Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:29Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Taxonomia ==		== Taxonomia ==

	''Lama castelnaudi'' va ser descrita originalment en l'any 1855 pel [[Paleontologia\|paleontòlec]] i professor [[França\|francés]] [[Paul Gervais\|François Louis Paul Gervais]], ~~baixe~~ la combinació científica de ''Auchenia castelnaudi'', amprant mostres del [[departament de Tarija]], en el sur de [[Bolívia]],<ref>Gervais, P. (1855). Recherches sur els mammifères fossiles de l'Amérique méridionale. En: F. de Castelnau: Expédition dans els parties centrals de l' Amérique du Sud, de Rio de Janeiro à Lima, et de Lima au Para; exécuté parell ordre du Goubernenment français pendant els années 1843 à 1847 sous la direction du comte Francis de Castelnau. Zoologie 7: 1-63.</ref> trobades per D. H. Weddell.<ref>Weddell, D. H. A. (1851). Voyage dans li sud de la Bolivie. P. Bertrand. París.</ref>		''Lama castelnaudi'' va ser descrita originalment en l'any 1855 pel [[Paleontologia\|paleontòlec]] i professor [[França\|francés]] [[Paul Gervais\|François Louis Paul Gervais]], baix la combinació científica de ''Auchenia castelnaudi'', amprant mostres del [[departament de Tarija]], en el sur de [[Bolívia]],<ref>Gervais, P. (1855). Recherches sur els mammifères fossiles de l'Amérique méridionale. En: F. de Castelnau: Expédition dans els parties centrals de l' Amérique du Sud, de Rio de Janeiro à Lima, et de Lima au Para; exécuté parell ordre du Goubernenment français pendant els années 1843 à 1847 sous la direction du comte Francis de Castelnau. Zoologie 7: 1-63.</ref> trobades per D. H. Weddell.<ref>Weddell, D. H. A. (1851). Voyage dans li sud de la Bolivie. P. Bertrand. París.</ref>

	; Sintipos		; Sintipos

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:27Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 44:		Llínea 44:
	Segons [[Florentino Ameghino\|Ameghino]], també es diagnosticaria per presenta un menor tamany de M<sub>3</sub>, en el tercer lòbul d'eixa dent també menuda i estilolinguales ben desenrollats, no obstant estes particularitats varen ser desestimades posteriorment per ser considerades diferents estadis de desgast.<ref name="Scherer09" />		Segons [[Florentino Ameghino\|Ameghino]], també es diagnosticaria per presenta un menor tamany de M<sub>3</sub>, en el tercer lòbul d'eixa dent també menuda i estilolinguales ben desenrollats, no obstant estes particularitats varen ser desestimades posteriorment per ser considerades diferents estadis de desgast.<ref name="Scherer09" />

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
	* [[Vicugna pacos\|Alpaca]]		* [[Vicugna pacos\|Alpaca]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:49:12Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

'''''Lama castelnaudi''''' és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] [[Extinció|extint]] integrant del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Llepe (gènero)|Llepe]]'', l'espècie vivent del qual selvat és denominada '''guanac''', del com s'assembla, si ben el tàxon fòssil era un animal alguna cosa més robust. Este [[Camelidae|camélido]] va habitar durant el [[Pleistoceno]] en el centre-oest d'[[Amèrica del Sur]].

== Taxonomia ==

''Lama castelnaudi'' va ser descrita originalment en l'any 1855 pel [[Paleontologia|paleontòlec]] i professor [[França|francés]] [[Paul Gervais|François Louis Paul Gervais]], baixe la combinació científica de ''Auchenia castelnaudi'', amprant mostres del [[departament de Tarija]], en el sur de [[Bolívia]],<ref>Gervais, P. (1855). Recherches sur els mammifères fossiles de l'Amérique méridionale. En: F. de Castelnau: Expédition dans els parties centrals de l' Amérique du Sud, de Rio de Janeiro à Lima, et de Lima au Para; exécuté parell ordre du Goubernenment français pendant els années 1843 à 1847 sous la direction du comte Francis de Castelnau. Zoologie 7: 1-63.</ref> trobades per D. H. Weddell.<ref>Weddell, D. H. A. (1851). Voyage dans li sud de la Bolivie. P. Bertrand. París.</ref>

; Sintipos

Els [[Tipo nomenclatural|sintipos]] són un fragment dentario esquerre en M1-M3, astrágalo dret i calcàneu esquerre. Deurien estar depositats en la “Collection de Vertébrés Fossiles del Muséum National d’Histoire Naturelle”, de la ciutat de [[París]], no obstant no varen poder ser localisats.

; Etimologia

[[Etimologia|Etimológicamente]], el terme específic ''castelnaudi'' és un [[epónimo]] que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el comte [[Francis de Laporte de Castelnau]], baix la direcció del qual va ser realisada l'expedició francesa a l'Amèrica meridional.

; Edat atribuïda

Les edats postulades per als estrats portadors són entre el [[Pleistoceno|Pleistoceno mig al superior]] (des de les edats mamífer [[Ensenadense]], [[Bonaerense (edat)|Bonaerense]] i [[Lujanense]]), ya que les antiguetats dels llocs fosilíferos de Tarija són discutides,<ref>Tonni, I. P., Soibelzon, I., Cione, A. L., Carlini, A. A., Yane, G. J. S., Zurita, A. I., & Rius, F. P. (2009). Preliminar correlation of the Pleistocene sequences of the Tarija valley (Bolívia) with the Pampean chronological standard. Quaternary International, 210(1), 57-65.</ref> lloc que encara no es conta en alguna precisió estratigráfica com la que pretenia contar MacFadden.<ref>MacFadden B. J., O. Siles, P. Zeitler, N. M. Johnson and K. I. Campbell (1983). Magnetic Polarity Stratigraphy of the Middle Pleistocene (Ensenadan) Tarija Formation of Southern Bolívia. Quaternary Research 19:172-187.</ref> La base posseïx una edat Ensenadense (1 milló d'anys) pero la gruixa de la seqüència varia i com es carixen de senyes sobre on procedixen en exactitut les peces recuperades, en conseqüència estes podries ser antigues (del Ensenadense) o més modernes (del Bonaerense).<ref>Cajal, Jorge L. (2006). Mastozoología neotropical, v.13 n.2 Mendoza dic. 2006 Resenya del llibre: Vilá, B. (Ed.). 2006. Investigació, conservació i maneig de vicuñas. Proyecte MACS-Argentina-INCO-Unió Europea. Buenos Aires, 208 pp.</ref>

; Distribució

''Lama castelnaudi'' solament va ser exhumada en el [[departament de Tarija]], al sur de [[Bolívia]]. Algunes de les localitats a on es varen arreplegar peces d'esta espècie són: Sant Pedro, Poble Vell, Armats, Guaico, Tolomosa, Sant Blas i Ñuapua.

=== Història taxonómica ===

En l'any 1920, els paleontòlecs M. Boule i A. Thévenin la varen transferir al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Llepe (gènero)|Llepe]]'' (''Llepe castelnaudi''); ademés, en mostres del [[Pleistoceno]] de [[Tarija]], (sur de [[Bolívia]]), varen descriure una varietat: ''Lama castelnaudi'' var. ''prehuanaca'', comentant que era un tàxon relacionat en l'actual vicuña (''[[Vicugna vicugna]]'').<ref>Boule, M., Thevenin, A., 1920, Mammiferes fossiles de Tarija. Mission scientifique G. de Créqui-Montfort et I. Sénéchal de la Grange: Paris, Imprimerie Nationale Édit, 256 pp.</ref> El mateix hui forma part de la sinonímia de l'espècie.

En 1930, D. J. López-Aranguren la sinonimizó en ''Lama glama'' i la va classificar entre les espècies mijanes del gènero.<ref>López Aranguren, D. J. (1930). Camélidos fòssils argentins. In Anals de la Societat Científica Argentina (Vol. 109, pp. 15-39).</ref> En 1936, C. Rusconi cita a esta espècie per al [[Ensenadense]] de la [[Argentina]].<ref>Rusconi, C. (1936). Distribució dels vertebrats fòssils del pis Ensenadense. Gráf. T. Palumbo.</ref> Les peces recuperades seran finalment assignades a ''[[Llepe guanicoe]]''. En 1999 C. Guerin i M. Faure la referixen per a Tarija, indicant que esta espècie podria ser la forma ancestral del guanac.<ref name="Guerin99">Guerin, C. & M. Faure (1999). Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., Noveau camelidae du nordest Brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amerique du Sud. Geobios 32:629-659.</ref>

Segons la tesis de doctorat de Carolina Saldanha Scherer, esta és una espècie vàlida, la que està llimitada a Tarija, en el sur bolivià, devent atribuir-se a una espècie afí, ''Lama guanicoe'', totes les demés cites d'atres regions (per eixemple la pampa argentina).<ref name="Scherer09">Scherer, Carolina Saldanha (2009). Vos Camelidae Lamini (Mammalia, Artiodactyla) do plesistoceno dona Amèrica do Sul: aspectes taxonômicos i filogenético.Tese (doutorado) Universidade Federal do Rio Gran do Sul, Institut de Geociências, Programa de Pós-Graduação em Geociências, Porte Alegre, RS, BR, 2009.</ref>

== Característiques diagnòstiques ==

''Lama castelnaudi'' està relacionada en el guanac (''[[Llepe guanicoe]]''), una espècie vivent. L'espècie extinta es diferencia per presentar l'húmer més llarc; ademés posseïx el rádio-cúbito, tébea i metapodiales més gráciles.<ref name="Scherer09" /> En els majors #espècimen de ''L. castelnaudi'', este últim grup d'ossos presenta llongituts similars a algunes ''[[Palaeolama]]'', pero es pot distinguir-los d'estes últimes pels seus majors índexs de gracilidad.<ref name="Scherer09" />

''Lama castelnaudi'' també se separa de ''L. guanicoe'' per posseir el metacarp més llarc que l'húmer (sent al revés en ''L. guanicoe'') i el fèmur té el mateix llarc que la tíbia (sent una miqueta menor en ''L. guanicoe'')
Comparant índexs del metatarso sobre el fèmur en abdós espècies, en ''L. guanicoe'' és proporcionalment més curt.<ref name="Scherer09" />

Sobre ''Lama guanicoe'', ''L. castelnaudi'' posseïx molar inferiors de major tamany, aixina com una major llongitut del M1 i el M2.<ref name="Scherer09" />

Segons [[Florentino Ameghino|Ameghino]], també es diagnosticaria per presenta un menor tamany de M3, en el tercer lòbul d'eixa dent també menuda i estilolinguales ben desenrollats, no obstant estes particularitats varen ser desestimades posteriorment per ser considerades diferents estadis de desgast.<ref name="Scherer09" />

== Vejau també ==
* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
* [[Vicugna pacos|Alpaca]]
* [[Llepe glama|Flama]]
* [[Lamini|Auquénido]]

* ''[[Llepe gracilis]]''

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Lama castelnaudi - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer