https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Lagostomus_maximusLagostomus maximus - Historial de revisions2026-07-08T19:46:29ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lagostomus_maximus&diff=498897&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T12:08:48Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Lagostomus maximus, Plains Viscacha.jpg|miniatura|vizcacha comuna (''Lagostomus maximus'')]]<br />
<br />
<br />
La '''vizcacha comuna''' ('''''Lagostomus maximus'''''), cridada comunament '''vizcacha de les planures''', '''vizcacha de les pampes''' o '''vizcacha mora''', és una [[espècie (biologia)|espècie]] de [[rosegador]] [[histricomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Chinchillidae]], l'única del [[gènero (biologia)|gènero]] [[Monotipo|monotípico]] ''[[Lagostomus]]''. És un rosegador de fins a 60 cm de llarc que habita en [[Sudamérica]], des del sur de [[Bolívia]] i [[Paraguay]] fins al nort de la [[Patagonia]] [[argentina]].<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
Vizcacha és una paraula d'orige [[Llengües quechuas|quichua]]<ref>{{cita DLE|vizcacha|fechaacceso=25 de febrer de 2019}}</ref> (Wisk'acha).<ref>[http://www.losandes.com.pe/nacional/20140506/80003.html Quichuísmos en el castellà - Diari Els Vages]</ref><br />
<br />
== Distribució ==<br />
<br />
Habita el surest de [[Bolívia]],<ref>Anderson, S. (1997) Mammals of Bolívia: taxonomy and distribution. Bulletin of the AMNH, no. 231.</ref> l'oest del [[Paraguay]], i el nort i centre de la [[Argentina]] fins al nort de la [[Patagonia Argentina|Patagonia]].<ref>Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. 2005. Infraorder Hystricognathi. In: D. I. Wilson and D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, pp. 1538-1599. The [[Johns Hopkins University Press]], Baltimore, MD, USA.</ref> <br />
<br />
Al començament de el {{sigle|XX||s}} va ser introduïda en l'oest del [[Uruguay]], a on mai va habitar naturalment, puix les poblacions d'[[Entre Rius]] eren detingudes per l'infranquejable [[riu Uruguay]]. L'espècie pronte va conseguir expandir-se en el nou i propici hàbitat, pero una ràpida reacció governamental va conseguir eliminar-la per complet, sent est un cas testic a nivell mundial en la lluita contra les [[espècies introduïdes]], puix és molt poc freqüent que els plans de control es facen a temps i forma, o que resulten efectius.<br />
<br />
Va ser declarada pel [[Ministeri d'Agricultura d'Argentina]] [[plaga]] de l'agricultura en 1907, i per llei nacional el seu control és obligatori, la qual cosa, va dur a una regressió poblacional en gran part d'[[Argentina]], amén de sofrir freqüents extincions locals de manera natural, inclús en parcs nacionals, per eixemple en el [[parc nacional El Palmar]], o en el [[parc nacional Lihué Calel]].<br />
<br />
== Subespecies ==<br />
<br />
L'espècie es subdivide en tres subespecies:<ref name=vizcacha>J.D. Giulietti et J.H. Venecià, 2005. ''La vizcacha''. Informatiu Rural, I.I.A INTA Sant Luis, 2(7).</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.sib.gov.ar/ficha/animalia*Lagostomus*maximus |títul=Subespecies. |fechaacceso=27 d'octubre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160816005028/http://www.sib.gov.ar/ficha/animalia*Lagostomus*maximus |fechaarchivo=16 d'agost de 2016 }}</ref> <br />
<br />
*''[[Lagostomus maximus inmollis]]''<br />
*''[[Lagostomus maximus maximus]]''<br />
*''[[Lagostomus maximus petilidens]]''<br />
<br />
== Característiques ==<br />
És de pèl abundant, cap gran, hocico abultat i chato per davant, bigots llarcs i sedosos i orelles menudes. Generalment, de pelaje gris en el llom i blanc en la pancha. Dos franges negres li travessen la cara. Les seues pates són curtes, en dits i ungles fortes que li servixen per a cavar el cau. La coa es desprén en facilitat, i açò la salva moltes voltes de ser capturada. <br />
<br />
El pes i la seua dimensió corporal varia en edat, sexe, bondat climàtica, i zona. En promig la crío naix en 180 [[gram|g]] de pes. Un macho adult pesa entre 4,5-7,5 [[kg]], en un promig de 5,5 [[kg]]; la femella adulta entre 2,5-4,2 kg (promig 3,5 [[kg]]).<br />
<br />
== Comportament ==<br />
<br />
És d'hàbits nocturns; viu en grups de fins a 50 individus en túnels que cava en lomas de terreny ferm. S'alimenta de tot tipo de vegetals i ataca els cultius, per #lo que la seua caça està permesa en tota época en l'Argentina. (llevat en la província de Sant Luis a on existix veda total de caça. Decret 547-MMA-2009)<br />
<br />
La vizcachas ixen en caure la vesprada, precedides pel macho més vell, el "vizcachón", que aguaita primer per a comprovar si hi ha perill en les afores de les coves.<br />
<br />
<br />
=== Vizcacheras ===<br />
<br />
<br />
Viu en coves denominades «vizcacheras» en grups de fins a 50 eixemplars. En la colónia existix un sistema social complex, molt rígit, jerarquizado, en el qual domina un macho, el vizcachón.<ref>Weir, B. J. 1974. The tuco-tuco and plains vizcacha. In: I. W. Rowlands and B. J. Weir (eds), The biology of hystricomorph rodents, pp. 482. Academic Press, London, UK.</ref> La cantitat de boques de la vizcachera, depén del sol en a on es construïx;a sols blans, major el número d'entrades. Estes àmplies coves tenen vàries cambres i túnels que poden alcançar 3 [[metro|m]] de profunditat. Tenen l'hàbit d'acumular branques, ossos, bosta, arams, i diversos objectes en l'entrada de les coves. Estes coves cobrixen a sovint àrees extenses i solen estar rodejades per grans zones nuetes de vegetació, producte de la seua acció.<ref>Branch L. 1993. Social organization and mating system of the plains vizcacha (Lagostomus maximus). J Zool (Lond). 229:473–491.</ref><br />
<br />
Les «vizcacheras» en part estan a pocs centímetros de la superfície, s'estenen en un radi de 15 a 20 metros i es poden afonar al pas d'animals i hòmens, per #lo que constituïxen un perill, especialment per als ginets. El comensalismo animal està molt desenrollat, tant entorn com dins de les vizcacheras, puix aparte de la ''[[Athene cunicularia|lechucita de les vizcacheras]]'', centinela diürn de la colónia, també anidan atres menudes [[aus]]. La ''boa constrictora'', ''boa de les vizcacheras'', o ''[[lampalagua]]'' (''[[Boa constrictor]] occidentalis''), s'introduïx en les colónies a on diezma als seus habitants.<br />
== Reproducció ==<br />
<br />
La seua capacitat reproductora és molt baixa, pero alta la taxa de supervivència de la [[Descendència|progenie]]. Solament un [[estro]] (celosia) per any, en l'autumne, i despuix d'una prolongada gestació (154 dies) naix una ventrada de dos crío en primavera, ocasionalment d'una i molt rarament tres. És primípara en complir un any; el macho alcança la [[madurea sexual]] alguna cosa més vesprada, al voltant de l'any i mig, quan pesa 5 kg.<ref>Díaz, M.M et al. (1997) Key to Mammals of Bota Province, Argentina. Oklahoma Museum of Natural History. Occasional Paper N° 2.</ref><br />
<br />
== Consum i caça ==<br />
<br />
La carn de la vizcacha es conserva en escabeche i la seua pell s'usa en l'indústria pellicera. No és considerada una peça valiosa en la caça deportiva. <br />
<br />
== Plaga i estat de conservació ==<br />
<br />
Els paisans les combatien omplint de fum els seus túnels. Va ser declarada pel [[Ministeri d'Agricultura d'Argentina]] [[plaga]] de l'agricultura en 1907, i per llei nacional el seu control és obligatori. En l'any 2018 esta llei va ser derogada pel Decret 27 i actualment està prohibida la seua caça en vàries províncies.<br />
<br />
Este combat, ademés de l'alvanç de la frontera agropecuaria, la va dur a sofrir una regressió poblacional en gran part de la seua geonomía en la [[Argentina]], amén de sofrir freqüents extincions locals de manera natural, inclús en parcs nacionals (per eixemple, en el [[Parc Nacional El Palmar]], o en el [[Parc Nacional Lihué Calel]]). <br />
<br />
== La vizcacha en la cultura ==<br />
<br />
En l'obra gauchesca [[El regrés de Martín Fierro]], de [[José Hernández]], un personage malnomenat ''el Vell Vizcacha'' adopta al segon fill de l'héroe. Viu en mig de desorde i brutea i desgrana els seus «consells», muestrario de virtuts de supervivència acomodaticia, que comencen en el ''«hacete'' (fes-te) ''amic del juge»'', convertit en un refrà mordaz en l'Argentina.<ref>[https://www.gutenberg.org/files/15066/15066-8.txt El Regrés de Martín Fierro] (Proyecte Gutenberg)</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* Pearson, O. 1996. [http://www.iucnredlist.org/search/details.php/11170/all Lagostomus maximus]. [http://www.iucnredlist.org 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies Amenaçades; baixat 29 de juliol de 2007]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commons|Lagostomus maximus}}<br />
{{wikispecies}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT