ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:08:16Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

La '''vizcacha de la serra''' o '''chinchillón'''<ref name="otrosquesevan">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|títul=Atres que es van. Fauna argentina amenaçada|fechaacceso=2 de giner de 2016|idioma=espanyol|edició=1ª|any=2009|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1239-9|pàgines=552}}</ref> ('''''Lagidium viscacia tontalis''''') és una de les [[subespecie]]s en que es subdivide la [[espècie]] ''[[Lagidium viscacia]]'', un [[Rodentia|rosegador]] de la [[família (biologia)|família]] de les [[Chinchillidae|chinchillas]]. Es distribuïx en l'oest del [[Con Sur]] de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]].

== Taxonomia ==

Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1921 pel [[Mastozoología|mastozoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Oldfield Thomas|Michael Rogers Oldfield Thomas]], baixe la combinació científica de ''Lagidium tontalis''.<ref name="Thomas21">Thomas, O. (1921) XXII.—On mammals from the Province of Sant Joan, Western Argentina. Journal of Natural History, 8(44), 214-221 (descripció en la pàgina 219).</ref>

En 1940, J. R. Ellerman la va combinar com ''Lagidium viscaccia tontalis'',<ref>Ellerman, J. R. (1940). Rodents other than Muridae. Families and genera of living rodents, by R. WV. Hayman and GWC Holt, 1, 1939-43.</ref> un nom ortográficamente incorrecte.

; Holotip

El [[Tipo nomenclatural|holotip]] designat és el catalogat com: B.M. N°.21.6.21.39. Es tracta d'una femella adulta, la que va ser colectada per Emilio Budín (número de camp original 1303) el 2 de febrer de 1921.<ref name="Thomas21" /> Va ser depositat en el [[Museu Britànic]] i després transferit al [[Museu d'Història Natural (Londres)|Museu d'Història Natural]], de [[Londres]].

; Localitat tipo

La [[localitat tipo]] referida és: “[[Serra del Tontal]], una cadena de montanyes en orientació nort-sur, situada a uns 60 quilómetros a l'oest de la ciutat de Sant Joan. Colecció realisada en el parage Els Capells, una estància a una [[altitut]] d'uns 2700 [[Altitut|msnm]], a 35 quilómetros al noroest de Pedernal, [[Província de Sant Joan (Argentina)|província de Sant Joan]], [[Argentina]]”.<ref name="Thomas21" />

; Etimologia

[[Etimologia|Etimológicamente]], el terme subespecífico ''tontalis'' és un [[Toponímia|topònim]] que referix a la “terra typica” de l'eixemplar que va servir per a descriure al tàxon: la [[serra del Tontal]].<ref name="Thomas21" />

; Relacions filogenético

El [[Zoologia|zoólogo]] i [[Paleontologia|paleontòlec]] [[Espanya|espanyol]] —nacionalisat argentí— [[Ángel Cabrera Latorre|Ángel Cabrera]] sinonimizó a este tàxon en ''[[Lagidium viscacia famatinae]]'',<ref>Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia 4: 309-732.</ref> sense argumentar alguna raó per a fer-ho.<ref name="otrosquesevan" />

== Distribució ==

Esta subespecie es distribuïx de manera [[Endemisme|endèmica]] en el suroest de la [[Província de Sant Joan (Argentina)|província de Sant Joan]], centre-oest de la [[Argentina]].<ref name="otrosquesevan" /><ref name="Parera">{{cita lliure|llinage=Parera|nom=Aníbal|títul=Els mamífers de l'Argentina i la regió austral de Sudamérica|url=https://archive.org/details/losmamiferosdela0000pare|fechaacceso=5 de giner de 2016|idioma=espanyol|edició=1ª|any=2002|editorial=L'Ateneu|ubicació=Buenos Aires|isbn=950-02-8536-3|pàgines=[https://archive.org/details/losmamiferosdela0000pare/page/454 454]}}</ref>

== Característiques ==

Este tàxon posseïx un tamany prou gran, similar al de ''[[Lagidium viscacia viatorum|L. v. viatorum]]'', pero la regió interorbital és menys àmplia.<ref name="Thomas21" /> Comparat en ''[[Lagidium viscacia famatinae]]'', ''L. v. tontalis'' és decididament menor i el seu hocico és més esvelt.<ref name="Thomas21" /> La llongitut del cap i el cos és de 395 mm; el llarc de la coa és de 340 mm; el llarc del peu és de 100 mm; la llongitut de l'orella és de 83 mm.<ref name="Thomas21" /> Mostra grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.

Posseïx un pelaje suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) gris pàlit, el que passa en els costats a un to més gris-rata; en els muscles i en la grupa el gris és més pàlit.<ref name="Thomas21" /> Contrasta en el color dorsal una llínea llongitudinal vertebral negruzca ben definida des de la creu fins a la grupa.<ref name="Thomas21" />

Ventralmente, els extrems dels pèls són visiblement grocs (pròxim al to “isart”), en lloc de ser ocráceos o canella-bayos, com en ''L. v. viatorum''.<ref name="Thomas21" /> Pegats axilars blancs presents pero incospicuos.<ref name="Thomas21" />

Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelaje de tot el seu cos. Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.

La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, gris canosos, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell, el qual és més obscur, pero no negre.<ref name="Thomas21" /> Esta, normalment, es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots.

== Història natural ==

Molts dels aspectes de la seua història de vida es coneixen poc o encara són especulatius, per #lo que majors estudis científics es necessiten.

; Hàbitat

Esta subespecie viu en [[altitut]]és compreses entre els 2200 i els 3500 [[Altitut|{{esd|m s. n. m.}}]]. Els seus hàbitats característics sempre posseïxen abundants roques i vegetació no arbòrea, rala, inclús desértica; especialment preferixen penya-segats, bardas aïllades, roquedales de cañadones i forts pendents i enclavaments rocosos que emergixen d'altiplans, sempre en ambients agrests.

; Hàbits

Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelaje en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.

; Dieta i depredadors

S'alimenta solament de vegetals, en especial de gramíneas. Durant l'hivern no hibernan; front a temporades de fredor rigorosa poden descendir altitudinalmente buscant millors condicions de vida.

Entre els seus possibles predadores es trobarien el puma (''[[Puma concolor]]''), el rabosot colorat andino (''[[Lycalopex culpaeus andinus]]'') i grans aus rapaces d'hàbits diürns, en especial l'àguila mora (''[[Geranoaetus melanoleucus]]'').

; Reproducció

Es coneix molt poc dels seus hàbits d'crío. La temporada reproductiva comprendria des de la primavera fins al fi de l'estiu. La femella podria ser poliéstrica, podent parir 2 o 3 voltes cada any, si les condicions li són propícies. Després d'un periodo de gestació d'entre 120 i 140 dies, dins del seu refugi entre les roques dona a llum a una única crío (rarament 2), la que ya naix en bon desenroll, els ulls oberts i la capacitat de complementar en vegetals l'alletament matern, la qual dura uns 60 dies. En aplegar el seu pes a 1 kg, alcança la seua madurea sexual, açò ocorre entre els 7 i els 12 mesos de vida.

; Conservació

El seu captura pels humans va ser major en el passat. És caçada solament localment, per a aprofitar la seua carn i, en menor mida, la seua pell, d'escassa calitat i valor comercial. En posseir un hàbitat poc utilisable des del punt de vista agropecuario, no ha segut alterat, per la qual cosa l'estat de conservació de les seues poblacions no presentaria problemes. És protegida en el [[parc nacional El Leoncito]].<ref>Briasco, S.; Almonacid, H.; Rabagliatti, C.; Montenegro, L. (1999). Programa de Monitoreo de fauna i flora en la Reserva Natural Estricta El Leoncito. Informe n§ 1. 50pp.</ref><ref>Briasco, S. (2002). Informe Tècnic. Llocs en els que es varen observar individus de chinchillón comun (Lagidium viscacia) en la Reserva Natural Estricta "El Leoncito". 5 pp.</ref><ref>Haene, I.H.; Heinonen, S i Chebez, J.C. (1993). Proyecte de Parc Nacional El Leoncito (Departament Calingasta, Província de Sant Joan . 47pp.</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Lagidium viscacia tontalis - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer