Legió Estrangera - Historial de revisions

Lluísm en 16:55 15 abr 2025

2025-04-15T16:55:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 15 abr 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|French Foreign Legion}}		{{Commonscat\|French Foreign Legion}}

	[[Categoria:Unitats militars]]		[[Categoria:Unitats militars]]

Lluísm en 17:26 24 març 2025

2025-03-24T17:26:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 24 març 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|French Foreign Legion}}		{{Commonscat\|French Foreign Legion}}

	[[Categoria:Unitats militars]]		[[Categoria:Unitats militars]]

Reval en 20:52 3 gin 2025

2025-01-03T20:52:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 3 gin 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|French Foreign Legion}}		{{Commonscat\|French Foreign Legion}}

	[[Categoria:Unitats militars]]		[[Categoria:Unitats militars]]

Reval en 18:39 18 oct 2024

2024-10-18T18:39:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 18 oct 2024
Llínea 15:		Llínea 15:

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|French Foreign Legion}}		{{Commonscat\|French Foreign Legion}}

	[[Categoria:Unitats militars]]		[[Categoria:Unitats militars]]

Reval en 08:50 10 jul 2024

2024-07-10T08:50:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:50 10 jul 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.		Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavi Dengra: /* El mit */

2022-11-28T23:19:38Z

El mit

← Revisió anterior		Revisió de 23:19 28 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.		La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

	En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]).		En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película ''[[Beau Geste]]'' ([[1939]]).

	Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.		Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

Valencian: Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

2022-09-01T10:47:06Z

Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 1 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne.		Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne.

	Tingueren el seu batisme de foc en [[~~Argelia~~]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.		Tingueren el seu batisme de foc en [[Algèria]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.

	== El mit ==		== El mit ==

Jose2: /* El mit */

2022-05-27T10:25:50Z

El mit

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 27 maig 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]).		En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]).

	Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap ~~arap~~ havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.		Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la ~~maxima~~ reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'pelicula' a 'película'

2021-11-25T16:56:38Z

Text reemplaça - 'pelicula' a 'película'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 25 nov 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.		La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

	En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la ~~pelicula~~ Beau Geste ([[1939]]).		En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]).

	Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.		Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

Jose2 en 08:59 5 abr 2019

2019-04-05T08:59:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 5 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Fanion-et-grenades.jpg\|thumb\|250px\|Emblema de la Legió Estrangera Francesa]]		[[Image:Fanion-et-grenades.jpg\|thumb\|250px\|Emblema de la Legió Estrangera Francesa]]
	Escomençava [[abril]] de l'any [[1831]] quan el rei [[~~Lluïs~~ Felip]] firmà el decret. La fundació de la '''Legió Estrangera''' matava dos pardals d'un tir: en ella [[França]] s'afirmava en el nort d'[[Africa]] i se treya de damunt a gran cantitat de refugiats "indesijables". No preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.		Escomençava [[abril]] de l'any [[1831]] quan el rei [[Lluís Felip]] firmà el decret. La fundació de la '''Legió Estrangera''' matava dos pardals d'un tir: en ella [[França]] s'afirmava en el nort d'[[Africa]] i se treya de damunt a gran cantitat de refugiats "indesijables". No preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.

	Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne.		Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne.
Llínea 8:		Llínea 8:
	== El mit ==		== El mit ==

	La llegenda no tardà en créixer: ~~allà¡~~ llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.		La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

	En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la pelicula Beau Geste ([[1939]]).		En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la pelicula Beau Geste ([[1939]]).

	Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap ~~Arap~~ havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.		Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

	Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.		Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.