La tomba de Jaume I - Historial de revisions

Xavier: /* Font */

2025-04-02T10:33:28Z

Font

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 2 abr 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Font ==		== Font ==
	* Cervera Notari, Manuel. ''Los enterramientos de Jaime I'' (revista ''Castelló Festa Plena'')		* Cervera Notari, Manuel. ''Los enterramientos de Jaime I'' (revista ''Castelló Festa Plena'', 2008)

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm: /* Font */

2023-08-15T12:38:12Z

Font

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 15 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Font ==		== Font ==
	* ~~CERVERA NOTARI~~, Manuel. ''Los enterramientos de Jaime I'' (revista ''Castelló Festa Plena'').		* Cervera Notari, Manuel. ''Los enterramientos de Jaime I'' (revista ''Castelló Festa Plena'')

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 11:45 15 ago 2023

2023-08-15T11:45:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 15 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	[[Categoria:Jaume I]]		[[Categoria:Jaume I]]
			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història valenciana]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Jose2 en 10:49 9 dec 2019

2019-12-09T10:49:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 9 dec 2019
Llínea 6:		Llínea 6:
	Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.		Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.

	En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-les en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-les. En [[1841]] va fer lo mateix en les despulles dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].		En l'any [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-les en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-les. En [[1841]] es va fer lo mateix en les despulles dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

	En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custòdia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.		En l'any [[1843]] el Governador Civil de [[Tarragona]], Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custòdia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

	Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] se dispongué els trasllat de les despulles dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].		Per Decret del [[11 de maig]] de l'any [[1942]] se dispongué els trasllat de les despulles dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

	== Font ==		== Font ==

Xavier: /* Vore també */

2019-12-08T21:17:55Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 21:17 8 dec 2019
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Jaume I]]		* [[Jaume I]]
			* [[Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]

	== Enllaç extern ==		== Enllaç extern ==

Xavier en 21:14 8 dec 2019

2019-12-08T21:14:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:14 8 dec 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Monasterio de Poblet - CS 02052009 141701 40334.jpg\|thumb\|250 px\|Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]
	Les despulles del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.		Les despulles del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.

Loís: Correcció llingüística (RACV)

2019-10-08T15:29:22Z

Correcció llingüística (RACV)

← Revisió anterior		Revisió de 15:29 8 oct 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les despulles del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.		Les despulles del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.

	Fon desig del rei Jaume I ser soterrat en el [[Monasteri de Poblet]]. Jaume I, des de la seua mort, el [[27 de juliol]] de [[1276]], en [[Valéncia]], estigueren les seues despulles soterrades, en caixa de [[fusta]] d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any [[1278]] (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de [[pedra]], fins que es construïren les tombes reals ([[1378]] a [[1479]]), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la cerimònia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, na [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Cerimoniós]], també va triar en [[1340]] el Monasteri de Poblet per al ~~repós~~ de les seues despulles mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals se ~~concluiren~~ en [[1377]] i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.		Fon desig del rei Jaume I ser soterrat en el [[Monasteri de Poblet]]. Jaume I, des de la seua mort, el [[27 de juliol]] de [[1276]], en [[Valéncia]], estigueren les seues despulles soterrades, en caixa de [[fusta]] d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any [[1278]] (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de [[pedra]], fins que es construïren les tombes reals ([[1378]] a [[1479]]), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la cerimònia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, na [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Cerimoniós]], també va triar en [[1340]] el Monasteri de Poblet per al repòs de les seues despulles mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals se conclogueren en [[1377]] i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

	Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.		Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.

	En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-~~los~~ en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-~~los~~. En [[1841]] va fer lo mateix en les despulles dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].		En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-les en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-les. En [[1841]] va fer lo mateix en les despulles dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

	En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua ~~custodia~~, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.		En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custòdia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

	Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] se dispongué els trasllat ~~dels restos~~ dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].		Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] se dispongué els trasllat de les despulles dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

	== Font ==		== Font ==

Teniente en 10:31 8 oct 2019

2019-10-08T10:31:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 8 oct 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~Els restos~~ del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.		Les despulles del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps.

	Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el [[Monasteri de Poblet]]. Jaume I, des de la seua mort, el [[27 de juliol]] de [[1276]], en [[Valéncia]], estigueren ~~els seus restos soterrats~~, en caixa de [[fusta]] d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any [[1278]] (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de [[pedra]], fins que es construïren les tombes reals ([[1378]] a [[1479]]), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la ~~ceremonia~~, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, Na [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el ~~Ceremoniós~~]], també va ~~elegir~~ en [[1340]] el Monasteri de Poblet per al repós ~~dels seus restos~~ mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en [[1377]] i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.		Fon desig del rei Jaume I ser soterrat en el [[Monasteri de Poblet]]. Jaume I, des de la seua mort, el [[27 de juliol]] de [[1276]], en [[Valéncia]], estigueren les seues despulles soterrades, en caixa de [[fusta]] d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any [[1278]] (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de [[pedra]], fins que es construïren les tombes reals ([[1378]] a [[1479]]), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la cerimònia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, na [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Cerimoniós]], també va triar en [[1340]] el Monasteri de Poblet per al repós de les seues despulles mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals se concluiren en [[1377]] i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

	Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i ~~demés~~ obres d'art i objectes de valor.		Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.

	En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, ~~trencades~~ i ~~obertes~~ els sarcòfecs. Tirades per terra ~~els restos~~ de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar ~~els restos~~ reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en ~~els restos~~ dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].		En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en les despulles dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

	En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat ~~dels restos des~~ de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.		En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

	Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment ~~es portà~~ a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua ~~dona~~ i seguit ~~de varios~~ ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ~~ceremonia~~. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, ~~seu~~ de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].		Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] se dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

	== Font ==		== Font ==

Xavier en 20:03 7 oct 2019

2019-10-07T20:03:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 7 oct 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.		Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.

	En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[~~Ferràn~~ I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].		En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

	En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.		En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

Jose2: Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

2018-02-22T14:44:18Z

Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 22 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.		En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

	Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], ~~vingut~~ expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].		Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vengut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

	== Font ==		== Font ==