La Plana - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

2025-08-15T16:54:54Z

Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 15 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[~~Oropesa~~]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina\|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar\|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de [[El Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'~~Oropesa~~]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.		Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Orpesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina\|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar\|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de [[El Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Orpesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.

	===== Pobles de La Plana =====		===== Pobles de La Plana =====

Jose2: Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

2018-11-22T15:22:58Z

Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

← Revisió anterior		Revisió de 15:22 22 nov 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	* Total densitat: 834,00 hab./km².		* Total densitat: 834,00 hab./km².

	La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el ~~mon~~ marí i el ~~mon~~ terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].		La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].

	Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.		Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.

Jose2: Text reemplaça - 'industria' a 'indústria'

2016-06-13T19:24:16Z

Text reemplaça - 'industria' a 'indústria'

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 13 jun 2016
Llínea 23:		Llínea 23:
	La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].		La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].

	Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'~~industria~~ de la ceràmica i els espais urbanisats.		Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Veja's' a 'Vore'

2013-06-07T18:01:10Z

Text reemplaça - 'Veja's' a 'Vore'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 7 jun 2013
Llínea 25:		Llínea 25:
	Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.		Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.

	== ~~Veja's~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Història de les comarques valencianes]]		* [[Història de les comarques valencianes]]

Silla Blava en 22:51 15 jul 2009

2009-07-15T22:51:55Z

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Geografia ==
-Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors del [[Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
+Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de [[El Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
 La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «'''La Plana''' és una de les comarques històriques de la Comunitat Valenciana, que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de [...».

2009-07-08T22:40:16Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''La Plana''' és una de les comarques històriques de la Comunitat Valenciana, que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de [...».

Pàgina nova

'''La Plana''' és una de les [[comarca|comarques]] històriques de la [[Comunitat Valenciana]], que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de [[La Plana Alta]] i [[La Plana Baixa]]. Formaven part d'ella els municipis actuals d'[[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]] i [[Castelló de la Plana]] (en La Plana Alta) i [[Bechí]], [[Burriana]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]], [[Vilarreal]], [[La Vilavella]] i [[Chilches]] (en La Plana Baixa). Esta antiga comarca apareix en el mapa de les [[Història de les comarques valencianes|comarques valencianes]] d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]].

== Geografia ==
Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors del [[Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.

La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].

Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.

== Veja's també ==
* [[Història de les comarques valencianes]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|La_Plana}}

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]