aportaren 40 i 20 dònes respectivament, quan ni tansevol en ple [[1585]] Alcarraz tenia 80 habitants i quan, en ple sigle XIX, Prades aplegava solament als 36.		* [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], popularisà l'història en l'any [[1538]], sifrant a les donzelles en 300. Escolano tornà a parlar del tema en [[1610]], donant una atra volta diferents sifres, usant anacronismes (com l'us d'armes de fòc per les tropes de Jaume I), i dient que Alcarraz i Prades aportaren 40 i 20 dònes respectivament, quan ni tansevol en ple [[1585]] Alcarraz tenia 80 habitants i quan, en ple [[sigle XIX]], Prades aplegava solament als 36.

	*La demografia de Lleida (conquistada en [[1149]]) era encara molt pobre en l'época en que [[Valéncia]] fon conquistada i s'edificà la [[Porta de l'Almoina]] de la catedral valentina; i no podia exportar grans contingents d'emigrants a atres terres puix s'hauria despoblat.		* La demografia de Lleida (conquistada en [[1149]]) era encara molt pobre en l'época en que [[Valéncia]] fon conquistada i s'edificà la [[Porta de l'Almoina]] de la catedral valentina; i no podia exportar grans contingents d'emigrants a atres terres puix s'hauria despoblat.

	*Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol\|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona\|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa\|saragossans]] (unes 82), [[Daroca\|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut\|bilbilitencs]] (unes 79).		* Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol\|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona\|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa\|saragossans]] (unes 82), [[Daroca\|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut\|bilbilitencs]] (unes 79).

	*En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[Bell Lloc del Pla]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].		* En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[Bell Lloc del Pla]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Catedral de Valéncia]]		* [[Catedral de Valéncia]]

	~~== Bibliografia ==~~

	*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''El "repartiment" de la ciudad de Valencia''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1977. ISBN 84-7013-087-0
	*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1978. ISBN 84-7013-107-9

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Bibliografia ==

			* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto, Antonio]]. ''El "repartiment" de la ciudad de Valencia''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1977. ISBN 84-7013-087-0
			* Ubieto, Antonio. ''La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1978. ISBN 84-7013-107-9

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:44 20 maig 2025

2025-05-20T11:44:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 20 maig 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Llegenda de les ~~Donzelles~~ de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.		'''Les donzelles de Lleida''', '''Llegenda de les donzelles de Lleida''' o la '''Llegenda de les 300 donzelles de Lleida''', és una llegenda creada per l'escritor català [[Pere Tomich]] per a explicar l'orige toponímic de [[Lleida]], que fon copiada, modificada i popularisada per autors com [[Pere Antoni Beuter\|Beuter]], [[Gaspar Juan Escolano\|Escolano]] i atres, fins a hui en dia.

	== Sinopsis ==		== Sinopsis ==

Xavier en 18:38 19 maig 2025

2025-05-19T18:38:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 19 maig 2025
Llínea 41:		Llínea 41:

	*En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[Bell Lloc del Pla]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].		*En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[Bell Lloc del Pla]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].

			== Vore també ==

			* [[Catedral de Valéncia]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''El "repartiment" de la ciudad de Valencia''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1977. ISBN 84-7013-087-0		*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''El "repartiment" de la ciudad de Valencia''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1977. ISBN 84-7013-087-0
	*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1978. ISBN 84-7013-107-9		*[[Antonio Ubieto Arteta\|UBIETO, ANTONIO]]. ''La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas''. Colección "Temas Valencianos", Ed. Anúbar, Saragossa, 1978. ISBN 84-7013-107-9
Llínea 55:		Llínea 60:
	[[Categoria:Llegendes]]		[[Categoria:Llegendes]]
	[[Categoria:Lliteratura catalana]]		[[Categoria:Lliteratura catalana]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-05-19T18:33:18Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 19 maig 2025
Llínea 51:		Llínea 51:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/1793/238/chorographia-de-alguns-lugares-que-stam-em-hum-caminho-quefez-gaspar-barreiros-o-anno-mdxxxxv-j-de-badajoz-a-milam/vista_amplia/		* [http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/1793/238/chorographia-de-alguns-lugares-que-stam-em-hum-caminho-quefez-gaspar-barreiros-o-anno-mdxxxxv-j-de-badajoz-a-milam/vista_amplia/]

	[[Categoria:Llegendes]]		[[Categoria:Llegendes]]
	[[Categoria:Lliteratura catalana]]		[[Categoria:Lliteratura catalana]]

Caro de Segeda en 07:11 19 set 2022

2022-09-19T07:11:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:11 19 set 2022
Llínea 54:		Llínea 54:

	[[Categoria:Llegendes]]		[[Categoria:Llegendes]]
	[[Categoria:Lliteratura ~~Catalana~~]]		[[Categoria:Lliteratura catalana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Benlloch' a 'Bell Lloc del Pla'

2022-07-16T02:51:05Z

Text reemplaça - 'Benlloch' a 'Bell Lloc del Pla'

← Revisió anterior		Revisió de 02:51 16 jul 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	*Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol\|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona\|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa\|saragossans]] (unes 82), [[Daroca\|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut\|bilbilitencs]] (unes 79).		*Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol\|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona\|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa\|saragossans]] (unes 82), [[Daroca\|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut\|bilbilitencs]] (unes 79).

	*En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[~~Benlloch~~]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].		*En tot el [[Regne de Valéncia]] solament se repoblaren "a Costum de Lleida" els pobles de [[Càlig]] i Alí (1234), [[Cervera]] (1235), [[Rossell]] i [[Sant Mateu]] (1237), Carrascal (1239), [[Cabanes]] (1240) i [[Bell Lloc del Pla]] (1250); tots pobles chicotets molt localisats en l'actual província de [[Castelló]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'a mes ' a 'a més '

2022-04-27T19:43:33Z

Text reemplaça - 'a mes ' a 'a més '

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 27 abr 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Per esta raò, dos sigles despuix de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:		Per esta raò, dos sigles despuix de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

	<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la ~~mes~~ part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot açò lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>		<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la més part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot açò lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>

	Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéixars batejats per la força i criptomusulmans).		Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéixars batejats per la força i criptomusulmans).