Lagidium ahuacaense - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:52Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 17:		Llínea 17:


	''Lagidium ahuacaense'' és una de tamany mijà en llana, grisa-marró de pell{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} i una coa molt llarga.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=45}} Hi ha una ralla negre en el centre de l'esquena. Les vibrisas grosses i llargues mistacial (bigots per damunt de la boca) són en la seua majoria de color marró obscur i les vibrisas algunes celles (per damunt dels ulls) també s'espessa i marró. Les orelles estan cobertes de pell obscura. Les parts inferiors són de color blanc cremoso. Les pates davanteres són de color marró i de ~~pelaje~~ més curt que l'atrasseres, que estan en coberta en part per una mescla de pèls de color marró i crema, i en part pels pèls marrons obscurs. Primer pla i pates atrasseres tenen quatre dígits, que terminen en menudes garres, curves i tres pastilles de color negre.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} Les palmes i les plantes estan nuetes.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=47}} La coa és peluda en els pèls en la part superior més que els a continuació. La part superior és de color gris-marró en la base, la llum al marró mig mesclat en la crema en el mig, i de color marró rojós en la punta, i la part inferior és de color marró obscur.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} En l'únic eixemplar medit, el cap i la llongitut del cos és de 403 mm, llongitut de la coa és de 400 mm, llongitut del retropié és de 85 mm, llongitut de l'orella és de 60 mm, i la massa corporal és 2,03 kg.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|loc=Taula 1}}		''Lagidium ahuacaense'' és una de tamany mijà en llana, grisa-marró de pell{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} i una coa molt llarga.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=45}} Hi ha una ralla negre en el centre de l'esquena. Les vibrisas grosses i llargues mistacial (bigots per damunt de la boca) són en la seua majoria de color marró obscur i les vibrisas algunes celles (per damunt dels ulls) també s'espessa i marró. Les orelles estan cobertes de pell obscura. Les parts inferiors són de color blanc cremoso. Les pates davanteres són de color marró i de pelage més curt que l'atrasseres, que estan en coberta en part per una mescla de pèls de color marró i crema, i en part pels pèls marrons obscurs. Primer pla i pates atrasseres tenen quatre dígits, que terminen en menudes garres, curves i tres pastilles de color negre.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} Les palmes i les plantes estan nuetes.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=47}} La coa és peluda en els pèls en la part superior més que els a continuació. La part superior és de color gris-marró en la base, la llum al marró mig mesclat en la crema en el mig, i de color marró rojós en la punta, i la part inferior és de color marró obscur.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} En l'únic eixemplar medit, el cap i la llongitut del cos és de 403 mm, llongitut de la coa és de 400 mm, llongitut del retropié és de 85 mm, llongitut de l'orella és de 60 mm, i la massa corporal és 2,03 kg.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|loc=Taula 1}}

	El cràneu és llarc i compacte. Els ossos premaxilares s'estenen llaugerament per davant dels incisius superiors i els arcs zigomàtics (pòmuls) són àmplies. La sutura entre els ossos premaxilar i frontal està més curvada que en L. peruanum i la tribuna (part frontal del cràneu) és més ampla i la regió interorbital (entre els ulls) és més estret que en ''L. viscacia'' i ''L. wolffsohni''.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} El foramen incisiu (obertures en la part davantera del paladar) són llargues i estretes. El paladar s'estén fins a un punt propenc a la part alta del tercer molar.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=50}} Els costats de la fossa mesopterigoide (l'obertura darrere del marge posterior del paladar) estan més divergents que en atres ''Lagidium''.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} (mandíbula forta. La fòrmula dental és superior: 1.0.1.3, inferior: 1.0.1.3, total: 20 (un incisiu, #premolar, i tres molar en cada costat de la mandíbula superior i inferior). Els incisius són grans i blancs i ranurados en claritat. Els molar són de copa baixa i sense raïls (en continu creiximent).{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=50}}		El cràneu és llarc i compacte. Els ossos premaxilares s'estenen llaugerament per davant dels incisius superiors i els arcs zigomàtics (pòmuls) són àmplies. La sutura entre els ossos premaxilar i frontal està més curvada que en L. peruanum i la tribuna (part frontal del cràneu) és més ampla i la regió interorbital (entre els ulls) és més estret que en ''L. viscacia'' i ''L. wolffsohni''.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} El foramen incisiu (obertures en la part davantera del paladar) són llargues i estretes. El paladar s'estén fins a un punt propenc a la part alta del tercer molar.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=50}} Els costats de la fossa mesopterigoide (l'obertura darrere del marge posterior del paladar) estan més divergents que en atres ''Lagidium''.{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=49}} (mandíbula forta. La fòrmula dental és superior: 1.0.1.3, inferior: 1.0.1.3, total: 20 (un incisiu, #premolar, i tres molar en cada costat de la mandíbula superior i inferior). Els incisius són grans i blancs i ranurados en claritat. Els molar són de copa baixa i sense raïls (en continu creiximent).{{Harvnp\|Ledesma\|Werner\|Spotorno\|Albuja\|2009\|p=50}}

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:25:39Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Rodent on a rock in South America-8.jpg|miniatura|arnejo (''Lagidium ahuacaense'')]]

El '''arnejo''', '''vizcacha del cerro Ahuaca''', '''vizcacha ahuaca''' o '''sacha conill''' ('''''Lagidium ahuacaense''''') és una [[espècie]] de [[rosegador]] [[histricomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Chinchillidae]], que es troba en el sur d'[[Equador]]. Va ser observat per primera volta en 2005 i descrit formalment en 2009. Habita més de 500 km al nort de la població més propenca prèviament coneguda de vizcachas de montanya en el centre del [[Perú]].

És una espècie de tamany mijà en esquena grisa-marró i crema partixes inferiors blanques. La coa és llarga i varis tons de marró obscur per damunt i per baix de café. El cràneu és llarc, en un rostre ample (part davantera) i la regió interorbital estreta (entre els ulls). Els costats de la fossa mesopterigoide (l'obertura darrere de la part posterior del paladar) són molt divergents.

Solament es coneix una única població, que es troben en hàbitats rocosos en el cerro El Ahuaca, una montanya de granit aïllada en el sur d'[[Equador]], i poden ser a penes unes poques dotzenes d'individus. L'espècie està amenaçada pels incendis i el pastoreig de ganado, i els descobridors recomanen que el seu estat de conservació s'evalue com "[[Espècie en perill crític d'extinció|En Perill Crític]]".{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=54}}

== Taxonomia ==

''Lagidium ahuacaense'' va ser observat per primera volta en juliol de 2005, quan l'única població coneguda va ser trobada en el Cerro El Ahuaca, Equador,<ref name=Wea273>Werner et al., 2006, p. 273</ref> més de 500 km al nort de la població més septentrional coneguda fins a llavors de vizcachas de montanya (''Lagidium'') en el centre de Perú.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=42}} La troballa va ser publicada en una nota de 2006 per Florian Werner, Ledesma Karim, i Rodrigo Hidalgo, qui va identificar provisionalment a la població com la representació de l'espècie peruana ''[[Lagidium peruanum]]'', pero no va descartar la possibilitat de que podria representar una espècie distinta.<ref name="Wea273" /> Tres anys més vesprada, Ledesma, Werner, Ángel Spotorno, i Luis Albuja varen procedir a descriure a la població com una nova espècie, ''Lagidium ahuacaense'', sobre la base de les diferències morfològiques i seqüències d'ADN.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=41}} El nom específic, ''ahuacaense'', es referix a cerro El Ahuaca. Es va sugerir el nom comú de "vizcacha de montanya equatoriana".{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=47}}

''Lagidium ahuacaense'' és la quarta espècie del gènero ''Lagidium'' que s'ha descrit, despuix de ''L. peruanum'', ''[[Lagidium viscacia|L. viscacia]]'' i ''[[Lagidium wolffsohni|L. wolffsohni]]'' dels [[Vages]] centrals i del sur, encara que més espècies poden aplegar a ser reconegudes dins i ''L. viscacia'' i ''L. wolffsohni'' és pobremente diferenciat de ''L. viscacia''.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=52}} Junt en la vizcacha de les planures (''[[Lagostomus maximus]]'') i la chinchilla (''[[Chinchilla (animal)|Chinchilla]]''), ''Lagidium'' formes de la família [[Chinchillidae]], dels rosegadors.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=42}}''Lagidium ahuacaense'' diferix en al 7,9% de totes les atres espècies en les seqüències d'ADN del gen mitocondrial citocromo b. Un anàlisis cladístico, va ubicar les espècies de l'Equador com el grup germà de tots els ''Lagidium'', pero el respal a esta posició no va ser forta. L'anàlisis morfométrico també confirma que la població equatoriana és diferent de les atres espècies ''Lagidium''.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=45}}

== Descripció ==

''Lagidium ahuacaense'' és una de tamany mijà en llana, grisa-marró de pell{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=49}} i una coa molt llarga.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=45}} Hi ha una ralla negre en el centre de l'esquena. Les vibrisas grosses i llargues mistacial (bigots per damunt de la boca) són en la seua majoria de color marró obscur i les vibrisas algunes celles (per damunt dels ulls) també s'espessa i marró. Les orelles estan cobertes de pell obscura. Les parts inferiors són de color blanc cremoso. Les pates davanteres són de color marró i de pelaje més curt que l'atrasseres, que estan en coberta en part per una mescla de pèls de color marró i crema, i en part pels pèls marrons obscurs. Primer pla i pates atrasseres tenen quatre dígits, que terminen en menudes garres, curves i tres pastilles de color negre.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=49}} Les palmes i les plantes estan nuetes.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=47}} La coa és peluda en els pèls en la part superior més que els a continuació. La part superior és de color gris-marró en la base, la llum al marró mig mesclat en la crema en el mig, i de color marró rojós en la punta, i la part inferior és de color marró obscur.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=49}} En l'únic eixemplar medit, el cap i la llongitut del cos és de 403 mm, llongitut de la coa és de 400 mm, llongitut del retropié és de 85 mm, llongitut de l'orella és de 60 mm, i la massa corporal és 2,03 kg.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|loc=Taula 1}}

El cràneu és llarc i compacte. Els ossos premaxilares s'estenen llaugerament per davant dels incisius superiors i els arcs zigomàtics (pòmuls) són àmplies. La sutura entre els ossos premaxilar i frontal està més curvada que en L. peruanum i la tribuna (part frontal del cràneu) és més ampla i la regió interorbital (entre els ulls) és més estret que en ''L. viscacia'' i ''L. wolffsohni''.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=49}} El foramen incisiu (obertures en la part davantera del paladar) són llargues i estretes. El paladar s'estén fins a un punt propenc a la part alta del tercer molar.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=50}} Els costats de la fossa mesopterigoide (l'obertura darrere del marge posterior del paladar) estan més divergents que en atres ''Lagidium''.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=49}} (mandíbula forta. La fòrmula dental és superior: 1.0.1.3, inferior: 1.0.1.3, total: 20 (un incisiu, #premolar, i tres molar en cada costat de la mandíbula superior i inferior). Els incisius són grans i blancs i ranurados en claritat. Els molar són de copa baixa i sense raïls (en continu creiximent).{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=50}}

== Ecologia i estat de conservació ==
''Lagidium ahuacaense'' és conegut solament en el cerro El Ahuaca, un fort granit [[inselberg]] prop de [[Cariamanga]] en la [[província de Loja]], al sur d'Equador, a on es troba a una altitut de 1950 a 2480 m, pero solament prop de les superfícies rocoses.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=50}} la vegetació està dominada per la pastura gordura (''Melinis minutiflora'').<ref name=Wea271>Werner et al., 2006, p. 271</ref> es mengen les plantes i els restants de la seua alimentació són visibles en la montanya.<ref name=Wea272>Werner et al., 2006, p. 272</ref> el seu hàbitat en el cerro El Ahuaca té una superfície d'al voltant de 120 hectàrees, i la població total que no pot contindre més d'una dotzena d'individus poques.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=53}} a excepció d'alguns menuts afloraments prop del Cerro, no hi ha un hàbitat adequat prop,<ref>Werner et al., 2006, pp. 273–274</ref> pero més poblacions poden existir en atres llocs en el sur d'Equador o en les seues rodalies el nort de Perú.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=53}}

L'espècie està amenaçada pels incendis, que s'utilisa per a mantindre els camps de cultiu en les rodalies, que a sovint s'ixen de control i destruïxen part de l'hàbitat de la vizcacha en el Cerro, i per la competència per l'aliment en el ganado vacú. No obstant, l'espècie és desconeguda per a la població local i no és objecte de caça.<ref name=Wea273/> En vista de la seua gama de menuts i de població, Ledesma i els seus colegues recomanen que les espècies s'evalue com "En Perill Crític" en els criteris de la Llista Roja de la UICN i va recomanar immediata accions de conservació per a protegir el Cerro El Ahuaca població i noves investigacions sobre la seua biologia.{{Harvnp|Ledesma|Werner|Spotorno|Albuja|2009|p=54}}

== Referències ==
{{listaref|2}}

=== Bibliografia ===
{{refcomienza}}
* {{cita publicació|llinages1=Ledesma|nomene1=Karim J.|llinages2=Werner|nomene2=Florian A.|llinages3=Spotorno|nomene3=Angel I.|llinages4=Albuja|nomene4=Luis H.|títul=A New Species Of Mountain Viscacha (Chinchillidae: ''Lagidium'' Meyen) From The Ecuadorean Vages|publicació=Zootaxa|data=2009|volum=2126|pàgines=41-57|doi=10.5281/zenodo.188251}}
* Werner, F.A., Ledesma, K.J. and Hidalgo B., R. 2006. [https://web.archive.org/web/20120922003156/http://redalyc.uaemex.mx/pdf/457/45713213.pdf Mountain vizcacha (''Lagidium'' #cf. ''peruanum'') in Equador – first record of Chinchillidae from the northern Vages]. Mastozoología Neotropical 13(2):271–274.
{{reftermina}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]