Lagidium viscacia somuncurensis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:55Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	Este tàxon és un rosegador prou gran, de cap curt i redonejada, grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, més be curtes. A abdós costats del ~~hocico~~ exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.		Este tàxon és un rosegador prou gran, de cap curt i redonejada, grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, més be curtes. A abdós costats del morro exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.

	Posseïx un pelage suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) grisáceo alguna cosa llavat de pardo groguenc, sobre el qual contrasta una llínea llongitudinal vertebral de color molt obscur. Ventralmente és gris pàlit.		Posseïx un pelage suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) grisáceo alguna cosa llavat de pardo groguenc, sobre el qual contrasta una llínea llongitudinal vertebral de color molt obscur. Ventralmente és gris pàlit.

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:44Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 29:		Llínea 29:
	Este tàxon és un rosegador prou gran, de cap curt i redonejada, grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, més be curtes. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.		Este tàxon és un rosegador prou gran, de cap curt i redonejada, grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, més be curtes. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.

	Posseïx un ~~pelaje~~ suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) grisáceo alguna cosa llavat de pardo groguenc, sobre el qual contrasta una llínea llongitudinal vertebral de color molt obscur. Ventralmente és gris pàlit.		Posseïx un pelage suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) grisáceo alguna cosa llavat de pardo groguenc, sobre el qual contrasta una llínea llongitudinal vertebral de color molt obscur. Ventralmente és gris pàlit.

	Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de ~~pelaje~~ de tot el seu cos. Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.		Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelage de tot el seu cos. Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.


Llínea 46:		Llínea 46:
	; Hàbits		; Hàbits

	Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua ~~pelaje~~ en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.		Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelage en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.

	; Dieta i depredadors		; Dieta i depredadors

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:08:07Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''chinchillón de Somuncurá''' o '''pilquín de Somuncurá'''<ref>Terranova, Enrique (2013). Arqueologia de la conca de la riera Talagapa, Replanell de Somuncurá (província de Riu Negre). Tesis per a optar pel títul de Doctor en Ciències Naturals. Univ. Nac. De l'Argent, Fac. ciències naturals i museu.</ref> ('''''Lagidium viscacia somuncurensis''''') és una de les [[subespecie]]s en que es subdivide la [[espècie]] ''[[Lagidium viscacia]]'', un [[Rodentia|rosegador]] de la [[família (biologia)|família]] de les [[Chinchillidae|chinchillas]]. Es distribuïx en el nordest de la [[Patagonia argentina]].<ref name="otrosquesevan">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|títul=Atres que es van. Fauna argentina amenaçada|fechaacceso=2 de giner de 2016|idioma=espanyol|edició=1ª|any=2009|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1239-9|pàgines=552}}</ref>

== Taxonomia ==

Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment en l'any 1963 pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Argentina|argentí]] [[Jorge A. Crespo]].<ref name="Crespo63">Crespo, J. (1963). Dispersió del Chinchillón Lagidium viscacia (Molina) en el Noroest de la Patagonia i descripció d'una nova espècie (Mammalia; Rodentia). Neotrópica, 9: 61-63.</ref>

; Localitat tipo

La [[localitat tipo]] referida és: “Campana Mahuida, a una [[altitut]] de 700 [[Altitut|msnm]], [[departament Valcheta]], [[Província de Riu Negre|Riu Negre]], [[Argentina]]”.<ref name="Crespo63" />

; Etimologia

[[Etimologia|Etimológicamente]], el terme subespecífico ''somuncurensis'' és un [[Toponímia|topònim]] que referix a la “terra typica” de l'eixemplar que va servir per a descriure al tàxon: la [[replanell de Somuncurá]].<ref name="Crespo63" />

; Caracterisació i relacions filogenético

L'ubicació sistemàtica i relacions respecte a atres població relacionades encara disten d'estar clarificades, divergint els distints autors en les seues consideracions. Per eixemple, para O. P. Pearson, este tàxon seria una subespecie d'una espècie austral, que també inclouria a ''[[Lagidium viscacia boxi|L. v. boxi]]'' com subespecie típica i a ''[[Lagidium viscacia moreni|L. v. moreni]]''.<ref>Pearson, O. P. (1995). Annotated keys for identifying small mammals living in or near Nahuel Huapi National Park or Lanín National Park, southern Argentina. Mastozoología Neotropical, 2(2), 99-148.</ref>

== Distribució ==

Esta subespecie es distribuïx de manera [[Endemisme|endèmica]] en la [[replanell de Somuncurá]], un altiplà basáltica en cons volcànics i serres situada en el centre-este de la [[província de Riu Negre]], en el nordest de la [[Patagonia argentina]].<ref name="otrosquesevan" /> Dins del replanell li la troba solament en les bardas rocoses de l'alta serra i del llímit austral, especialment en l'àrea de la riera Cona-Niyeu.<ref>Pla de maneig de l'Àrea Natural Protegida Replanell de Somuncurá, província de Riu Negre. Tom I. (2007). Viedma.</ref>

Si ben va ser citada per al [[departament El Cuy]]<ref>Agnolin, Federico L. Carressane, Miguel O. Lucero, Sergio O. (2008). Mamífers del Departament El Cuy, Província de Riu Negre, Argentina. XXII. Jornades argentines de mastozoología / 2008.</ref> segurament es referix a una atra subespecie.

== Característiques ==

Este tàxon és un rosegador prou gran, de cap curt i redonejada, grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, més be curtes. A abdós costats del hocico exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Tant els seus molariformes com els seus incisius creixen en forma contínua.

Posseïx un pelaje suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) grisáceo alguna cosa llavat de pardo groguenc, sobre el qual contrasta una llínea llongitudinal vertebral de color molt obscur. Ventralmente és gris pàlit.

Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelaje de tot el seu cos. Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques.

La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal són grisa clars i mostren major llongitut i rigidea, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell, el qual passa a ser molt obscur, de la mateixa manera que els pèls de la part inferior de la coa. Esta, normalment, es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots.

== Història natural ==

Molts dels aspectes de la seua història de vida es coneixen poc o encara són especulatius, per #lo que majors estudis científics es necessiten.

; Hàbitat

Esta subespecie viu en [[altitut]]és promig de 700 [[Altitut|{{esd|m s. n. m.}}]]. Els seus hàbitats característics sempre posseïxen abundants roques i vegetació no arbòrea, rala, inclús desértica; especialment preferixen penya-segats, bardas aïllades, roquedales de cañadones i forts pendents i enclavaments rocosos que emergixen d'altiplans, sempre en ambients agrests.<ref>Vinci, M. C. (1998). El perqué de l'Àrea natural Protegida reserva natural Integral Replanell de Somuncurá, El Replanell Patagónica del Somuncurá. Un horisó en moviment, coordinat per R. Masera. Secretaria d'Estat d'Acció social de Riu Negre. Segona edició revisada i ampliada Viedma.</ref>

; Hàbits

Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelaje en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma.

; Dieta i depredadors

S'alimenta solament de vegetals, en especial de gramíneas. Durant l'hivern no hibernan; front a temporades de fredor rigorosa poden descendir altitudinalmente buscant millors condicions de vida.

Entre els seus possibles predadores es trobarien el puma (''[[Puma concolor]]''), rabosots i grans aus rapaces, en especial l'àguila mora (''[[Geranoaetus melanoleucus]]'').

; Reproducció

Es coneix molt poc dels seus hàbits d'crío. La temporada reproductiva comprendria des de la primavera fins al fi de l'estiu. La femella podria ser poliéstrica, podent parir 2 o 3 voltes cada any, si les condicions li són propícies. Després d'un periodo de gestació d'entre 120 i 140 dies, dins del seu refugi entre les roques dona a llum a una única crío (rarament 2), la que ya naix en bon desenroll, els ulls oberts i la capacitat de complementar en vegetals l'alletament matern, la qual dura uns 60 dies. En aplegar el seu pes a 1 kg, alcança la seua madurea sexual, açò ocorre entre els 7 i els 12 mesos de vida.

; Conservació

En el passat va ser caçada solament localment, per a aprofitar la seua carn i, en menor mida, la seua pell, d'escassa calitat i valor comercial. El seu hàbitat és poc utilisable des del punt de vista agropecuario, no ha segut alterat i va ser posat baix protecció dins d'un àrea de conservació provincial, per la qual cosa l'estat de conservació de les seues poblacions no presentaria problemes.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]