La Marina Alta - Historial de revisions

Valencian: /* Geografia */

2025-08-15T00:08:19Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 15 ago 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.		És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.

	La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela\|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].		La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], [[El Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela\|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

	La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària\|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó\|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta\|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta\|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego\|Valls]], el cultiu és d'[[oliva\|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.		La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària\|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó\|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta\|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta\|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego\|Valls]], el cultiu és d'[[oliva\|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

Valencian: /* Llengua */

2025-08-15T00:07:23Z

Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 00:07 15 ago 2025
Llínea 89:		Llínea 89:

	==Llengua==		==Llengua==
	La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".		La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".

	Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.		Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.

Valencian: /* Llengua */

2025-08-15T00:06:05Z

Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 15 ago 2025
Llínea 89:		Llínea 89:

	==Llengua==		==Llengua==
	La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".		La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".

	Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.		Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.

Valencian: /* Llocs d'interés */

2025-08-15T00:02:56Z

Llocs d'interés

← Revisió anterior		Revisió de 00:02 15 ago 2025
Llínea 116:		Llínea 116:
	*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].		*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].
	*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.		*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.
	*La torre migeval dels Medinaceli en [[El ~~Verger\|~~Verger]].		*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger]].
	*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.		*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.
	*Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.		*Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.

Valencian en 11:21 2 set 2023

2023-09-02T11:21:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 2 set 2023
Llínea 114:		Llínea 114:
	*[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]].		*[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]].
	*Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]].		*Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]].
	*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del ~~Porticholol~~]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].		*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].
	*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.		*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.
	*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger\|Verger]].		*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger\|Verger]].

Valencian en 11:21 2 set 2023

2023-09-02T11:21:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 2 set 2023
Llínea 112:		Llínea 112:
	*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.		*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.
	*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].		*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].
	*[[Penyó d'~~Ifac~~]] a Calp.		*[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]].
	*Pas del [[Mascarat]] a Altea.		*Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]].
	*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del ~~Portitxol~~]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].		*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Porticholol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].
	*[[Els ~~Pòrxens~~]] de Pedreguer.		*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.
	*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger\|Verger]].		*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger\|Verger]].
	*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.		*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.

Valencian en 11:18 2 set 2023

2023-09-02T11:18:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 2 set 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg\|thumb\|220px\|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]		[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg\|thumb\|220px\|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]
	[[File:Segaria.JPG\|thumb\|220px\|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]		[[File:Segaria.JPG\|thumb\|220px\|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
	[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del ~~Montgó~~]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]		[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[Parc natural del Massiç del Mongó\|massís del Mongó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
	[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]		[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
	[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]		[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]

Valencian en 11:17 2 set 2023

2023-09-02T11:17:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 2 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]		[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
	[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]		[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
	[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'~~Ifac~~]]]]		[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]
	[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]		[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
	[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]		[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]

Valencian: Text reemplaça - 'Penyal' a 'Penyó'

2023-09-02T11:13:46Z

Text reemplaça - 'Penyal' a 'Penyó'

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 2 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]		[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
	[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]		[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
	[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[~~Penyal~~ d'Ifac]]]]		[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifac]]]]
	[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]		[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
	[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]		[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]
Llínea 112:		Llínea 112:
	*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.		*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.
	*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].		*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].
	*[[~~Penyal~~ d'Ifac]] a Calp.		*[[Penyó d'Ifac]] a Calp.
	*Pas del [[Mascarat]] a Altea.		*Pas del [[Mascarat]] a Altea.
	*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].		*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala\|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau\|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)\|Negre]], [[cap de Sant Antoni\|de Sant Antoni]] i [[cap Prim\|Prim]].

Lluísm en 12:08 26 gin 2023

2023-01-26T12:08:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 26 gin 2023
Llínea 131:		Llínea 131:
	* [[Peus negres]]		* [[Peus negres]]
	* [[Germanies]]		* [[Germanies]]

			== Vore també ==
			* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
			* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

			== Referències ==
			* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 2 set 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg\|thumb\|220px\|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]		[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg\|thumb\|220px\|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]
	[[File:Segaria.JPG\|thumb\|220px\|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]		[[File:Segaria.JPG\|thumb\|220px\|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
	[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del ~~Montgó~~]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]		[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[Parc natural del Massiç del Mongó\|massís del Mongó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
	[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]		[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
	[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]		[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 2 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]		[[File:Montgó.jpg\|thumb\|220px\|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
	[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]		[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg\|thumb\|220px\|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
	[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'~~Ifac~~]]]]		[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg\|thumb\|220px\|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]
	[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]		[[File:Portitxol.PNG\|thumb\|220px\|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
	[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]		[[File:VtaTda05-04b.jpg\|thumb\|220px\|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]