Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:55Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	La llebre d'Alaska és una de les espècies de llebres més grans. La llebre d'Alaska a voltes es coneix com a llebre de tundra. Són una de les dos espècies de llebres natives de l'estat d'[[Alaska]] en els Estats Units, sent l'atra la [[Lepus americanus\|llebre americana]] més comuna. Els adults masculins i femenins normalment medixen entre 50 i 70 centímetros (20 a 28 polzades) de llarc, i la coa medix fins a 8 centímetros (3,1 polzades) adicionals. Les seues pates atrasseres medixen 20 centímetros (7,9 polzades) de llarc, #lo que es creu que els permet moure's fàcilment en condicions de neu. S'ha informat que també utilisen els seus peus per a defendre's dels depredadors. Esta espècie pesa de 2,9 a 7,2 kg (6,4 a 15,9 lb), en un promig de 4,8 kg (11 lb), per #lo que és un dels lagomorfos més grans, junt en la [[Lepus europaeus\|llebre europea]], la [[Lepus arcticus\|llebre àrtica]] i la [[Lepus tibetanus\|llebre del desert]] de tamany similar. Les orelles de la llebre d'Alaska són prou curtes en comparació a la majoria. Han desenrollat orelles més curtes que la majoria de les llebres per a conservar la calor durant els mesos d'hivern. Les orelles de llebre eixerciten un paper important en la termorregulación i, com les orelles de la llebre d'Alaska són menudes, evita la pèrdua de calor en climes frets. En estiu, les llebres d'Alaska tenen un ~~pelaje~~ marró en parts inferiors blanques. En hivern, tenen un abric de pell blanc en orelles en puntes negres. També es despullen del seu abric d'estiu de color marró grisáceo i es tornen completament blancs durant l'hivern.		La llebre d'Alaska és una de les espècies de llebres més grans. La llebre d'Alaska a voltes es coneix com a llebre de tundra. Són una de les dos espècies de llebres natives de l'estat d'[[Alaska]] en els Estats Units, sent l'atra la [[Lepus americanus\|llebre americana]] més comuna. Els adults masculins i femenins normalment medixen entre 50 i 70 centímetros (20 a 28 polzades) de llarc, i la coa medix fins a 8 centímetros (3,1 polzades) adicionals. Les seues pates atrasseres medixen 20 centímetros (7,9 polzades) de llarc, #lo que es creu que els permet moure's fàcilment en condicions de neu. S'ha informat que també utilisen els seus peus per a defendre's dels depredadors. Esta espècie pesa de 2,9 a 7,2 kg (6,4 a 15,9 lb), en un promig de 4,8 kg (11 lb), per #lo que és un dels lagomorfos més grans, junt en la [[Lepus europaeus\|llebre europea]], la [[Lepus arcticus\|llebre àrtica]] i la [[Lepus tibetanus\|llebre del desert]] de tamany similar. Les orelles de la llebre d'Alaska són prou curtes en comparació a la majoria. Han desenrollat orelles més curtes que la majoria de les llebres per a conservar la calor durant els mesos d'hivern. Les orelles de llebre eixerciten un paper important en la termorregulación i, com les orelles de la llebre d'Alaska són menudes, evita la pèrdua de calor en climes frets. En estiu, les llebres d'Alaska tenen un pelage marró en parts inferiors blanques. En hivern, tenen un abric de pell blanc en orelles en puntes negres. També es despullen del seu abric d'estiu de color marró grisáceo i es tornen completament blancs durant l'hivern.

	La llebre d'Alaska és majoritàriament solitària i normalment només es congrega en grups durant la temporada de apareamiento en abril i maig. Normalment tindran una ventrada per any d'entre quatre i huit lebratos, i les crío naixeran durant juny i juliol. Els lebratos estan actius poc despuix del naiximent i naixen en ~~pelaje~~ complet i ulls oberts. Les llebres també poden ser portadores de [[tularemia]], que és una malaltia bacteriana que pot transmetre's a les mascotes i als humans. Pot causar ferides infeccioses, inflamació dels ganglis limfàtics i febra o síntomes semblats als de la grip.		La llebre d'Alaska és majoritàriament solitària i normalment només es congrega en grups durant la temporada de apareamiento en abril i maig. Normalment tindran una ventrada per any d'entre quatre i huit lebratos, i les crío naixeran durant juny i juliol. Els lebratos estan actius poc despuix del naiximent i naixen en pelage complet i ulls oberts. Les llebres també poden ser portadores de [[tularemia]], que és una malaltia bacteriana que pot transmetre's a les mascotes i als humans. Pot causar ferides infeccioses, inflamació dels ganglis limfàtics i febra o síntomes semblats als de la grip.

	== Taxonomia ==		== Taxonomia ==
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Hàbitat i dieta ==		== Hàbitat i dieta ==
	No viuen en caus, sino que anidan en llocs oberts. Es troben més comunament en la tundra de terres altes o en àrees rocoses o en xares que brinden camuflage i protecció contra els depredadors. La seua àrea de distribució inclou l'oest i suroest d'Alaska, inclosa la [[península d'Alaska]]. Són herbívors, mengen una varietat de fullage i frutes, i busquen aliment principalment en amanecer i en anochecer. Les llebres d'Alaska també s'alimenten de plantes verdes en estiu i de corfes i ramitas en hivern. Els depredadors inclouen rabosots, [[Ursus maritimus\|orsos polars]], [[Gulo gulo\|galimes]], [[Mustela nivalis\|comadrejas]] i [[Au de presa\|aus rapaces]]. Els humans els capturen de manera oportunista com a aliment o pel seu ~~pelaje~~. La seua pell pot usar-se i s'usa per a forrar sabates i bates en Alaska.		No viuen en caus, sino que anidan en llocs oberts. Es troben més comunament en la tundra de terres altes o en àrees rocoses o en xares que brinden camuflage i protecció contra els depredadors. La seua àrea de distribució inclou l'oest i suroest d'Alaska, inclosa la [[península d'Alaska]]. Són herbívors, mengen una varietat de fullage i frutes, i busquen aliment principalment en amanecer i en anochecer. Les llebres d'Alaska també s'alimenten de plantes verdes en estiu i de corfes i ramitas en hivern. Els depredadors inclouen rabosots, [[Ursus maritimus\|orsos polars]], [[Gulo gulo\|galimes]], [[Mustela nivalis\|comadrejas]] i [[Au de presa\|aus rapaces]]. Els humans els capturen de manera oportunista com a aliment o pel seu pelage. La seua pell pot usar-se i s'usa per a forrar sabates i bates en Alaska.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:48:00Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Arctic Hare.jpg|miniatura|llebre d'Alaska (''Lepus othus'')]]
{{referències|t=20240710112041}}

La '''llebre d'Alaska''' ('''''Lepus othus''''') és una [[espècie]] de [[llebre]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Leporidae]] que viu en [[Rússia]] i en els [[Estats Units]].

== Descripció ==
La llebre d'Alaska és una de les espècies de llebres més grans. La llebre d'Alaska a voltes es coneix com a llebre de tundra. Són una de les dos espècies de llebres natives de l'estat d'[[Alaska]] en els Estats Units, sent l'atra la [[Lepus americanus|llebre americana]] més comuna. Els adults masculins i femenins normalment medixen entre 50 i 70 centímetros (20 a 28 polzades) de llarc, i la coa medix fins a 8 centímetros (3,1 polzades) adicionals. Les seues pates atrasseres medixen 20 centímetros (7,9 polzades) de llarc, #lo que es creu que els permet moure's fàcilment en condicions de neu. S'ha informat que també utilisen els seus peus per a defendre's dels depredadors. Esta espècie pesa de 2,9 a 7,2 kg (6,4 a 15,9 lb), en un promig de 4,8 kg (11 lb), per #lo que és un dels lagomorfos més grans, junt en la [[Lepus europaeus|llebre europea]], la [[Lepus arcticus|llebre àrtica]] i la [[Lepus tibetanus|llebre del desert]] de tamany similar. Les orelles de la llebre d'Alaska són prou curtes en comparació a la majoria. Han desenrollat orelles més curtes que la majoria de les llebres per a conservar la calor durant els mesos d'hivern. Les orelles de llebre eixerciten un paper important en la termorregulación i, com les orelles de la llebre d'Alaska són menudes, evita la pèrdua de calor en climes frets. En estiu, les llebres d'Alaska tenen un pelaje marró en parts inferiors blanques. En hivern, tenen un abric de pell blanc en orelles en puntes negres. També es despullen del seu abric d'estiu de color marró grisáceo i es tornen completament blancs durant l'hivern.

La llebre d'Alaska és majoritàriament solitària i normalment només es congrega en grups durant la temporada de apareamiento en abril i maig. Normalment tindran una ventrada per any d'entre quatre i huit lebratos, i les crío naixeran durant juny i juliol. Els lebratos estan actius poc despuix del naiximent i naixen en pelaje complet i ulls oberts. Les llebres també poden ser portadores de [[tularemia]], que és una malaltia bacteriana que pot transmetre's a les mascotes i als humans. Pot causar ferides infeccioses, inflamació dels ganglis limfàtics i febra o síntomes semblats als de la grip.

== Taxonomia ==
Els parents més propencs de la llebre d'Alaska són la llebre àrtica (''Lepus arcticus''), del nort de Canadà i Groenlàndia, i la [[Lepus timidus|llebre de montanya]] (''Lepus timidus''), del nort de Eurasia, de la qual la llebre d'Alaska està geogràficament aïllada.

== Hàbitat i dieta ==
No viuen en caus, sino que anidan en llocs oberts. Es troben més comunament en la tundra de terres altes o en àrees rocoses o en xares que brinden camuflage i protecció contra els depredadors. La seua àrea de distribució inclou l'oest i suroest d'Alaska, inclosa la [[península d'Alaska]]. Són herbívors, mengen una varietat de fullage i frutes, i busquen aliment principalment en amanecer i en anochecer. Les llebres d'Alaska també s'alimenten de plantes verdes en estiu i de corfes i ramitas en hivern. Els depredadors inclouen rabosots, [[Ursus maritimus|orsos polars]], [[Gulo gulo|galimes]], [[Mustela nivalis|comadrejas]] i [[Au de presa|aus rapaces]]. Els humans els capturen de manera oportunista com a aliment o pel seu pelaje. La seua pell pot usar-se i s'usa per a forrar sabates i bates en Alaska.

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Lepus othus - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer