Lagidium viscacia tucumana - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:16Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 51:		Llínea 51:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	Este tàxon és un rosegador de tamany inferior a ''[[Lagidium viscacia famatinae]]''.<ref name="Cabrera40" /> La llongitut del cràneu és de 85 mm.<ref name="Thomas07" /> Presenta grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del ~~hocico~~ exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures,<ref name="Barquez91">Barquez, R. M., M. A. Mars, and R. A. Ojeda (1991). Mammals of Tucumán. Oklahoma Museum of Natural History, Norman, 282 pp.</ref> les que apunten cap a avall i cap a arrere. Creixen en forma contínua tant les seues molariformes com els seus incisius; la coloració groguenca d'estos últims permet distinguir-la de ''[[Lagidium viscacia vulcani\|L. v. vulcani]]'', tàxon que els presenta completament blancs.<ref name="Diaz02">Díaz, M. M., & R. M. Barquez (2002). Els mamífers de Jujuy, Argentina. LOLA, Buenos Aires, Argentina. 326 pp.</ref>		Este tàxon és un rosegador de tamany inferior a ''[[Lagidium viscacia famatinae]]''.<ref name="Cabrera40" /> La llongitut del cràneu és de 85 mm.<ref name="Thomas07" /> Presenta grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del morro exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures,<ref name="Barquez91">Barquez, R. M., M. A. Mars, and R. A. Ojeda (1991). Mammals of Tucumán. Oklahoma Museum of Natural History, Norman, 282 pp.</ref> les que apunten cap a avall i cap a arrere. Creixen en forma contínua tant les seues molariformes com els seus incisius; la coloració groguenca d'estos últims permet distinguir-la de ''[[Lagidium viscacia vulcani\|L. v. vulcani]]'', tàxon que els presenta completament blancs.<ref name="Diaz02">Díaz, M. M., & R. M. Barquez (2002). Els mamífers de Jujuy, Argentina. LOLA, Buenos Aires, Argentina. 326 pp.</ref>

	Posseïx un pelage suau, dens i lanoso (en pèls de 24 mm de llongitut),<ref name="Thomas07" /> el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris clar,<ref name="Thomas07" /> molt més grisáceo que ''L. v. famatinae''<ref name="Cabrera40" /> De ''[[Lagidium viscacia lockwoodi]]'' se separa per tindre el pelage dorsal menys obscur, especialment en la regió cefàlica.<ref name="Yepes36">Yepes, J. (1936). Mamífers coleccionats en la part central i occidental de la Província de la Rioja. Physis 12. Revista Societat Argentina Ciències Naturals, Buenos Aires.</ref> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur,<ref name="Barquez91" /> i d'una llongitut menor que en atres tàxons: 100 mm.<ref name="Thomas07" />		Posseïx un pelage suau, dens i lanoso (en pèls de 24 mm de llongitut),<ref name="Thomas07" /> el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris clar,<ref name="Thomas07" /> molt més grisáceo que ''L. v. famatinae''<ref name="Cabrera40" /> De ''[[Lagidium viscacia lockwoodi]]'' se separa per tindre el pelage dorsal menys obscur, especialment en la regió cefàlica.<ref name="Yepes36">Yepes, J. (1936). Mamífers coleccionats en la part central i occidental de la Província de la Rioja. Physis 12. Revista Societat Argentina Ciències Naturals, Buenos Aires.</ref> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur,<ref name="Barquez91" /> i d'una llongitut menor que en atres tàxons: 100 mm.<ref name="Thomas07" />

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:53Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 53:		Llínea 53:
	Este tàxon és un rosegador de tamany inferior a ''[[Lagidium viscacia famatinae]]''.<ref name="Cabrera40" /> La llongitut del cràneu és de 85 mm.<ref name="Thomas07" /> Presenta grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures,<ref name="Barquez91">Barquez, R. M., M. A. Mars, and R. A. Ojeda (1991). Mammals of Tucumán. Oklahoma Museum of Natural History, Norman, 282 pp.</ref> les que apunten cap a avall i cap a arrere. Creixen en forma contínua tant les seues molariformes com els seus incisius; la coloració groguenca d'estos últims permet distinguir-la de ''[[Lagidium viscacia vulcani\|L. v. vulcani]]'', tàxon que els presenta completament blancs.<ref name="Diaz02">Díaz, M. M., & R. M. Barquez (2002). Els mamífers de Jujuy, Argentina. LOLA, Buenos Aires, Argentina. 326 pp.</ref>		Este tàxon és un rosegador de tamany inferior a ''[[Lagidium viscacia famatinae]]''.<ref name="Cabrera40" /> La llongitut del cràneu és de 85 mm.<ref name="Thomas07" /> Presenta grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures,<ref name="Barquez91">Barquez, R. M., M. A. Mars, and R. A. Ojeda (1991). Mammals of Tucumán. Oklahoma Museum of Natural History, Norman, 282 pp.</ref> les que apunten cap a avall i cap a arrere. Creixen en forma contínua tant les seues molariformes com els seus incisius; la coloració groguenca d'estos últims permet distinguir-la de ''[[Lagidium viscacia vulcani\|L. v. vulcani]]'', tàxon que els presenta completament blancs.<ref name="Diaz02">Díaz, M. M., & R. M. Barquez (2002). Els mamífers de Jujuy, Argentina. LOLA, Buenos Aires, Argentina. 326 pp.</ref>

	Posseïx un ~~pelaje~~ suau, dens i lanoso (en pèls de 24 mm de llongitut),<ref name="Thomas07" /> el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris clar,<ref name="Thomas07" /> molt més grisáceo que ''L. v. famatinae''<ref name="Cabrera40" /> De ''[[Lagidium viscacia lockwoodi]]'' se separa per tindre el ~~pelaje~~ dorsal menys obscur, especialment en la regió cefàlica.<ref name="Yepes36">Yepes, J. (1936). Mamífers coleccionats en la part central i occidental de la Província de la Rioja. Physis 12. Revista Societat Argentina Ciències Naturals, Buenos Aires.</ref> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur,<ref name="Barquez91" /> i d'una llongitut menor que en atres tàxons: 100 mm.<ref name="Thomas07" />		Posseïx un pelage suau, dens i lanoso (en pèls de 24 mm de llongitut),<ref name="Thomas07" /> el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris clar,<ref name="Thomas07" /> molt més grisáceo que ''L. v. famatinae''<ref name="Cabrera40" /> De ''[[Lagidium viscacia lockwoodi]]'' se separa per tindre el pelage dorsal menys obscur, especialment en la regió cefàlica.<ref name="Yepes36">Yepes, J. (1936). Mamífers coleccionats en la part central i occidental de la Província de la Rioja. Physis 12. Revista Societat Argentina Ciències Naturals, Buenos Aires.</ref> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur,<ref name="Barquez91" /> i d'una llongitut menor que en atres tàxons: 100 mm.<ref name="Thomas07" />

	Ventralmente és cremoso anteado.<ref name="Cabrera40" /> Presenta distinguibles pegats axilars blancs.<ref name="Thomas07" />		Ventralmente és cremoso anteado.<ref name="Cabrera40" /> Presenta distinguibles pegats axilars blancs.<ref name="Thomas07" />

	Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de ~~pelaje~~ de tot el seu cos; el ~~pelaje~~ dels peus és cremoso.<ref name="Thomas07" /> Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors tenen peus de 91 mm;<ref name="Thomas07" /> estes són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.		Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelage de tot el seu cos; el pelage dels peus és cremoso.<ref name="Thomas07" /> Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors tenen peus de 91 mm;<ref name="Thomas07" /> estes són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.

	La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea i una coloració entremescla de negre i blanc a grisáceo, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell; la part inferior de la coa és negra en el seu sector proximal i més gris en la porció distal.<ref name="Thomas07" /> No presenta diferència marcada en la coloració de la part inferior respecte a la superior, com sí ocorre en ''L. v. famatinae''.<ref name="Cabrera40" /> Normalment, la coa es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots.		La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea i una coloració entremescla de negre i blanc a grisáceo, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell; la part inferior de la coa és negra en el seu sector proximal i més gris en la porció distal.<ref name="Thomas07" /> No presenta diferència marcada en la coloració de la part inferior respecte a la superior, com sí ocorre en ''L. v. famatinae''.<ref name="Cabrera40" /> Normalment, la coa es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots.
Llínea 75:		Llínea 75:
	; Hàbits		; Hàbits

	Posseïx hàbits diürns,<ref name="Barquez91" /> en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies.<ref name="Barquez91" /> Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua ~~pelaje~~ en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.		Posseïx hàbits diürns,<ref name="Barquez91" /> en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies.<ref name="Barquez91" /> Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelage en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.

	; Dieta i depredadors		; Dieta i depredadors

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:36Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Taxonomia ==		== Taxonomia ==

	Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1907 pel [[Mastozoología\|mastozoólogo]] [[Regne Unit\|britànic]] [[Oldfield Thomas\|Michael Rogers Oldfield Thomas]], ~~baixe~~ la combinació científica de ''Viscaccia tucumana''.<ref name="Thomas07">Thomas, O. (1907). LI.—On a remarkable mountain Viscacha from southern Patagonia, with diagnoses of other members of the group. Journal of Natural History, 19(113), 439-444.</ref>		Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1907 pel [[Mastozoología\|mastozoólogo]] [[Regne Unit\|britànic]] [[Oldfield Thomas\|Michael Rogers Oldfield Thomas]], baix la combinació científica de ''Viscaccia tucumana''.<ref name="Thomas07">Thomas, O. (1907). LI.—On a remarkable mountain Viscacha from southern Patagonia, with diagnoses of other members of the group. Journal of Natural History, 19(113), 439-444.</ref>

	En l'any 1919 el propi Thomas la va transferir al gènero ''[[Lagidium]]'', combinant-la com ''Lagidium tucumanum''.<ref name="Thomas19">Thomas, O. (1919). List of mammals from the Highlands of Jujuy, North argentina, collected by Mr. I. Budin. Annals and Magazine of Natural History, ser. 9, 4: 128-135 (descripció en pàgina 133).</ref>		En l'any 1919 el propi Thomas la va transferir al gènero ''[[Lagidium]]'', combinant-la com ''Lagidium tucumanum''.<ref name="Thomas19">Thomas, O. (1919). List of mammals from the Highlands of Jujuy, North argentina, collected by Mr. I. Budin. Annals and Magazine of Natural History, ser. 9, 4: 128-135 (descripció en pàgina 133).</ref>

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:08:25Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

La '''vizcacha dels cims tucumanas'''<ref name="Cabrera40">Cabrera, A. & Yepes, J. (1940). Mamífers sud-americans (Vida, costums i descripció). Història Natural Ediar. Editor: Compañia argentina d'editors. Buenos Aires, Argentina. 371 pp.</ref> ('''''Lagidium viscacia tucumana''''') és una de les [[subespecie]]s en que es subdivide la [[espècie]] ''[[Lagidium viscacia]]'', un [[Rodentia|rosegador]] de la [[família (biologia)|família]] de les [[Chinchillidae|chinchillas]]. Es distribuïx en el noroest del [[Con Sur]] de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]].<ref name="Planet">{{cita web|url=http://www.planet-mammiferes.org/drupal/en/node/39?indice=Lagidium+viscacia+tucumana|títul=Lagidium viscacia tucumana|fechaacceso=28 de febrer de 2014|obra=Mammal’s Planet|idioma=anglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160128151619/http://www.planet-mammiferes.org/drupal/en/node/39?indice=Lagidium+viscacia+tucumana|fechaarchivo=28 de giner de 2016}}</ref>

== Taxonomia ==

Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1907 pel [[Mastozoología|mastozoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Oldfield Thomas|Michael Rogers Oldfield Thomas]], baixe la combinació científica de ''Viscaccia tucumana''.<ref name="Thomas07">Thomas, O. (1907). LI.—On a remarkable mountain Viscacha from southern Patagonia, with diagnoses of other members of the group. Journal of Natural History, 19(113), 439-444.</ref>

En l'any 1919 el propi Thomas la va transferir al gènero ''[[Lagidium]]'', combinant-la com ''Lagidium tucumanum''.<ref name="Thomas19">Thomas, O. (1919). List of mammals from the Highlands of Jujuy, North argentina, collected by Mr. I. Budin. Annals and Magazine of Natural History, ser. 9, 4: 128-135 (descripció en pàgina 133).</ref>

En l'any 1940, J. R. Ellerman la rebaixa a [[subespecie]]: ''Lagidium viscaccia tucumana'',<ref>Ellerman, J. R. (1940). Rodents other than Muridae. Families and genera of living rodents, by R. WV. Hayman and GWC Holt, 1, 1939-43.</ref> en incorrecte nom específic.

; Holotip

El [[Tipo nomenclatural|holotip]] designat és el catalogat com: B.M. número 5.10.29.6. És una femella adulta colectada per L. Dinelli (junt en atres 5 #espècimen) el 10 d'abril de 1904.<ref name="Thomas07" /> Va ser depositada en el [[Museu Britànic]] i després transferida al [[Museu d'Història Natural (Londres)|Museu d'Història Natural]], de [[Londres]].

; Localitat tipo

La [[localitat tipo]] referida és: “cim de Mala-Mala, a una [[altitut]] de 3000 [[Altitut|msnm]], serra de [[província de Tucumán|Tucumán]], [[Argentina]]”.<ref name="otrosquesevan">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|títul=Atres que es van. Fauna argentina amenaçada|fechaacceso=2 de giner de 2016|idioma=espanyol|edició=1ª|any=2009|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1239-9|pàgines=552}}</ref>

; Etimologia

[[Etimologia|Etimológicamente]], el terme subespecífico ''tucumana'' és un [[Toponímia|topònim]] que referix a la terra typica de l'eixemplar tipo: la província argentina de Tucumán.

== Distribució ==

Esta subespecie es distribuïx en montanyes del [[Noroest argentí|noroest]] de la [[Argentina]], en les [[Províncies d'Argentina|províncies]] de: [[Província de Jujuy|Jujuy]] (centre), [[Província de Bota|Bota]] (centre) i [[Província de Tucumán|Tucumán]], d'esta última va ser descrita originalment.
El [[Zoologia|zoólogo]] i [[Paleontologia|paleontòlec]] [[Espanya|espanyol]] —nacionalisat argentí— [[Ángel Cabrera Latorre|Ángel Cabrera]] va estendre el seu geonemia a les atres províncies del noroest d'eixe país,<ref name="Cabrera40" /><ref>Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia 4: 309-732.</ref> sense donar detalls de la raó que ho justifique.<ref name="otrosquesevan" />

En Jujuy habita en la regió altoandina i en la Prepuna; geogràficament té una separació neta en la distribució de ''[[Lagidium viscacia vulcani]]'', la que s'estén pel nort provincial.<ref name="Diaz07">Díaz, M. M., & Barquez, R. M. (2007). Els mamífers selvats de la Província de Jujuy, Argentina: sistemàtica i distribució. The Quintessential Naturalist: Honoring the Life and Legacy of Oliver P. Pearson. Califòrnia: University of Califòrnia Publications in Zoology, 134, 417-578.</ref>

; Localitats de Jujuy

* [[Sant Francisco de Alfarcito|Alfarcito]] (2600 {{esd|m s. n. m.}});
* Cerro de Lagunita a l'est de Maimará (4500 {{esd|m s. n. m.}});
* L'Estany (4500 {{esd|m s. n. m.}});
* Serra de Zenta, a l'est de Maimará;
* [[Maimará]] (2230 {{esd|m s. n. m.}});
* Montanyes a l'oest de [[Yala]] (12.000 ft.);
* Serra de Zenta;
* [[Tilcara]];
* Cerro Negre;
* Estany Colorat;<ref name="Diaz07" />
* Cerro Bell –rodalies- (2800 {{esd|m s. n. m.}}).<ref>Heinonen, S., and a. Bosso (1994). Nous aportes per al coneiximent de la mastofauna del Parc Nacional Calilegua (Província de Jujuy, Argentina). Mastozoología Neotropical 1:51-60.</ref>

; Localitats de Bota

* [[Òbriga Alt Chorrillos|Chorrillos]].<ref>Ojeda, R. A., and M. A. Mars (1989) A biogeographic analysis of the mammals of the Bota Province, argentina: patterns of species assemblage in the Neotropics. Special Publications, the Museum, texas tech University 27:1-66.</ref>

== Característiques ==

Este tàxon és un rosegador de tamany inferior a ''[[Lagidium viscacia famatinae]]''.<ref name="Cabrera40" /> La llongitut del cràneu és de 85 mm.<ref name="Thomas07" /> Presenta grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures,<ref name="Barquez91">Barquez, R. M., M. A. Mars, and R. A. Ojeda (1991). Mammals of Tucumán. Oklahoma Museum of Natural History, Norman, 282 pp.</ref> les que apunten cap a avall i cap a arrere. Creixen en forma contínua tant les seues molariformes com els seus incisius; la coloració groguenca d'estos últims permet distinguir-la de ''[[Lagidium viscacia vulcani|L. v. vulcani]]'', tàxon que els presenta completament blancs.<ref name="Diaz02">Díaz, M. M., & R. M. Barquez (2002). Els mamífers de Jujuy, Argentina. LOLA, Buenos Aires, Argentina. 326 pp.</ref>

Posseïx un pelaje suau, dens i lanoso (en pèls de 24 mm de llongitut),<ref name="Thomas07" /> el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris clar,<ref name="Thomas07" /> molt més grisáceo que ''L. v. famatinae''<ref name="Cabrera40" /> De ''[[Lagidium viscacia lockwoodi]]'' se separa per tindre el pelaje dorsal menys obscur, especialment en la regió cefàlica.<ref name="Yepes36">Yepes, J. (1936). Mamífers coleccionats en la part central i occidental de la Província de la Rioja. Physis 12. Revista Societat Argentina Ciències Naturals, Buenos Aires.</ref> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur,<ref name="Barquez91" /> i d'una llongitut menor que en atres tàxons: 100 mm.<ref name="Thomas07" />

Ventralmente és cremoso anteado.<ref name="Cabrera40" /> Presenta distinguibles pegats axilars blancs.<ref name="Thomas07" />

Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelaje de tot el seu cos; el pelaje dels peus és cremoso.<ref name="Thomas07" /> Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors tenen peus de 91 mm;<ref name="Thomas07" /> estes són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.

La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea i una coloració entremescla de negre i blanc a grisáceo, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell; la part inferior de la coa és negra en el seu sector proximal i més gris en la porció distal.<ref name="Thomas07" /> No presenta diferència marcada en la coloració de la part inferior respecte a la superior, com sí ocorre en ''L. v. famatinae''.<ref name="Cabrera40" /> Normalment, la coa es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots.

== Història natural ==

Molts dels aspectes de la seua història de vida es coneixen poc o encara són especulatius, per #lo que majors estudis científics es necessiten.

; Hàbitat

Esta subespecie viu en l'alta montanya; en la província de Tucumán habita en [[altitut]]és compreses entre els 3000 i els 4000 [[Altitut|{{esd|m s. n. m.}}]].
Lucero, M. M. (1983). Llista i distribució d'aus i mamífers de la província de Tucumán (No. 75). Ministeri de Cultura i Educació, Fundació Miguel Lillo.

Els seus hàbitats característics sempre posseïxen abundants roques<ref name="Barquez91" /> i vegetació no arbòrea, rala, inclús àrida;<ref name="Barquez91" /> especialment preferixen penya-segats, bardas aïllades, roquedales de cañadones i forts pendents i enclavaments rocosos que emergixen d'altiplans, sempre en ambients agrests.

; Hàbits

Posseïx hàbits diürns,<ref name="Barquez91" /> en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies.<ref name="Barquez91" /> Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelaje en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.

; Dieta i depredadors

S'alimenta solament de vegetals, en especial de gramíneas. Durant l'hivern no hibernan; front a temporades de fredor rigorosa poden descendir altitudinalmente buscant millors condicions de vida.

Entre els seus possibles predadores es trobarien el puma (''[[Puma concolor]]''), el rabosot colorat andino (''[[Lycalopex culpaeus andinus]]'') i grans aus rapaces d'hàbits diürns, en especial l'àguila mora (''[[Geranoaetus melanoleucus]]'').

; Reproducció

Es coneix molt poc dels seus hàbits d'crío. La temporada reproductiva comprendria des de la primavera fins al fi de l'estiu. La femella podria ser poliéstrica, podent parir 2 o 3 voltes cada any, si les condicions li són propícies. Després d'un periodo de gestació d'entre 120 i 140 dies, dins del seu refugi entre les roques dona a llum a una única crío (rarament 2), la que ya naix en bon desenroll, els ulls oberts i la capacitat de complementar en vegetals l'alletament matern, la qual dura uns 60 dies. En aplegar el seu pes a 1 kg, alcança la seua madurea sexual, açò ocorre entre els 7 i els 12 mesos de vida.

; Conservació

El seu captura pels humans va ser major en el passat. És caçada solament localment, per a aprofitar la seua carn i, en menor mida, la seua pell, d'escassa calitat i valor comercial. En posseir un hàbitat poc utilisable des del punt de vista agropecuario, no ha segut alterat, per la qual cosa l'estat de conservació de les seues poblacions no presentaria problemes.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]