Lambert Palmart - Historial de revisions

Lluísm en 18:02 8 maig 2026

2026-05-08T18:02:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 8 maig 2026
Llínea 35:		Llínea 35:

	* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.		* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]		* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]

Xavier en 13:01 23 feb 2026

2026-02-23T13:01:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 23 feb 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png\|thumb\|250px\|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]		[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png\|thumb\|250px\|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]

	'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - † [[1440]]), fon un impressor d'~~origen~~ flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.		'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]], ¿? - † [[1440]]), fon un impressor d'orige flamenc, afincat en la [[ciutat de Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]'' de [[Sor Isabel de Villena]].

	Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que ~~coincideixen~~ en títuls posteriors del taller.		Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincidixen en títuls posteriors del taller.

	Les obres o trobes és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en [[castellà]] i un en [[italià]], presentats a un certamen poètic que havia tingut a [[Bernat Fenollar]] com a secretari del jurat. La tipografia utilisada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.		''Les obres o trobes'' és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en [[castellà]] i un en [[italià]], presentats a un certamen poètic que havia tingut a [[Bernat Fenollar]] com a secretari del jurat. La tipografia utilisada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.

	== Atres impresos ==		== Atres impresos ==

	Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart ~~va eixir~~ també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[~~sant~~ Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan ~~Filipò~~ ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]].		Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart eixí també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[Sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipo ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]], en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]].

	Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, ~~va deprendre~~ de Palmart i ~~va treballar~~ també per als germans Vizlant.		Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, deprengué de Palmart i treballà també per als germans Vizlant.

	Palmart ~~va continuar~~ el negoci fins a l'any 1493 i ~~va publicar~~ una dotzena de títuls ~~en total~~.		Palmart continuà el negoci fins a l'any [[1493]] i publicà un total d'una dotzena de títuls.

	== Imprenta en Valéncia ==		== Imprenta en Valéncia ==

	No per casualitat ~~va ser~~ la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i ~~fruia~~ d'una burgesia emprenedora. Això ~~va atraure~~ comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].		No per casualitat fon la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del [[sigle XV]] era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i gojava d'una burgesia emprenedora. Això atragué comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com [[Nicolau Spindeler]], que imprimiria el ''[[Tirant lo Blanch]]'' de [[Joanot Martorell]], en l'any [[1490]].

	Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la ~~conquesta~~ cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la ~~conquesta~~, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].		Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del [[sigle XII]] hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquista cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquista, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].

	== Obres ==		== Obres ==
	* [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (1474)
	* Comprehensorium de Juan Filópono		* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]'' (1474)
	* La Opera de Salustio		* ''Comprehensorium'' de Juan Filópono
	* La Biblia en Valencià de [[Bonifaci Ferrer]]		* ''La Opera de Salustio''
	* Furs e ordinacions del Regne de Valéncia (Valéncia, 4 de abril de 1482)		* ''La Biblia en Valencià'' de [[Bonifaci Ferrer]]
	* Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)		* ''Furs e ordinacions del Regne de Valéncia'' (Valéncia, 4 de abril de 1482)
	* Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)		* ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)
	* Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484).		* ''Primera mitad del Dotzè del Crestià'' de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)
			* ''[[Llibre del Consolat de Mar]]'' (Valéncia, 1484).

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 43:		Llínea 44:

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura valenciana]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
	[[Categoria:Impressors]]		[[Categoria:Impressors]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Reval en 19:38 4 gin 2025

2025-01-04T19:38:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 4 gin 2025
Llínea 34:		Llínea 34:

	* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.		* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]		* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]

Reval en 18:53 20 jun 2024

2024-06-20T18:53:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 20 jun 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	* Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)		* Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)
	* Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)		* Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)
	* Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484).		* Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484).

	== Vore també ==		== Vore també ==

81.202.242.244 en 14:48 18 maig 2024

2024-05-18T14:48:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 18 maig 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].		Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].

			== Obres ==
			* [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (1474)
			* Comprehensorium de Juan Filópono
			* La Opera de Salustio
			* La Biblia en Valencià de [[Bonifaci Ferrer]]
			* Furs e ordinacions del Regne de Valéncia (Valéncia, 4 de abril de 1482)
			* Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)
			* Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)
			* Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484).

	== Vore també ==		== Vore també ==

81.202.242.244: /* Bibliografia */

2024-05-18T14:45:53Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 18 maig 2024
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* «Ficha de Palmart, ~~Lambart»~~. Cervantes Virtual		* «Ficha de Palmart, Lambert». Cervantes Virtual
	* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.		* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.

81.202.242.244 en 14:45 18 maig 2024

2024-05-18T14:45:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 18 maig 2024
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* «Ficha de Palmart, Lambart». Cervantes Virtual
	* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.		* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.

81.202.242.244 en 14:44 18 maig 2024

2024-05-18T14:44:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 18 maig 2024
Llínea 24:		Llínea 24:

	* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.		* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

			== Referències ==
			* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]

			== Bibliografia ==
			* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Valencian: /* Imprenta en Valéncia */

2023-09-26T08:17:41Z

Imprenta en Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 08:17 26 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	== Imprenta en Valéncia ==		== Imprenta en Valéncia ==

	No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].		No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].

	Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].		Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].

Valencian: Text reemplaça - 'bressol' a 'breçol'

2023-09-26T07:31:02Z

Text reemplaça - 'bressol' a 'breçol'

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 26 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	== Imprenta en Valéncia ==		== Imprenta en Valéncia ==

	No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un ~~bressol~~ de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].		No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].

	Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].		Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].