La Foya de Castalla - Historial de revisions

Reval en 16:51 25 set 2025

2025-09-25T16:51:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 25 set 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Comunicacions ==		== Comunicacions ==
	La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.		La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Hoya_de_Castalla}}		{{Traduït de\|es\|Hoya_de_Castalla}}

Lluísm en 18:47 15 oct 2024

2024-10-15T18:47:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 15 oct 2024
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Comunicacions ==		== Comunicacions ==
	La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.		La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:01 17 ago 2024

2024-08-17T19:01:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 17 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]].		'''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]].

	==Geografia==		== Geografia ==
	La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].		La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].

Llínea 17:		Llínea 17:
	* Total densitat: 147,00 hab./km².		* Total densitat: 147,00 hab./km².

	==Clima==		== Clima ==
	El seu clima és [[clima mediterràneu\|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.		El seu clima és [[clima mediterràneu\|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.

	==Economia i industria==		== Economia i industria ==
	La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.		La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

	La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.		La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

	==Comunicacions==		== Comunicacions ==
	La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.		La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

Valencian: Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

2021-11-30T02:13:21Z

Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

← Revisió anterior		Revisió de 02:13 30 nov 2021
Llínea 21:		Llínea 21:

	==Economia i industria==		==Economia i industria==
	La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des ~~de els~~ anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.		La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

	La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.		La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

Jose2: Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

2019-06-13T20:38:12Z

Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 13 jun 2019
Llínea 21:		Llínea 21:

	==Economia i industria==		==Economia i industria==
	La base econòmica tradicional havia ~~sigut~~ l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.		La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

	La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.		La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

Jose2: Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

2019-02-11T11:55:30Z

Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 11 feb 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].		La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].

	Entre el ~~paisage~~ destaquen les montanyes i els boscs de les serres del [[Maigmo]] (1296 m.), la serra de Castalla, la serra del Menejador (Ibi), la serra d'Onil i la serra de la [[Penya Roja]] (Tibi).		Entre el païsage destaquen les montanyes i els boscs de les serres del [[Maigmo]] (1296 m.), la serra de Castalla, la serra del Menejador (Ibi), la serra d'Onil i la serra de la [[Penya Roja]] (Tibi).

	L'interior de la comarca se situa a una altitut comprensa entre 550 i 800 m aproximadament, pero tots les seues vores montanyoses que la delimiten resaben els 1000 m, alcançant els 1352 m en el Menejadori i els 1296 m en el Maigmo.		L'interior de la comarca se situa a una altitut comprensa entre 550 i 800 m aproximadament, pero tots les seues vores montanyoses que la delimiten resaben els 1000 m, alcançant els 1352 m en el Menejadori i els 1296 m en el Maigmo.

Jose2: Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

2018-08-01T19:36:11Z

Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 1 ago 2018
Llínea 21:		Llínea 21:

	==Economia i industria==		==Economia i industria==
	La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'~~industria~~ ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.		La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

	La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.		La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

	==Comunicacions==		==Comunicacions==
	La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'~~industria~~ estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.		La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:15:06Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 20 feb 2018
Llínea 26:		Llínea 26:

	==Comunicacions==		==Comunicacions==
	La Foya de Castalla esta comunicada ~~només~~ per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'industria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.		La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'industria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:20 14 gin 2017

2017-01-14T16:20:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 14 gin 2017
Llínea 18:		Llínea 18:

	==Clima==		==Clima==
	El seu clima és [[clima mediterràneu\|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en juliol i al voltant de 6ºC en giner, que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.		El seu clima és [[clima mediterràneu\|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.

	==Economia i industria==		==Economia i industria==
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Hoya_de_Castalla}}		{{Traduït de\|es\|Hoya_de_Castalla}}


	[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2013-06-10T21:11:23Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 21:11 10 jun 2013
Llínea 23:		Llínea 23:
	La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'industria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.		La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'industria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

	La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, ~~així~~ com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.		La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

	==Comunicacions==		==Comunicacions==